Els instruments devent del grup del metall consisteixen en un tub llarg i estret de metall ( llautó, bronze, argent o alpaca ), que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura fins al pavelló (també anomenat campana).
3.
El tub, pertant, té forma cònica . L'embocadura té forma d'embut i els instrumentistes, malgrat ser un terme no acceptat l’anomenen “boquilla”. El seu nom tècnic és el de broquet .
4.
La gran llargadadel tub ha fet que, amb l'evolució històrica, s'hagin anat plegant sobre si mateixos, en formes diverses , des de finals de l'Edat Mitjana.
5.
Els seus avantpassats,com el "salpynx" grec i la "buccina" romana , eren rectes, i encara perdura el " Corn dels Alps ", de forma pràcticament recta i que cal recolzar a terra per a poder-lo tocar
6.
7.
La trompeta Latrompeta és un instrument de la família de vent-metall, constituït per una embocadura acoblada a un tub corbat que acaba en un pavelló.
8.
són els llavis de l'instrumentista els que fan la funció de llengüeta l'aire quan entra en l'instrument, ja entra vibrant i per tant el so d'aquest depèn, en bona mesura, de la perícia del trompetista
9.
La seva potènciai brillantor la van fer imprescindible en cerimònies militars, religioses i civils
10.
11.
El trombó Eltrombó prové del sacabutx i és dels instruments que menys ha canviat respecte als seus antecedents. Té una embocadura de broquet i per a fer les notes utilitza tant la pressió dels llavis com una vara o colissa que rellisca pel tub principal.
12.
La vara, quepermet allargar el cos del trombó quasi en dos terços, té set posicions definides a una distància cadascuna d'un semitò. La resta de notes les fa el trombonista combinant la pressió de l’aire i la posició de la vara.
13.
14.
La trompa La trompa , també anomenada corn , té un tub la llargada del qual supera els 7 metres. Disposa de tres pistons o cilindres, com la trompeta. Està feta de coure o llautó.
15.
Com en elcas de la trompeta, n'existeixen sense pistons, com els corns de caça , i en són parents els corns dels Alps , de forma recta La trompa està emparentada amb la gran varietat de corns que, bé a partir de banyes d'animals, bé construïts d'altres materials, han format part de la majoria de cultures. Servien per a comunicar-se a distància, donar l'alarma, convocar el poble per a la guerra, per a la caça...
16.
El seu nom,trompa, deriva del terme grec strombós (cargol de mar). És cap el segle XVII que la trompa es comença a incloure a les formacions orquestrals de l'època. També per aquesta època i d'una manera casual es descobreix que col·locant la mà dins la boca de la campana de l'instrument es podia variar l'altura dels sons naturals.
17.
Ja en elsegle XIX la incorporació d'un sistema, inicialment de dos i posteriorment de tres vàlvules o pistons , permet a la trompa tocar tots els graus de l'escala cromàtica en un mateix instrument.
18.
19.
La tuba La tuba és un instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg , normalment de coure , plegat sobre ell mateix i amb perforació cònica
20.
La tuba és un instrument que incorpora pistons i a causa del seu volum es toca assegut. la tuba, tal i com la coneixem actualment, va ser un instrument creat cap a mitjans del segle XIX com a baix de la família dels metalls És un instrument poc usat com a solista .
21.
22.
També és durantel segle XIX que es construeixen els sausofons , instruments de la mateixa sonoritat i tècnica que les tubes, però pensats per a ser tocats bàsicament en bandes , motiu pel qual el seu cos envolta el del músic, que així pot tocar dret o bé caminant.
23.
Cal mencionar tambéla tuba wagneriana , una mena de tuba-trompa (també se la coneix per aquest nom), construïda expressament en el mateix segle XIX pel compositor Richard Wagner. És un instrument amb embocadura de trompa que també incorpora vàlvules i té una sonoritat més "solemne" que la tuba orquestral.
24.
25.
Basant-se en elmateix model van néixer també instruments més petits, com el bombardí , de quatre pistons, i el fiscorn baix , de tres .