Presentació sobre els dinosaures i les diferents classificacions.

1. Els dinosaures
Com els podem
classificar
Família Graells i Roca
www.graells.cat
www.martigraells.blogspot.com
www.albagraells.blogspot.com
www.slideshare.net/jordigraells
© Wikipedia
Sabadell, desembre de 2008
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació
per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Família Graells i Roca) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir
una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
1

2. Els dinosaures
Hi ha molts tipus de dinosaures. Se’n coneixen més de 440
espècies i se’n descobreix una cada dos mesos. N’hi ha de
totes les menes: bípedes, quadrúpedes; carnívors,
herbívors; amb dents, amb bec; de mida immensa, petits
com un animal de companyia...
2

3. Hi podem posar
un xic d’ordre?
A. La classificació científica
B. Una classificació més general
C. Una classificació més senzilla
3

4. A. La classificació
científica
4

5. La classificació científica
Per exemple, del Velociraptor.
- Regne: Animalia
- Fílum: Chordata
- Classe: Sauropsida
- Superordre: Dinosauria
- Ordre: Saurischia (Saurisquis)
- Subordre: Therapoda (Teràpodes)
- Infraordre: Coelurosauria (Celurosaures)
- Família: Dromaeosauridae (Dromeosàurid)
- Gènere: Velociraptor
5

6. B. Una classificació
més general
6

7. La classificació més general
Els paleontòlegs proposen dos grups principals segons
la manera com es desplacen (locomoció) i la seva dieta
(hàbits d’alimentació).
1. Els saurisquis
2. Els ornitisquis
7

8. Els saurisquis
Saurisquis (sauros, rèptil + ischion, maluc).
Presenten uns malucs similars als dels llangardaixos,
en què l’os públic apunta cap endavant. La pelvis, vista
de perfil, té forma triangular. L’os púbic evoluciona
apuntant cap enrere en el grup que va originar les aus.
La disposició dels tres ossos de la pelvis recorda la mà
indicant el número tres amb els dits mitjà, índex i polze
ben estesos, com la del Tiranosaure de la imatge.
Van aparèixer en el Triàsic superior (fa uns 228 milions
d’anys, en el Carnià) i es van diversificar molt durant el
Juràssic i el Cretàcic. La majoria van desaparèixer en
l’extinció massiva del Cretàcic-Terciari, però els seus
descendents, les aus, han assolit un gran èxit ecològic
i han colonitzat tots els continents.
8

9. Els saurisquis. Classificació
Els dos llinatges principals són els teròpodes:
i els sauròpodes:
9

10. Els teròpodes
Cap gran i mandíbules
Són carnívors i bípedes: amb dents en forma de
Coll flexible punyal
- El teròpode més conegut Cua llarga i pesada
és el Tiranosaure, del (contrapès)
Potes del davant
febles
Juràssic, que assolia una
longitud d’uns 14,5 m, uns
6 m d’alçada i gairebé 7,2 Potes del darrere
fortes
tones.
- Al·losaure. Va ser
l’antecessor del Tiranosaure.
- Velociraptor, àgil i veloç dinosaure del Cretàcic superior.
- Deinonychus (urpa terrible)..
10

11. Els teròpodes. Classificació
1. Ceratosaures.
- Nasicornis
2. Carnosaures
- Al·losaure
- Giganotosaure
- Megalosaure
3. Celurosaures
- Tiranosaure
- Deinonychus Giganotosaure
- Velociraptor
11

12. Saurisquis. Teròpodes. Ceratosaures
1. Ceratosaures. Tenien grans mandíbules i dents, una banya sobre
el nas i un parell de petites protuberàncies sobre els ulls. Les
extremitats anteriors poderoses i molt curtes. Els ossos del sacre
i els de la pelvis estaven soldats.
- Nasicornis
Nasicornis
12

13. Saurisquis. Teròpodes. Carnosaures
2. Carnosaures
- Al·losaure
- Giganotosaure Giganotosaure
- Megalosaure
Al·losaure Megalosaure
13

14. Saurisquis. Teròpodes. Celurosaures
3. Celurosaures. Originàriament eren petits dinosaures. Aquests
dinosaures comparteixen un ancestre més recent amb el pardal
que no pas amb l’Al·losaure (de la mateixa ordre dels Saurisquis).
- Tiranosaure
Deinonychus
- Deinonychus
- Velociraptor
Tiranosaure
Velociraptor
14

15. Els sauròpodes
Coll llarg
Són herbívors i quadrúpedes.
Van aparèixer al final del Triàsic.
Cua llarga
Cap petit
Tot i que en aquest període
inicial eren petits i mitjans, en el
Juràssic i el Cretàcic van assolir Potes del davant tan llargues com les del darrere
una dimensió molt gran i van
esdevenir els majors vertebrats que hagin existit mai.
Braquiosaure
El Braquisaure tenia 25 m de longitud i
podria haver pesat unes 30 tones.
També hi havia el Braquiosaure, el
Brontosaure (Apatosaure), el Diplodocus,
el Saltasaure... Els sauròpodes es van
diversificar molt en el Juràssic i van
començar a minvar en quantitat i
diversitat durant el Cretàcic.
15

16. Sauròpodes
Braquiosaure
Saltasaure
Brontosaure
(Apatosaure)
Diplodocus
Alamosaure
16

17. Els ornitisquis
Els ornitisquis són dinosaures herbívors amb bec.
El nom ornithischia ve del grec (ornis, au + ischion,
maluc). La disposició dels tres ossos de la pelvis
recorda una mà que fa el gest d’empunyar una
pistola de dos canons. Són coneguts com a
dinosaures amb pelvis d'ocell per la seva estructura
similar a la pelvis aviana. No obstant això, els ocells
actuals descendeixen dels dinosaures amb pelvis
de llangardaix (els saurisquis).
Van viure des del Triàsic superior al Carnià i el
Cretàcic superior. Eren herbívors, més petits que els
sauròpodes i vivien en ramats, que eren les preses
per als teròpodes. Van desenvolupar trets dels
mamífers actuals ungulats com les bateries de dents
per mastegar i les banyes i altres menes de crestes
i ornaments, usats per protegir-se.
17

18. Ornitisquis. Classificació Edmontonia (tireòfor)
1. Tireòfors
2. Ceràpodes
Els dos primers grups van ser coneguts com ornitisquis cuirassats i
van dominar en el Juràssic. Quan el Juràssic va donar pas al Cretàcic
van aparèixer els ornitisquis no cuirassats, encara que tenien unes
grans banyes. L’augment de la diversitat dels ornitisquis en el Cretàcic
va coincidir amb el declivi gradual dels sauròpodes.
Descobriments fòssils de
ceratòpsids (ceràpodes)
18

19. Ornitisquis. Tireòfors
1. Tireòfors. Herbívors cuirassats.
- Estegosaures. Amb plaques òssies dorsals.
- Anquilosaures. Amb forma de barca cap per avall, amb
punxons per tot el cos.
Estegosaure Anquilosaure
19

20. Ornitisquis. Ceràpodes
Ceratòpsid
2. Ceràpodes
- Ceratòpsids
- Ornitòpodes
- Paquicefalosaures
Paquicefalosaure
Ornitòpodes
20

21. Ornitisquis. Ceràpodes. Ceratòpsids 1/2
Ceratòpsids: dinosauris amb banyes i amb un escut ossi al clatell per
defensar-se dels atacs, com el Triceràtops.
Triceràtops
Comparativa cranis de ceratòpsids
21

22. Ornitisquis.
Ceràpodes.
Ceratòpsids 2/2
Altres ceratòpsids, subordre
dels ornistiquis.
Tenien protuberàncies
òssies i bateries de dents.
22

23. Ornitisquis. Ceràpodes. Ornitòpodes 1/2
Ornitòpodes. Eren mansos i vivien en ramats. Els més comuns van ser
els Iguanodons i els Hadrosaures .
Iguanodon
23

24. Ornitisquis. Ceràpodes. Ornitòpodes 2/2
Hadrosauroïdeus
(inclouen
els hadrosàurids
o dinosauris
de bec d’ànec),
de la família
dels ornistiquis
24

25. Ornitisquis. Ceràpodes.
Paquicefalosaures
Paquicefalosaures. Bípeds. Amb uns caps
amb volta cranial desproporcionada que, alguns
experts, afirmen que usaven per lluitar entre ells. Uns altres, en canvi,
creuen que servia de reclam perquè mostraven colors vius o per
aguantar empentes o cops no gaire forts.
25

26. C. Una classificació
més senzilla
26

27. Hi ha dinosaures...
27

28. De coll llarg 1/2
Diplodocus
El Diplodocus era un
dinosaure herbívor.
Tenia una cua molt
llarga: li servia de bàscula
perquè sinó amb el coll
tan llarg que tenia cauria
endavant.
28

29. De coll llarg 2/2
Braquiosaure
El Braquiosaure és un dels dinosaures
amb el coll més llarg, el coll fa com tres
autobusos, és molt. El Brachiosaurus és
herbívor com la majoria dels dinosaures
amb el coll llarg. Fa servir la cua com a
bàscula perquè no es tombi endavant.
29

30. Amb espines i plaques 1/2
Estegosaure
L’Estegosaure era herbívor. Tenia
unes plaques molt grans a dalt de
l’esquena. Caminava sobre dues potes.
Tenia les potes davanteres més petites
que les posteriors. Era molt lent. Al final
de la cua tenia unes punxes afilades
que li servien per defensar-se.
30

31. Amb espines i plaques 2/2
Kentrosaure
El Kentrosaure era herbívor.
Tenia unes plaques i punxes
en el llom de la esquena.
Les potes davanteres eren
més curtes que les posteriors.
Sobre les anques tenia dues
punxes llargues i afilades.
31

32. Ferotges 1/3
Tiranosaure
El Tiranosaure era carnívor.
Tenia unes dents molt esmolades que li servien per trinxar el
menjar. Tenia dues mans molt petites. Es cansava força ràpid
però, quan l’agafava, la
presa no podia escapar.
32

33. Ferotges 2/3
Albertosaure
El Albertosaure era molt perillós les
seves dents són afilades com un
ganivet. Tenia una boca molt gran.
Hi veia molt bé i tenia un oïda molt fina.
Era força lent, però molt bon caçador,
i carnívor.
33

34. Ferotges 3/3
Daspletosaure
El Daspletosaure era carnívor. Tenia
molt bon olfacte. Les seves mandíbules
eren poderoses. Tenia unes
manetes força petites. No corria
gaire. Era més petit que el
Tiranosaure i que l’Albertosaure.
34

35. Amb cresta
Parasaurolophus
El Parasaurolophus era
un dinosaure ben curiós:
damunt del cap, tenia un tub
ossi allargassat que portava
durant tota la seva vida.
Els experts creuen que
la cresta li servia per fer
ressonar els seus brams
i perquè el sentissin de lluny.
La cresta de la femella era més
petita.
35

36. Amb urpes fortes
Deinonychus
El Deinonychus no era gaire gros,
però sí un corredor intel·ligent
i ràpid. Era molt perillós, ja que,
amb les seves urpes en forma
de falç, esbudellava les preses.
36

37. Molt ben protegits 1/2
Estiracosaure
Feia de 5 a 6 metres de longitud
i pesava entre 2 i 3 tones. La seva
principal característica era el cap
poderosament armat, amb una banya
per sobre del bec, sis banyes al crani
i una imponent gola.
37

38. Molt ben protegits 2/2
Centrosaure
Com l’Estiracosaures, el Centrosaure
era un animal molt gran i podia arribar
a fer 6 metres de longitud. Presentava
una única banya sobre el nas que podia corbar-se cap endavant
o cap enrere. El nom fa referència a les petites banyes al volant
que apunten cap el centre del crani.
38

39. Amb crani gegantí
Torosaure
Tenia el crani més gran de tots els
dinosaures. L’envoltava un gran collar,
que li feia d’escut. Va ser un dels darrers
en aparèixer a la Terra. Fins ara només
se n’ha trobat el crani,
que té dos forats
que fan més
lleuger el collar.
39

40. Amb l’esquena blindada
Euoplocephalus
Era l’època en què els grans carnívors, els herbívors.
L’Euoplocephalus (cap ben cuirassat) es protegia de les
queixalades amb una forta cuirassa que era molt difícil de
mossegar, ja que estava revestida de plaques òssies i espines.
El seu punt feble, però, era el ventre, sense protecció. Com
algun altre dinosaure semblant, disposava d’una cua en forma
de maça, que li feia molt servei.
40

41. Sense dents
Struthiomimus (gr. imitador d’estruç)
Semblant a l’estruç actual. Amb unes potes dissenyades per
fugir veloçment dels prededors. Tenia un morro sense dents.
Oviraptor
El seu nom delata que originàriament es creia que es menjaven
els ous dels altres dinosauris.
Però actualment ja no:
els ous de quan
el van trobar
eren seus.
41

42. Amb casc al cap
Stegoceras
Crani amb protuberàncies òssies. Es creu que l’usaven per
donar-se cops els uns amb els altres per aparellar-se o per
defensar-se dels depredadors.
Paquicefalosaure
També amb protuberàncies al cap. Es creu que l’usaven o per
lluitar o de reclam, ja que mostraven colors vius.
42

43. Amb bec d’ànec (hadrosaures)
Edmontosaure
Al darrere del bec tenia moltes dents alineades
per triturar les fruites i les fulles. Feia de 9 a 13
metres
de llarg.
Anatotitan
Més lleuger i potes més llargues. Tenia moltes
dents al fons de la boca per menjar moltes
fulles i gra.
43

44. Voladors
Pteranodon
No eren dinosauris, tot i que hi estaven
emparentats (germans). Rèptils de sang
calenta, ovípars, voladors i piscívors.
Bec sense dents.
Eudimorphodon
Amb bec gros i proveït de dents.
44

45. Gegants voladors
Quetzalcoatlus
Un dels animal voladors més
grans que hagin existit mai: feien
fins a 12 metres d'envergadura.
Amb el seu llarg coll i grans
mandíbules desdentades
podria haver-se alimentat
de peix o fins i tot
de carronya.
45

46. I per acabar...
46

47. D’on han sortit tantes imatges?
Les imatges usades en les diapositives de la presentació
Els dinosaures. Com els podem classificar són totes de Wikipedia,
de domini públic o llicenciades sota GNU (GNU Free
Documentation License) o Creative Commons BY (reconeixement)
o BY-SA (reconeixement - compartir igual) dels següents autors:
Amphibol, Anetode, ArthurWeasley, Captmondo, Conty, Deavila,
Dinoguy2, Dropzink, Dudo, Eqdoktor, EvaK (Eva Kröcher), Fafner,
FlickreviewR, FunkMonk, Ghedo, Hiuppo, Kranar drogin,
Laurascudder, Luigi Chiesa, Marmelad, Petrusbarbygere, Quadell,
Smeira, Steveoc, Tbc, TomCatX.
47

48. Us ha
agradat?
Els dinosaures.
Com els podem classificar
Família Graells i Roca
www.graells.cat
www.martigraells.blogspot.com
www.albagraells.blogspot.com
www.slideshare.net/jordigraells
Sabadell, desembre de 2008
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n
permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar
una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Família Graells i Roca)
i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval.
La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
2