9. COMPORTAMENTS -Balenes i dofins són un dels grups animals més intel·ligents que es coneixen. -Es comuniquen amb un llenguatge d'elevada complexitat,i s'ajuden mutuament en tasques d'alimentació i tenen una elevada capacitat d'aprenentatge. -Les femelles pareixen a la seva cria a l'aigua i l'ajuden a sortir a la superfície per respirar, alletant amb una llet molt rica en greix que afavoreix el seu ràpid creixement.
10. PERILLS -N'hi ha moltes espècies que s'han explotat qüasi fins a l'extinció per obtenir aliment, greix, oli de balena, etc... -Molts d'ecologistes han dit que els cetacis s'encontren en perill per sònars d'alguns vaixells, especialment els militars.
11. -La contaminació de l'aigua y la degradació del seu hàbitat -La captura viva per al captiveri (espectacles i bany amb dofins) -Y moltes més coses...
12. Per molts d'aquest motius vàren sorgir moltes organitzacions per regular la caça d'aquestes espècies, i per a la seva conservació, com per exemple: - International Whaling Commission (IWC) o Comisió Balenera internacional, que regula la caça i el comerç de cetacis - Instituto de Conservación de Ballenas que protegeix les balenes i el seu medi ambient mitjançant l'investigació i l'educació - Sea Shepherd Conservation Society, per la conservació de la fauna marina, que vol finalitzar amb la destrucció de l'hàbitat y les matances en els oceans etc...
14. LA CAÇA DE BALENES AL JAPÓ Al Japó, la caça indiscriminada de balenes es un greu problema. A Japó es caçen uns 1000 exemplars de balenes cada any, per a ''investigacions'' El problema es que diuen que d'aquests 1000 exemplars sobra molta carn, i la destinen per a fins comercials, i així ell poden aprofitar la carn de les balenes, que es una indústria que al Japó mou molt de diners. Obviament, no fan investigacions, i s'intenten exculpar dient això.
15. A més, quan qüasi exterminen a totes les balenes de les seves aïgues, es posen a caçar en aïgues internacionals, cosa que vulnera tots els tractats de conservació biològica. Les balenes són protegides per l'apèndix 1 de la Convenció de les Nacions Unides per a la Llei del Mar, que regula la importació, exportació i qualsevol altre tipus de transacció comercial de certs animals i plantes marítimes.
18. CETACIS A LA MAR BALEAR ESPECIES MÉS RELEVANTS Balena, rorqual comú( Balaenoptera physalus ) És el més veloç dels grans cetacis, destaca per la coloració asimètrica del maxil·lar inferior i les barbes, blanca la part dreta i grisa fosca l'esquerra, amb un sortidor vertical pot arribar als 6m d'alçada. Aquest cetaci es relativament comú a les Balears
19. Cap d'olla ( Globicephala melanena ) Té un característic front globós que creix amb l'edat de l'animal. L'aleta drosal és baixa, de base ampla i corbada cap enrere. Té una coloració negra uniforme i pot presentar taques blanques al ventre. És un animal gregari, viu en grups liderats per un mascle i és freqüent a les nostres aigües.
20. Catxalot ( Physeter macrocephalus ) Té un immens cap rectangular que n'ocupa més d'un terç del cos. No té aleta dorsal, sinó una sèrie de protuberàncies al llarg de l'esquena. El seu sortidor es dirigeix cap endavant i cap a l'esquerra i pot arribar fins al 5m d'alçada. Pot estar més d'una hora sota l'aigua i arribar fins al 1500m de fondària.
21. Balena de cuvier (Ziphius cavirostris): Té un caràcter tímid i esquiu. Viu en aigües profundes i la seva alimentació està basada en cefalòpodes. És un animal gran, de 5 a 7 m i pertany al grup dels odontocets a pesar del seu nom. Té pel dos solcs en forma de V que té la gorja.
22. Dofí comú (Delphinus delphis): És el menys freqüent dels 3 dofins que es poden veure a les Balears. Molt semblant al dofí llistat, pel seu cos estilitzat i la mida i la coloració fosa del dors, resulta difícil diferenciar-lo a la mar. Se' distingueix pel dibuix guenc i blanc dels costats del cos, que sembla un rellotge d'arena tombat. També és molt àgil i veloç. A les Balears és més comú al sud d'Eivissa i Formentera
23. Dofí llista t (Stenella coreuloalba): És el més abundant de la Mediterrània . Té uns 2 m de llargària, de cos fusiforme i amb una gran agilitat i velocitat. Té el dors fosc i resulta clau per identificar-lo a la mar, la taca clara en forma de de falç que es dirigeix a l'aleta dorsal des de la zona de l'ull. Pot formar manades de centenars d'individus
24. Dofí mular ( Tursiops truncatus ): Té un color gris uniforme (molt fosc al dors), el cos robust i la major longitud (entre 2,5 i 3,5 m) És un dels cetacis més greument afectats per la pressió humana.