2. Què sabem?
Què volem saber?
Parts dels dofins
On viuen
Tipus de dofins
La reproducció
Cóm és crien
L’alimentació
La comunicació
El descobriment
Imatges
3. El dofí és un mamífer aquàtic.
Mesuren entre 2 i 9 metres de llarg.
Són carnívors estrictes
Són els millors amics de les persones
Són animals marins.
Són els mes intel·ligents del món
S’ alimenten bàsicament de peixos,
gambes, calamars...
Respiren per l’espiracle.
Els dofins utilitzen els sons, la dansa
i el salt per comunicar-se.
Es troben relativament a prop de les
costes.
Tenen el cap gran, el musell allargat.
4. Els diferents tipus de dofins.
Les parts dels dofins.
La reproducció dels dofins.
El comportament.
Quan es van descobrir.
On viuen exactament.
La cultura.
Com es crien.
L’ evolució.
Com es relacionen.
5. Els dofins son mamífers denominats cetacis. Aquests
són exclusivament aquàtics. Entre les seves
característiques podem citar el seu cos hidrodinàmic i
el seu cap amb un morro allargat, ulls petits i orificis
nasals alts, aleta dorsal, espiracle, aletes pectorals i
aleta caudal.
6. Els dofins són animals marins i segons l'espècie viuen
en aigües dolces o salades.
7.
8. La reproducció dels dofins és Mirant la regió ventral
dels dofins es pot comprovar el sexe de l'animal.
Els mascles tenen dues obertures longitudinals en la
més propera a la cua l’ anus i la següent la cavitat
genital.
9. Les femelles tenen les mateixes obertures però estan
més juntes entre sí, pràcticament no s'aprècia
distanciament, i a cada costat de la cavitat genital es
poden veure dos petits plegaments de la pell on
s'amaguen les glàndules mamàries. Els mamífers es
classifiquen en tres infraclasses segons el naixement
de les cries.
10. Els dofins mengen en un dia una quantitat
d'aliment equivalent a un terç del seu pes bàsicament
de peixos i calamars que agafen amb les seves dents
còniques i esmolades. També
mengen gambes, crancs i pops.
12. Mentre que els cetacis havien estat mantinguts en
captivitats des dels anys 1860, el primer dofinari
comercial es va obrir el 1938. La popularitat va
créixer ràpidament fins als anys 1960. Des dels anys
1970, la inquietud creixent de la cura d'animals va
portar a fer una regulació més estricta, que va
resultar amb el tancament d'alguns dofinaris en certs
països. Tot i això, encara hi ha molts dofinaris per
tota Europa, Japó i Amèrica del Nord.