ELS ANIMALS DEL MAR

9,774 views

Published on

Power point creat per l'alumnat de 3r i 4t.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
9,774
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
234
Actions
Shares
0
Downloads
33
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

ELS ANIMALS DEL MAR

  1. 1. ELSANIMALSDEL MAR Curs 2011-2012 Cicle Mitjà
  2. 2. L’alumnat de 3r i 4t hem realitzat un treball derecerca d’informació relacionat amb el projecteinterdisciplinar d’aquest curs: ELS ANIMALS DELMAR.A les sessions de TIC català, hem treballat lapresentacions d’imatges amb el programaPOWER POINT.Hem cercat la informació al buscador GOOGLE,hem copiat i enganxat, seleccionant el que mésens interessava, i hem afegit les animacions a lesimatges i als textos.T o t u n t r e b a ll e n e q u ip ! ESPEREM QUE US AGRADI !!!!
  3. 3. PEIX LLEÓ
  4. 4. • És un peix verinós de la família dels Scorpaenidae.• Habita en zones coral·lines costaneres poc profundes de lOceà Índic i a la zona Occidental de lOceà Pacífic.• El peix escorpí salimenta de peixos o crustacis de mida inferior.• Assoleix una mida màxima de 38 cm.
  5. 5. SERP MARINA
  6. 6. • Aquesta serp visqué fa quaranta milions danys.• Un serpent marí és qualsevol tipus de monstre marí allargat i de forma serpentina, i no cal que sigui una serp .• Hi ha casos ocasionals en què es dóna notícia de criatures allargades i serpentines a loceà, i en altres casos hi ha múltiples observadors.
  7. 7. MANTARAYA
  8. 8. • És la més gran de les ratlles.• Pot arribar a 8,4 metres de llarg.• Pot arribar a pesar 1.400 kilograms• S’alimenten de plàncton,peixos petits i calamars.
  9. 9. Tortuga marina
  10. 10. • Són rèptils marins que habiten la majoria doceans del món, excepte a lÀrtic.• Totes les espècies de tortugues marines estan classificades com a amenaçades o en perill dextinció .• Després de laparellament al mar, les tortugues marines femelles adultes tornen a terra a niar a la nit.• Algunes espècies posen 250 ous.
  11. 11. Manatí
  12. 12. • Són un gènere de grans mamífers aquàtics.• El manatí és herbívor i passa la major part del temps pasturant en aigües poc profundes.• Les cues dels manatins són en forma de paleta.• Habiten les àrees costaneres poc profundes i els manglars i marjals de Nord-amèrica, Centre-Amèrica i Sud-amèrica, així com el Carib.
  13. 13. Balena franca austral
  14. 14. • Les balenes arriben a la seva maduresa sexual al 8 o 9 anys.• Poden arribar a viure uns 50 anys, tenint una cria cada tres anys.• Es diu que els seus salts poden ser un codi de comunicació.• El busseig de la balena sols durar uns 4 o 5 minuts encara que poden arribar a estar submergides 40 minuts en cas de perill.
  15. 15. Cavallet de mar
  16. 16. • El cos dels cavallets de mar està cobert per una armadura de plaques o anells de constitució osea.• Es distribueixen globalment al tròpic i viuen en aigües càlides.• La femella fa servir l’ ovopositor per insertar els ous madurs dins la bossa incubadora del mascle.
  17. 17. Nàutil
  18. 18. • Són criatures marines de la família dels cefalòpodes.• Són animals duns quinze centímetres de diàmetre.• Existeixen des de fa 500 milions danys, per la qual cosa són considerats fòssils vivents.• Es mouen lentament, però tot i això són capaços dalimentar-se de petits peixos i crustacis.
  19. 19. PEIX ESPASA
  20. 20. • Talla màxima de 6 m, comuna entre 80 i 220 cm.• Tenen petites dents els juvenils, que desapareixen quan són adults.• Tenen dues aletes dorsals i anals separades als adults, però no en els juvenils.• És una espècie oceànica que es troba des dels 0 a 800 m de fondària.
  21. 21. POP
  22. 22. • Els pops es caracteritzen per tenir vuit tentacles.• Els pops són molt intel·ligents, més intel·ligents que qualsevol altre invertebrat.• Té un sistema nerviós molt complex, amb un bon cervell.• Tenen una vida relativament curta, i algunes espècies viuen uns sis mesos.
  23. 23. oRCA
  24. 24. • Les orques en llibertat poden viure 80 anys o més, però en captivitat no solen passar dels 20.• Els mascles poden arribar a fer 9,5 metres de llarg i pesar 6.000 kg.• Són animals carnívors que salimenten principalment de peixos.• Les femelles són un 10% més petites que els mascles.
  25. 25. BALENA BLAVA
  26. 26. • És un mamífer marí de grans dimensions que pertany a l’ordre dels cetacis.• Té una llargada de fins a 30 metres.• Pesa fins a 177 tones.• Té la pell molt llisa, i a sota de la pell té una capa de greix que la fa servir com a roba tèrmica.
  27. 27. PEIX LLEO
  28. 28. • Cos pinzellat de ratlles multicolors.• Va aparèixer a lAtlàntic.• Des de l’any 1992, aquest peix ha estat observat en diverses zones.• Un grup de biòlegs van aconseguir capturar i identificar el primer exemplar en aigües de Veneçuela.
  29. 29. POP
  30. 30. • Es caracteritzen per tenir vuit apèndixs que cal anomenar braços i no tentacles .• Els tentacles són més llargs i tenen ventoses només a la part final.• Són calamars, que tenen vuit braços i deu tentacles.
  31. 31. OSTRA
  32. 32. • Es un animal invertebrat del grup dels mol·luscs.• Les ostres viuen adherides a les roques i estan considerades com un marisc comestible apreciat.• Hi ha diferents espècies, i pertanyen al gènere Ostrea.• Algunes subespècies són capaces de produir perles en el transcurs del temps.
  33. 33. TAURO LLEOPARD
  34. 34. • Viu a lest del Pacífic, entre les costes d Oregon i la Baixa Califòrnia.• Són peixos que presenten esquelet cartilaginós.• Poden detectar una milionèsima part de sang a laigua del mar.• No són maquines de matar, són capaços de desenvolupar conductes summament complexes i d aprendre.
  35. 35. PINGÜI
  36. 36. • Els pingüins australs són un grup despècies d ocells no voladors que habiten lhemisferi sud.• Lespècie més gran és el pingüí emperador: els adults tenen una alçada mitjana de 1,1 metres i pesen 30 o més quilograms.• La majoria dels pingüins salimenten de krill, peix, calamars i altres criatures marines que capturen en les seves immersions submarines.
  37. 37. CAVALLET DE MAR FOLIACI
  38. 38. • És un peix marí emparentat amb el cavallet de mar.• És autòcton de les aigües que voregen les costes sud i oest dAustràlia, i generalment viu en aigües temperades i poc profundes.• Poden arribar a créixer fins a 45 cm.• Salimenten de plàncton, algues i altres petits organismes marins .
  39. 39. ANEMONE DE MAR
  40. 40. • Aquests pòlips sanomenen així a causa de la seva analogia amb la flor anomenada anemone.• Les anemones de mar són animals generalment carnívors .• També s’alimenten dalgues unicel·lulars que viuen amb elles en simbiosi.
  41. 41. TAURÓ MARTELL
  42. 42. • Respiren a través de 7 o 8 brànquies.• Arriben a viure uns 30 anys, en llibertat• Mengen peixos, tortugues o crustacis.• Són bons nedadors i poden aconseguir grans velocitats,
  43. 43. PEIX PALLASO
  44. 44. • Els mascles poden assolir 11 cm de llargària total.• Es troba a lest de lOceà Índic .• És una espècie força popular .• Viu en esculls coral·lins, associats amb anemones.
  45. 45. MORSA
  46. 46. • La Morsa és un animal mamífer semiaquàtic que viu en les costes dels mars freds .• Pesa entre 800 i 2 000 kg.• Viuen uns 40 anys.• La seva gestació dura 11 mesos .• Els ullals fan 1 m aproximadament.
  47. 47. ESPONJA DE MAR
  48. 48. • Són un grup danimals ja conegut des de temps remots.• La classificació daquest grup està dins del món animal o vegetal .• Però les esponges, gràcies a les cèl·lules que produeixen aquest corrent daigua en el seu interior, cèl·lules que posseeixen un llarg flagel i un collar.• Després, laigua és llançada una altra vegada cap a fora a través de lòscul.
  49. 49. MANTARATLLA
  50. 50. • Té el cos pla i molt gran, fins a 9 metres de longitud.• Pot arribar a pesar quasi 1 tonelada i mitja.• Mengen plàcton i petits peixos.• El seu pitjor enemic és el tauró.• La femella manté els seus ous a l’interior durant 10 o 12 mesos.
  51. 51. TAURÓ BALENA
  52. 52. • El tauró balena és el peix més gran del món i pot sobrepassar els 15 metres de longitud.• Viu en aigües càlides tropicals i subtropicals.• La seva gran boca tindria la capacitat per empassar-se una foca nedant de costat .• Són animals dun color grisós fosc, amb llunars blancs o groguencs per tot el cos .• Salimenta únicament de plàcton i de petits peixos.
  53. 53. TAURÓ MARTELL
  54. 54. • El cap té forma de T, amb els ulls i els orificis nasals situats en els extrems del cap.• Les aletes pectorals es localitzen darrere de les brànquies, i té la punta negra de laleta cabal.• Igual que la majoria dels taurons, el tauró martell és d’un color fosc en el llom i un clar en el ventre.• Vist des de baix, el tauró martell es confon amb la lluentor de les aigües de la superfície; vist des de dalt, es confon amb el fons marí fosc.
  55. 55. NAUTILUS
  56. 56. • Són qualsevol de les criatures marines de la família de cefalòpodes.• Existeixen des de fa 500 milions danys, per la qual cosa són considerats fòssils vivents.• Es mouen lentament, però tot i això són capaços dalimentar-se de petits peixos i crustacis.• Es troben exclusivament a loceà Pacífic.
  57. 57. CELECANTOS
  58. 58. • El celacant (Latimeria chalumnae) és una espècie de peix i representa el llinatge més antic de peixos vius coneguts avui dia.• La latimèria va aparèixer per primer cop al Carbonífer, ara fa 400-350 milions danys.• És molt proper als peixos amb pulmons, va viure en molts tipus daigües a la prehistòria.
  59. 59. TAURÓ PREHISTÒRIC
  60. 60. • Ja hi havia taurons molt abans dels dinosaures.• El més impressionant del taurons prehistòrics va ser el Carcharodon Megalodon.• Generalment són bons nedadors i poden aconseguir velocitats com les d’una moto petita.• Els taurons mengen peixos, tortugues o crustacis i fins i tot aus aquàtiques.
  61. 61. TAURÓ BOCAMPLA
  62. 62. • És una espècie especialment estranya de tauró descoberta lany 1976.• El seu cos és de forma afilada, flàccida, de color marró negrós.• Els mascles maduren sexualment als 4 metres, mentre que les femelles ho fan als 5 metres de longitud total.• És desplaça lentament a través de laigua amb la boca semioberta per capturar el plàncton, crustacis i els peixos petits dels que salimenten.
  63. 63. ESTRELLA PÚRPURA
  64. 64. • Té un cos en forma de disc.• Del seu cos surten cinc o més braços.• Es desplacen amb unes punxes que es mouen.• Té una boca al mig del cos .• Amb aquesta boca xucla el menja.
  65. 65. DR AC DE MAR
  66. 66. • Prové dels mars dAustràlia.• Es tracta dun animal que fa al voltant de 45 centímetres de llarg.• Es semblant al cavallet de mar.• Sassembla a les algues presents en el seu hàbitat natural.
  67. 67. toNyiNA
  68. 68. • La tonyina és un peix blau .• Es consumeix fresc o en conserva.• La seva carn és ferma, agradable al paladar i nutritiva.• És molt importants per a una nutrició equilibrada.
  69. 69. POP DUMBO
  70. 70. • Aquestes estranyes criatures marines viuen en l’oceà Atlàntic, en profunditats de 3.000 a 5.000 metres.• Té al voltant de 20 centímetres de longitud.• Shan trobat exemplars de gairebé dos metres.• Les seves "orelles" són de gran ajuda pel seu moviment.
  71. 71. TAURÓ DUENDE
  72. 72. • Mesura entre 2 i 3 metres amb un màxim de 3,85 metres.• S’alimenta de peixos, i cefalópodes.• Tè un color molt estrany, rosat amb el dorsal gris.• La primera especie coneguda va ser capturada per un pescador a la corrent de Kuroshio, a prop de la costa de Yokohama al 1898.
  73. 73. PEIX AGULLA
  74. 74. • Els Peixos Agulla, de la família Syngnathidae són petits peixos, amb una llunyana semblança amb la del cavallet de mar.• Mesuren de 25 a 300 mm, de lents moviments, realitzen petites ondulaciones, de fins a 35 vibracions.• La femella pega els ous sobre el mascle.
  75. 75. CRANC DELSMOL·LUSCS
  76. 76. • Cranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.• Els crancs són animals bàsicament bentònics, és a dir, viuen sobre el fons dels mars, llacs, rius, etc.• Aquest cranc no te closca per tant es proteixeix sota les pedres o els mol·luscs.
  77. 77. SALPA DEMOCRÀTICA
  78. 78. • La Salpa Democràtica mesura 5 cm.• La profunditat on es troba la salpa democràtica es en -3 m.• L’ habitat de la salpa es localitza enganxat en roques i zones poc il·luminades.• Es pot desplaçar de forma circular.
  79. 79. DOFI DE RIU XINÈS
  80. 80. • És un dofí de riu que només es troba al riu Iang-Tsé de la Xina.• El dofí de riu xinès és una espècie en perill greu dextensió.• Els registres fòssils indiquen que van emigrar de loceà Pacífic al riu Iang-Tsé fa 20 milions danys.• Sestima que hi havia uns 5000 quan van ser descrits al diccionari de la dinastia "Erya".
  81. 81. AXOLOT
  82. 82. • LAxolot és conegut en idioma nàhuatl que vol dir monstre aquàtic.• A primer cop dull el seu estrany aspecte recorda el dun cap gros gegant.• El seu cos és allargat i el cap gran amb els ulls xics.• A lalçada del coll té tres parells de brànquies.
  83. 83. TORTUGA VERDA
  84. 84. • És de grans dimensions i pertany a la família Cheloniidae.• Lespècie es distribueix pels mars tropicals i subtropicals al voltant del món.• Són verdes a causa del greix que tenen sota la seva closca.• És il·legal capturar, danyar o matar tortugues daquest tipus.
  85. 85. Eubalaena japonica
  86. 86. • Espécie molt gran i robusta que fou comuna al Pacífic nord fins el 1840.• És molt difícil de trobar a causa de la caça de balenes dels segles XIX i XX.• Hi ha dues poblacions de lespècie al Pacífic nord.• Una població podria comptar amb 50 animals o menys.
  87. 87. MEDUSA
  88. 88. • Les meduses són cnidaris.• Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marines o, en alguns casos, de les corrents daire.• No tenen cervell, però sí una xarxa nerviosa a la part més exterior del seu cos.• Les meduses salimenten de plàncton i petits peixos.
  89. 89. DOFÍ
  90. 90. • El dofí és un mamífer aquàtic de lordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes.• Els dofins mengen en un dia una quantitat daliment equivalent a un terç del seu pes.• Salimenten bàsicament de peixos, gambes, crancs , pops i calamars .• Agafen el menjar amb les seves dents còniques i esmolades.
  91. 91. BALENA GEPERUDA
  92. 92. • La balena geperuda és un mamífer de fa 60 - 65 milions d’anys.• Cada individu té un patró de colors només a la part inferior de la cua.• Aquestes criatures eren peludes, tenien quatre potes, una cua i carregaven a les seves cries fins l’hora del naixement.• Antigament alletaven a les seves cries.
  93. 93. LLEO MARÍ
  94. 94. • Els lleons marins són de la família dels mamífers.• Són de la família dels otàrids.• Viuen a regions de baixes temperatures.• Salimenten principalment de peixos i mol·luscs.• Els mascles adults tenen un pelatge diferent del de les femelles.
  95. 95. ELSANIMALSDEL MAR Curs 2011-2012 Cicle Mitjà

×