Una classe a l'escola d'arquitectura de BCN que explica com incorporar les característiques del lloc al projecte, per tal d'aconseguir una bona implantació de la vegetació.

1. El verd al projecte d’urbanització , Una aproximació des de la fisiologia vegetal

2. Els projectes de plantació, no deixen de ser apostes més o menys encertades per aconseguir un resultat imaginat.

3. Tanmateix és excessivament freqüent que el resultat sigui aquest. Cal així incorporar la realitat del lloc i els condicionants de la fisiologia vegetal als projectes.

4. Al Llobregat les plantacions arbòries han estat reiteradament fracassades senzillament perquè s’ha confós de forma continuada una mota compactada amb la llera d’un riu. I una mota compactada és un medi completament inhòspit per a la vida vegetal.

5. Els arbres, a l’igual que els herois de pel·lícula, són difícils de pelar. Tanmateix no és millor una ombra frondosa?

6. Algú de vosaltres tindria ganes de ser un arbre i viure en aquest escocell?

7. Anem per parts, en tres diapositives han sortit factors diferents:

11. En aquest cas, a banda de viure en un sòl compactat, les capçades han estat massa estretes. Venen així del viver. Tenen una relació superfície/volum excessiva i per això pateixen un estrès hídric permanent els mesos d’estiu.

12. Aquestes alzines pateixen per uns escocells mal dissenyats i també per l’estrès hídric derivat de d’excessiva relació superfície/volum. O plantem arbres arrodonits (o més petits per tal que puguin desenvolupar capçades en equilibri amb l’entorn) o molt més junts.

13. L’efecte deshidratador del vent té una relació directa amb la forma de les capçades. Si les capçades es toquen, formen una estructura protectora comú.

14. L’asfalt i els paviments en general són superfícies seques i calentes a les nostres latituds. Tenen inèrcia tèrmica i s’escalfen molt més que la temperatura de l’aire.

15. La sorra és també un medi sec i calent en un entorn on hi ha vent (les marinades). La vegetació adopta formes morfològiques molt diferents de les que trobem als projectes d’urbanització!!

16. I perquè mantenir aquestes distàncies i arbres separats? Perquè no fer agrupacions d’arbres i fer aclarides selectives quan sigui necessari?

17. Fer una ullada a la vegetació de l’entorn de projecte és un exercici que hauria de proveir d’informació útil.

18. Espècies similars amb resultats molt diferents!

19. Mateix hàbitat però amb una alimentació hídrica i un sòl completament diferent! Aquesta vegada la idea era bona, però no serveix de res un reg per degoteig en un sòl compactat i escàs. I l’estrès hídric continua funcionant amb els arbres alts i estrets!

20. L’arbrat urbà a penes participa del cicle hidrològic. Les superfícies pavimentades impedeixen la infiltració.

21. La pluja es deriva massa ràpid vers el clavegueram Per això tenim problemes de saturació del drenatge

22. Que un escocell s’ompli depèn del micro-relleu

23. Hi ha solucions tradicionals que han estat oblidades

24. Tradicionals, però amb un exquisit tractament del micro-relleu

25. A Berlín no hi ha sequera però aprofiten l’aigua que cau als sostres

26. La solució berlinesa és extremadament simple i eficient. La podem aplicar en nous desenvolupaments urbanístics?

27. Un control adequat del pendent i del disseny dels escocells transformaria els carrers en superfícies de recol·lecció de pluja .

28. La realitat és plena de propostes, solament hem de ser capaços de llegir-les!

29. La secció d’un carrer hauria d’incloure àrees reservades pels serveis i també àrees reservades per les arrels .

30. Es poden també aprofitar les singularitats de cada lloc. Es pot fer “ rain harvesting ” (en el fons un sistema tradicional) però es poden aprofitar també altres elements tradicionals com són els canals de reg (major durabilitat que els tubs de reg per degoteig).

31. De tant en tant els arbres també fan revoltes

32. La pèrdua de sòl, l’excavació de rases, la compactació del poc sòl que els queda,... tot això fa que enviïn arrels a la recerca de llocs menys compactats i amb més humitat.

33. El nefast “copy & paste” dels plecs de condicions parlen de forats de plantació de 1X1X1m que es transformen en estrets pous verticals. Les arrels volen just el contrari! La sorra es pot compactar i les arrels poden estar sota els carrers. La ciutat d’Amsterdam funciona així.

34. El ventall de solucions constructives és prou ample.

35. Sempre s’ha dit que les arrels dels xiprers no destorben el somni dels morts perquè anaven sempre a profunditat. Tanmateix, si hi ha una capa de carbonat càlcic petrificat i pèrdua de sòl, doncs poden afectar mobiliari urbà i sepultures com qualsevol altra espècie d’arbre.

36. Una plantació de pollancres sobre un sòl fòssil i compactat (del quaternari), però amb una capa de “recebo” per la gespa de 5 cm i molta irrigació. ..

37. Va afavorir un creixement ràpid dels arbres. I quan es van trobar amb limitació de sòl, van començar a enviar arrels sota els vials peatonals (asfaltats). L’asfalt condensa l’aigua i atrau sovint les arrels dels arbres.

38. A mida que augmentava l’estrès per manca de sòl, s’enviaven més arrels les quals, a demés, desenvolupaven nous arbres (xupons). D’aquesta manera es va produir una afectació important sobre el mobiliari urbà i molt, especialment, sobre els serveis (clavegueram, etc..).

39. Per tant, si no entenem això. Un sòl poc profund perquè hi ha un encrostament calcari. Molt carbonat càlcic a la “sopa” de nutrients del sòl limita molt la capacitat d’absorbir ferro. Molt especialment per plantes que no viuen en sòls calcaris.

40. Doncs tindrem això. Uns til·lers plantats al mateix parc que el cas anterior. Els til·lers no poden competir amb la calç per obtenir el ferro. Sense ferro no poden fer clorofil·la. Per això, ja als primers moments de la primavera es veuen les fulles de color groc (símptoma clàssic de la clorosi fèrrica).

41. El nostre marc normatiu ens obliga a contractar un arqueòleg a la fase de projecte. Una forma de subsidi a un col·lectiu amb pocs recursos i que en la majoria dels casos no serveix per res. En canvi, si aquests recursos es poguessin invertir en una anàlisi de la fertilitat del sòl, doncs estalviaríem molts diners a l’obra i garantiríem millor qualitat de vida pels veïns i les plantes. El paternalisme de l’administració és un dinosaure que cal ajudar a extingir.

42. Avui estic donant aquesta classe perquè un dels alumnes va participar en un projecte on varem tenir la llibertat d’invertir en una anàlisi de la fertilitat del sòl. Un projecte a Polinyà.

43. Un espai vora els conreus extensius de secà del Vallès. Un entorn on varem poder llegir i interpretar més enllà del dens marc normatiu que avui ens toca patir. Varem mirar el que creiem que calia mirar i no el que avui mana l’administració.

44. Un laboratori que no forma part de l’administració. Una analítica que no figura en cap requeriment legal dins la clara incontinència normativa que va exhibir el passat govern de la Generalitat.

45. I unes dades (no dogmes) que ens van permetre dissenyar una estratègia eficient que optimitzava el que ens aporta el lloc.

46. El passat agrícola resulta encara evident. I això va suscitar la proposta de fer una darrera temporada amb una sembra de lleguminoses d’arrels profundes que permetrien, juntament amb unes poques esmenes químiques (sulfat de ferro), disposar d’un volum de terra vegetal optimitzat.

47. Aquesta capa de terra millorada amb “adob verd” ens permetria també donar una resposta al repte d’uns talussos amb pendent elevat però estables. 8 0 c m 4 0 c m

48. El “tempo” és important també en aquest concert.

49. I una recerca per internet ens va permetre trobar un ample ventall de propostes de sistemes de control de l’erosió superficial per poder així afavorir també la infiltració.

50. Alguna pregunta? Links a altres presentacions relacionades. http :// www.slideshare.net / ConsultoraSGM / arbres-i-freatic http :// www.slideshare.net / ConsultoraSGM / llobregat-ecologia-paisatge-r

52. www.sgm.cat