Aquest és un recull del treball de medi que van dur a terme els alumnes de Cicle Mitjà de l'escola Pere Teixiné de Belianes (Urgell).

2. LA RECOLLIDA DE MOSTRES
Vam agafar mostres de sòl en diferents llocs
del poble : camp de futbol, pati, camp
d’ametllers, test de la pomera i d’un solar en
construcció, i els vam guardar en una bossa
etiquetada.

3. ANÀLISI DE LES
MOSTRES
Seguidament vam buidar
cada bossa en una safata i
vam destriar el que anàvem
trobant : pedres, sorra,
herbes, branquetes,... I ho
escrivíem a la pissarra.

4. Un cop acabat de destriar vam analitzar
els resultats : hi havia safates on s’hi
trobaven herbes, branquetes i animalons.
En altres, només s’hi trobaven
pedres, sorra,...
Quina és la principal diferència entre les
restes com
branquetes, animalons, herba,... I les
restes com pedres, sorra ,... ?
Doncs que les primeres restes provenen
d’éssers vius i les segones no .
Les restes d’herba, els animalons, branquetes són MATÈRIA
ORGÀNICA.
Les pedretes, sorra, aigua,... Són MATÈRIA INORGÀNICA.

5. Seguidament vam omplir diferents
botelles, cadascuna amb el material de cada
safata i vam posar-hi les etiquetes. Abans
d’omplir-les amb aigua, però, les vam pesar .
El resultat va ser que pesaven més les que
NO contenien matèria orgànica que les que sí
en contenien.
És clar, les herbes, les branques,... pesen
menys que la sorra i les pedres.

6. Finalment , vam omplir cada
botella amb la mateixa quantitat
d’aigua i les vam posar de cap
per avall.
I esperem un parell de dies.
El resultat : Hi ha botelles on es
formen diferents capes i altres
no, segons siguin les mostres de
sòl.
Com més matèria orgànica hi ha
menys diferència de capes. Vol
dir que aquest sòl absorbeix més
l’aigua.

7. Foradem les botelles amb un punxó per
dalt i per baix i deixem que surti l’aigua.
Quins sòls deixen passar més aigua
?
• El de la pomera.
• El dels pins.
• El de l’ametller.
Són més permeables
Els que gairebé no en deixen passar :
• El del solar en construcció.
• El del pati.
• El del camp de futbol.
Són més impermeables
La PERMEABILITAT és una propietat
que permet que un material deixi
passar un líquid a través seu.

8. CONCLUSIO
NS• Els sòls que pesen més són els que no tenen
matèria orgànica.
• Hi ha terres que deixen passar més l’aigua que
altres, són més permeables.
• Com més matèria orgànica hi ha en el sòl, més
deixa passar l’aigua. És més permeable.
• El sòl millor per plantar –hi
arbres, flors, hortalisses, ... és un sòl permeable i
amb força matèria orgànica, per això els pagesos
adoben el terra abans de plantar o sembrar.

10. • Potet de Vim, Ajax,...
• Sal.
• Guixos.
• Llapis, grafit,...
• Paper de vidre.
• Argila.
• Pólvores de Talc.
• Salfumant (àcid clorhídric )
ELS MATERIALS
QUE NECESSITEM

11. LA SAL (HALITA)
L’utilitzem cada dia . Ajuda a
potenciar el sabor de les coses i a
conservar els aliments : pernil salat,
arengades, ...
Si la posem en aigua es desfà.
L’ARGI LA
Modelem un petit tros d’argila i el
pesem (60-70 grams). Al cap de
2 dies el tornem a pesar i ha
disminuït el seu pes.
És molt modelable quan està moll. Un cop
s’asseca ja no es pot canviar la forma i
pesa menys. Per què ?
Per què ha perdut l’aigua.

12. EL TALC
Ens en posem a la mà i notem com ens
deixa de suau la pell ...
Ajuda a suavitzar la pell, a evitar
irritacions, per això s’utilitza en
desodorants, en pintallavis , cremes
maquilladores , ....
També absorbeix l’ humitat. Quan ens taquem amb oli, posem al
damunt de la taca pólvores de talc i deixem passar una estoneta..
Després ho raspallem i ens queda força net.

13. LA CALCITA
En un platet hi posem
diferents trossets de
guix, una mica de Vim, de
sabó en pols per la roba,...
Tot seguit hi tirem un parell
de gotes de salfumant i ... el
guix, el Vim, el sabó fan
efervescència.
Si ho provem amb el paper i
amb la sal també
passa, però menys.
Per què ?
Doncs per què el guix, el sabó, el Vim, el paper ... tenen un mineral que els
blanqueja i en treu la brutícia: la calcita.
La sal i el paper també fan anar calcita, però en menys quantitat.

14. EL GRAFIT I EL QUARS
Agafem un llapis i un tros de
paper de vidre i ratllem amb el
llapis tota la superfície del paper
de vidre..
Llavors premem amb un dit
sobre la superfície ratllada i
damunt del dit hi enganxem un
tros de celo.
Si mirem el paper de vidre per un
microscopi podem veure els petits
granets de damunt del paper de vidre :
és el QUARS

15. Per fer aquest experiment
hem utilitzat dos minerals
molt comuns : el
grafit, que es troba a la
mina del llapis i és molt tou
; i el quars, els petits
granets que fan que el
paper de vidre rasqui.
El desenganxem poc a poc i ho empeguem
en un paper en blanc.
Ens queda la nostra empremta digital.