1. El naixement d’una llengua
Uns monjos de Cuixà, al segle X reben
la visita del dux de Venècia. I aquell dia
s'adonen que allò que parlen ja no és
llatí. Neix una de les grans llengües de
la Mediterrània medieval.

2. Durant el segle IX, les terres que al cap d'uns
quants segles s'anomenaran Catalunya, només
són una mena de camp de batalla entre
cristians, com el comte Guifré, i
musulmans, com Llop ibn Muhammad, senyor
de Lleida. En aquests enfrontaments, els
comtes conquereixen noves terres i les
repoblen. A cada nova terra conquerida, hi
alcen un castell, com el castell de Mur i, de
vegades, una església o un monestir, com el de
Sant Miquel de Cuixà.

3. I justament som en aquest monestir un dia del
segle X. Hi acaba d'arribar un visitant il·lustre.
És Pere Ursèol, dux de Venècia, que ve per
retirar-s'hi. Quan el senten, aquells monjos
s'adonen que, tot i que el visitant és cristià
com ells, no parla exactament com ells: parla
en la seva pròpia llengua. I fan un petit salt
endavant: “Si ell, que és venecià, parla la seva
pròpia llengua, nosaltres, que també parlem
una llengua pròpia, què som?"

4. Hauran de passar encara uns
quants segles, fins al XII,
perquè tinguem una mostra
escrita d'aquesta nova
llengua. Són les Homilies
d'Organyà.

5. I també haurem d'esperar al
segle XII perquè aquella
intuïció dels monjos de Cuixà
es converteixi en una
consciència clara de
comunitat.

6. Una de les primeres mostres escrites és
la Gesta del comtes de Barcelona, una
crònica feta al monestir de Ripoll i que
narra la història del llinatge de la casa
comtal de Barcelona i dels primers reis
de la corona d'Aragó. Aquesta crònica
eleva el comte Guifré a la categoria de
fundador de la dinastia.

7. Però no serà fins al cap d'un quant temps
que trobem una de les primeres mostres
de l'escut comtal, les quatre barres. És al
sepulcre d'Ermessenda de Carcassona, a
la catedral de Girona.
http://www.3ccd.com/web_3ccd/3ccd_h
omilies_organya_05.html