Petita iniciació a la meteorologia

1. Iniciació a la meteorologia

2. Índex L’atmosfera Variables meteorològiques Anticiclons i depressions Els mapes del temps Fenòmens meteorològics Prediccions

3. L’atmosfera Composició: Nitrogen 78.08% Oxigen 20.95% Argó 0.93% Altres 0.04% Estructura: Troposfera Estratosfera Mesosfera Termosfera Exosfera i Magnetosfera índex

4. Variables meteorològiques Pressió Temperatura Humitat absoluta i relativa índex

5. Pressió atmosfèrica La pressió atmosfèrica és el pes de l’atmosfera (de l’aire) per metre quadrat. A nivell del mar és de 101.293 N/m 2 . (10.336 kg) Unitats : Pascal (Pa) unitat al Sistema Internacional Mil·límetre de mercuri (mm Hg) en honor a Torricelli Bars (b) unitat utilitzada en meteorologia Atmosfera (atm) unitat utilitzada en química Equivalències : 1 atm = 760 mm Hg = 1’013·10 5 Pa 1·10 5 Pa = 1 bar 1 mb = 1 hPa Isòbara : línia imaginària que uneix punts d’igual pressió índex Variables meteorològiques Anticiclons i depressions Mapes d’isòbares

6. Temperatura La temperatura és una estimació del grau d’agitació (moviment) d’un sistema de partícules. Unitats : Kelvin (K) unitat al Sistema Internacional Celsius (ºC) Escala centígrada, basada en els punts de fusió i evaporació de l’aigua Fahrenheit (ºF) unitat utilitzada al món anglosaxó Equivalències : ºC = K – 273.16 = (ºF-32)/1.8 La temperatura es pren sempre a l’ombra La sensació tèrmica que es té depèn del vent i de la humitat Cada 160 m la temperatura disminueix en 1ºC (pot variar) índex

7. Humitat absoluta i relativa La humitat absoluta (H abs ) és el percentatge d’aigua que hi ha en un quilogram d’aire. La humitat absoluta màxima (H abs màx ) és el percentatge màxim d’aigua que pot contenir un quilo d’aire sense que aquesta condensi, és a dir, en fase vapor. És característic de la temperatura de l’aire. La humitat relativa (H rel ) és la relació que hi ha entre la humitat absoluta i la humitat absoluta màxima per a una temperatura determinada. Es dóna en tant per cent. Si sobrepassa el 100% comença a condensar l’excés d’humitat (punt de saturació). índex

8. Anticiclons i depressions Un anticicló és una zona d’altes pressions (superiors als 1013 hPa) Una depressió és una zona de baixes pressions (inferiors als 1013 hPa) Són els responsables, en gran part, de l’aparició del vent anticicló depressió Com es formen? Circulació general de l’aire, cèl·lules de Hadley, corrents en jet

9. Cèl·lules de Hadley Corrents en jet

10. Sentit dels vents Hemisferi nord Hemisferi sud A D D A

11. Formació d’una depressió índex fronts oclusos fronts freds fronts càlids

12. Els mapes del temps Mapes d’isòbares amb fronts Donen la situació d’anticiclons i depressions amb els seus fronts associats. Permeten predir la direcció i intensitat del vent Mapes d’alçada Donen informació dels embossaments d’aire fred a diferents alçades, habitualment a 850 hPa (1450 m) i 500 hPa (5500 m). Permeten predir l’evolució de les temperatures i, combinats amb els anteriors, precipitacions. Els satèl·lits meteorològics Els geoestacionaris (Meteosat) Els d’òrbita polar (NOAA) índex

13. Fenòmens meteorològics Els núvols La inversió tèrmica L’efecte Föhn La brisa Les tempestes de sorra Formació d’una tempesta d’estiu La gota freda Les depressions atlàntiques L’anticicló de les Açores L’anticicló a Escandinàvia El Niño i la Niña

14. Formació dels núvols

15. Núvols a sotavent Quan una massa d’aire travessa una serra pot formar nuvolades a sotavent.

16. Classificació dels núvols Alts (10.000 – 6.000 m) Cirrus Cirrostrats Cirrocúmuls Mitjans (6.000 – 3.000 m) Altostrats Altocúmuls Nimbostrats Baixos (3.000 – 0 m) Cúmuls Estrats Estratocúmuls Cumulonimbes Fenòmens meteorològics

17. Inversió tèrmica Es correspon amb un gradient tèrmic contrari a l’habitual. És conseqüència de la major densitat de l’aire fred, acumulant-se al fons de les valls. Es produeix en situacions anticiclòniques amb absència de vent. Sovint ve acompanyada de la formació de boira. És la responsable de les fortes rosades a les planes interiors.

18. Mapa de superfície 4 febrer 2004

19. NOAA 3 febrer 2004 16:11 Fenòmens meteorològics

20. L’efecte Föhn És la pèrdua d’humitat d’una massa d’aire al sobrepassar una muntanya amb el conseqüent augment de temperatura. L’elevada capacitat calorífica de l’aigua fa que l’aire humit experimenti menys fluctuacions de temperatura al variar d’alçada. És el responsable del fogony pirinenc o el tòrrid ponent. Fenòmens meteorològics

21. La brisa És conseqüència de la diferent velocitat d’escalfament i refredament de la terra i el mar. Fenòmens meteorològics

22. Tempestes de sorra Són conseqüència de vents que venen directament del desert del Sàhara 4 març 2004 Fenòmens meteorològics

23. Les tempestes d’estiu Són fenòmens originats per la convecció. En situacions anticiclòniques (absència de vent) amb embossaments d’aire fred en alçada, la convecció (vent tèrmic) provoca la formació de cúmuls que acaben per formar cumulonimbes produint grans tempestes. Aquestes condicions es solen donar a l’estiu i en zones de muntanya, on l’orografia afavoreix la convecció. Fenòmens meteorològics

24. La gota freda S’han de donar tres condicionants: Baixes pressions en superfície Embossament d’aire fred en alçada Temperatures de l’aigua del mar elevades Època i lloc més probable: La tardor, costa llevantina Conseqüències: Pluges molt intenses Inundacions Forts temporals de llevant Fenòmens meteorològics 16 novembre 2001 10 octubre 2001 11 octubre 2001

25. Les depressions atlàntiques Situació més habitual a les nostres latituds Provocada per l’anticicló de les Açores, qui bloqueja l’entrada d’aquestes. Ens arriben les cues dels fronts, les pluges es queden al Cantàbric i a la vessant nord dels Pirineus. Venen acompanyades de fortes mestralades i baixades de temperatures Fenòmens meteorològics

26. L’anticicló de les Açores És un dels anticiclons de la zona intertropical, genera els vents alisis. La seva posició varia en funció de l’època de l’any, a l’hivern sol baixar de latitud, permetent l’entrada de depressions. En canvi bloqueja l’entrada de depressions atlàntiques a l’estiu, provocant sequera. Un canvi mínim de posició pot comportar canvis de temps importants al llevant. Fenòmens meteorològics 23 desembre 2003

27. L’anticicló a Escandinàvia Situació “anòmala” per a un anticicló. Provoca invasions d’aire fred sobre tot centre-Europa i la Península Ibèrica. En canvi a la Illes Britàniques i Península Escandinava tenen temperatures més elevades del que és habitual. Si va associat a depressions al Golf de Lleó pot provocar nevades a cotes molt baixes a tota la costa Mediterrània. És el responsable de les fortes onades de fred com per exemple la del mes de febrer de 1956. 1 de febrer de 1956 Es baten rècords de mínimes absolutes a molts observatoris. Castellfort -21ºC Fenòmens meteorològics

28. El Niño i la Niña És una alteració del règim de vents equatorials al Pacífic. Provoca canvis dràstics en el clima de tot el Pacífic i altera la circulació genera de l’aire, provocant canvis a escala mundial. Oceania Perú Niño Niña

29. El Niño i la Niña Fenòmens meteorològics

30. Les prediccions Combinar l’anàlisi dels mapes de superfície amb els mapes d’alçada. Conèixer les peculiaritats de la zona. Situacions típiques Gota freda : depressió a la Mediterrània amb fred en alçada i un mar calent. Tempestes : anticicló en superfície i fred en alçada o pas d’un front fred. Ventades : combinació d’anticicló i depressió potents. La direcció del vent condicionarà la predicció. Situacions atípiques i excepcionals 1 febrer 1956 10 juny 2001 14 desembre 2001 Fenòmens meteorològics Portal d’informació meteorològica: www.infomet.fcr.es (models de predicció, mapes, satèl·lits, temps actual, arxius)

31. 1 febrer 1956 Onada de fred siberià, es gelen les oliveres i es baten rècords de temperatures mínimes. prediccions

32. 10 juny 2001 Pluges torrencials a Montserrat Arabogues de neu a Ares prediccions

33. 14 desembre 2001 Fortes nevades a Catalunya, cauen entre 25 i 60 cm prediccions

34. prediccions

36. garbinades ventades

37. ponentades ventades

38. mestralades ventades

39. tramuntanades ventades

40. gregalades ventades

41. llevantades ventades

42. xaloc ventades