SlideShare a Scribd company logo
www.vicensvives.com

POLIS 1
Ciències socials, geografia i història
Primer curs

EGIPTE
Alicia Santiago Tamame




Egipte presenta dos avantatges: el desert
l’aïlla dels seus enemics i el Nil que
permet fertilitzar les terres de conreu.
Egipte es divideix en:


el Baix Egipte, al delta del Nil



l’Alt Egipte, una terra àrida on només és possible
la vida a la zona regada pel riu Nil.



http://prezi.com/tfvzwgrp0sf8/present/?auth_key=d2xx00u&follow=dr7fb1x7z359&kw=presenttfvzwgrp0sf8&rc=ref-449315


Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda
totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar
les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps.



Per poder desenvolupar l’agricultura es van haver de
controlar les crescudes del riu.



Els egipcis van construir dics i canals per emmagatzemar
l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant, i així van
augmentar la producció agrícola.



El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i a les
ribes hi van sorgir grans ciutats, com Memfis o Tebes.
1. Inundació (juny-setembre)
2. Sembra (a partir d’octubre)
3. Recol·lecció (febrer-juny)
1



Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van
desenvolupar :



el càlcul
la geometria



van elaborar un calendari de crescudes.



van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i
hidràuliques.



Als temples es feien les observacions astronòmiques
i els càlculs matemàtics.



L’any va ser dividit en 365 dies, i el dia, en 24
períodes.


L’organització de l’Estat egipci era dominada per un
rei, el faraó, que tenia un poder absolut.



El faraó garantia l’ordre, la justícia i la defensa contra
els enemics, ajudat per l’exèrcit.



Per governar un territori tan extens, el faraó
necessitava servidors fidels.



Els governadors, controlaven els funcionaris i feien
complir les ordres del faraó.



.


Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els
sacerdots constituïen la classe social més
important de l’Antic Egipte, una veritable
noblesa.



Per atendre els nombrosos temples del país hi
havia una casta de sacerdots que dirigien els
ritus religiosos, practicaven la ciència,
dominaven l’escriptura i administraven les terres
del temple.



Els escribes també gaudien d’una vida
privilegiada, coneixien tots els secrets del càlcul i
de la complexa escriptura egípcia.


Els pagesos constituïen la majoria de la
població; tot i que eren lliures, estaven
lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als
nobles o als temples.



També hi havia un abundant nombre de
mercaders i d’artesans, que feien les seves
activitats en petits tallers privats o en grans
complexos que depenien del faraó, dels
nobles o dels temples.



Per sota de la resta de la població hi havia
els esclaus.


L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia
unes regles fixes i inamovibles.



L’arquitectura egípcia era arquitravada,
sense arcs ni voltes.



Els edificis es feien de pedra i es decoraven
profusament amb gravats, escultures i
pintures.



Les grans construccions van ser temples i
tombes i tendien al monumentalisme.


Els temples egipcis es dividien en :


Avinguda d’esfinxs



Obeliscos



Pilons a l’entrada



Pati



Sala hipòstila



Santuari.


Només el faraó i els sacerdots tenien
accés al santuari del temple.


Les primeres tombes egípcies van ser unes
construcccions rectangulars i de poca altura
anomenades mastabes.



De la superposició de les mastabes van nèixer les
piràmides. Les més destacades són les de Keops,
Kefrén y Micerí, a Gizeh.



Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge,
les entrades de les de les piràmides estaven
camuflades.



La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les
tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons
preferissin ser enterrats en hipogeus.
Egipte
Egipte
Egipte

More Related Content

What's hot

Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtcolecope
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
mcarmenjuan
 
La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipciaPinarin_03
 
Activitats egipte1
Activitats egipte1Activitats egipte1
Activitats egipte1
MAICA CIMA
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turópublica
 
Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
professor_errant
 
Antic egipte revisat
Antic egipte revisatAntic egipte revisat
Antic egipte revisat
eduardriudavets
 
Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
eduardriudavets
 
Dossier egipte
Dossier egipteDossier egipte
Dossier egipte
Mi Guel
 
L'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIAL'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIA
Núria Tuloch Lladó
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
Paula NE
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
2nESO
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grèciadtors
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
Joan Picas i Casanovas
 
Ciencia a grecia
Ciencia a greciaCiencia a grecia
Ciencia a greciaQuirite
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
2nESO
 
Faraons i deus
Faraons  i  deusFaraons  i  deus
Faraons i deus
profes folchitorres
 
Piràmide social
Piràmide socialPiràmide social
Piràmide socialvallterrics
 

What's hot (20)

Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rt
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Egipte Antic
Egipte AnticEgipte Antic
Egipte Antic
 
La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipcia
 
Activitats egipte1
Activitats egipte1Activitats egipte1
Activitats egipte1
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turó
 
Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
Mesopotàmia. Les primeres civilitzacions.
 
Antic egipte revisat
Antic egipte revisatAntic egipte revisat
Antic egipte revisat
 
Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
 
Dossier egipte
Dossier egipteDossier egipte
Dossier egipte
 
L'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIAL'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIA
 
La momificació
La momificacióLa momificació
La momificació
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grècia
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Ciencia a grecia
Ciencia a greciaCiencia a grecia
Ciencia a grecia
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
Faraons i deus
Faraons  i  deusFaraons  i  deus
Faraons i deus
 
Piràmide social
Piràmide socialPiràmide social
Piràmide social
 

Similar to Egipte

Egipte
EgipteEgipte
Egiptedtors
 
Egipte jorge i mario
Egipte jorge i marioEgipte jorge i mario
Egipte jorge i mario
jorgito98
 
L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)
Victoria Sureda
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
Eduardo CONNOLLY
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
4tb
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
L'antic Egipte
L'antic EgipteL'antic Egipte
L'antic Egipte
Joan Casas
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
Laia Madroñero Mateus
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2Maria Loredo
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
Gemma Ajenjo Rodriguez
 

Similar to Egipte (20)

Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Egipte jorge i mario
Egipte jorge i marioEgipte jorge i mario
Egipte jorge i mario
 
Egpite
EgpiteEgpite
Egpite
 
1hegipte[1]
1hegipte[1]1hegipte[1]
1hegipte[1]
 
L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Treballs edat antiga
Treballs edat antigaTreballs edat antiga
Treballs edat antiga
 
Grup3
Grup3Grup3
Grup3
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
L'antic Egipte
L'antic EgipteL'antic Egipte
L'antic Egipte
 
Polis1 T10
Polis1 T10Polis1 T10
Polis1 T10
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Egipto
EgiptoEgipto
Egipto
 
Riu nil
Riu nilRiu nil
Riu nil
 

More from Alicia Santiago Tamame ( Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya)

La transición democràtica 2
La transición democràtica 2  La transición democràtica 2
La transición democrática
La transición democráticaLa transición democrática
Guerra civil
Guerra civilGuerra civil
2. economia
2. economia2. economia
3. bienio reformista -
3. bienio reformista -3. bienio reformista -
3. bienio conservador
3.  bienio conservador3.  bienio conservador
2. bienio reformista
2. bienio reformista2. bienio reformista
1. la segunda república
1. la segunda república1. la segunda república
3 condicion femenina
3 condicion   femenina3 condicion   femenina
2 indústria
2  indústria2  indústria
3. dictadura de primo de rivera
3. dictadura de primo de rivera3. dictadura de primo de rivera
2. la mancomunitat
2. la  mancomunitat2. la  mancomunitat
1.(b) crisis 1917
1.(b) crisis 19171.(b) crisis 1917
1. desastre de 1898
1. desastre de 18981. desastre de 1898
5. crisis de cuba
5. crisis de cuba5. crisis de cuba
4. movimiento obrero
4. movimiento obrero4. movimiento obrero

More from Alicia Santiago Tamame ( Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya) (20)

Dalí. arxiu ampli
Dalí. arxiu ampliDalí. arxiu ampli
Dalí. arxiu ampli
 
Escultura romana
Escultura romanaEscultura romana
Escultura romana
 
La transición democràtica 2
La transición democràtica 2  La transición democràtica 2
La transición democràtica 2
 
Transició 3
Transició 3Transició 3
Transició 3
 
La transición democrática
La transición democráticaLa transición democrática
La transición democrática
 
Guerra civil
Guerra civilGuerra civil
Guerra civil
 
2. economia
2. economia2. economia
2. economia
 
3. bienio reformista -
3. bienio reformista -3. bienio reformista -
3. bienio reformista -
 
3. bienio conservador
3.  bienio conservador3.  bienio conservador
3. bienio conservador
 
2. bienio reformista
2. bienio reformista2. bienio reformista
2. bienio reformista
 
1. la segunda república
1. la segunda república1. la segunda república
1. la segunda república
 
3 condicion femenina
3 condicion   femenina3 condicion   femenina
3 condicion femenina
 
2 indústria
2  indústria2  indústria
2 indústria
 
1929
19291929
1929
 
3. dictadura de primo de rivera
3. dictadura de primo de rivera3. dictadura de primo de rivera
3. dictadura de primo de rivera
 
2. la mancomunitat
2. la  mancomunitat2. la  mancomunitat
2. la mancomunitat
 
1.(b) crisis 1917
1.(b) crisis 19171.(b) crisis 1917
1.(b) crisis 1917
 
1. desastre de 1898
1. desastre de 18981. desastre de 1898
1. desastre de 1898
 
5. crisis de cuba
5. crisis de cuba5. crisis de cuba
5. crisis de cuba
 
4. movimiento obrero
4. movimiento obrero4. movimiento obrero
4. movimiento obrero
 

Egipte

  • 1. www.vicensvives.com POLIS 1 Ciències socials, geografia i història Primer curs EGIPTE Alicia Santiago Tamame
  • 2.   Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil que permet fertilitzar les terres de conreu. Egipte es divideix en:  el Baix Egipte, al delta del Nil  l’Alt Egipte, una terra àrida on només és possible la vida a la zona regada pel riu Nil.  http://prezi.com/tfvzwgrp0sf8/present/?auth_key=d2xx00u&follow=dr7fb1x7z359&kw=presenttfvzwgrp0sf8&rc=ref-449315
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.  Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps.  Per poder desenvolupar l’agricultura es van haver de controlar les crescudes del riu.  Els egipcis van construir dics i canals per emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant, i així van augmentar la producció agrícola.  El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i a les ribes hi van sorgir grans ciutats, com Memfis o Tebes.
  • 8. 2. Sembra (a partir d’octubre)
  • 10. 1  Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van desenvolupar :   el càlcul la geometria  van elaborar un calendari de crescudes.  van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques.  Als temples es feien les observacions astronòmiques i els càlculs matemàtics.  L’any va ser dividit en 365 dies, i el dia, en 24 períodes.
  • 11.
  • 12.  L’organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el faraó, que tenia un poder absolut.  El faraó garantia l’ordre, la justícia i la defensa contra els enemics, ajudat per l’exèrcit.  Per governar un territori tan extens, el faraó necessitava servidors fidels.  Els governadors, controlaven els funcionaris i feien complir les ordres del faraó.  .
  • 13.
  • 14.  Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els sacerdots constituïen la classe social més important de l’Antic Egipte, una veritable noblesa.  Per atendre els nombrosos temples del país hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i administraven les terres del temple.  Els escribes també gaudien d’una vida privilegiada, coneixien tots els secrets del càlcul i de la complexa escriptura egípcia.
  • 15.  Els pagesos constituïen la majoria de la població; tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als nobles o als temples.  També hi havia un abundant nombre de mercaders i d’artesans, que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraó, dels nobles o dels temples.  Per sota de la resta de la població hi havia els esclaus.
  • 16.  L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia unes regles fixes i inamovibles.  L’arquitectura egípcia era arquitravada, sense arcs ni voltes.  Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats, escultures i pintures.  Les grans construccions van ser temples i tombes i tendien al monumentalisme.
  • 17.  Els temples egipcis es dividien en :  Avinguda d’esfinxs  Obeliscos  Pilons a l’entrada  Pati  Sala hipòstila  Santuari.
  • 18.  Només el faraó i els sacerdots tenien accés al santuari del temple.
  • 19.
  • 20.  Les primeres tombes egípcies van ser unes construcccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes.  De la superposició de les mastabes van nèixer les piràmides. Les més destacades són les de Keops, Kefrén y Micerí, a Gizeh.  Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge, les entrades de les de les piràmides estaven camuflades.  La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus.