1. Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que encara continua l'apartat anterior. Els quadres blaus són les explicacions del tema que tractem. És molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí). Els quadres clarets són explicacions secundàries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informació. D'aquests no cal agafar apunts. R E C O R D E M

2. CIÈNCIA I TÈCNICA

3. 1. INTRODUCCIÓ Cap poble a l'Antiguitat va protagonitzar un desenvolupament científic i tècnic tan avançat com el que van assolir els grecs. A ells es deuen bona part dels avenços científics més importants de la humanitat.

4. 1. INTRODUCCIÓ Cap poble a l'Antiguitat va protagonitzar un desenvolupament científic i tècnic tan avançat com el que van assolir els grecs. A ells es deuen bona part dels avenços científics més importants de la humanitat. Quines van ser les causes d'aquests avanç: - L'alfabet , indispensable per transmetre coneixements. - L'expansió comercial, que va comportar intercanvis culturals amb altres pobles més avançats (egipcis i babilonis). - L'organització política de les polis, que permetia una gran llibertat . - La religió grega no va ser mai un impediment a la ciència: els déus grecs no havien creat la naturalesa, per aiò aquesta podia ser estudiada d'una forma racional.

5. Tanmateix els grecs no van inventar la ciència, sinó que la van aprendre d'altres pobles, especialment els egipcis i els babilonis .

6. Tanmateix els grecs no van inventar la ciència, sinó que la van aprendre d'altres pobles, especialment els egipcis i els babilonis . Els egipcis havien inventat el càlcul decimal i la geometria , que usaven per dividir la terra en parceles agrícoles. També estaven familiaritzats amb l'observació dels astres .

7. Els babilonis van destacar com a astrònoms i astròlegs (els grecs els van copiar les constelacions); també eren bons matemàtics i disposaven de taules de multiplicar; també coneixien les arrels quadrades. El seu sistema numeral era hexadecimal .

8. Els babilonis van destacar com a astrònoms i astròlegs (els grecs els van copiar les constelacions); també eren bons matemàtics i disposaven de taules de multiplicar; també coneixien les arrels quadrades. El seu sistema numeral era hexadecimal . La gran diferència entre els grecs i aquests pobles va ser que, mentre aquests usaven la ciència només per a úsos pràctics (agricultura, arquitectura, etc) els grecs es van preguntar pel perquè de les coses; les conseqüències van ser el racionalisme i l' humanisme .

9. Els babilonis van destacar com a astrònoms i astròlegs (els grecs els van copiar les constelacions); també eren bons matemàtics i disposaven de taules de multiplicar; també coneixien les arrels quadrades. El seu sistema numeral era hexadecimal . La gran diferència entre els grecs i aquests pobles va ser que, mentre aquests usaven la ciència només per a úsos pràctics (agricultura, arquitectura, etc) els grecs es van preguntar pel perquè de les coses; les conseqüències van ser el racionalisme i l' humanisme . Un detall molt important a tenir en compte és que per als grecs les matemàtiques, l'astronomia i la física no eren ciències separades sinó branques de la filosofia , de manera que un científic com Tal·les era al mateix temps un matemàtic, un astrònom, un físic i un filòsof.

10. 2.1 MATEMÀTIQUES Les matemàtiques van ser la ciència en què els grecs van destacar més: van fer grans avenços i van fer gran aportacions per al seu desenvolupament posterior.

11. 2.1 MATEMÀTIQUES Les matemàtiques van ser la ciència en què els grecs van destacar més: van fer grans avenços i van fer gran aportacions per al seu desenvolupament posterior. Les matemàtiques científiques van néixer a la costa Jònia (a Àsia Menor) i el seus grans impulsors va ser Tal·les de Milet i Pitàgores de Samos . Entre els grecs la ciència matemàtica més estudiada va ser la geometria , però també van desenvolupar molt l' aritmètica i van iniciar l'estudi de l'algebra.

12. 2.2 TAL·LES Tal·les és considerat el primer gran científic grec. Era natural de Milet (Jònia), una ciutat comercial rica . D'ell s'expliquen anècdotes com que de tant mirar el cel per estudiar-lo, un dia va entrabancar-se i caure en una claveguera.

13. 2.2 TAL·LES Tal·les és considerat el primer gran científic grec. Era natural de Milet (Jònia), una ciutat comercial rica . D'ell s'expliquen anècdotes com que de tant mirar el cel per estudiar-lo, un dia va entrabancar-se i caure en una claveguera. Tal·les va fer grans aportacions a la ciència, com el teorema matemàtic que porta el seu nom ( teorema de Tal·les ); també va ser el primer en observar que l' aigua és el principi de la vida.

14. Pitagores va néixer a l'illa de Samos però va viure a Crotona (Itàlia) on va fundar una comunitat-secta de científics dedicada a l'estudi del món. Pitàgores considerava que les matemàtiques eren la clau per resoldre l'enigma de l'univers. 2.3 PITÀGORES

15. Pitagores va néixer a l'illa de Samos però va viure a Crotona (Itàlia) on va fundar una comunitat-secta de científics dedicada a l'estudi del món. Pitàgores considerava que les matemàtiques eren la clau per resoldre l'enigma de l'univers. 2.3 PITÀGORES No s'ha conservat cap obra seva. Tot i que se li atribueix el teorema que porta el seu nom ( teorema de Pitàgores ), aquest ja era conegut pels egipcis. Sí que se'l considera el descubridor de l' escala musical .

16. 2.4 EUCLIDES Euclides va néixer a Atenes però va viure a Alexandria, on va va exercir de professor al Museu . Va dedicar-se especialment a la geometria i a l'aritmètica; la seva obra Els elements va ser usat com a manual de geometria durant 23 segles, fins al sXX.

17. 2.4 EUCLIDES Euclides va néixer a Atenes però va viure a Alexandria, on va va exercir de professor al Museu . Va dedicar-se especialment a la geometria i a l'aritmètica; la seva obra Els elements va ser usat com a manual de geometria durant 23 segles, fins al sXX. Després d'Euclides els matemàtics grecs més importants van ser Apol·loni de Perga , que va estudiar els cons; Diofant d'Alexandria (pare de l'algebra) i Arquímedes .

18. 3.1 ASTRONOMIA L' observació del cel ha estat una obsesió de l'hoem des del principis dels temps; ja els egipcis i els babilonis van usar l'astronomia per a fer calendaris i horòscops.

19. 3.1 ASTRONOMIA L' observació del cel ha estat una obsesió de l'hoem des del principis dels temps; ja els egipcis i els babilonis van usar l'astronomia per a fer calendaris i horòscops. A Grècia l'astronomia va néixer de la mà de Tal·les , que va predir un eclipsi de sol amb l'ajuda d'unes taules babilònies. Després d'ell, Pitàgores va usar el raonament matemàtic per estudiar els moviments dels planetes. Els astrònoms grecs més importants van ser Aristarc de Samos , Hiparc de Nicea i Claudi Ptolemeu .

20. 3.2 ARISTARC Aristarc va viure a l'illa de Samos al sIIIaC. Va ser el primer astrònom de la història que va proposar la teoria heliocentrista : la idea que el sol , i no la terra, és el centre del sistema solar.

21. 3.2 ARISTARC Aristarc va viure a l'illa de Samos al sIIIaC. Va ser el primer astrònom de la història que va proposar la teoria heliocentrista : la idea que el sol , i no la terra, és el centre del sistema solar. Lamentablement, la seva teoria no va ser seguida per cap altre científic a l'antiguitat i va ser oblidada fins que fou redescoberta per Copèrnic i Gal·lileu , més de 15 segles més tard.

22. 3.3 HIPARC Hiparc era natural de Nicea (Àsia Menor) però va viure i treballar a l'illa de Rodes (sIIIaC). Va calcular la durada de l' any solar (errant en només sis minuts) i va elaborar un catàleg d'estrelles que va ser molt usat després d'ell.

23. 3.3 HIPARC Hiparc era natural de Nicea (Àsia Menor) però va viure i treballar a l'illa de Rodes (sIIIaC). Va calcular la durada de l' any solar (errant en només sis minuts) i va elaborar un catàleg d'estrelles que va ser molt usat després d'ell. També se'l considera l'inventor de l' astrolabi pla , un instrument per fer càlculs astronòmics.

24. 3.4 PTOLEMEU Ptolemeu (sIIdC) va treballar a Alexandria on va dedicar-se a l'estudi de la geografia de l'astronomia. Va ser l'astrònom més important de l'Antiguitat fins a l'arribada de Copèrnic.

25. 3.4 PTOLEMEU Ptolemeu (sIIdC) va treballar a Alexandria on va dedicar-se a l'estudi de la geografia de l'astronomia. Va ser l'astrònom més important de l'Antiguitat fins a l'arribada de Copèrnic. Tot i que no va fer gaire aportacions noves, va recollir tot el coneixement astronòmic i matemàtic de l'antiguitat en la seva gran obra, l' Almagest (el títol el van posar els àrabs), que va ser usat com a manual d'astronomia fins al segle XVdC.

26. 4.1 TÈCNICA La tècnica havia estat necessària a Grècia des d'epoca antiga, per fabricar espases i escuts per a la guerra, per construir ponts, ports i vaixells, per extreure els minerals de la terra i tractar-los, etc. Utilitats que, per altra banda, va tenir a tots els pobles de l'Antiguitat.

27. 4.1 TÈCNICA La tècnica havia estat necessària a Grècia des d'epoca antiga, per fabricar espases i escuts per a la guerra, per construir ponts, ports i vaixells, per extreure els minerals de la terra i tractar-los, etc. Utilitats que, per altra banda, va tenir a tots els pobles de l'Antiguitat. Tanmateix, les grans necessitats de les polis gregues en infraestructures i agricultura) i els grans coneixements assolits per matemàtics i físics , van portar la tècnica grega a superar la dels pobles veïns i aconseguir un elevat grau de perfeccionament i desenvolupament.

28. 4.2 ARQUÍMEDES Arquímedes era natural de Siracusa (Sicília, sIIIaC) on va treballar. Fou un científic molt important que va fer grans aportacions a les matemàtiques , a l' astronomia , la mecànica , l' hidrostàtica i l' enginyeria .

29. 4.2 ARQUÍMEDES Arquímedes era natural de Siracusa (Sicília, sIIIaC) on va treballar. Fou un científic molt important que va fer grans aportacions a les matemàtiques , a l' astronomia , la mecànica , l' hidrostàtica i l' enginyeria . Va ser un inventor genial, creador d'un cargol per extreure aigua de les mines, d'un observatori astronòmic , una grua capaç d'alçar vaixells, etc. Va escriure nombroses obres sobre geometria i astronomia.

30. Arquímedes és reconegut com el descobridor que un cos submergit en un fluid, aparta un vòlum de fluid igual a la seva massa ( principi d'Arquímedes ). S'explica que el rei Hieró II de Siracusa va donar una quantitat d'or a un joier perquè en fes una corona . Quan la joia va estar acabada, Hieró va demanar a Arquímedes que comprovés si el joier havia escatimat part de l'or, com sospitava.

31. Arquímedes és reconegut com el descobridor que un cos submergit en un fluid, aparta un vòlum de fluid igual a la seva massa ( principi d'Arquímedes ). S'explica que el rei Hieró II de Siracusa va donar una quantitat d'or a un joier perquè en fes una corona . Quan la joia va estar acabada, Hieró va demanar a Arquímedes que comprovés si el joier havia escatimat part de l'or, com sospitava. El savi no savia com esbrinar una cosa així (el pes de la corona era el mateix que l'or que Hieró havia donat al joier). Un dia va anar als banys públics, i mentre es banyava va descobrir el principi exposat més a munt: alegre com estava, va sortir despullat pels carrers cridant εὔρεκα ( ho he trobat! )

32. Arquímedes és reconegut com el descobridor que un cos submergit en un fluid, aparta un vòlum de fluid igual a la seva massa ( principi d'Arquímedes ). S'explica que el rei Hieró II de Siracusa va donar una quantitat d'or a un joier perquè en fes una corona . Quan la joia va estar acabada, Hieró va demanar a Arquímedes que comprovés si el joier havia escatimat part de l'or, com sospitava. El savi no savia com esbrinar una cosa així (el pes de la corona era el mateix que l'or que Hieró havia donat al joier). Un dia va anar als banys públics, i mentre es banyava va descobrir el principi exposat més a munt: alegre com estava, va sortir despullat pels carrers cridant εὔρεκα ( ho he trobat! ) Arquímedes va descobrir que la corona no tenia la mateixa massa que la quantitat d'or de Hieró, prova que el joier l'havia mesclat amb plata per quedar-se'n una part. El joier va ser executat.

33. No va ser aquesta la última aportació d'Arquímedes: durant la 2a Guerra Púnica , entre romans i cartaginesos, els romans van atacar Siracusa i Arquímedes va inventar màquines de defensa com unes grues que aixecaven les naus romanes i uns miralls que les incendiaven reflectin-t'hi els rajos del sol.

34. No va ser aquesta la última aportació d'Arquímedes: durant la 2a Guerra Púnica , entre romans i cartaginesos, els romans van atacar Siracusa i Arquímedes va inventar màquines de defensa com unes grues que aixecaven les naus romanes i uns miralls que les incendiaven reflectin-t'hi els rajos del sol. Quan Siracusa va caure finalment, el general Marcel va ordenar que es respectés la vida d'Arquímedes, a qui considerava un científic valuós. Tanmateix, Arquímedes va se mort per un soldat romà mentre es trobava distret resolent un problema matemàtic.

35. 4.3 HERÓ Heró d'Alexandria (sIdC) és considerat en major inventor de l'Antiguitat i el precursor de la pneumàtica : va descobrir la propietat del vapor per moure maquinària. Gràcies això va poder construir aparells autòmates que s'exhibien al públic en un recinte d'Alexandria.

36. 4.3 HERÓ Heró d'Alexandria (sIdC) és considerat en major inventor de l'Antiguitat i el precursor de la pneumàtica : va descobrir la propietat del vapor per moure maquinària. Gràcies això va poder construir aparells autòmates que s'exhibien al públic en un recinte d'Alexandria. Entre els invents més cèlebres hi havia una bola que donava voltes pel vapor que sortia de sengles tubs adosats a ella i les portes d'un temple que s'obrien automàticament encenent foc a un peveter.

37. FINS AQUÍ LA PART QUE US DONO JO Ara toca que vosaltres treballeu una miqueta. 1. Feu els exercicis de la fitxa (si no els heu anat fent mentre veieu la presentació).