SlideShare a Scribd company logo
1 of 23
EGIPTE
-Situat a la banda oriental del Mar
Mediterrani i al continent africà.
-Seria un desert si no existís el riu Nil
-Aquest riu fa que Egipte segui un imperi
agrari.
La història de l’antic
Egipte abasta un període
de mes de 3.000 anys,
que els historiadors
divideixen en :
Imperi Antic
Imperi Mitjà
Imperi Nou.
POLÍTICA
I SOCIETAT
Els faraons eren els reis de l’antic Egipte.
És l’amo i propietari.
Era considerat un déu a la terra, per la qual
cosa podia exercir un poder absolut.
Procedien de la classe baixa, però eren
cultes intel.ligents i educats. Utilitzaven
taujanes, gerros d’aigua, càlams de canya
amb un estoig i papirs.
Coneixien bé els documents legals i
comercials de l’època. Eren els responsables
de l’administració.
La seves funcions podien ser diverses: cuidar les
necessitats diàries del culte, recitaven fórmules
i oracions als déus, feien rituals en les
momificacions i als enterraments.
Els pagesos llauraven i plantaven
llavors als camps, els quals eren regats
amb dics i canals. Egipte rebia xàfecs
petits, pel que els pagesos es refiaven
del Nil per a regar les seves collites
La gran majoria treballaven per el Faraó, per els
nobles,construint cases, mobles i tombes.
Eren propietat del Faraó.
Eren gent sense drets que estaven obligats a fer
feines de varis tipus: podien treballar a les mines,
o a les canteres extraient pedres, o construint dics
i canals per aprofitar millor les aigües del riu Nil.
ESCRIPTURA
JEROGLÍFICA HIERÀTICA DEMÒTICA
Escriptura de concepte. Una
idea o cosa s’expressa amb
un sol signe.
El mateix, simplificant el
signe i afegint signes
convencionals.
Manté el signe jeroglífic molt
més simplificat i amb molts més
signes convencionals.
Quan les tropes de Napoleó
Bonaparte van arribar a
Egipte, van trobar
l’anomenada Pedra de la
Rosseta.
És una pedra negra plana,
gravada amb tres llengües:
GEROGLÍFIC 70 signes
DEMÒTIC 140 signes
GREC 400 signes
Gràcies a aquesta troballa es
van poder desxifrar els
geroglífics egipcis.
Els egipcis creien en la vida després de la mort.
Pensaven que era necessari conservar en bon
estat el cos per a la segona vida.
És per això que momificaven els cadàvers i els
guardaven en sarcòfags embolicats en unes
benes fines de lli.
Les tombes que podien ser de tres tipus:
Els sarcòfags els dipositaven en tombes, prou
grans i plenes de tresors, menjar, cistells,
etc...pensant en tot el necessari per aquesta
segona vida.
Van ser les tombes més antigues.
Amb forma de rectangle i parets inclinades.
A l’interior disposaven d’una cambra funerària
on se situava el cadàver, i a la qual es podia
penetrar per un passadís.
Dins de la piràmide s’estenia una xarxa
de passadissos i paranys per tal de
dificultar l’accés als lladres.
Tombes enormes de forma piramidal
Servien d’última morada als faraons de
l’Imperi Antic.
Eren tombes subterrànies que
s’excavaven a dins d’una muntanya.
Un conjunt de galeries dins la muntanya
portaven cap a la cambra del sarcòfag.
pedra
ESCULTURA
Imperi antic, mig i
començament del nou.
La majoria d’escultures egípcies s’han trobat a les
tombes i als temples. Esculpides sobre pedres i
també sobre la roca de la muntanya.
Característiques prals:
- Caps rodons, colls curts
- Mirada tensa
- Figures rígides, hieràtiques.
- Monumentalitat.
- Braços enganxats al cos
- Un peu més adelantat que l’altre.
Faraó Micerí amb la seva esposa i la deesa
Sheik-el-Beled
Totes les estàtues representen a Ramsès ll
Període de Tell-el-Amarna
Van nombrar faraó a
AMENOFIS IV o
AKHENATÓN, que el seu
nom volia dir adorador de
Déu.
Va fer molts canvis en el
seu regnat, un d’ells va ser
canviar la plàstica de les
escultures:
-Molt menys rígides
-Caps apepinats
-Colls llargs.
Bust de Nefertiti
PINTURA
Majoritàriament la pintura dels egipcis la
trobem dins les tombes. Servia per a
decorar les parets amb escenes de la vida
quotidiana: treballs agrícoles, caça i pesca,
banquets, balls.
La pintura també es va utilitzar en la
decoració de sarcòfags i en la il.lustració de
papirs, com per exemple en el “llibre dels
morts”
Les pintures (Im. Nou) van substituir els relleus
(Im. Antic), sobretot en la decoració dels
hipogeus de la necròpolis de la Vall dels Reis a
Tebas
Característiques generals:
Pintar la cara i el cos de perfil.
Ull i cos pintats de front.
Espatlles i cadera pintades de front.
Cames i peus pintats de perfil.
Temes de les pintures:
Escenes de caça o pesca.
Festes amb músics i ballarines.
Escenes de feines al camp en les diferents
estacions.
Tècnica:
Pintura al fresc: morter de
calç i sorra.
Encàustica: cera barrejada
amb pigments.
Color:
Colors purs : ocres sobre fons grocs,
vermells sobre fons blaus, etc...
Figures resseguides amb el contorn negre.

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterrània
 
Nil
NilNil
Nil
 
Antic egipte revisat
Antic egipte revisatAntic egipte revisat
Antic egipte revisat
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
Egipte Antic
Egipte AnticEgipte Antic
Egipte Antic
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Egipcis
EgipcisEgipcis
Egipcis
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Egipte
Egipte Egipte
Egipte
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu
 
Les Grans civilitzacions: Egipte
Les Grans civilitzacions: EgipteLes Grans civilitzacions: Egipte
Les Grans civilitzacions: Egipte
 
Tema 6 l'antic egipte (iii)
Tema 6 l'antic egipte  (iii)Tema 6 l'antic egipte  (iii)
Tema 6 l'antic egipte (iii)
 
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déusEscribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déus
 
Egpite
EgpiteEgpite
Egpite
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
 
Treballs edat antiga
Treballs edat antigaTreballs edat antiga
Treballs edat antiga
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions
 

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

15 Egipte PDF
15 Egipte PDF15 Egipte PDF
15 Egipte PDF
 
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
 
El Franquisme (1939 - 1975)
El Franquisme (1939 - 1975)El Franquisme (1939 - 1975)
El Franquisme (1939 - 1975)
 
Franz Marc
Franz MarcFranz Marc
Franz Marc
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
Dioses griegos
Dioses griegosDioses griegos
Dioses griegos
 
17 La societat a la Grècia Antiga
17 La societat a la Grècia Antiga17 La societat a la Grècia Antiga
17 La societat a la Grècia Antiga
 
05 Paisatges de la Terra
05 Paisatges de la Terra05 Paisatges de la Terra
05 Paisatges de la Terra
 
16 L' Antiga Grècia
16 L' Antiga Grècia16 L' Antiga Grècia
16 L' Antiga Grècia
 
Lat i long
Lat i longLat i long
Lat i long
 
01 La representació de la Terra
01 La representació de la Terra01 La representació de la Terra
01 La representació de la Terra
 
02 El relleu terrestre
02 El relleu terrestre02 El relleu terrestre
02 El relleu terrestre
 
Restauració i revolucions liberals
Restauració i revolucions liberalsRestauració i revolucions liberals
Restauració i revolucions liberals
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialisme
 
Revolucions burgeses
Revolucions burgesesRevolucions burgeses
Revolucions burgeses
 
03 L'aigua
03 L'aigua03 L'aigua
03 L'aigua
 
Moviment obre i socialismes
Moviment obre i socialismesMoviment obre i socialismes
Moviment obre i socialismes
 
Les Religions de l'antiguitat
Les Religions de l'antiguitatLes Religions de l'antiguitat
Les Religions de l'antiguitat
 
Climes i paisatges de la terra
Climes i paisatges  de la terraClimes i paisatges  de la terra
Climes i paisatges de la terra
 

Similar to Egipte

Egipte
EgipteEgipte
Egiptedtors
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antigaytomas
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtcolecope
 
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)iescardonapilot
 
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)iescardonapilot
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEceipsantgil
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 

Similar to Egipte (20)

Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rt
 
Egipte 3
Egipte 3Egipte 3
Egipte 3
 
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
 
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Egipte x yasin corral 01
Egipte x yasin corral 01Egipte x yasin corral 01
Egipte x yasin corral 01
 
Egipte 2
Egipte 2Egipte 2
Egipte 2
 
1hegipte[1]
1hegipte[1]1hegipte[1]
1hegipte[1]
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Egipte 1
Egipte 1Egipte 1
Egipte 1
 

More from elisabetvalls1 (20)

Planning plj 4t
Planning plj 4tPlanning plj 4t
Planning plj 4t
 
Planning plj 3r
Planning plj 3rPlanning plj 3r
Planning plj 3r
 
Planning plj 2n
Planning plj 2nPlanning plj 2n
Planning plj 2n
 
Planning plj 1r
Planning plj 1rPlanning plj 1r
Planning plj 1r
 
Treball professió
Treball professióTreball professió
Treball professió
 
Treball professió
Treball professióTreball professió
Treball professió
 
Picasso
PicassoPicasso
Picasso
 
Monografies eso
Monografies esoMonografies eso
Monografies eso
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
Romanticisme
RomanticismeRomanticisme
Romanticisme
 
Barroc
BarrocBarroc
Barroc
 
Renaixemen tok
Renaixemen tokRenaixemen tok
Renaixemen tok
 
Neoclassicisme goya
Neoclassicisme goyaNeoclassicisme goya
Neoclassicisme goya
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Neoclassicisme ok
Neoclassicisme okNeoclassicisme ok
Neoclassicisme ok
 
Pintura gòtica
Pintura gòtica Pintura gòtica
Pintura gòtica
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Pintura
PinturaPintura
Pintura
 
Mosaic
MosaicMosaic
Mosaic
 

Egipte

  • 1.
  • 2. EGIPTE -Situat a la banda oriental del Mar Mediterrani i al continent africà. -Seria un desert si no existís el riu Nil -Aquest riu fa que Egipte segui un imperi agrari.
  • 3. La història de l’antic Egipte abasta un període de mes de 3.000 anys, que els historiadors divideixen en : Imperi Antic Imperi Mitjà Imperi Nou.
  • 5. Els faraons eren els reis de l’antic Egipte. És l’amo i propietari. Era considerat un déu a la terra, per la qual cosa podia exercir un poder absolut. Procedien de la classe baixa, però eren cultes intel.ligents i educats. Utilitzaven taujanes, gerros d’aigua, càlams de canya amb un estoig i papirs. Coneixien bé els documents legals i comercials de l’època. Eren els responsables de l’administració.
  • 6. La seves funcions podien ser diverses: cuidar les necessitats diàries del culte, recitaven fórmules i oracions als déus, feien rituals en les momificacions i als enterraments. Els pagesos llauraven i plantaven llavors als camps, els quals eren regats amb dics i canals. Egipte rebia xàfecs petits, pel que els pagesos es refiaven del Nil per a regar les seves collites
  • 7. La gran majoria treballaven per el Faraó, per els nobles,construint cases, mobles i tombes. Eren propietat del Faraó. Eren gent sense drets que estaven obligats a fer feines de varis tipus: podien treballar a les mines, o a les canteres extraient pedres, o construint dics i canals per aprofitar millor les aigües del riu Nil.
  • 8. ESCRIPTURA JEROGLÍFICA HIERÀTICA DEMÒTICA Escriptura de concepte. Una idea o cosa s’expressa amb un sol signe. El mateix, simplificant el signe i afegint signes convencionals. Manté el signe jeroglífic molt més simplificat i amb molts més signes convencionals.
  • 9. Quan les tropes de Napoleó Bonaparte van arribar a Egipte, van trobar l’anomenada Pedra de la Rosseta. És una pedra negra plana, gravada amb tres llengües: GEROGLÍFIC 70 signes DEMÒTIC 140 signes GREC 400 signes Gràcies a aquesta troballa es van poder desxifrar els geroglífics egipcis.
  • 10. Els egipcis creien en la vida després de la mort. Pensaven que era necessari conservar en bon estat el cos per a la segona vida. És per això que momificaven els cadàvers i els guardaven en sarcòfags embolicats en unes benes fines de lli. Les tombes que podien ser de tres tipus: Els sarcòfags els dipositaven en tombes, prou grans i plenes de tresors, menjar, cistells, etc...pensant en tot el necessari per aquesta segona vida.
  • 11. Van ser les tombes més antigues. Amb forma de rectangle i parets inclinades. A l’interior disposaven d’una cambra funerària on se situava el cadàver, i a la qual es podia penetrar per un passadís.
  • 12. Dins de la piràmide s’estenia una xarxa de passadissos i paranys per tal de dificultar l’accés als lladres. Tombes enormes de forma piramidal Servien d’última morada als faraons de l’Imperi Antic.
  • 13. Eren tombes subterrànies que s’excavaven a dins d’una muntanya. Un conjunt de galeries dins la muntanya portaven cap a la cambra del sarcòfag. pedra
  • 14. ESCULTURA Imperi antic, mig i començament del nou.
  • 15. La majoria d’escultures egípcies s’han trobat a les tombes i als temples. Esculpides sobre pedres i també sobre la roca de la muntanya. Característiques prals: - Caps rodons, colls curts - Mirada tensa - Figures rígides, hieràtiques. - Monumentalitat. - Braços enganxats al cos - Un peu més adelantat que l’altre. Faraó Micerí amb la seva esposa i la deesa
  • 17. Totes les estàtues representen a Ramsès ll
  • 18. Període de Tell-el-Amarna Van nombrar faraó a AMENOFIS IV o AKHENATÓN, que el seu nom volia dir adorador de Déu. Va fer molts canvis en el seu regnat, un d’ells va ser canviar la plàstica de les escultures: -Molt menys rígides -Caps apepinats -Colls llargs. Bust de Nefertiti
  • 19.
  • 20. PINTURA Majoritàriament la pintura dels egipcis la trobem dins les tombes. Servia per a decorar les parets amb escenes de la vida quotidiana: treballs agrícoles, caça i pesca, banquets, balls. La pintura també es va utilitzar en la decoració de sarcòfags i en la il.lustració de papirs, com per exemple en el “llibre dels morts” Les pintures (Im. Nou) van substituir els relleus (Im. Antic), sobretot en la decoració dels hipogeus de la necròpolis de la Vall dels Reis a Tebas
  • 21.
  • 22. Característiques generals: Pintar la cara i el cos de perfil. Ull i cos pintats de front. Espatlles i cadera pintades de front. Cames i peus pintats de perfil. Temes de les pintures: Escenes de caça o pesca. Festes amb músics i ballarines. Escenes de feines al camp en les diferents estacions.
  • 23. Tècnica: Pintura al fresc: morter de calç i sorra. Encàustica: cera barrejada amb pigments. Color: Colors purs : ocres sobre fons grocs, vermells sobre fons blaus, etc... Figures resseguides amb el contorn negre.