una petita explicació de la civilització egipcia.

1. L’IMPERI ANTIC D’EGIPTE
2700-2200 a.C
FAIDELLA GUINEA XAVIER

2. EGIPTE
• Egipte es troba situat en l‟extrem
d‟Africà i Àsia (península del Sinaí).
Comparteix frontera amb Sudan al
sud, Líbia a l‟oest i al nord‟est amb
Israel, al nord topa amb el mar
mediterrani i al sud‟est amb el mar
vermell (mar Rojo).
• La seva major superfície es troba
constituïda pel desert del Sàhara
de 9.065.000 km ². A més a més el
riu Nil creua el desert de nord a
sud, amb una morfologia d‟un estret
vall i un gran delta en la
desembocadura.
Fig.1 Mapa actual d’Egipte

3. EGIPTE EN L‟IMPERI ANTIC
• Durant aquest període Egipte
va tenir tot un seguit de
dinasties: Dinastia III, IV, V
i VI.
• Els moments clau d‟aquest
període es troben en la
dinastia III i IV.
• pel trasllat de la capital a
Memfis i la formació d‟un
estat des dels fonaments .
• la consolidació d‟espais
religiosos en el món dels vius
i en el món de la mort .
• l‟expansió militar cap a zones
pròximes als recursos
principals.
Fig.2 mapa d’egipte en l’imperi antic i
mitja

4. L‟ESPAI GEOGRÀFIC
Si ens fixem en el mapa
de la figura 4, podem
observar el recursos del
territori . Des de l‟aigua,
natró, or, coure, diorita,
pòrfid, granit, alabastre,
,...
Si ens fixem en el mapa
de la figura 3, es un mapa
polític on estaven els
assentaments i les ciutats
importants.
Fig.3 mapa d’Egipte en l’imperi antic
Fig.4 mapa d’Egipte de recursos

5. L‟ESPAI GEOGRÀFIC
• El riu Nil de uns
3.254.555 km ².
• Es el primer espai físic
ocupat.
• Els motius principal es
l‟aigua dolça font de vida
per diferents especies i
l'ús de l‟aigua en
l‟agricultura.
• Va propiciar la creació
dels assentiments.
Fig.6 dibuix del riu Nil
Fig.5. Hapy (Ḥˁpī o Iteru
)
(itrw) “Nil” en jeroglífic

6. L‟ESPAI D‟ASSENTAMENT
Fig.7 reconstrucció de la
ciutat de Memfis. al fons.

7. L‟ESPAI D‟ASSENTAMENT
•
•
•
•
La ciutat cobraria gran rellevància com un sistema d‟organització
política, econòmica, cultural,i religiosa. Memfis ciutat capital d‟Egipte,
Conté quatre espais diferents: el palau, la ciutat, el temple de Ptah i
l‟agricultura en el riu . Un model d'estructuració de cada ciutat
d‟Egipte , com Abidos, Coptos,...
Un dels espais més importants considerats pels habitants era la zona
agrícola a la vora del riu Nil, que permetia una excedència d‟aliment
per alimentar la població durant de més d‟un any. El seu sistema de
regadiu era un dels més moderns amb una morfologia de canalitzacions
controlant el seu nivell arran de portes que feien la funció de vàlvules.
El segon espai de rellevància era el palau del faraó lligat en aquest
període com la figura de màxima popularitat en la creença de un
governant lligat amb els deus.
Tercera es el temple de ptah, “déu creador, gran constructor” . Cada
ciutat tenia el seu déu ( com avui dia amb el sant de la ciutat), però
sempre vinculat a la funció de la ciutat dintre del regne. Per exemple
Memfis com a capital tenia que tindre el temple de la creació,...
Mentre que Luxor tenia el temple de Toth (déu de la escripturà) per
la referència a l‟escola dels escribes,...

8. L‟ESPAI DE LA MORT
• La necròpolis en una
primera instància van
néixer, com un zona
d‟enterrament
exclusivament fora de les
ciutats.
• també tindrien que estar
localitzades en l‟extrem
occidental del riu en l‟oest,
per la simbologia que l‟oest
esta el món de la mort per
on s‟amaga el sol i a l‟est
les ciutat el món de la vida
on surt el sol.
Fig.8 mapa d’Egipte en l’imperi antic

9. L‟ESPAI DE LA MORT
Més endavant però es van
adornar d'elements religiosos
com per exemple el temples
característics com el de Sokar
(déu de la duat, es a dir de l‟
inframón) i el temple d‟Anubis
(déu que realitza la guia de
l„ anima cap a la duat davant d‟
ossíris).
• Al ser una classe jerarquitzada,
repercutia en els enterraments.
Per exemple en la necròpolis de
Saqqara de la ciutat de Memfis
trobem la construcció de
mastabes de la dinastia III i en
la necròpolis de Guiza tenim la
piràmide del faraó Keops de la
dinastia IV.
•
Fig.9 piràmide de Dyeser
dinastia III
Fig.10 piràmides de Guiza
dinastia IV i V.

10. L‟ESPAI DE LA MORT
• La mort estava present en tot
moment. Va ser una de les
civilitzacions que s‟enterraven a tots
els ciutadans d‟Egipte
independentment de la seva condició.
• Així tothom tenia les mateixes
possibilitats d‟arribar al més enllà.
• Les tombes es poden dividir en tres
categories la classe d‟elit, la classe
mitjana i la classe pobra. Ho feien a
traves de la momificació que durava
70 dies. Només canviava en el tipus
de material, els elements funeraris i
forma de la tomba segons la condició
social. Però tothom tenia que ser
enterrat.
Fig.11 el déu Anubis
momifican .

11. RELACIÓ AMB ALTRES
CULTURES.
• Podem dividir les seves relacions amb
altres cultures, en dues branques: la
militar i l'econòmica.
• Per la rama militar, les dinasties III,IV, V
i VI van expandir el seu territori cap al
sud passant la primera catarata. Com es
pot veure en la figura 12.
• També van haver petites intervencions en
l‟oest del Nil, sobretot a les afores de
Meidum i Saqqara. Com a objectiu d‟evitar
les tribus del desert.
• Per últim van haver campanyes militars a
l‟est, particularment en la península del
sinaí.
Fig.12 mapa d’Egipte en l’imperi antic

12. RELACIÓ AMB ALTRES
CULTURES.
• Les expedicions militars , principalment es fien per aconseguir
esclaus per les construccions i manteniment de les ciutats ,
palaus, temples i intercanvis comercials
• Aquets canvis comercials es portaven amb les ciutats del
llevant com Biblós, Sidón,... I en el mar mediterrani amb l‟illa de
Creta. El motiu principal fou l'intercanvií de necessitats
materials. Per exemple Egipte intercanvia alabastre i altres
materials a canvi de fusta quelcom li faltava per portar a terme
en les obres del seu territori.
• També tenim una imposició de la cultura de l‟alt Egipte, vers al
baix Egipte que es va unifica en el període predi nàstic i tinita.
Per aquest motiu per consolidar el domini en ela Dinastia III
s¡‟imposa la capital en Memfis en el baix Egipte.

13. VISIÓ DEL MÓN
• Tot i que podem dividir la seva visió
del món en un espai físic i en un
espai altern, tenien una visió molt
lligada a la terra en que hi vivien.
• Primer els seu espai físic era
constituït pel domini territorial que
ells governaven i allò que coneixien.
Fig.13 mapa d’egipte en l’imperi antic i mitja

14. VISIÓ DEL MÓN
• El segon espai estava condicionat per la religió com una forma
d’entendre els fenòmens que succeïen al voltant dels egipcis.
• Un exemple es la creació donada per Ra (déu del sol) que crea
Egipte del mar amb el Nil per a que l’alimenti. Te a Shu (déu
de l’aire) i Tefnut (deesa de l' humitat) tenint de fill a Geb
(terra) i Nut (cel) i bast (deesa protectora de la casa). Geb i
Nut tenen a Osíris (déu d'Egipte en un primer moment), Isis
(deessa de la maternitat), Seth (déu de les tenebres) i Neftis
(deessa de la casa). Osiris te a Horus vinculat amb el faraó
d'Egipte amb la deessa Isis i te un fill Anubis (déu de la
momificació i protector dels cossos) amb Neftis.
Fig.14 creació del cel i la terra per geb
i nut fills de shu i tefnut fillsde ra.
Llibre dels morts de Nesitanebtashru

15. REPRESENTACIÓ DEL COSMOS
• La mitologia egípcia consta de més
de 700 déus i es difícil posar un
ordre cronològic. Per exemple Path
déu de la creació serà desterrat
per Ra (deu del sol). O fusions amb
altres divinitats , per exemple
amon-ra-path son tres déus en un.
• Però totes les divinitats segueixen
un patró. Tene una morfologia
humana però amb unes
característiques zoomorfes.
Sempre vinculades a un element
físic de la natura. Per exemple el
déu Anubis amb cap de xacal, el
objectiu era que el xacal
desenterrava el cós del difunt i
s‟alimentava d‟ell. Els egipcis el
resaven perquè no ho fes i el van
condicionar com guardià de les
necròpolis i del morts.
Fig.15 representació de déus zoomorfs
egipcis

16. REPRESENTACIÓ DEL COSMOS
• Principalment es representaven
la seva religió, vida, costums,
organització,… arran de
l'escriptura jeroglífica des de
3300 a.C
• Escrita en les parets dels
temples amb la historia de cada
déu zoomorf o en els papirs
extreta del cyperus papyrus. En
el llibre del morts, o documents
politics, econòmics ,
organitzatius.
Fig.16 déu Thot en el temple
de karnak.

17. BIBLIOGRÀFIA I WEBGRÀFIA
• Grandes imperios. Salvat 1981.
• Chryl Campell. Arqueología los yacimientos arqueológicos y los
tesoros culturales más importantes del mundo. Blume 2009
• http://egipto.nuestrozaragoza.com/diosesegipcios.htm
• http://www.youtube.com/watch?v=HhNvFYrUxzE
• http://historicodigital.com/el-imperio-antiguo.html

18. FIGURES.
• Fig.1 :http://www.egiptologia.com/todo-paraviajar-a-egipto.html
• Fig.2 http://www.viajejet.com/mapa-del-antiguoegipto/mapa-del-antiguo-egipto/
• Fig.3 Grandes imperios. Salvat 1981
• Fig.4http://mediateca.cl/900/geografia/mapas%20
historicos/paginas%20mapas%20historia%20antig
ua/Egipto%20Imperio%20Antiguo.htm
• Fig.5. Chryl Campell. Arqueología los yacimientos
arqueológicos y los tesoros culturales más
importantes del mundo. Blume 2009

19. FIGURES.
• Fig.6 dibuix del riu. http://www.forodefotos.com/fotos-de-paisajes-ynaturaleza/8102-fotos-del-rio-nilo-en-africa.html
• Fig.7 http://antinousgaygod.blogspot.com.es/2013_05_01_archive.htm
• Fig.8 Grandes imperios. Salvat 1981
• Fig.9 http://egiptomaniacos.top-forum.net/t1298-complejo-de-saqara
• Fig.10 http://patricia-maravillasdelmundo.blogspot.com.es/2011/02/lapiramide-de-giza.html
• Fig.11 http://www.teslaintempo.com/search/label/Terror
• Fig.12 Grandes imperios. Salvat 1981
• Fig.13 http://www.viajejet.com/mapa-del-antiguo-egipto/mapa-del-antiguoegipto/
• Fig.14 http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Geb,_Nut,_Shu.jpg
• Fig.15 http://fernandaldrete.blogspot.com.es/2011/06/dioses-egipcios_07.html
• Fig.16 http://www.egiptologia.com.es/ART_Magia_egipto_egiptologia.html