1. Edat: 20
Sexe: femení
Grau que s’està cursant: medicina
Any/curs de grau: 3r
- En quin moment, perquè i quan vas veure que era medicina el que volies fer?
Suposo que és un cas una mica diferent a la majoria de metges. Jo vaig decidir que
volia fer aquesta carrera a finals de segon de batxillerat. No, de petita no jugava a
metges com molts dels meus companys. Però si una cosa tinc clara ara és que no hi ha
res en el món que pugui omplir-me com això.
Realment van ser una pila de casualitats que es van ajuntar, un cúmul de coses que em
van fer prendre aquesta decisió. Suposo que el punt més important és que vaig
adonar-me que allò que potser em feia por (com que una vida humana depengués de
mi) era el que, alhora, podia fer-me més feliç.
- Quin ha estat el recorregut que has fet des dels estudis obligatoris (ESO,
batxillerat...)?
Vaig entrar a través del recorregut típic: Eso, batxillerat i PAU.
- Quines altres vies hi havia per arribar a on estàs ara?
Que jo sàpiga es pot entrar per la via clàssica. També és possible arribar-hi a través
d’un grau superior (Contarà la nota de la selectivitat de la fase general) i també et pots
canviar de carrera un cop has entrat a la universitat (però aquesta és la més
complicada).
- Quina va ser la teva actitud envers els estudis post obligatoris? Tenies alguna mena
de pla a seguir? (Objectius, mètodes d’estudi...)
Si, a batxillerat (igual que durant la carrera) és molt important organitzar-se bé. Jo
sempre estudio amb esquemes i resums que em faig jo mateixa. L’important és que
cadascú trobi el seu propi mètode. S’ha de buscar però es troba.
També em feia “plannings” sobre què havia de fer cada dia.
- Com et vas preparar les PAU?
Recordo que ja tenia els temaris resumits i estudiava dels resums però sobretot,
IMPORTANTÍSSIM practicar d’exàmens d’altres anys. I també fer-vos plan d’estudis per
poder arribar a tot.
- En algun moment de segon de batxillerat o fins i tot fent les PAU vas pensar que no
arribaries al teu objectiu? Com t’hi vas enfrontar?
Sí...això passa sempre. Amb l’actitud de dir “donaré el màxim de mi” i fer tot el que
estigui a les pròpies mans per poder aconseguir-ho. És difícil però val la pena.
2. - Tenies altres opcions per si l’objectiu de fer medicina no es podia complir?
Sí, jo havia pensat psicologia. Ara veig que medicina era la única opció. Lluiteu si és el
que realment voleu.
- Quin ha estat el canvi més notori de l’institut a la universitat?
La despersonalització, clarament. Tot i així al principi odiava que els professors no
sapiguessin el nom, que ningú et demanés com estaves... però ara casi ho prefereixo.
Ets totalment independent i pots fer-ho tot a la teva manera.
- Un cop has començat a fer la carrera de medicina que ha estat el més difícil o el que
més t’ha desagradat? I el més agradable i fàcil de fer?
A mi el que més m’ha costat és l’estudi. 1r de medecina és com batxillerat però 10
cops més difícil... i costa. Penseu que tothom entra amb un 12/14... i hi ha gent que
passa a suspendre. És dur però tothom que vol ho acaba aconseguint.
El més fàcil i agradable és la companyia. Els metges tenen tots un cor enorme i es fa
una pinya que ni imaginava quan vaig entrar. És compartir un futur un somni una meta
i això uneix molt.
- De tots els cursos que portes en aquest grau quin creus que ha estat el més difícil?
Per què?
Jo crec que 1r perquè és un canvi molt sobtat. A més les assignatures no són de
medicina sinó de ciències bàsiques: bioestadística, bioquímica, biofísica, biologia... i és
dur.
- Destacaries algun moment dels anys que has estat estudiant medicina?
Destaco el primer cop que fas una pràctica a l’hospital i fas la història clínica d’un
pacient. És un moment que no s’oblida. I la primera operació que veus.
- Quins serien els teus plans de futur en els pròxims 8 anys? Quins passos seguiries?
Doncs em queden 3 anys per acabar la carrera, un any per preparar el MIR i quatre
anys següents de residència això que en 8 anys espero tenir ja especialitat acabada.
Tot i que no tinc ni idea del que vull fer. Els passos a seguir és anar estudiant i avançant
dia a dia, any per any.
- Que et recomana la gent que ja ha acabat aquest grau i té anys d’experiència?
Estudiar però sobretot de gaudir d’aquesta carrera que és una de les més boniques
que existeix.
