A l'àrea de medi hem estat treballant els diferents paisatges. Els alumnes de 4tA i 4tB han fet uns powers points que hem anat a explicar a les classes.
A l'àrea de medi hem estat treballant els diferents paisatges. Els alumnes de 4tA i 4tB han fet uns powers points que hem anat a explicar a les classes.
A l'àrea de medi hem estat treballant els diferents paisatges. Els alumnes de 4tA i 4tB han fet uns powers points que hem anat a explicar a les classes.
A l'àrea de medi hem estat treballant els diferents paisatges. Els alumnes de 4tA i 4tB han fet uns powers points que hem anat a explicar a les classes.
A l'àrea de medi hem estat treballant els diferents paisatges. Els alumnes de 4tA i 4tB han fet uns powers points que hem anat a explicar a les classes.
A l'àrea de medi hem estat treballant els diferents paisatges. Els alumnes de 4tA i 4tB han fet uns powers points que hem anat a explicar a les classes.
Aquesta és la meva ponència al seminari " l'adaptació al canvi climàtic, perspectiva tècnica i jurídica, del dia 24 d'octubre.
Espero que us resulti interessant!
En aquesta presentació expliquem el projecte DUNES HÍBRIDES i la seva campanya VOLEM DUNES
Un projecte de valorització de les dunes des de la gestió multifuncional dels serveis ecosistèmics de les dunes urbanes
The decision environment of dynamic dune management.
Perspectives in coastal dune management pp.133-140 edited by F. van der Meulen, P.D. Jungerius and J.H. Visser. SPB Academic Publishing by The Hage, The Netherlands
Presentació de les conclusions del primer Congrés de l'Aigua a Catalunya. Sense la veu i les consideracions de Xavier Latorre no és el mateix. Tot i això, la sola lectura de les diapositives aporta informació i reflexions moolt interessants.
Aquesta és la meva ponència al seminari " l'adaptació al canvi climàtic, perspectiva tècnica i jurídica, del dia 24 d'octubre.
Espero que us resulti interessant!
En aquesta presentació expliquem el projecte DUNES HÍBRIDES i la seva campanya VOLEM DUNES
Un projecte de valorització de les dunes des de la gestió multifuncional dels serveis ecosistèmics de les dunes urbanes
The decision environment of dynamic dune management.
Perspectives in coastal dune management pp.133-140 edited by F. van der Meulen, P.D. Jungerius and J.H. Visser. SPB Academic Publishing by The Hage, The Netherlands
Presentació de les conclusions del primer Congrés de l'Aigua a Catalunya. Sense la veu i les consideracions de Xavier Latorre no és el mateix. Tot i això, la sola lectura de les diapositives aporta informació i reflexions moolt interessants.
Una proposta de campanya de participació ciutadana via crowdsourcing per potenciar els serveis ecosistèmics dels plàtans de Barcelona. Entre altres coses, aquests arbres poden fer baixar la temperatura 2ºC a bona part de la ciutat al pic de l'estiu
Un plàtan que fa ombra sobre una façana pot fer estalviar molts diners en aire acondicionat. Ho podem quantificar? Podriem fer un mapa de les zones idònies per a diferents espècies i per a diferents serves ecosistèmics? Podem parlar
El darrer incendi de Rasquera, de maig del 2012, evidencia que és el resultat d'un procés que s'ha iniciat amb l'abandonament dels conreus extensius de secà i les repoblacions forestals. Cal anar més enllà de la visió monofuncional que domina la gestió del bosc per trobar solucions innovadores que limitin el risc dels grans incendis forestals.
Una guia visual per entendre el significat de les diferències que incorpora la translació a la legislació catalana de la Directiva 2001/42 CE d'avaluació de Plans i Programes.
Llisons de geomorfologia per a ungulats. O, amb altres paraules, perquè hi ha torrents que ajuden més al pas de fauna.
El projecte caminsdefauna.cat treballa per identificar els punts prioritaris de pas de fauna. I aquest és un pas enmig d'una barrera de més de 20 Km de llargada!
Recull d'exemples d'una gestió forestal deficient, amb intervencions agressives i que no compleixen amb els seus objectius.
Es tracta d'intervencions promogudes per diferents administracions i realitzades entre 2009 i 2011 al País Valencià.
Una classe a l'escola d'arquitectura de BCN que explica com incorporar les característiques del lloc al projecte, per tal d'aconseguir una bona implantació de la vegetació.
Aquesta és la presentació que el catedràtic d'Ecologia de la UB va fer a CosmoCaixa Barcelona el passat dijous 20 de febrer dins el cicle d'Ecotendències sobre La Mediterrània: un sistema vulnerable.
Una campanya de participació ciutadana per conèixer l'ús social a Collserola. Necessitem vídeos i fotos amb etiqueta GPS. El resultat del treball serà obert i els col·laboradors seran co-autors.
Aquesta entrega de la revista del ACAA té el color de l'actualitat més propera: les conclusions del 1er Congrés Catalá de l'Aigua; governança i participació pública.
L'ACAA reflecteix clarament el signe dels temps!
11. La influència humana arriba fins les zones aparentment
més “prístines” Fins i tot, al Parc Natural de l’Alt Pirineu,
cal gestionar la competència pels prats alpins. Els cavalls
no deixen prou menjar als ungulats salvatges.
13. ?
I com que gestionar té un cost, cal repensar els objectius de
gestió
14. Les praderes de vegetació ruderal han substituit els antics sistemes braided sense
vegetació
15. Unes praderes sovint amb vegetació exòtica i ruderal però amb molts invertebrats i
animals que aprofiten aquesta riquesa.
16. Al Besòs un vespre qualsevol es veu molt moviment. Fins i tot dormiders importants per
diverses espècies d’ocells (alàudids, esplugabous,..).
17. No oblidem que una de les colònies de cria d’Ardea cinerea més importants és al Zoo
de BCN
18. Uns “novel ecosystems” que a demés de ser un corredor ecològic són un hàbitat que
es pot potenciar
19. A menys de 1 Km de distància jo he vist un dormider de Bubulcus ibis en un canyar
al Besòs
20. Noves aproximacions al concepte de gestió dels espais oberts
Quan a la noció de procés i d’ecosistema novell s’afegeix el concepte
de serveis ecosistèmics
21. L’abandonament dels conreus extensius de secà és un dels
principals factors de degradació ambiental a Europa. La
regressió d’espècies emblemàtiques com l’àguila cuabarrada
estan directament vinculades a aquest procés
24. Un model car, difícil de mantenir, i que, quan no es
defineixen correctament els objectius de gestió, és
ineficient.
25. Deleguem solament a l’administració la
gestió del 80% del país?
Pot la natura generar els recursos
necessaris per la seva gestió?
I si es torna a admetre la participació de
més braços?
I si li fem cas?
26.
27.
28. El concepte dels serveis ecosistèmics introdueix no
solament el factor econòmic sino també la necessitat
d’assolir una gestió multifuncional
29. Als anys 70 a Gavà encara es veien dunes com aquesta
El cas de les dunes urbanes és un exemple
37. El trepig del relleu dunar és segurament un dels factors més importants. Els
ripple marks (arrissaments de sorra) desapareixen gairegé de forma complerta
sota el trepig.
41. El projecte
DUNES
HÍBRIDES té
l’objectiu de
cercar fòrmules
de gestió que
permetin
recuperar els
processos dunars
tot potenciant la
gestió de les
dunes sota la
perspectiva dels
serveis
ecosistèmics.
42. Les intervencions tenen l’objectiu de promoure un experiment en temps real.
Es tracta de fer petites intervencions per poder analitzar els resultats.
Per exemple, obrir cubetes de deflacció i reconstruir dunes.
També arrancar alguns pins que tenen menys de 30 anys.
43. Un altre objectiu es cercar estratègies més extensives i simples d’eliminació de
carpobrotus. Concretament es faran proves amb diferents profunditats
d’enterrament.
44. Aprofitar l’energia del mar per
crear paisatge: tractament
paisatgístic de la platja a l’est del
port de Calafell
45. Es tracta d’aprofitar un procés que es repeteix a la major part dels
ports esportius on els corrents marins transporten sorra.
Oportunitats de fer paisatge que fins ara s’han perdut!
Port Ginesta, Sitges 1994
46. Ara mateix tenim un escenari amb moltes senyals que ens inviten a crear paisatge!
47. Una làmina d’aigües salobres sense mosquits però amb peixos i qualitat visual
57. El gran potencial de recolonització natural fa que l’esforç de plantació es limiti a
les dunes, a les plantacions perimetrals, i a elements puntuals per crear les
millors visuals.
58. El paisatge pristi, l’escenografia
prístina on la natura no
necessita de la mà de l’home
per mantenir la seva harmonia,
segurament NO
EXISTEIX A
CATALUNYA
59. Tanmateix bona part del
lobby verd i fins i tot de la
comunitat científica encara
manté aquest predujici
cultural
74. I si descobrim que no és pecat pensar en el benefici econòmic?
I si comencem a permetre iniciatives als sòls de major interès natural?
Senzillament cal dissenyar un sistema de monitoratge suficientment eficient.
I si dissenyem lleis que reconeguin aquest terreny de joc?
93. Protegeixen façanes de la radiació directa, generen microclimes més frescos a causa de
l’escalfor latent d’evaporació. Retenen partíicules PM10. Redueixen la contaminació
lumínica…….
102. Quina és la raó per
podar aquest plàtan en
més de la meitat de la
seva capçada?
Consell de Cent esquina Provença
103. Quina és la raó per
podar aquest plàtan en
més de la meitat de la
seva capçada?
104. Quan es desenvolupen de forma natural, les branques creixen en equilibri
amb els condicionants de vent i càrrega. Amb la poda això desapareix
105. 55ºC en octubre!
La pell de la ciutat s’escalfa molt: supera en molts llocs
els 40ºC durant 6 mesos a l’any. I davant les previsions
de canvi climàtic toca idear estratègies d’adaptació!
106. Els plàtans podrien reduir molt la temperatura a les façanes de major
insolació (50% aproximadament de la trama Eixample).
107. Ja hem vist que recerca i gestió poden encaixar
Però sobre tot necessitem aproximacions noves
als vells escenaris!