Papers Ambientals nº24

1. PAPERS AMBIENTALS
JUNY 15- Número 24
Benvolguts pares i mares:
Des del nostre compromís d’informar-vos periòdicament al llarg del
curs acadèmic d’allò que es va fent entorn al medi ambient, us
parlarem dels diferents projectes i activitats realitzades des del
passat mes de desembre.
➢ Aquest passat mes de març un representant d'Emaya va venir
per donar una xerrada als nostres alumnes de 1r d'ESO relacionada
amb l'activitat del camió del reciclatge de la que us parlàrem a la
darrera revista de desembre.
➢ S'ha realitzat una exposició d'embolcalls i carmanyoles per a
berenars reutilitzables, amb la intenció de reforçar la idea llançada
al llarg del 1r trimestre que l'ús d'aquests tipus d'embolcalls ens
ajuda a mantenir el nostre centre més net a l'hora que estalviem
recursos.

2. ➢ Com ja sabeu, la presència de les abelles
en els diferents ecosistemes del nostre planeta
és molt important, per tant ens sembla adient
a n o m e n a r e n aquests
papers
ambientals el taller sobre les abelles que
realitzaren els nostres alumnes de 1r eso
gràcies a l'associació "La colmena feliz".
➢ Ens
plau especialment comunicar-vos que els
doblers recollits gràcies al projecte
solidari del centre, compost per les
jornades solidàries i els berenars
solidaris, sumen la quantitat de 1980,88
€. Aquests doblers aniran destinats a les
següents organitzacions:
Batahola, Fundació Campaner i
S’altra senalla.

3. PROJECTE MULTIDISCIPLINAR
Aquestes darreres setmanes s'està realitzant l'exposició del nostre
projecte d'enguany, PARCS NATURALS DE LES ILLES BALEARS.
S’han treballat temes tan interessants com:
>Animals i plantes endèmiques.
>Monestirs de la Serra de
>Tramuntana i aspectes de
diferents religions relacionats amb
temes ecològics.
>Poesies i escrits d'autors
catalans relacionats amb la
natura.
>Letters to Sebastiao Salgado
I també s’han realitzat activitats com:
>La realització de maquetes de
diferents paisatges naturals.
>The Tramuntana Mountain Range
>Presentacions en format informàtic dels espais naturals
protegits de les Illes Balears.
◦ Parc nacional marítimoterrestre de l'arxipèlag de Cabrera.
◦ Parc natural de s'Albufera de Mallorca.
◦ Parc natural de Mondragó.
◦ Parc natural de s'Albufera des Grau.
◦ Parc natural de sa Dragonera.
◦ Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera.
◦ Parc natural de la península de Llevant.
◦ Paratge natural de la Serra de Tramuntana.
◦ Reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i dels illots de Ponent.
◦ Reserva natural de s'Albufereta.
◦ Monument natural de les fonts Ufanes.
◦ Monument natural del torrent de Pareis.

4. I ja per finalitzar els darrers papers ambientals d’enguany, aquí us deixam un
suggeriment excursionista, per si algú tenia pensat anar a Menorca.
Itinerari de Sa Gola (PARC NATURAL DE S'ALBUFERA DES GRAU)
Aquest itinerari recorre el canal de sa Gola i la zona dunar de la platja des Grau. És molt
agradable fer-lo a l'estiu per l'ombra del pinar i per la proximitat a la mar.
Dificultat:Baixa
Distància:1.70 km.
Durada:45 min.
Recomanacions:Es pot fer a peu. El camí és pla i els limítrofs de la zona de Sa Gola
són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
http://ca.balearsnatura.com/parc-natural-de-s-albufera-des-grau/itinerarios_sa-gola.html
ETAPES
Sa Gola
L'itinerari comença a l'aparcament del camp de futbol
ubicat devora el nucli costaner des Grau. Des d'aquí
hem de caminar uns 200 metres per la carretera de
Maó as Grau fins que trobam un desviament a mà
dreta, on, envoltada de tamarells, trobam una barrera
d'ullastre. Si hi arribau amb bicicleta, hi trobareu un
lloc per deixar-la.
Sa Gola és el nom que rep un petit canal que connecta
s'Albufera des Grau amb la mar. Un pont de de pedra
la creua just a l'inici de l'itinerari. Davall del pont hi ha
una de les comportes que regulen el flux d'aigua entre
s'Albufera i la mar. Antigament aquesta regulació tenia
finalitats pesqueres; actualment, la gestió està
enfocada a la conservació de la llacuna.
El salicorniar
Una vegada passat el pont de pedra, trobam una
passarel·la de fusta que protegeix la vegetació de
salicorniar del pas de la gent. Aquesta zona es
caracteritza per una tipologia de vegetació ben
particular, adaptada als canvis importants del nivell de
l'aigua i de la salinitat. Destaca la salicòrnia
(Arthrocnemum fruticosum), la salada (Halimione
portulacoides), la coca de la mar (Limonium
ferulaceum) i la salsona (Inula crithmoides).
El mirador de la punta de sa Gola
Seguint el senyal cap al mirador, un cop passada la
passarel-la de fusta, trobarm una pujada curta però
intensa que hi condueix, des d'on es pot gaudir d'una
vista panoràmica excepcional de s'Albufera cap a
l'oest, i de sa Bassa Salada i el sistema dunar cap al
nord.
Sa Bassa Salada és una petita llacuna salina aïllada de
s'Albufera. Qualque estiu l'aigua de la bassa torna de
color vermell per la presència d'uns bacteris que, quan
es produeix una manca d'oxigen, sintetitzen uns
pigments d'aquest color.
Els corrals de pesca
Baixant del mirador i observant la paret mestra, es pot
veure el sistema de corrals de pesca tradicional. Són
com una mena de piscines on s’acumulava una gran
quantitat de peixos per a capturar-los seguidament
amb diferents arts de pesca. Aquestes construccions
s’annexen al coll de botella que es forma a la llacuna
abans que aquesta comuniqui amb la mar.
El sistema dunar
Continuam l’itinerari dirigint-nos cap a la platja per la
zona dunar, on podem observar les dunes fixades per
la vegetació.
Actualment, ja s’hi pot observar la recuperació de la
vegetació original de savines (Juniperus phoenicea
subsp. turbinata), aladerns (Rhamnus alaternus) i
qualque alzina jove (Quercus ilex).
El camí continua cap as Bol Llarg, ja a la platja des
Grau, on trobam el sistema dunar, un ecosistema molt
fràgil perquè es mou i perquè està sotmès a la pressió
humana durant els mesos d’estiu. Per conservar-lo, es
duen a terme una sèrie d’actuacions, com ara la
delimitació de la zona d’ús per als banyistes i la
redistribució de Posidonia oceanica com a barrera de
retenció d’arena.
Dins la zona dunar més propera a la mar hi
descobrirem tota una sèrie de plantes que estan
perfectament adaptades a viure sobre un substrat
arenós, molt inestable i que perd l’aigua amb molta
facilitat. Destaquen el lliri de platja (Pancratium
maritimum), el card marí (Eryngium maritimum), la
gramínia (Elymus farctus) i el borró (Ammophila
arenaria).
La zona marina al Parc
A la zona marina trobam
l e s p r a d e r i e s d e
Posidonia oceanica i
Cymodocea nodosa.
També hi podem trobar
una sèrie de comunitats
d'algues d'ambients
rocallosos, entre les
quals destaquen per
abundància les algues
del gènere Cystoseira,
molt castigades a tota la
Mediterrània.
Des d'aquí podem tornar
per la platja fins al poble
des Grau.