1. “Fue hermoso mientras duró. Durante un breve periodo, un lapso de tiempo de unos cinco años
después del final de la Segunda Guerra Mundial, América parecía aceptar la arquitectura
moderna con los brazos abiertos. No se trataba, como en el caso de la exposición Estilo
Internacional de 1932 en el Museo de Arte Moderno de Nueva York, de algunas ideas
importadas de Europa re-empaquetadas como estilo. Era la puesta en marcha de una forma
completamente nueva de operar que fascinó a Europa del mismo modo que los modelos
europeos habían fascinado a los Estados Unidos antes de la guerra. La Casa Eames tenía un
atractivo especial.”1
SOBRE CHARLES I RAY EAMES:
Junts van atrevir-se a alterar el món, donant-li el seu toc
emesià. L’equip format pel matrimoni Charles y Ray Eames
va dissenyar i realitzar una producció del mes sorprenent i
variada.
Charles era un arquitecte de formació encara que mai va
acabar la carrera. Ray era pintora. Però sabien molt bé que
la seva comesa era una altra. “No som artistes, solucionem
problemes”, solien dir els Eames. El com solucionar aquest
problema era una pregunta que no els inquietava mai (una
bona paradoxa no?)
2
Charles i Ray contreuen matrimoni l’any 1941, en plena segona guerra mundial. Això va els
marcar per sempre en les seves vides i professionalment, donant-los un lema i objectiu en quant al
disseny.
En aquest període a Charles i Ray l'armada d'Estats Units els va donar un encàrrec de dissenyar tabletes
per immobilitzar membres en el camp de batalla, aquest disseny va ser tot un èxit i per a ells va ser la
seva primera experiència en el que és passar un disseny a la industrialització i producció en sèrie a tan
gran escala.
Els Eames tenien arrelat l'esperit dels estats units de la postguerra, l’ànim de tirar endavant i solucionar
els problemes de mà de les noves tecnologies utilitzant panells prefabricats d'acer que dóna l'opció de
l’autoconstrucció en l'arquitectura i de la fusta contraxapada en el disseny
No es estrany per tant, que la principal estratègia de l'estudi Eames en paraules de Charles era: “portar
la major quantitat del millor al major nombre de persones pel menor preu”
Durant els seus més de 40 anys de carrera van mostrar una versatilitat admirable. Eren
capaços de construir un pavelló per a IBM alhora que creaven un curt per vendre les bondats
del sistema americà al públic soviètic. Van dissenyar exposicions, van produir dibuixos animats
per explicar com funcionava la computació, es van construir una casa considerada avui una joia
arquitectònica i, per descomptat, van dissenyar desenes de cadires que esdevenir un èxit, que
perdura encara actualment.
Els Eames consideraven l’arquitectura com el continu espectacle teatral de la vida quotidiana.
La sèrie interminable de fotografies exhibint les seves últimes invencions forma part d'una
pràctica de disseny extraordinàriament precisa i professional. Els veiem en el més alt de
l'estructura de la seva casa, “engrapats” per l'esquelet metàl·lic de les seves cadires, sostenint
adorns nadalencs, saludant-nos des de l'interior d'una bola de Nadal, amb barrets de Pasqua o
màscares posades, fotografiant el seu propi reflex a la casa i així successivament. En gairebé
totes les fotografies primerenques, vesteixen a joc, com per subratllar el caràcter d'actuació
del seu treball
1
Beatriz Colomina, Reflexiones sobre la casa Eames
2
Fotografia extreta del llibre, Koening, Gloria. Eames. Peter Gossel Ed. 2006
Fig. 2

2. 3
La idea d’arquitecte, dissenyador, director teatral, en el
fons tot son el mateix. En una entrevista a Charles
Eames publicada en el llibre Eames Design. The work of
de office of Charles and Ray Eames. Diu que el disseny es
“Un pla d'elements que disposa de la millor manera
possible per assolir un fi específic.” I també afirma que el
disseny no va dirigit a un sector específic sinó que es una
necessitat.
Per tan ens trobem davant d’una parella de dissenyadors
versàtils que revoluciona el període de la postguerra, que utilitza la fabricació en sèrie i en
massa, per als seus dissenys. En el seu llibre Whats is a House defensa la producció en sèrie de
vivenda.
CONCEPTE CSH #8
La casa numero 8, forma part del programa d’habitatges Case Study House, projectes que es
van concebre, com a prototips d’una construcció rentable i experimental, posteriors a la
segona guerra mundial. La revista tracta l’evolució i explicació detallada de tot el programa,
per tant aquí, només ens centrarem en la casa num. 8
La casa va ser encarregada a Charles Eames i Saarinen, juntament amb la CSH #9. Al desembre
del 1945. Els disenys originals de ambdós cases van ser publicats a la revista Arts &
Architecture, no obstant això, la escassetat de materials industrials en la postguerra i la
dificultat per obtenir acer per a la construcció, van retrassar la finalització dels projectes
durant anys, fins al 1948.
4
La primera versió de la casa “Bridge
House”, publicada a la revista, sembla
basada amb l’esbós d’en Mies del 1934
d’una casa de vidre a una vessant. El
disseny va ser cancel·lat després de que
Charles Eames anés a visitar el Museum of
Modern Art.
La primera versió segueix fidelment el
paradigma Miesià en cada detall. La casa és
elevada del terreny com una mena de
mirador. Les parets de vidre miren al
paisatge, alineat amb l’horitzó. L’interior es
quasi buit.
5
3
Fotografia realitzada per John Entenza i extreta del llibre, Koening, Gloria. Eames. Peter Gossel Ed. 2006
4
Revista Arts & Architecture Diciembre, 1945

3. La segona versió, aquest cop de Charles y Ray Eames, la casa és baixada al terreny i n o mira a
l’oceà. Gira 90 graus, la vista ara es obliqua i filtrada per la fila d’arbres del costat est. Segons
Ray “teniem que disfrutar del prat, i la idea de posar en mig la casa ens va semblar horrible en
aquell moment. Així van ser les coses”
El focus dominant ara es dins i no fora. La casa abandona el perfil miesià.
El terra es tractat com una paret, amb una
sèrie de alfombres, rajoles i estanteries. De
fet el terra, sostre i parets són tractats per
igual, el sandwich es converteix amb capsa. A
la paret est de la casa molt del vidre ha
esdevingut translúcid o s’hi ha afegit filferros
per a que la gent els vegi, o substituïts per
panells amb colors opacs. Les vistes són allí
però restringides a uns quants marcs.
Mentre Mies es conegut per “Menys és més”,
Eames va dir que “el seu objectiu és la simple cosa de aconseguir el més al millor nombre de
persones possible per menys”. Dos punts de vista ben diferents per referir-se al mateix.
La casa era una casa de mostres i va ser construïda a la mateixa època que la sala d’exposició
d’Herman Miller. Es van utilitzar els mateixos principis. Un tancament lleuger i un mínim
d’arquitectura, proporcionen un marc flexible per a múltiples disposicions interiors.
La casa està concebuda com a habitatge i estudi per
a la típica parella americana, no per als Eames com
a tal (que efectivament la van ocupar), sinó a la
família americana, on es fusionés els preceptes de
la modernitat més autentica. En el llibre de Charles
Eames What is a House fa una esbós sobre les
activitats predominants en una casa.
La CSH #8 suposa el paradigma de la prefabricació, amb l’acer i el vidre com a signes de la seva
identitat. En la seva composició alguns materials provenen de magatzems d’excedents militars,
com són els panells de fibra de vidre o diferents aplicacions amb resines. La resta de
components provenen dels diferents catàlegs dels fabricants (perfils laminats d’acer, panells
metàl·lics ferro per a coberta, panells de cemesto6
o de fusta pintada...), fet que significa la
representativitat de les aplicacions de les tècniques industrialitzades per elaborar un objecte
singular en sèrie (prototip)
LA CASA
5
Charles y Ray Eames amb la maqueta de la primera versión de la Case Study House 8, que llamaban "Bridge
House” (Reflexiones sobre la casa Eames).
6
El cemesto és un material sòlid, lleuger, impermeable i resistent al foc fet d’un nucli de fibra de canya de sucre i amiant. El
cemesto és un material sòlid, lleuger, impermeable i resistent al foc fet d’un nucli de fibra de canya de sucre i amiant.

4. El plantejament de la casa és clar: dos volums separats, un conté el programa de la casa i el
segon, més petit conté l'estudi i lloc de treball. Aquestes dues caixes s'articulen per un buit que
fa de pati exterior.
Que estiguin aquests 2 espais separats, units per una transició, pot respondre a la seva idea de
privadesa, de separar la seva imatge i vida com a arquitectes i dissenyadors, de la seva vida
mes personal i privada.
Per als Eames es tan important el disseny de la façana com la col·locació d’una cadira. Aquí
entra en joc l’habitant de la casa, i es qüestiona quan el disseny deixa de ser del dissenyador
per esdevenir part de l’habitant.
ESTRUCTURA
L’estandardització i la modulació, és un dels punts mes importants
de la casa Eames, la idea de construir una casa de forma modular i
amb panells prefabricats d'acer respon al context històric d’aquella
època, del qual en fem referència en un dels articles de la revista.
L'estructura base va estar en peus en un dia i mig. Estructuralment
la casa està formada com d'una carcassa d'acer i les seves divisions interiors tenen la gràcia de
poder canviar-se de posició segons els interessos del propietari.
Charles tènia la idea que la casa fos un referent per construir de forma eficaç , ràpida i
econòmica en el futur i apel·lar la necessitat d'habitatges dels soldats després de la guerra.
Per exemple en la façana, els mòduls de la qual són de 4,8 metres d'ample per 40 cm d'alt, això
respon al fet que s'utilitzaven materials prefabricats industrials, la qual cosa permetia la
autoconstrucció i la simplificació en el disseny, donant més rellevància al disseny interior
Es pot apreciar una similitud entre la estructura de la casa Eames, i la tècnica constructiva
americana del ballon frame, mitjançant el ús de bigues, biguetes i pilars de fusta, sobre els
quals s’hi col·loca una façana, cosa que també ens recorda a la façana de la casa Eames. Tot i
que en imatge global de l’edifici es crea una diferent imatge final.

5. 7 8
L’estructura es composa d’un sistema de pilars d’acer H de 10x10cm i bigues encavallades amb
un canto de 35cm. Les encavallades es fabriquen a taller i estan composades per dues platines
formant les ales i un rodó massís formant l’ànima. Les unions a taller són soldades i
l’acoblament de les unions en obra de les bigues
encavallades als pilars són cargolades. L’estructura es
composa de 15 pòrtics separats cada 2,20m salvant una llum
de 6,25m. El pòrtic es dobla en els forjats entremitjos.
L’encavallada, amb una ànima molt prima (un punt en la
secció) el que tracta és d’augmentar la inèrcia de la biga per
poder suportar les càrregues sense utilitzar un perfil més
pesat. La secció no és constant i en aproximar‐se als extrems
l’ànima es fa massissa per poder assumir els esforços
tallants.
El forjat de coberta i l’intermedi estan basats en el sistema de coberta deck. Es composa de
safates de xapa d’acer galvanitzat amb nervadures de 30cm d’ample i una llargada de fins a
9m. Les safates es solapen entre elles i es fixen a l’estructura metàl·lica mitjançant unions
mecàniques cargolades. La cara interior queda vista i el suport queda preparat per col·locar
l’aïllament tèrmic i l’acabat final de la coberta.
7
Deplazes Andrea, Construir l’arquitectura. Gustavo Gili
8
Charles and Ray Eames en la estructura de la Casa Eames, 1949. (Foto John Entenza. Eames Design, Harry
N. Abrams)

6. ENVOLVENT
Un panell de Cemesto, composat per dues plaques d’asbestos(amiant)+ciment amb un nucli
d’aïllament (fibres de cotó amb resina fenòlica). És la primera solució de façana que incorpora
aïllament, en la resta de solucions fins aleshores no s’havia tingut en compte.
El panell es fixa a l’estructura mitjançat un marc col·locat en tot el seu perímetre. Un segon
panell està composat de planxa plegada tipus deck en la cara exterior i una placa de guix en
l’interior.
Pel que fa a la pell de l’edifici, podríem pensar que està dissenyada per Piet Mondrian, ja que
segueix el seu joc de colors, però podem dir que sol va ser una influència que l’artista va causar
en Ray, ja que el disseny correspon al matrimoni Eames.

7. 9 10
CONCLUSIÓ
Era l’any 1949, vuit obrers van treballar exactament una dia i mig per armar l'estructura, d'11
tones d'acer. Les parets es van fer amb panells prefabricats, i les finestres triades van ser les
que en general es col·locaven a les fàbriques. L'escala va ser encarregada a través d'un catàleg
de materials de construcció per a vaixells. El cost va ser: 10 dòlars per metre quadrat. Mentre
en aquella època el metre quadrat rondava els 110 dòlars.11
Això suposava una gran revolució
en la vivenda.
La manera de treballar dels Eames va tenir gran influència. "La seva pràctica, basada en el
treball en múltiples camps: (arquitectura, disseny, cinema i exposicions) va arribar a ser la
norma per als dissenyadors d'avantguarda d'avui, els qui estan desdibuixant intencionalment
els límits entre les disciplines", va dir Joseph Rosa, Professor d'Arquitectura i Disseny en el Art
Institute of Chicago.
La casa té més de 60 anys i encara segueix enlluernant hom qui la visita, ja que roman oberta
al públic a través de la Eames Foundation.
9
Cuadre num. 2, de Piet Mondrian. 1925
10
Façana de la casa eames. STUNGO, Naomi. Charles e Ray Eames. São Paulo : Cosac & Naify, 2000. p. 30
11
Informació extreta d’una crítica de la periodista i critica de disseny Alice Rawsthorne