1. Webquest: Reproducció
humana
Activitat 1
El 60% dels adolescents tenen sexe sense condó
Especialista en aparell reproductor: Sandra L
En la meua opinió els adolecents que practiquen sexe als 15 anys tendrien que tindre més
conciencia o informar-se de com es deu posar un preservatiu, preguntant als pares o als
metges i també informant-se de que es el VIH, ja que es una enfermetat que es pot transimitir
via sexual si no s’utilitza bé el preservatiu. Els adolecents de 15 anys tendrien que ser més
concients ja que son menors de edat i si deixen embarassada a una xica, eixa adolescent ja no
disfrutarà tant de la vida. Per altra banda, els jóvens que tenen de 18 anys en amunt també
tenen que ser concients de tot açò, però com ja són majors d’edat no es la mateixa
responsabilitat que la d’un xiquet de 15 anys.
A les escoles es deurien fer classes o xerrades (sobretot als alumnes entre 15 i 17 anys) per a
que així els adolescents ja sapieren un poc mes de la sexualitat.
Especialista en mètodos anticonceptius: Raquel
Els adolescents no estan concenciats, de que, el no utilitzar mètodes anticonceptius, pot causar
enfermetats de transmissió sexuals, com per exemple; VIH. Però també, per altra part, els
aborts o els xiquets que nàixen ens preocupen, perquè als aborts són vides que matem i els
xiquets, molt pocs nàixen a un ambient familiar correcte, però els altres molts, nàixen amb les
seues àvies, i no amb els seus pares. I el més preocupant és que els deixen en adopció.
Especialista en enfermetats de transmisió sexual (ETS): Sandra G
Jo pense que els adolescents no es donen conter de la irresponsabilitat que tenen respecte a
practicar sexe sense condó. Apart de que la xica es pot quedar embarassada, també corren el
risc de contraures alguna transmissió d’enfermetat sexual, com el sida, infecció de fongs, virus
del papiloma humà...
Especialista en reproducció assistida: Ana
Aquest article es molt interessant perquè la majoria dels joves de 15 a 21 anys no utilitzen
condó i cada any augmenten els casos de VIH. Lo de les probes ràpides em pareix molt bé
perquè així es coneix l’evolució de l’enfermetat. I em pareix molt mal que sols se les pugen fer
les persones que practiquen la prostitució,ho tindrien que gastar en els joves entre 15 i 21 que
hagen tingut relacions sexuals i no hagen utilitzat condó.

2. Els embaraços no desitjats en menors de 15 anys es multipliquen per
quatre en 10 anys
Especialista en aparell reproductor: Sandra Lopez
En la meua opinió si els embarassos no desitjats munten serà perquè els joves no estan
suficientment informats sobre els metodes anticonceptius i de com es te que precticar el coit.
També quan dos jovens practiquen sexo tendrien que asegurar-se de tot i no anar baix els
efectes de l’alcohol ja que aixó faria que moltes joves es quedaren embarassades.
Per la meua part portar l’ensenyança sexual a primària es un poc massa precipitat, ja que en
primària els xiquets encara no saben ni com funcionen els aparells reproductor ni res relacionat
amb la sexualitat. En canvia a l’ensenyança secundaria ja deurien fer-se xarrades, ja que els
joves tenen una edat en la que começen a practicar sexe.
Quan dos joves van a practicar sexe el millor seria que primer de tot s’informaren de tot amb
detall per a que no puga passar res que resulte un problema al llarg del temps.
Especialista en mètodos anticonceptius: Raquel
Perquè creuen que això de l’abort és fàcil, o allò de tindre al fill; no són concients.
Especialista en enfermetats de transmisió sexual (ETS): Sandra Gisbert
En l’edat de l’adolescencia no penses amb claritat i no saps el que es millor per a tu. Per aixo jo
crec que les xiques en aquesta edat no saben el que fan i els dona igual practicar sexe en
condó que sense, pensen que no patixen risc al actuar aixi però tot te les seues consequencies
per aixo cada vegada hi han mes xiques embarassades als 15 anys.
Especialista en reproducció assistida: Ana
La meua opinió es que molts joves no utilitzen ningun anticonceptiu per moltes raons i això fa
que moltes joves de menor a 18 anys es queden embaraçades. Segons unes enqüestes que
han fet, tots els joves han tingut relacions sexuals sense utilitzar el condó. El mal us del
anticonceptiu multiplica per tres l’embaraç. Deurien de prevenir això advertir als joves.
Activitat 2
ESPECIALISTA EN L’APARELL REPRODUCTOR:
-Anatomia i funcionament de l’aparell reproductor masculí:
·Testicles: Els testicles son dos órgans glandularse que formen part de l’aparell reproductor
masculí.S’encontren dins de la bossa escrotal. Fabriquen espermatozoides i produeixen
testosterona.
·Epidídim: És el lloc d’emmagatzematze i maduració dels espermatozoides.
·Pròstata: És una glàdula exocrina tubuloalveolar de l’aparell reproductor masculí. Està situada
sota la bufeta i travessada per la uretra.Emmagatzema i sectreta un fluid alcalí(pH 7,29).

3. ·Cossos cavernosos: S'estenen al llarg de tot el penis, des de l'ós púbic fins el gland.S’opmplin
de sang durant l’excitació sexual i produeixen l’erecció del penis.
·Prepuci: És un replec mucocutànic que recobreix el gland.
·Gland: És l’estrucutura bulbosa sensible al final del penis.
·Semen o esperma: És un líquid blanquinós i viscós emés en l’ejaculació. Està format per
espermatozoides i líquid prostàtic.
Les funcions principals de l’aparell reproductor masculí son:
-Produir els espermatozoides
-Produir l’ejaculació
-Segregar testosterona
-Compartir vies amb el sistema urinari
-Tindre relacions sexuals
-Anatomia i funcionament de l’aparell reproductor femení:
·Clítoris:És un órgan erèctil de l’aparell reproductor femení. Es l’equivalent femení al penis.Està
parcialment recobert pel “caputxó del clítoris”.
·Himen:És troba a l’entrada de la vagina i s’esquerda en la primera relació sexual.
·Ovaris: Son els órgans on es produeixen i s’alliberen els òvuls, també produeixen estrògens i
progesterona. La seua funció està regulada per l’eix hipotàlem-hipofisari.
·Trompes de Fal·lopi: Les seves fímbries son les encarregades de recollir l’òvul durant
l’ovulació. És el lloc on es produeix la fecundació.
·Úter: Té una paret externa (miometri) i una paret interna (endomatri). És el lloc on es produeix
la nidació i on es desenvolupa l’embrió/fetus.
·Cèrvix:És la part mes estreta de l’uter, que connecta amb la vagina. Durant la gestació queda
tancat pel “tap mucós”.
·Vagina: És una cavitat elàstica que comunica l’úter amb l’exterior i està colonitzada per
bacteris i llevats.
·Glàndula mamària: És desenvolupa a la pubertat, coincidint amb la maduressa de l’eix
hipotàlem-hipofisari. Les hormones relacionades amb la producció i secreció de llet són:
prolactina i oxitocina.
Les funcions principals de l’aparell reproductor femení són:
- Tindre relacions sexuals
-Produir les hormones: estrògens i progesterona
-Produir i alliberar òvuls
-Hi te lloc la fecundació i la gestació
ESPECIALISTA EN MÈTODES ANTICONCEPTIUS:
MÉTODES ANTICONCEPTIUS QUE EXISTEIXEN A L’ACTUALITAT
Els métodes anticoceptius són mètodes que s’utilitzen per evitar l’embaràs o algunes malalties
de transmissió sexuals ; com el sida.

4. Mètodes reversibles:
- Mètode natural, de barrera, anticonceptius hormonals i el diu
Mètodes inreversibles:
- Esterilització tubaria i la vasectomía.
Hi han de diferents tipus:
PER A HOMENS:
-PRESERVATIUS: També anomenat condó, es un producte sanitàri. S’utilitzen diversos
materials, però el més comú, és el làtex natural. Hi han de diversos colors per afavorir el sexe
oral.
Aplicació: Agafar la punta de dalt i possar-lo fins baix del tot
PER A DONES:
-PÍLDORA ANTICONCEPTIVA: També anomenada pastilla anticonceptiva. És la més utilitzada
en les dones. Si les prens diariament, la fertilitat de la dóna inhibieix.També ajuda regular la
mentruació.. etc.
. Hi han de varios tipus:
-La del dia de después: hi ha una que es pren totes les dies menys el dia de la regla.
Aplicació: Ingerir
-EL DIU: S’utilitza com un anticonceptiu principal però de vegades s’utilitza com a anticonceptiu
d’emergència. Per poder posar-seu heu d’anar al ginecòlec. A més aquest anticonceptiu
produeix més abundacia de la menstruació.
Aplicació: Han d’anar al ginecòleg.
-PARXES: és un parxe transdèrmic, de plàstic, fí, de color beix que perteneix al grup
d’anticonceptius hormonals combinats.
Aplicació: Adherir-lo una vegada per setmana.
-ANELL VAGINAL: és un métode hormonal de llarga duració, que consisteix en un aro o anell.
El seu material es un plàstic, d’uns 5 cm de diàmetre, que colocat en la vagina, allibera
hormones femenines identiques a la de les píldores, en dosis baixes i constants i que,
absorbides per la mucosa de la vagina, impedeixen l’ovulació. No protegeix contra el
Aplicació: Insertar l’anell durant els primers 5 dies de la menstruació o 5 dies durant un abort
en el primer trimestre. Deixar l’anell dins 3 setmanes i poc a poc alliberarà hormones
d’estrògens

5. -INJECCIONS: Aquest tipus d’injeccions s’apliquen al glutis cada més o cada 2 o 3 mesos.
Aquestes hormones s’alliberen lentament.
Aplicació: Poden ser injeccions mensuals o trimestrals.
-DIAFRÀGMA UTERÍ: És un aro metàlic flexible amb una membrana de látex, que s’inserta
dins de la vagina i impedeix el pas dels espermatozoides. Sols es pot conseguir si es receptada
pel ginecòleg, ja que cada dóna té un tamany de vagina diferent.
Aplicació: Es pot insertar de dos fins a sis hores abans del coit. Desprès del coit la dóna ha de
mantidre el diafràgma fins 6 hores, però no més de 24h.
EL CICLE MENSTRUAL
El cicle menstrual és el procés en que es dessarrollen els gàmetes femenins (òvuls) i es
produeix un canvi dirigit a l’establiment d’un possible embaràs.
Aquest fenòmen fisiològic, aprareix en les dones sanes des de la pubertat fins la menopausa.
Consisteix a l’expulció dels òvuls no fertilitzats, en forma de fluix hemàtic, semblant a pèrdues
de sang, a fí de cada cicle menstrual. Depenguen de la dóna el cicle, durarà menys o més, de 2
dies fins a 7. El cicle de la menstruació dura aproximadament 28 díes. Amb l’edat la mentruació
es regula.
La menstruació està regulada per les hormones femenines.
MÈTODES POCS SEGURS QUE NO DEUEN UTILITZAR-SE COM A ANTICONCEPTIUS
- COIT INTERRUMPIT: El coitus interruptus consisteix en retirar el pene de la vagina abans de
l’eyaculació.
-ESPERMICIDES: La seua funció es destruir o paralitzar els espermatozoides.
-LLAVAT VAGINAL: Les dutxes són absolutament inútils, perquè no arriben tan profundament
i que per molt que ho apliques inmediatament desprès del coit, ja es massa tard.
-TEMPERATURA BASAL: També anomenat mètode sintotèrmic. Consisteix en prendet la
temperatura basal, la qual s’incrementa desprès de que es produixca l’ovulació. L’informació
que et dona pot ser errònea, ja que pots estar nerviosa, tindre grip.. etc.
Hi han molt més, però aquestes les considere les més importants i són les més adequades per
a que els meus companys ho puguen entendre.
ESPECIALISTA EN ENFERMETATS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL:
Especialista en enfermetats de transmisió sexual (ETS):
ons Entérica- ETS existents:

6. amibiasis
campilobacteriosi
citomegalovirus
giardiasi
Salmonella
criptosporidiosis
Donovanosis
infeccis
Gardnerella vaginalis (també Haemophilus)
Infecció per fongs
Meningococcemia
micoplasmes genitals
listeriosi
vaginitis
vaginosis bacteriana
Virus del papil · loma humà (VPH)
- Factors de risc:
Els principals factors de risc per contraure el VIH-SIDA, estan principalment en les pràctiques sexuals, en
les que existeix una alta possibilitat que s'intercanviïn ocomparteixin fluids potencialment infectants.
Un altre factor de risc important són les pràctiques sexuals amb persones que tenen altres malalties de
transmissió sexual com: sífilis, gonorrea, candidiasi, herpes,condilomes, etc, ja que a més del risc de
contagi d'aquestes malalties, s'afavoreix la transmissió del VIH a cas que alguna de les persones sigui
portadora
Altres factors de risc són:
- Utilitzar el mateix condó diverses vegades o amb diverses persones és un altre delsfactors de risc, ja
que en cada relació perden la seva efectivitat i qualitat.
- L'ús compartit de xeringues o agulles amb fins d'addicció intravenosa.
- Tenir relacions coitals amb persones amb VIH-SIDA, encara que facin servir mesuresde protecció.
- Tenir relacions coitals amb persones que tenen diversos companys sexuals.
- Ser usuaris de drogues intravenoses.
- Tenir relacions coitals amb persones hemofíliques que han rebut diverses transfusionsde sang.
- L'haver rebut una transfusió de sang entre 1980 i 1987, dates en què no hi haviacontrol de qualitat de la
sang i en què la malaltia es va començar a propagar per tot el món.
- Ser fills nascuts de dones portadores de VIH o malaltes de SIDA
-Mitjans de protecció:
Per ajudar a eliminar possibles gèrmens abans que aquests tinguin l'oportunitatd'infectar, es recomana
rentar els genitals amb aigua i sabó i orinar aviat després de la relació sexual i, sobretot, utilitzar
preservatius, ja sigui masculí o femení, per disminuir elrisc en tot tipus de pràctica sexual, sigui vaginal,
anal o oral.
Ús correcte del preservatiu: Per garantir l'efectivitat del preservatiu a l'hora de reduirriscos de contagi, és
fonamental un ús correcte.
Conèixer les parelles sexuals i limitar el nombre d'elles: com més gran sigui el nombre de relacions
sexuals amb diferents persones, major és el risc, i cal extremar lesprecaucions.
Vacunar: es pot prevenir l'hepatitis B i el VPH per mitjà de vacunes.

7. ESPECIALISTA EN REPRODUCCIÓ ASISTIDA:
El procés de la fecundació:
La fecundació, també anomenada concepció, es produeix quan un espermatozoide conseguix
indroduir-se a l’óvul atravessant la membrana, formant el zigot. Forma part de la reproducció
sexual present en la immensa majoria d'eucariotes.
Les causes de la infertitlitat:
La infertilitat és la impossibilitat de concebre un fill naturalment o de portar un embaràs a
terme després d'un any de vida sexual activa. Hi ha moltes raons per les quals una parella pot
no ser capaç de concebre o no ser capaç de fer-ho sense assistència mèdica.
- Als homens :
Alguns factors relacionats amb la infertilitat masculina són:
Causes pre-testiculars: Problemes endocrins, com diabetis mellitus o problemes de tiroides,
drogues, alcohol ...
Factors testiculars: Trauma, síndrome de disgénesis testicular...
Causes post-testiculars: Obstrucció de conductes deferents, ejaculació retrògrada,
impotència...
Consum de tabac
Algunes causes d'infertilitat masculina poden determinar per l'anàlisi de l'ejaculació, la qual
conté l'esperma. L'anàlisi consisteix en el recompte del nombre d'esperma i la mesura de la
seva mobilitat sota un microscopi:
Producció de poc esperma, oligospèrmia, o de cap esperma, azoospèrmia.
Una mostra de l'esperma que és normal en gran nombre però demostra mobilitat baixa, o
astenozoospèrmia.
- A les dones:
Alguns factors que es relacionen amb la infertilitat femenina són:
Factors generals: Diabetis mellitus, problemes tiroides, malalties suprarenals, problemes
hepàtics, malalties renals, factors psicològics.
Factors hipotalàmic-pituïtari: Síndrome de Kallman, disfunció hipotalàmica...
Factors ovàrics: Síndrome d'ovari poliquístic, anovulació...
Factors tubals/peritoneals: Endometriosi, adherències pèlviques...
Factors uterins: Malformacions uterines, fibromes uterins (leiomiomas)
síndrome d'Asherman...
Factors cervicals: Estenosi (oclusió) cervical, anticossos antiesperma...
Factors vaginals: Vaginisme, obstrucció vaginal...
Factors genètics: Diverses condicions intersexuades, com la síndrome de la insensibilitat als
andrògens
Anorèxia
Sistemes de reproducció assistida:

8. Es sol denominar reproducció assistida a els medis científics per a conseguir un embaraç. Tenim
dos tipus:
La Inseminació Artificial: Es el medi que permitix la fecundació del óvul de la dona inyectanli el
esperma masculi. De esta forma es suplanten les funcions que tindria un home en un proces
normal. Esta técnica es aplicable en casos de impotensia masculina, esterilitat cervical,
vaginisme i eyaculació retrógrada per la que el semen es expulsat a dins taponant la seua
eixida al exterior.
La Fecundació In Vitro (FIV): Es un proces mes complexe que el anterior i consisteix en
realitzar la fecundació fora del cos de la mare. La característica fonamental es la aplicació en el
laboratori a partir del tercer día de ovulació de la dona. Una volta fecundat el embrió es
procedeix a la introducció de este en el cos femeni. Es un sistema molt eficaç permiteix la
introducció de varios cossos embrionaris fecundats a la volta.
ACTIVITAT 3 I 4
1.- Una parella de 35 anys, casats des de fa 10, que tenen quatre fills i no volen
tindre mes.
La nostra opinió es que la dona o el home gasten algún tipus de anticonceptiu. També poden
optar per a que la dona s’opere, i es nugue o es talle les trompes de falopi. O en els homens
que es fagen una vasectomía.
2.- Una pareja que tienen problemas para tener hijos y tras las primeras pruebas
se ve que a la mujer no se le detecta ninguna anomalía y que el semen del
hombre tiene un numero demasiado bajo de espermatozoides.
Podrien optar per la reproducció assistida que hi han dos tipus que es la inseminació artificial
que injecta directament l’esperma masculí a l’ovul, o la fecundació In Vitro que es un procés
mes complexe que el anterior i consisteix en realitzar la fecundació fora del cos de la mare.
També sempre poden optar per adoptar a un xiquet.
3.- Una parella de jovens de 16 anys volen mantindre relacions sexuals per
primera vegada.
Recomanem que utilitzen mètodes anticonceptius per a obtindre una major seguritat; com per
exemple el condó, o les píldores. Han d’utilitzar els mètodes, no sols per evitar l’embaràs, sinó
per evitar les enfermetats de transmissions sexuals, com per exemple; VIH (sida).
4.- Una parella de 28 anys que volen començar a tindre fills però no estàn segurs
de quins dies del cicle menstrual són els més apropiats per conseguir un
embaraç.
Que vatgen al ginecòleg per a consultar-ho. O sinó, ara hi han aparells que ho indiquen. però
no són molt segurs.

9. Si no es funciona el mètode natural, poden probar la reproducció assistida. Tenen dues
maneres la inseminació artificial o la fecundació en Vitro (FIV). Hi han moltes causes perque
no pugen tindre fills, en els hómens per exemple, els espermatozoides son de mala qualitat i es
moren abans de fecundar l’òvul. I en les dones, per exemple, per factors vaginals o també per
anorèxia.
5.-Una xica de 19 anys que el mateix dia había tingut relacions sense ningún
tipus d’anticonceptiu i té por de haber quedat embarazada.
En primer lloc, la xica hauría d’haber sigut més responsable i haber utilitzat protecció. Deuria de
dir-liu a sa mare i que les dos vatgen al ginecòleg per assegurar-se de que no s’ha quedat
embarassada, ni que haja pogut agarrar ninguna enfermetat de transmissió sexual.
6.- Una parella de recien casats de 25 anys i que de moment encara no volen
tindre fills.
La nostra opinió és que utilitzen els mètodes anticonceptius més segurs. Si volen més
seguretat que vatjen al ginecòleg i que inserte el diu a la dona, per una major seguretat durant
un temps.
7.- Un home de 45 anys, separat, amb tres fills, que mantenen relacions
esporàdiques i que no volen tindre més fills dels que té.
Entonces si no volen tindre una sorpresa que utilitzen mètodes anticonceptius. Abans de que la
dóna es quede embarassada.
8.- Una parella amb problemes per a tindre fills a la qual se li ha detectat
incompatibilitat entre el semen y la mucosa vaginal.
Ja que no poden tindre fills, si ho desitgen de veritat que adopten, també esta l’opció de mare
d’alquiler.
9.- Una dona de 27 anys sense parella i sense fills, que manté relacions
esporàdiques fins que tinga parella estable.
Per a no quedar-se embarassada ni agafar ninguna enfermetat sexual, deu actuar sempre amb
precaució, utilitzant mètodes anticonceptius segurs.
10. - Una parella de 32 anys que no pot tenir fills i les proves han vist el semen de
l'home correcte, però que la dona no ovula correctament i de manera regular.
A la dóna que li donen pastilles per regular-ho i si no veuen millora, poden contractar una mare
d’alquiler, si els dos components de la parella estan d’acord. O també poden adoptar un xiquet.

10. 11. - Una parella estable de 20 anys que no volen tenir fills i volen saber si poden
tenir relacions sexuals alguns dies del cicle menstrual sense risc que la dóna es
quede embarassada.
En primer lloc deuen d’anar al ginecòleg, perquè és un professional el que té que aconsejar-los
sobre els dies que poden mantindre relacions sense anticonceptius.
Tambe existeix un test anomenat “Clear Blue” que pot ajudar-te a saber els dies que pots
quedar-te embarassada i quins no, però no es del tot segur.
12. - Una parella de 29 que no pot tindre fills i en les proves han vist que el semen
de l'home està correcte, però que la dona té un problema congènit en les trompes
de Fal·lopi que impedeix el pas de l'òvul.
Que adopten o agafen una mare d’alquiler.