que es la diabetis mellitius

1. DIABETIS
És anomenada diabetis mellitus o diabetis sacarina , una malaltia crònica deguda a un
trastorn d¡origen divers , que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d’insulina
o un defecte de l’acció d’aquesta hormona sobre els teixits orgànics . Aquest fet
origina una sèrie d’afeccions en el metabolisme dels hidrats de carboni , els greixos i
les proteïnes , l’indicador més característic de les quals és la hiperglucèmia .
La malaltia origina algunes manifestacions típiques :
Polifàgia : increment de la gana
Poliúria : increment de l’orina
Polidípsia : increment de la set
Sense tractament pot originar complicacions agudes greus , un estat de coma capaç
de causar la mort i nombroses complicacions cròniques com : trastorns renals ,
visuals , cardíacs , vasculars , neurològics , cutanis.... que sense un control adequat
,poden originar el deteriorament de la qualitat de vida del malalt i constituir la causa
de mort .
És una malaltia freqüent i es pot presentar a qualsevol moment de la vida.
Tipus :
1-Primària
L’alteració consisteix en un defecte de la producció pancreàtica d’insulina, hormona
secretada a les cèl·lules beta dels illots de Langerhans .La principal funció és regular
el metabolisme dels hidrats de carboni. Constitueix la major part dels casos i és una
afectació multi factorial , en el desenvolupament de la qual incideixen factors genètics
, hereditaris, ambientals .
Es classifiquen en dos tipus :
• Tipus I :
Correspon entre un 10 i 20%, constitueix la forma greu de la malaltia , ja que si no es
rep tractament ocasiona la mort . També és anomenada diabetis juvenil , perquè sol
iniciar-se cap als 10 anys i pràcticament és diagnosticada abans dels 25 anys .També
és anomenada diabetis insulino depenent , perquè l’elaboració d’insulina és molt
escassa i fins i tot pot ser nul·la i sense tractament de l’administració externa
d’insulina origina alteracions metabòliques agudes capaces de causar la mort .
• Tipus II:
Correspon entre el 80 i 90% de tots els casos de diabetis primària , és una forma
menys greu de l’afectació a curt termini, ja que no té tendència a desenvolupar
complicacions metabòliques agudes greus , però que sense tractament origina
nombroses complicacions a llarg termini .
També és anomenada diabetis de l’adult perquè pot aparèixer cap els 40 anys però
amb més incidència cap els 60 anys .També és anomenada insulino no depenent
perquè se sol controlar durant algun temps amb mesures dietètiques i amb
l’administració de fàrmacs , sense necessitat d’utilitzar insulina , a no ser que no
respongui al tractament.
1

2. 2-Secundària :
És la menys freqüent, es desenvolupa a partir de l’aparició d’una altre malaltia
endocrina , i també per lesions hepàtiques , o amb el tractament d’algun fàrmac com
els glucocorticoides .
3-Gestacional :
És manifesta per primera vegada durant l’embaràs, situació que origina nombroses
modificacions metabòliques en el conjunt del organisme i que pot causar una
hiperglucèmia o bé acabant desenvolupant una diabetis .
Passa aproximadament en un 10% dels embarassos , tanmateix després del part , la
major part de les dones recuperen un estat d’absoluta normalitat, mentre que
d’altres casos desenvolupen una diabetis als deu anys .
Clínica :
-Poliúria : Augment del volum d’orina , de 3 q 4 litres
-Polidípsia : increment de la set , degut a l’estat de deshidratació que comporta la
pèrdua excessiva d’aigua en l’orina, això provocarà un increment de la concentració
de soluts en la sang, que al ser captat per
l’ hipotàlem , estimularà el centre de la set .
-Polifàgia : augment de la gana , degut a la pobre utilització d’altres substàncies
nutritives per poder obtenir energia intracel·lular .
-Pèrdua de pes , més comú a la diabetis juvenil
-Coïssor a la pell , produïda per l’acumulació de glucosa en aquest teixit .
-Coïssor en els genitals
-Trastorn en la cicatrització de les ferides
Complicacions :
1-Agudes :
Posen en perill la vida en unes hores . Els desencadenants solen ser l’excés o la
manca d’insulina , segons el cas, la manca d’ingesta , o un esforç físic inhabitual , o
fins i tot una malaltia .
Si és lleu se li pot administrar un terrós de sucre o una beguda dolça quan apareguin
les primeres manifestacions .
2-Cròniques :
Afecten els vasos sanguinis i els nervis i deterioren la qualitat de vida de la persona
diabètica .
• Microangiopatia diabètica : les parets de les artèries i els capil·lars es fan més
fràgils , de manera que la irrigació empitjora . Afecta sobretot a la retina i el
ronyó ,per això la diabetis és la causa principal de ceguera i d’insuficiència
renal.
2

3. • Macroangiopatia : és com una aterosclerosis , però més precoç i més intensa
Tenen més risc d’infart o trombosis cerebral .També causa un dèficit d’irrigació
dels membres inferiors que dificulta la circulació i pot agreujar-se i provocar
gangrena .
• Neuropatia diabètica : redueix la sensibilitat dels peus i dels turmells , això
facilita l’aparició d’úlceres , normalment són indolores però molt profundes i
s’infecten molt ràpidament .
Insulina :
La insulina no es pot administrar per via bucal perquè l’ estómac la digereix . Cal
injectar-la .
Hi ha diferents tipus i depenen de la via d’administració i d ela velocitat que passa a
la sang .
Els malalts fan servir la via subcutània. El tipus d’insulina , la dosi i pauta de
l’administració estaran estipulades pel metge .
L’administració per via subcutània pot provocar induracions que impedeixen
l’absorció ,per això convé tenir un ventall ampli de zones que puguin punxar i anar
rotant d’una forma ordenada : abdomen ,zona lateral del tronc, natges , braços, cara
anterior o externa de les cuixes .
Utilitzen injectors , col·loquialment anomenats bolígrafs que permeten administrar
un nombre determinat d’unitats i fan la injecció indolora .
Hipoglucemiants orals .
Són fàrmacs que estimulant les cèl·lules pancreàtiques encara actives i capaces de
fabricar insulina .
Es fan anàlisis periòdics per poder donar la dosis .
3