1. Ve Ve de gust perdre’s
COL·LECCIÓ LOCAL
FORN i SALVÀ, Francesc. Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la
Selva (Castell de Montpalau i castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el recat
davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians. Mataró: Caixa
Laietana, 2010.
Amb el treball Viure i sobreviure al segle XVI a la
Marina de la Selva, hem volgut acostar-nos i fer més
entenedora la situació de la nostra comarca durant el
segle XVI en un tema tan punyent com fou els dels
atacs dels corsaris turcs i algerians.
Per a la Marina de la Selva, des d’Arenys de Mar a
Malgrat,el segle XVI fou molt dur i la presència de la
mort esdevingué una constant. El que hem anomenat
una societat abatuda estigué colpejada per quatre
problemes fonamentals: la fam, la pesta, el
bandolerisme i la guerra.
Cada any, inexorablement, després de sis mesos d’hivern,a l’acostar-se l’estiu es
feien ben present dues amenaces molt grans: l’atac dels pirates i l’aparició de la
pesta. L’amenaça més cruel i permanent fou la dels atacs dels corsaris
musulmans, un autèntic malson per a les poblacions marítimes.
La defensa enfront del perill dels pirates nordafricans es va dur a terme mitjançant
la construcció de torres de defensa, de muralles i de baluards. Molt lligada a la
defensa es va desenvolupar la prevenció i l’atac. Aquest darrer s’efectuà amb una
mena de sometents permanents organitzats pel mateixos pobles.
La majoria de vegades la defensa enfront dels atacs pirates es mostrà ineficaç i
les captures de persones per ser portades a les presons d’Alger i Tunísia foren
constants. Llavors ja només quedava el recurs del rescat. Durant el segle XVI es

2. crearen les confraries de Sant Elm, l’objectiu més important de les quals fou el
rescat dels presos en terres de musulmans.
Avui ens queden un bon grapat de torres de defensa, testimonis excepcionals
d’aquell món llunyà i dur. Moltes torres han desaparegut, però, víctimes de
l’especulació i de la manca de sensibilitat històrica.
Accèssit Premi Iluro 2009.
F.F.S.
NOVEL·LA
PAASILINNA , Arto. El mejor amigo del oso. Barcelona: Anagrama, 2009
Al pastor protestant Oskari Huuskonen li regalen un ós,
al qual posarà el nom de Lucifer, i que li servirà de
vàlvula d’escapament per les contradiccions de la seva
vocació i, alhora, de la seva vida conjugal. El bisbe
acabarà acomiadant-lo per les seves idees poc
ortodoxes i fins i tot revolucionàries, i començarà un
llarg viatge de descobriment pel sacerdot.
Descobriment espiritual i descobriment també sensual,
aquest darrer degut a la jove etòloga que es cuida de
l’ós. En resum, un altre llibre sorprenent, interessant i
una mica extravagant d’Arto Paasilinna.

3. SANTOS, Care. Bel: amor més enllà de la mort. Barcelona: Cruïlla, 2009.
Inclou disc compacte.
Bel és la protagonista adolescent d’una novel·la juvenil
de temàtica fantàstica i gòtica, una matinada, tornant a
casa, s’adona que ha traspassat aquesta vida i ha
quedat atrapada entre la vida i la mort. L’Isma, el seu
xicot, també pateix, mentre és atès de gravetat a
l’hospital, i la Bel s’afanya a descobrir per què la seva
vida ha fet aquest gir. N’hi ha força al·licients que se
sumen al desenvolupament de la història, en primer lloc
elements certament sinistres que provenen de la màgia
negra, en segon lloc el seguiment d’un itinerari localitzat
a la ciutat de Barcelona, i finalment la referència contínua a les cançons que han
acompanyat l’autora durant la seva vida. Care Santos, escriptora maresmenca
(Mataró 1970) té la gràcia de connectar a la perfecció amb el seu públic, en part
gràcies al bon ús de les noves eines de comunicació digitals, que complementen i
enriqueixen la seva obra.
Si us interessa el tema, llegiu el llibre i, a l’octubre, podreu conversar amb la Care
Santos. Veniu a la tertúlia que farem el dia 29!
WAGNER, Bruce. El palacio del crisantemo. Madird: Alianza Editorial, DL.
2008.
Bertie Krohn és un actor frustrat, de quaranta anys,
fill únic, sempre ha viscut a l’ombra de la popularitat
del seu pare, Perry, creador de la sèrie espacial de
més èxit de la història televisiva. Bertie intenta
exorcitzar els seus fantasmes novel·lant la relació
amb els seus dos amics, Thad Michelet i Clea
Fremantle, durant el rodatge d’un episodi de la sèrie.
Thad, alcohòlic i addicte a tot tipus d’excessos, és

4. autor d’alguns llibres sense repercussió, actor d’èxit escàs i fill d’un conegut
escriptor que és un monstre tant en el terreny literari com en el familiar. Clea és
una dona sentimentalment fràgil, filla d’una estrella cinematogràfica llegendària.
Sobrepassats, turmentats, eclipsats per la fama dels seus progenitors, “els tres
mosqueters”, com s’autodefineixen, reuneixen, com diu Bernie, “material suficient
per tornar a posar la psicoanàlisi de moda”.
MÚSICA
Morrison, James. Songs for you, truths for me. London: Polydor, 2008
Segon disc del cantant i guitarrista
James Morrison, amb una bona colla de
cançons enganxoses i ben composades.
Segons el mateix Morrison, compositor
de les cançons, aquestes parlen de
coses que ell sent de veritat, mentre
que, per al qui les escolta, només són
cançons, d’aquí el sentit del títol del
disc.
Entre les col·laboracions d’altres músics
en aquest nou disc de Morrison, destaca
la veu de la cantant canadenca Nelly Furtado.
Destaquen, en aquest disc, la veu de Morrison, que és alguna cosa més que una
veu d’un cantant de pop, les arrencades rockeres d’algunes cançons, i els
arranjaments, molt ben fets.
INFANTIL

5. COLE, Babette. La mare mai no em va dir... Barcelona: Serres, 2004.
Parla dels descobriments infantils, de les
preguntes que es fan els infants quan
desconeixen aspectes del seu petit i, alhora,
gran món. Un munt d’aspectes que, si bé
n’intueixen les respostes, ens demanen la
nostra atenció per reforçar el seu
aprenentatge. Una seqüència de divertides
il·lustracions acompanyen les preguntes que
es fan sobre la família, l’amor, l’edat, fent-nos
sentir ben còmplices de les divertides situacions que ens acaben dibuixant un
somriure a la cara. Per què la mare està sempre tan enfeinada? I l’avi, per què té
pèls al nas? O bé com és que el pare es passa tanta estona tancat al lavabo –
mentre revisa les factures ? El sentit de l’humor caracteritza l’obra de l’autora
anglesa Babette Cole (Jersey 1950), cada vegada que la llegim n’extraiem nous
estímuls, com és el cas de La mare mai no em va dir..., excel·lent llibre pedagògic
que tracta de les relacions familiars.
MAAR, Paul. Els viatges de l’Olga. Barcelona: Takatuka, 2009.
L’Olga fa un viatge en somnis per mons
extraordinaris on imperen lleis molt estrictes:
així, va a parar al país dels cercles, on es
detinguda per la policia i adaptada a un
ambient on tot és rodó. L’Olga aconsegueix
fugir, però també al país dels cantells, al país
dels tons vermells i al país de cappervall és
vista amb mal ull, perquè no hi encaixa. Per
sort, l’Olga troba cada vegada la manera
d’escapolir-se, fins que per fi aterra al país dels llits. Un fantàstic llibre il·lustrat

6. sobre la tolerància i el coratge de ser diferent, amb divertits versos de Paul Maar i
imatges plenes d’imaginació d’Eva Muggenthaler.
ACTIVITATS DESTACADES
Can Milans
Acte de cloenda de les PARELLES LINGÜÍSTIQUES. Data per confirmar. Més
informació a http://bibliotecacanmilans.glogspot.com
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La Muntala
El pallasso i la princesa a càrrec d’Ana Belén Carrera. Dimecres, 2 de juny a les
17.30 h.
Un conte amb llengua de signes i parlat.
Sant Andreu de Llavaneres
Xerrada amb l’autora Maria Barbal, sobre el seu llibre Bolivia. Amb la col·laboració
de l’Institució de les Lletres Catalanes, dins del marc del Club de Lectura.
Divendres, 4 de juny, a les 19 h, a la sala d’actes de la Biblioteca Municipal de
Sant Andreu de Llavaneres.