poema de miquel marti i pol

1. COLLARETS DE LLUM
Prou l'estel petit
i la Lluna clara
Collarets de llum
cercaran l'amor
quan la tarda fina;
més i més encara.
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina
Se'n riuran els camps
i les ribes pures
Un estel petit
i els pollancs i el riu
obre l'ull i parla:
i el pla i les altures.
--¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
--On serà l'amor?
i el vent remorós
--fa la Lluna bruna.
i els follets rondaires.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I ell, entaforat
entre satalies,
I l'amor ocult
contarà a la nit
entre satalies
noves traïdories.
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
Collarets de llum
si el rostoll s'adorm
quan la tarda fina;
tot és de joguina.
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Miquel Martí i PolPorto la tarda recolzada al braç