SlideShare a Scribd company logo
LA CLASSIFICACIÓ DELS
             PRIMATS


ASSIGNATURA: Ciències per al món contemporani

      PROFESSORA: Encarna Reig Soler
LA CLASSIFICACIÓ DELS PRIMATS
ORDRE          S UBO RDRE            INF R AO R D R E       P AR V O R D R E        S U P E R F A MÍ L I A             F A MÍ L I A          S U B F A MÍ L I A   GÈNERE


                                    L E MU R IF O R ME S


             S TR E P S IR R H IN I C H IR O MYF O R ME S


                                    L O R IS IF O R ME S



P R IMA TS                          TA R S IIF O R ME S


                                                            P L A TYR R H IN I          C E B O ID E A
             H A P L O R R H IN I                                                                               C E R C O P ITH E C ID A E
                                                                                 C E R C O P ITH E C O ID E A
                                                                                                                     C O L O B ID A E
                                     S IMIIF O R ME S
                                                                                                                                              P O N G IN A E
                                                            C A TA R R H IN I
                                                                                                                     H O MIN ID A E
                                                                                      H O MIN O ID E A                                                            H O MO
                                                                                                                                             H O MIN IN A E
                                                                                                                                                                   PAN
                                                                                                                   H YL O B A TID A E
Subordres Estrepsirrins vs. Haplorrins
-Les diferències més notables estan a la forma del nas i del llavi superior. Els
estrepsirrins presenten el model primitiu i comú a molts placentats, en els que els
orificis nasals es trobem rodejats d'una superfície nua i humida anomenada rinari;
a més a més el seu llavi superior està fusionat amb les genives. Al contrari, els
haplorrins presenten el nas cobert de pell seca i el llavi superior no està fusionat a
les genives i és mòbil.
- Altres de més complexes són l’estructura dels vasos que irriguen l'oïda mitjana o
el tipus de placenta.




    Els estrepsirrins, representats ací pel lèmur de cola anellada (Lemur catta) (esquerra)
  tenen la pell nua y humida al voltant de les obertures nasals y el llavi inferior partit y fixat a
     les genives per la línia mitjana. Els haplorrins, ací representats per un goril·la (Gorilla
  gorilla) (dreta) tenen la pell que rodeja los orificis nasals del mateix tipus que la de la resta
                      de la cara y el llavi superior no està fusionat y es mòbil.
Parvordres Platirrins vs. Catarrins
-Les diferències més notables es donen també a la forma el nas. Els platirrins
tenen els orificis nasals dispostos als costats del nas, mentre que els catarrins els
tenen a la regió anterior (al davant).
-Els platirrins tenen la fórmula dentària primitiva dels primats, mentre que els
catarrins hem perdut 1 premolar.
-Els platirrins són exclusivament americans (tití, mono aranya, mono udolador,
saimiris ...). Els catarrins es trobem confinats al Vell Món, quasi exclusivament a
Àfrica i Àsia, en dues superfamílies: Cercopitècids i Hominoides




    Els mandrils (Papio sphinx) són             A dintre dels platirrins s'inclouen,
    cercopitècids, inclosos dins la             entre d’altres, els micos udoladors
    família dels catarrins i presenten          (gènere Alouatta), que presenten
    orificis nasals a la regió anterior.        una desproporcionada mandíbula
                                                (especialment els mascles) degut
                                                al singular superdesenvolupament
                                                de l’aparell hiobranquial.
Superfamíles Cercopitècids vs. Hominoides
-La diferència més característica és que els cercopitècids encara conserven la
cua (amb l’excepció de la mona de berberia: macaca silvanus) i no els
hominoides (com el ximpanzé, el goril·la, l'orangutan o les persones)
-Les cúspides dels molars dels cercopitècids estan pareades.
-Els cercopitècids tenen cares més prominents.
-La locomoció als cercopitècids és bàsicament quadrúpeda.

 CERCOPITÈCIDS

 Es divideixen en dues famílies:

 -Cercopithecidae: omnívors i africans, amb les quatre extremitats pràcticament
 de la mateixa longitud. Exemples: macacos, mandrils, papions o babuins,...
 -Colobidae: fil·lòfags i majoritàriament asiàtics. Exemples: còlobs (excepció
 africana), langurs del Himàlaia, ...




        Mandril                    Papió                        Còlob
HOMINOIDES

     Grup molt homogeni en el que es trobem els primats de major talla: els goril·les,
     les persones, els orangutans, els ximpanzés i els gibons.
Tots els hominoides tenen:
 el musell retret
 una sèrie d'adaptacions esquelètiques a un tipus

insòlit de locomoció arborícola: la braquiació.
     Aquesta consisteix en el desplaçament per
     les rames penjats dels braços utilitzant el cos
     coma pèndol.
     El tòrax a tots els hominoides està aplanat de
     pit a esquena en lloc de estar-ho lateralment
     com a la resta dels primats o als quadrúpedes.
     Conseqüentment, els omòplats es troben
     també a l'esquena en lloc de als costats.
     Aquesta característica també fa que les
     clavícules siguen més llargues.
     Açò fa que puguen alçar els braços per
     damunt dels muscles.
     Desenvolupament de les monyiques com
     articulacions
Com a conseqüència de la
braquiació els braços estan
més desenvolupats que les
cames. La proporció en la
longitud    dels     braços
respecte de les cames las
antropomorfs pot variar
entre el 147% del siamang
(una espècie de gibó) i el
102%      del     ximpanzé
pigmeu.
A més a més, les mans
s'allarguen i es redueix el
primer dit (el polse), per a
formar un ganxo.

More Related Content

What's hot

Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbalDolors Taulats
 
Presentacio Fonaments biològics de la conducta
Presentacio Fonaments biològics de la conductaPresentacio Fonaments biològics de la conducta
Presentacio Fonaments biològics de la conductasilviaporte
 
El petroli
El petroliEl petroli
El petroli
maria
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
sandroalfaro
 
Nutricio relacio adaptacio_reproduccio_éssersvius
Nutricio relacio adaptacio_reproduccio_éssersviusNutricio relacio adaptacio_reproduccio_éssersvius
Nutricio relacio adaptacio_reproduccio_éssersviusbsaura2
 
69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques
Dani Ribo
 
6.Sacrifici Ifigènia
6.Sacrifici Ifigènia6.Sacrifici Ifigènia
6.Sacrifici Ifigènia
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Filosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat MitjanaFilosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat Mitjana
Polhansi
 
Graus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiuGraus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiu
Cristina Vilanova
 
La renaixença i jacint verdaguer
La renaixença i jacint verdaguerLa renaixença i jacint verdaguer
La renaixença i jacint verdaguerpballecult
 
Termes romanes
Termes romanesTermes romanes
Termes romanes
Remei Baldó Asensi
 
TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecs
finamorenoo
 
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Relleu
RelleuRelleu
Relleuneusgr
 

What's hot (20)

Mutacions
MutacionsMutacions
Mutacions
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
 
Presentacio Fonaments biològics de la conducta
Presentacio Fonaments biològics de la conductaPresentacio Fonaments biològics de la conducta
Presentacio Fonaments biològics de la conducta
 
El petroli
El petroliEl petroli
El petroli
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Nutricio relacio adaptacio_reproduccio_éssersvius
Nutricio relacio adaptacio_reproduccio_éssersviusNutricio relacio adaptacio_reproduccio_éssersvius
Nutricio relacio adaptacio_reproduccio_éssersvius
 
69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques
 
6.Sacrifici Ifigènia
6.Sacrifici Ifigènia6.Sacrifici Ifigènia
6.Sacrifici Ifigènia
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
Filosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat MitjanaFilosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat Mitjana
 
Graus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiuGraus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiu
 
La renaixença i jacint verdaguer
La renaixença i jacint verdaguerLa renaixença i jacint verdaguer
La renaixença i jacint verdaguer
 
Termes romanes
Termes romanesTermes romanes
Termes romanes
 
TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecs
 
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
 
GENÈTICA
GENÈTICAGENÈTICA
GENÈTICA
 
L'Evolució humana
L'Evolució humanaL'Evolució humana
L'Evolució humana
 
Relleu
RelleuRelleu
Relleu
 
Evolució (4rt ESO)
Evolució (4rt ESO)Evolució (4rt ESO)
Evolució (4rt ESO)
 

Viewers also liked

Presentacion paleolitic
Presentacion paleoliticPresentacion paleolitic
Presentacion paleoliticpaulaa7
 
Evolució humana
Evolució humanaEvolució humana
Evolució humanajoanlupi
 
Evolució Humana
Evolució HumanaEvolució Humana
Evolució Humanagueste12420
 
Tema 4 Evolucio Humana
Tema 4 Evolucio HumanaTema 4 Evolucio Humana
Tema 4 Evolucio Humana
lgarciaga
 
evolució humana
evolució humanaevolució humana
evolució humana
Andrea Rubio Ayllon
 
Evolució humana
Evolució humanaEvolució humana
Evolució humanajosemacoll
 
Evolucio Humans
Evolucio HumansEvolucio Humans
Evolucio Humansges_c_mati
 
Tema 9 La Prehistòria
Tema 9 La PrehistòriaTema 9 La Prehistòria
Tema 9 La Prehistòria
csantan2
 
Evolución humana
Evolución humanaEvolución humana
Evolución humana
Rosa Berros Canuria
 

Viewers also liked (9)

Presentacion paleolitic
Presentacion paleoliticPresentacion paleolitic
Presentacion paleolitic
 
Evolució humana
Evolució humanaEvolució humana
Evolució humana
 
Evolució Humana
Evolució HumanaEvolució Humana
Evolució Humana
 
Tema 4 Evolucio Humana
Tema 4 Evolucio HumanaTema 4 Evolucio Humana
Tema 4 Evolucio Humana
 
evolució humana
evolució humanaevolució humana
evolució humana
 
Evolució humana
Evolució humanaEvolució humana
Evolució humana
 
Evolucio Humans
Evolucio HumansEvolucio Humans
Evolucio Humans
 
Tema 9 La Prehistòria
Tema 9 La PrehistòriaTema 9 La Prehistòria
Tema 9 La Prehistòria
 
Evolución humana
Evolución humanaEvolución humana
Evolución humana
 

Classificació dels primats

  • 1. LA CLASSIFICACIÓ DELS PRIMATS ASSIGNATURA: Ciències per al món contemporani PROFESSORA: Encarna Reig Soler
  • 2. LA CLASSIFICACIÓ DELS PRIMATS ORDRE S UBO RDRE INF R AO R D R E P AR V O R D R E S U P E R F A MÍ L I A F A MÍ L I A S U B F A MÍ L I A GÈNERE L E MU R IF O R ME S S TR E P S IR R H IN I C H IR O MYF O R ME S L O R IS IF O R ME S P R IMA TS TA R S IIF O R ME S P L A TYR R H IN I C E B O ID E A H A P L O R R H IN I C E R C O P ITH E C ID A E C E R C O P ITH E C O ID E A C O L O B ID A E S IMIIF O R ME S P O N G IN A E C A TA R R H IN I H O MIN ID A E H O MIN O ID E A H O MO H O MIN IN A E PAN H YL O B A TID A E
  • 3. Subordres Estrepsirrins vs. Haplorrins -Les diferències més notables estan a la forma del nas i del llavi superior. Els estrepsirrins presenten el model primitiu i comú a molts placentats, en els que els orificis nasals es trobem rodejats d'una superfície nua i humida anomenada rinari; a més a més el seu llavi superior està fusionat amb les genives. Al contrari, els haplorrins presenten el nas cobert de pell seca i el llavi superior no està fusionat a les genives i és mòbil. - Altres de més complexes són l’estructura dels vasos que irriguen l'oïda mitjana o el tipus de placenta. Els estrepsirrins, representats ací pel lèmur de cola anellada (Lemur catta) (esquerra) tenen la pell nua y humida al voltant de les obertures nasals y el llavi inferior partit y fixat a les genives per la línia mitjana. Els haplorrins, ací representats per un goril·la (Gorilla gorilla) (dreta) tenen la pell que rodeja los orificis nasals del mateix tipus que la de la resta de la cara y el llavi superior no està fusionat y es mòbil.
  • 4. Parvordres Platirrins vs. Catarrins -Les diferències més notables es donen també a la forma el nas. Els platirrins tenen els orificis nasals dispostos als costats del nas, mentre que els catarrins els tenen a la regió anterior (al davant). -Els platirrins tenen la fórmula dentària primitiva dels primats, mentre que els catarrins hem perdut 1 premolar. -Els platirrins són exclusivament americans (tití, mono aranya, mono udolador, saimiris ...). Els catarrins es trobem confinats al Vell Món, quasi exclusivament a Àfrica i Àsia, en dues superfamílies: Cercopitècids i Hominoides Els mandrils (Papio sphinx) són A dintre dels platirrins s'inclouen, cercopitècids, inclosos dins la entre d’altres, els micos udoladors família dels catarrins i presenten (gènere Alouatta), que presenten orificis nasals a la regió anterior. una desproporcionada mandíbula (especialment els mascles) degut al singular superdesenvolupament de l’aparell hiobranquial.
  • 5. Superfamíles Cercopitècids vs. Hominoides -La diferència més característica és que els cercopitècids encara conserven la cua (amb l’excepció de la mona de berberia: macaca silvanus) i no els hominoides (com el ximpanzé, el goril·la, l'orangutan o les persones) -Les cúspides dels molars dels cercopitècids estan pareades. -Els cercopitècids tenen cares més prominents. -La locomoció als cercopitècids és bàsicament quadrúpeda. CERCOPITÈCIDS Es divideixen en dues famílies: -Cercopithecidae: omnívors i africans, amb les quatre extremitats pràcticament de la mateixa longitud. Exemples: macacos, mandrils, papions o babuins,... -Colobidae: fil·lòfags i majoritàriament asiàtics. Exemples: còlobs (excepció africana), langurs del Himàlaia, ... Mandril Papió Còlob
  • 6. HOMINOIDES Grup molt homogeni en el que es trobem els primats de major talla: els goril·les, les persones, els orangutans, els ximpanzés i els gibons. Tots els hominoides tenen:  el musell retret  una sèrie d'adaptacions esquelètiques a un tipus insòlit de locomoció arborícola: la braquiació. Aquesta consisteix en el desplaçament per les rames penjats dels braços utilitzant el cos coma pèndol. El tòrax a tots els hominoides està aplanat de pit a esquena en lloc de estar-ho lateralment com a la resta dels primats o als quadrúpedes. Conseqüentment, els omòplats es troben també a l'esquena en lloc de als costats. Aquesta característica també fa que les clavícules siguen més llargues. Açò fa que puguen alçar els braços per damunt dels muscles. Desenvolupament de les monyiques com articulacions
  • 7. Com a conseqüència de la braquiació els braços estan més desenvolupats que les cames. La proporció en la longitud dels braços respecte de les cames las antropomorfs pot variar entre el 147% del siamang (una espècie de gibó) i el 102% del ximpanzé pigmeu. A més a més, les mans s'allarguen i es redueix el primer dit (el polse), per a formar un ganxo.