1. Iván Beltrán Marqués i Rubén Valero Tomás
EL CERN
Com tots sabem, l'Univers està format per matèria que al seu torn està composta per
partícules més petites de diferents composicions. Amb el temps, l'ésser humà s'ha adonat
que l'Univers s'està expandint, amb la qual cosa, podem deduir que abans aquest estava
més concentrat, el concentrat té major temperatura perquè el grau d'agitació de les
partícules és més gran, per això, per entendre l'Univers jove i còm aquest està
evolucionant, cal entendre còm aquestes partícules es comporten a alta energia. De
l'estudi d'això, s'encarrega la física de partícules.
La ciència ha alçat enormes catedrals que intenten estudiar el més petit per comprendre
el més gran, l'estructura més important es troba en el CERN (Organització Europea per a
la investigació nuclear) situat a Ginebra (Suïssa), aquesta es diu LHC, el gran
col·lisionador d'hadrons.
L'LHC és un accelador de partícules que té unes grans dimensions, el compon un túnel de
27km de circumferència soterrat a 100m de profunditat compost per anells
electromagnètics interconnectats dissenyats per fer xocar les partícules que porten una
velocitat pròxima a la de la llum impulsades per camps electromagnètics generats pels
anells inductius adquirint una energia semblant a la del Big Bang (cas hipotètic). La
informació sobre l'energia despresa en aquests xocs és recollida i analitzada per 4
enormes detectors, entre els quals destaquen el CMS (solenoide compacte) i l'ATLAS
(aparell toroïdal), amb la finalitat d'obtenir dades a prop de la infinitat de partícules que
componen la matèria, la majoria d'aquestes partícules estan sense classificar, per això
s'agrupen en grups o classes amb característiques semblants.
Tanmateix, un dels objectius de l'LHC és trencar amb el model estàndard, al qual no se li
ha trobat cap inconvenient a les últimes 4 dècades. Aquest model recull la força
electromagnètica, la força nuclear forta i la força nuclear feble.
Pel que fa a la força gravitatòria, que és la que coneixem des de fa més temps, és la que
menys entenem i per tant, no es recull en el model estàndard.

2. Un altre dels objectius de l'LHC ha estat demostrar l'existència del bosó de Higgs:
Fa 50 anys, a Escòcia, el científic Higgs va proposar la idea de per què les partícules
tenen massa, tot això ho va recollir en el model del bossó de Higgs on s'exposa que "en
un camp immens que s'estén fins a l'infinit, el recorre tot. Quan les partícules interactuen
amb el camp, aquesta interacció atorga massa a les partícules."
Un altre tipus de partícules que s'han obtingut durant les col·lisions en l'LHC, són les
antipartícules que formen l'antimatèria. Quan la matèria i l'antimatèria coincideixen,
s'eliminen l'una a l'altra desprenent grans quantitats d'energies.
Inicialment, en l'univers, hi havia la mateixa quantitat de matèria i antimatèria i el per què
de que la matèria sobrevisqués al partit contra l'antimatèria es deu al fet que el temps de
descomposició de l'antimatèria és menor al de la matèria. Per exemple, en una partida de
dames els dos bàndols parteixen amb la mateixa quantitat de fitxes, però en l'últim
moviment, un ban acaba tenint un lleuger avantatge sobre l'altre.
L'antimatèria es pot obtenir mitjançant l'extracció del protó d'un àtom i introduint-lo al buit
(dins de l'estructura de l'accelerador de partícules), un cop arribats a aquest punt, el protó
es dispara cap a un anell electromagnètic que elevarà la seva velocitat per a la posterior
col·lisió.
L'antimatèria pot tenir moltes aplicacions en la medicina, per exemple, bombardejar un
tumor amb antiprotons per eliminar-lo sense danyar l'organisme.