Sistema de conducció del cor
Moviment del cor: sístole
DIÀSTOLE
El cicle cardíac És el període comprès entre el final d´una contracció i el final de la següent. .  Inclou una fase de relaxació del miocardi anomenada  diàstole  i dues fases de contracció anomenades  sístoles. La diàstole dura 0,4 seg La sístole aurícular 0,1 seg La sístole ventrícular 0,3 seg
EL CICLE CARDÍAC Sístole auricular:  les aurícules, plenes de sang a l´inici del cicle,  es contreuen  simultàniament ( sístole aurícular). La contracció auricular fa augmentar la pressió a les aurícules i la sang  passa als ventrícles. Dura 0,1 segons
El cicle cardíac Sístole ventricular : després es  contreuen els ventricles  ( sístole ventricular) i augmenta la seva pressió interna. Ara es  tanquen les vàlvules  tricúspide i mitral, per evitar que la sang reculi a les aurícules que han entrat en diàstoles ( diàstole auricular).Quant la pressió als ventrícles és més gran que a les artèries  s´obren  les vàlvules semilunars i la sang  surt del cor Dura 0,3 segons
El cicle cardíac Diàstole general Acabada la sístole, els ventrícles també comencen a relaxar-se (diàstole ventrícular) i la seva pressió interna baixa, motiu pel qual es tanquen les vàlvules semilunars. El cor queda en estat de repòs,  les quatre cavitats  estan dilatades ( diàstole general) i les aurícules comencen a  omplir-se. Dura 0,4 segons
El cor funciona com una bomba aspiradora i impulsora de la sang. Les aurícules l´aspiren de les venes i els ventrícles la impulsen cap a les artèries.
Origen del batec cardíac A l´aurícula dreta, a prop de la vena cava, hi ha una àrea de teixit muscular especialitzat en la producció d´impulsos anomenada  marcapàs. Aquests impulsos provoquen la contracció rítmica de les aurícules i dels ventrícles en el cicle cardiac. L´activitat d´quest teixit implica canvis elèctrics que es poden detectar amb un ECG.
 
Regulació del batec La freqüència del batec cardíac varia segons les necessitats de l´organisme. En una activitat forta, la circulació de la sang ha de ser més intensa per cobrir els requeriments de nutrients i oxigen a les cèl.lules. Hi ha uns centres nerviosos a l´encèfal i uns receptors als grans vasos que s´encarreguen de frenar o augmentar l´activitat del marcapàs. La regulació del marcapàs és molt complexa i té com a resultat la disminució o augment de la freqüència del batec.
Sorolls del cor En un batec se senten dos sorolls:  El primer és sord, opac correspon al tancament de les vàlvules tricúspide i mitral El segon, després d´un silenci, és curt i sec i el provoca el tancament de les vàlvules semilunars que hi ha a l´inici de les artèries pulmonar i aorta.
La pressió arterial La pressió que fa la sang impulsada pel cor sobre les parets arterials s´anomena pressió arterial. La podem detectar quan ens tallem i la sang surt amb força a l´exterior. La pressió arterial màxima correspon a la sístole ventricular o pressió sistòlica ( 12º mm Hg a l´artèrial humeral esquerra); la mínima correspon a la diàstole ventricular o pressió diastòlica ( 80 mm Hg a la mateixa artèria). La pressió arterial es mesura amb un esfingomanòmetre col.locat al braç esquerre.  Els valors superiors a  140/90 indiquen hipertensió o pressió sanguínia alta Els inferior als valors normals indiquen hipotensió o pressió sanguínia baixa. Les artèries i arterioles poden modificar la pressió sanguínia, ja que són elàstiques ( capa mitjana) i poden augmentar o disminuir el seu diàmetre.
El pols El flux sanguini a les artèries es produeix a glopades. Cada onada de sang coincideix amb una sístole ventrícular que es pot detectar en una artèria superficial com la radial o caròtida. D´aquesta manera es poden comptar el nombre de batecs cardíacs.
Circuit major:cor-teixits-cor La sang amb alt contingut d´oxigen surt del ventrícle esquerre per l´aorta i es distribueix per les artèries i arterioles a tots els òrtgans. A través de la paret fina dels capil.lars fa els intercanvis de gasos i altres substàncies amb les cèl.lules.  Després, la sang rica en CO2 torna per les venes i venes caves a l´aurícula dreta del cor.
Circuit menor: cor-pulmons-cor La sang pobra en oxígen i amb molta quantitat de diòxid de carboni, és impulsada pel ventricle dret a través de l´artèria pulmonar fins als pulmons, on fa l´intercanvi de gasos amb els alvèols. El diòxid de carboni surt a l´exterior i entra l´oxigen. Després les quatre venes pulmonars condueixen la sang rica en oxigen a l´aurícula esquerra.
1.  Durant la diàstole , la musculatura del cor es relaxa i la sang entra a les  aurícules  a través de les venes. Les vàlvules A-V ( mitral i tricúspide) están obertes. 2.  Durant la sístole aurícular,  la musculatura es contrau. Primer es contrauen les aurícules, que desplacen la sang cap als ventrícles  3.Durant la sístole ventricular,  es contrauen els ventricles, i les vàlvules A-V ( mitral i triscúspide) es tanquen per què la sang no retorni a les  aurícules . S´obren les vàlvules semilunars i la sang és impulsada cap a les artèries .
EL CICLE CARDÍAC
GRÀFIC DEL CICLE CARDÍAC
Artèries del cor
ARTÈRIES CAP
VENES DEL CAP
VASOS SANGUÍNIS DE LA EXTREMITAT SUPERIOR
VASOS SANGUÍNIS DE LA EXTREMITAT INFERIOR
 

Cicle CardíAc

  • 1.
  • 2.
  • 3.
  • 4.
  • 5.
    El cicle cardíacÉs el període comprès entre el final d´una contracció i el final de la següent. . Inclou una fase de relaxació del miocardi anomenada diàstole i dues fases de contracció anomenades sístoles. La diàstole dura 0,4 seg La sístole aurícular 0,1 seg La sístole ventrícular 0,3 seg
  • 6.
    EL CICLE CARDÍACSístole auricular: les aurícules, plenes de sang a l´inici del cicle, es contreuen simultàniament ( sístole aurícular). La contracció auricular fa augmentar la pressió a les aurícules i la sang passa als ventrícles. Dura 0,1 segons
  • 7.
    El cicle cardíacSístole ventricular : després es contreuen els ventricles ( sístole ventricular) i augmenta la seva pressió interna. Ara es tanquen les vàlvules tricúspide i mitral, per evitar que la sang reculi a les aurícules que han entrat en diàstoles ( diàstole auricular).Quant la pressió als ventrícles és més gran que a les artèries s´obren les vàlvules semilunars i la sang surt del cor Dura 0,3 segons
  • 8.
    El cicle cardíacDiàstole general Acabada la sístole, els ventrícles també comencen a relaxar-se (diàstole ventrícular) i la seva pressió interna baixa, motiu pel qual es tanquen les vàlvules semilunars. El cor queda en estat de repòs, les quatre cavitats estan dilatades ( diàstole general) i les aurícules comencen a omplir-se. Dura 0,4 segons
  • 9.
    El cor funcionacom una bomba aspiradora i impulsora de la sang. Les aurícules l´aspiren de les venes i els ventrícles la impulsen cap a les artèries.
  • 10.
    Origen del bateccardíac A l´aurícula dreta, a prop de la vena cava, hi ha una àrea de teixit muscular especialitzat en la producció d´impulsos anomenada marcapàs. Aquests impulsos provoquen la contracció rítmica de les aurícules i dels ventrícles en el cicle cardiac. L´activitat d´quest teixit implica canvis elèctrics que es poden detectar amb un ECG.
  • 11.
  • 12.
    Regulació del batecLa freqüència del batec cardíac varia segons les necessitats de l´organisme. En una activitat forta, la circulació de la sang ha de ser més intensa per cobrir els requeriments de nutrients i oxigen a les cèl.lules. Hi ha uns centres nerviosos a l´encèfal i uns receptors als grans vasos que s´encarreguen de frenar o augmentar l´activitat del marcapàs. La regulació del marcapàs és molt complexa i té com a resultat la disminució o augment de la freqüència del batec.
  • 13.
    Sorolls del corEn un batec se senten dos sorolls: El primer és sord, opac correspon al tancament de les vàlvules tricúspide i mitral El segon, després d´un silenci, és curt i sec i el provoca el tancament de les vàlvules semilunars que hi ha a l´inici de les artèries pulmonar i aorta.
  • 14.
    La pressió arterialLa pressió que fa la sang impulsada pel cor sobre les parets arterials s´anomena pressió arterial. La podem detectar quan ens tallem i la sang surt amb força a l´exterior. La pressió arterial màxima correspon a la sístole ventricular o pressió sistòlica ( 12º mm Hg a l´artèrial humeral esquerra); la mínima correspon a la diàstole ventricular o pressió diastòlica ( 80 mm Hg a la mateixa artèria). La pressió arterial es mesura amb un esfingomanòmetre col.locat al braç esquerre. Els valors superiors a 140/90 indiquen hipertensió o pressió sanguínia alta Els inferior als valors normals indiquen hipotensió o pressió sanguínia baixa. Les artèries i arterioles poden modificar la pressió sanguínia, ja que són elàstiques ( capa mitjana) i poden augmentar o disminuir el seu diàmetre.
  • 15.
    El pols Elflux sanguini a les artèries es produeix a glopades. Cada onada de sang coincideix amb una sístole ventrícular que es pot detectar en una artèria superficial com la radial o caròtida. D´aquesta manera es poden comptar el nombre de batecs cardíacs.
  • 16.
    Circuit major:cor-teixits-cor Lasang amb alt contingut d´oxigen surt del ventrícle esquerre per l´aorta i es distribueix per les artèries i arterioles a tots els òrtgans. A través de la paret fina dels capil.lars fa els intercanvis de gasos i altres substàncies amb les cèl.lules. Després, la sang rica en CO2 torna per les venes i venes caves a l´aurícula dreta del cor.
  • 17.
    Circuit menor: cor-pulmons-corLa sang pobra en oxígen i amb molta quantitat de diòxid de carboni, és impulsada pel ventricle dret a través de l´artèria pulmonar fins als pulmons, on fa l´intercanvi de gasos amb els alvèols. El diòxid de carboni surt a l´exterior i entra l´oxigen. Després les quatre venes pulmonars condueixen la sang rica en oxigen a l´aurícula esquerra.
  • 18.
    1. Durantla diàstole , la musculatura del cor es relaxa i la sang entra a les aurícules a través de les venes. Les vàlvules A-V ( mitral i tricúspide) están obertes. 2. Durant la sístole aurícular, la musculatura es contrau. Primer es contrauen les aurícules, que desplacen la sang cap als ventrícles 3.Durant la sístole ventricular, es contrauen els ventricles, i les vàlvules A-V ( mitral i triscúspide) es tanquen per què la sang no retorni a les aurícules . S´obren les vàlvules semilunars i la sang és impulsada cap a les artèries .
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
    VASOS SANGUÍNIS DELA EXTREMITAT SUPERIOR
  • 25.
    VASOS SANGUÍNIS DELA EXTREMITAT INFERIOR
  • 26.