Josep Maria Tost , President de l'ACR+ i Director de l'ARC. Ponencia presentada al Seminari “El paper de les autoritats locals en l’economia circular” celebrat el 7/3/2017.
Ponència de David Mascort, Ajuntament de Vilablareix, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Habits sostenibles i reducció de consums
Quin impacte ambiental té la meva feina?
Algunes pautes i recomanacions
Què fa l’Ajuntament de Barcelona?
Què pots fer tu?
Els divendres de Lesseps 27/02/2015
How to change the world presentation oracleManura Hewage
Do you think you can change world to be a better place next year? In the next decade? Can we end hunger? Achieve gender equality? Give education to all kids? All in the next 15 years? Well according to the government of the world yes we can. Last few weeks the leaders of the world met at the UN and agreed How to change the world by 2030. And here they are? Do you think we can achieve this?? I can’t here you
Josep Maria Tost , President de l'ACR+ i Director de l'ARC. Ponencia presentada al Seminari “El paper de les autoritats locals en l’economia circular” celebrat el 7/3/2017.
Ponència de David Mascort, Ajuntament de Vilablareix, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Habits sostenibles i reducció de consums
Quin impacte ambiental té la meva feina?
Algunes pautes i recomanacions
Què fa l’Ajuntament de Barcelona?
Què pots fer tu?
Els divendres de Lesseps 27/02/2015
How to change the world presentation oracleManura Hewage
Do you think you can change world to be a better place next year? In the next decade? Can we end hunger? Achieve gender equality? Give education to all kids? All in the next 15 years? Well according to the government of the world yes we can. Last few weeks the leaders of the world met at the UN and agreed How to change the world by 2030. And here they are? Do you think we can achieve this?? I can’t here you
Turner Motorsport is a leading BMW race team that has enjoyed great success, winning seven professional championships over the last 11 years. As the top BMW team, they compete in over 30 races per year and provide marketing exposure through media coverage and events. Their partnerships allow brands to enhance relationships through hospitality programs at the racetrack.
This document promotes coding education initiatives for students. It provides links to online coding games at blockly-games.appspot.com and information about participating in the annual Hour of Code event from December 7-13, 2015 which aims to introduce students to computer science.
- Costa Rica faces a growing infrastructure gap and fiscal deficit that have hampered infrastructure investment.
- A proposal is made to create a public-private taskforce to prioritize projects, secure funding from multilateral organizations, and oversee project execution to avoid delays.
- The taskforce would design a new infrastructure development plan adopting the SDGs approach to attract private investment through PPPs and close the 2.5% infrastructure investment gap.
This document summarizes three examples of a public health approach to end-of-life care in England:
1) St. Joseph's Hospice in East London recognized they were not meeting community needs and partnered with the local community for upstream interventions. Initial steps included community dialogue events and training community health guides.
2) Compassionate Neighbors, where over 120 community members have been trained to emotionally and practically support people in their homes. This program aims to make communities more compassionate places to live and die.
3) Cheshire Living Well, Dying Well public health program, which takes a holistic approach through research, education, service development, and public health initiatives to transform end-
Brian Vandekamp is a copywriter who has worked for William Joseph Communications since 2015. He has taken an unconventional route to his career, gaining relevant skills through various jobs and education. These experiences have helped him develop strong skills in handling difficult clients and high-stress environments. He is hungry to join a more collaborative environment where he can continue growing as a writer and creating excellent copy.
Koustav Modak is a dynamic software professional with over 2 years of experience in software development, databases, and the full software development life cycle. He currently works as a System Integrator for Tata Consultancy Services in Kolkata, India. Modak has experience with technologies like C#, ASP.NET, SQL, PL/SQL, Oracle, and has worked on projects involving data migration, system integration, and issue resolution. He holds a B.Tech in Information Technology and seeks a challenging role where he can apply his skills and experience.
La autora describe sus seis metas principales para el futuro: 1) estudiar una carrera universitaria en el extranjero como Dubai, París o Inglaterra, 2) obtener un título universitario y luego realizar una maestría, 3) estudiar artes musicales y danza para crear su propia academia de danza, 4) convertirse en una bailarina profesional reconocida a nivel mundial, 5) abrir fundaciones de rescate animal y para el cuidado de adultos mayores, y 6) crear un libro de poemas escritos por
El projecte "Al sòl el que és del sòl" té com a objectiu reforçar la implantació de la separació en origen dels residus orgànics principalment, debatent sobre el sistema actual d’ús dels recursos i gestió dels residus.
Ponència de Francesc Giró, Director de Planificació Estratègica presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de l'Agència de Residus de Catalunya a la I Jornada sobre la gestió del residu tèxtil com a motor de l'Economia Social i Solidària celebrada el 8 de juny de 2018 al CaixaForum de Barcelona i organitzada per Solidança/Roba Amiga.
2. 2
2
Introducció
El Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental es va constituir el 2
de juny de 1998, fruit del consens entre els municipis, per abordar el nou model
comarcal de gestió de residus.
10 anys després, el Consorci desenvolupa, a grans trets, la gestió següent:
• Centre comarcal de tractament: gestió de 17.848 tones de matèria
orgànica i 80.254 de resta/rebuig
• 25 deixalleries comarcals: 207.285 usuaris i 21.083 tones recollides
• Àrees d’aportació: 4.632 contenidors
• Tractament de la fracció orgànica: 17.848 tones recollides a
367.803 habitants (96% de la població)
• Recollida selectiva total: 64.826 tones (34% de tots els residus
domèstics)
3. 3
3
162
171 172
180
190
195 196 199
191
100
125
150
175
200
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
200.000
250.000
300.000
350.000
400.000
Nota: inclosos els residus recollits en les deixalleries.
Generació de residus domèstics
milers de t/any habitants
Durant l’any 2008 s’han generat 190.545 tones de residus
domèstics en l’àmbit del Consorci, un 4% menys que l’any
anterior (198.940 tones).
L’any 2008 representa, doncs, un punt d’inflexió després d’un
llarg període de creixement de la generació de residus.
Sense tenir en compte els residus recollits selectivament a les
deixalleries, la generació de residus ha estat de 169.462 tones,
igualment inferior a la de l’any 2007 (176.368 tones).
4. 4
4
1,40
1,45 1,44 1,46
1,50 1,49
1,46 1,45
1,36
1,49 1,49 1,49
1,54
1,57 1,55 1,54 1,56
1,00
1,20
1,40
1,60
1,80
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Vallès
Oriental
Catalunya
Nota: inclosos els residus recollits en les deixalleries; càlculs en base a les revisions patronals de
població d’1 de gener de cada any.
Generació de residus domèstics per
càpita
kg/habitant i dia
La generació de residus domèstics per càpita ha disminuït molt
més que els anys anteriors (un 7%) i ha passat d’1,45 kg per
habitant i dia el 2007 a 1,36 kg per habitant i dia el 2008.
Entre el 2007 i el 2008 la població dels municipis que formen
part del Consorci ha continuat creixent en un 2% i ha passat de
374.823 habitants a 384.037. Per això, el descens en termes de
generació per càpita (7%) és fins i tot superior a la davallada en
la generació de residus en termes absoluts (4%).
A més a més, els 1,36 kg de residus domèstics per habitant i dia
generats a la comarca durant el 2008 estan bastant per sota de
la mitjana de Catalunya del darrer any amb informació
disponible (2007), que va ser d’1,56 kg per habitant i dia.
A més, cal puntualitzar que les dades de població disponibles es
refereixen a 1 de gener de cada any, per la qual cosa el
creixement de la població al llarg de l’any podria fer variar
lleugerament els resultats, previsiblement a la baixa.
5. 5
5
16% 19% 21% 23% 23% 25% 28% 32% 34%
40%
41%
47% 48% 51%
55%
59%
60% 60%
44% 40%
29% 26% 20%
13% 7% 6%
32%
0%
25%
50%
75%
100%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Segregació dels residus domèstics
(recollida selectiva, resta i rebuig)
% sobre el total de residus domèstics
Recollida
selectiva
Rebuig
Nota: inclosos els residus recollits en les deixalleries; les dades de recollida selectiva fins al 2004
inclouen els materials impropis recollits conjuntament amb la matèria orgànica.
Resta
Tot i la disminució general dels residus domèstics, durant el
2008 se n’han recollit selectivament 64.826 tones, un 1% més
que el 2007 (64.314 tones).
Així, cal remarcar que per primer cop s’ha recollit selectivament
més d’una tercera part (34%) de tots els residus domèstics
generats.
La fracció de resta, o sigui els residus no recollits selectivament
en aquells municipis que tenen implantada la recollida de
matèria orgànica, ha estat de 114.928 tones, un 4% menys que
el 2007 (120.301 tones), en la mateixa proporció que han
disminuït en general els residus domèstics.
La generació de rebuig (en municipis que no recullen
selectivament la matèria orgànica) ha passat de 14.324 tones el
2007 a 10.791 tones durant el 2008. Aquesta disminució del
25% ha estat conseqüència, principalment, de la progressiva
implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica. De
fet, la fracció de rebuig ja només ha representat durant el 2008
el 6% dels residus domèstics generats.
Des de l’any 2000, es constata la reducció dràstica del rebuig i
l’augment en més del doble de la recollida selectiva.
6. 6
6
70,8
74,8 75,1 76,4
80,5 80,3 79,2 82,2 80,3
0
25
50
75
100
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Gestió de rebuig i resta a la planta de
transferència
milers de t/any
La planta de transferència del Centre Comarcal de Tractament
de Residus ha servit per optimitzar el transport de residus (resta
i rebuig) fins a l’abocador de Les Valls (Santa Maria de
Palautordera). Durant el 2008 s’han gestionat en aquesta planta
80.254 tones, una quantitat semblant a la d’anys anteriors i que
equival al 64% de la resta i el rebuig generat en tot l’àmbit del
Consorci.
Al llarg d’aquest any han utilitzat la planta de transferència 33
municipis, 23 dels quals ho han fet regularment (Bigues i Riells,
Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, les Franqueses del
Vallès, la Garriga, Granollers, la Llagosta, Lliçà d'Amunt, Lliçà de
Vall, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del
Vallès, Parets del Vallès, la Roca del Vallès, Sant Antoni de
Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Fost de Campsentelles,
Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilalba Sasserra i
Vilanova del Vallès) i 10 més que ho han fet ocasionalment
(l'Ametlla del Vallès, Campins, Castellterçol, Fogars de Montclús,
Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant
Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana i Vallgorguina).
7. 7
7
9,2 12,6 14,4 15,2 16,4 18,9 20,8 22,6 21,13,4
4,9
6,3
8,3 9,2
10,3
13,5
16,6 17,8
3,5
3,6
3,8
4,3
4,2
4,6
5,2
6,2 6,3
3,8
4,4
4,9
5,7
6,2
7,9
9,1
11,0 11,1
1,1
1,3
1,5
1,8
2,0
2,6
3,3
4,4 5,1
0
10
20
30
40
50
60
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Vidre
Paper i cartró
Envasos
Deixalleries
Matèria
orgànica
Nota: les dades de matèria orgànica fins al 2004 inclouen els materials impropis recollits conjuntament
amb la matèria orgànica.
Desglossament de la recollida selectiva
milers de t/any
Pel que fa al desglossament de la recollida selectiva, cal destacar
un any més l’aportació de residus a les 25 deixalleries comarcals
i la recollida de matèria orgànica, que han suposat el 34% i el
29%, respectivament, de tota la recollida selectiva.
La resta de materials que s’han recollit selectivament en àrees
d’aportació i mitjançant algunes recollides porta a porta són el
vidre, el paper i cartró, i els envasos lleugers. En conjunt
representen el 37% de la recollida selectiva.
Globalment, la recollida selectiva ha estat una mica superior a la
de l’any anterior, tot i el descens de la recollida a les deixalleries
com a conseqüència del descens general dels residus domèstics.
No obstant això, és remarcable que la resta de fraccions
recollides selectivament han continuat augmentant, sobretot en
el cas dels envasos lleugers i la matèria orgànica, que és la
fracció que més ha fet incrementar el conjunt de la recollida
selectiva en els últims anys.
8. 8
8
3,4
4,9
6,3
8,3
10,3
13,5
16,6
17,8
9,2
0
5
10
15
20
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Nota: fins al 2004 les dades inclouen els materials impropis recollits conjuntament amb la matèria
orgànica.
Recollida selectiva de matèria orgànica
milers de t/any
L’any 2008 s’han recollit 17.848 tones de matèria orgànica, un
8% més que el 2007 (16.562 tones).
En aquesta quantitat se li ha descomptat 1.635 tones de
materials impropis recollits tot barrejats amb la matèria orgànica
bruta (19.483 tones).
9. 9
9
31%
55%
67%
70%
78%
85% 88%
95% 96%
0%
25%
50%
75%
100%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Nota: càlculs en base a les revisions padronals de població d’1 de gener de cada any.
Població amb la recollida selectiva de
matèria orgànica implantada
% de població
Durant el 2008 la població que disposa del servei de recollida
selectiva de matèria orgànica ha passat de 356.371 a 367.083
habitants, fet que representa un augment del 3%.
Actualment, la recollida de matèria orgànica es fa en 30
municipis, que en conjunt representen el 96% de la població del
Consorci (l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui,
Campins, Canovelles, Cardedeu, Castellterçol, Fogars de
Montclús, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granollers, la
Llagosta, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès,
Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès,
Montseny, Parets del Vallès, la Roca del Vallès, Sant Antoni de
Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu
de Codines, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Vilamajor,
Santa Eulàlia de Ronçana i Santa Maria de Palautordera).
D’aquests municipis, n’hi ha sis que fan la recollida de matèria
orgànica porta a porta: Castellterçol, Lliçà de Vall, Martorelles,
Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines i Santa Eulàlia
de Ronçana.
Convé recordar que actualment ja no queda cap municipi de més
de 5.000 habitants que no tingui implantada la recollida selectiva
d’aquesta fracció.
10. 10
10
4,9 6,3
9,2 10,3
13,5
16,6 17,8
0,8
3,5
5,7
9,6
15,6
5,0
2,9 1,1
8,3
0
5
10
15
20
25
30
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Altres
comarques
Municipis
de la
comarca
Nota: fins al 2004 les dades inclouen els materials impropis recollits conjuntament amb la matèria
orgànica.
Origen de la matèria orgànica
gestionada
milers de t/any
Com en anys anteriors, durant el 2008 el Consorci no només ha
gestionat la matèria orgànica dels municipis de la comarca
(17.848 tones, sense tenir en compte els materials impropis)
sinó que també ha gestionat matèria orgànica d’altres municipis
(1.131 tones, sense tenir en compte els materials impropis).
Tot i que la matèria orgànica aportada pels municipis consorciats
ha augmentat un 8%, la matèria orgànica aportada per
municipis no adherits al Consorci ha disminuït un 60%. Això ha
estat degut al fet que diversos municipis d’altres comarques que
portaven la matèria orgànica al Consorci han recorregut a altres
plantes per gestionar-la.
En total, doncs, s’han gestionat 18.979 tones de matèria
orgànica, xifra que representa un 2% menys que el 2007
(19.422 tones).
11. 11
11
116 121
100 97 100 97
115
130 134
151
125 130 125 125 125 125 125
0
50
100
150
200
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Nota: les dades de Catalunya són una estimació aproximada de l’Agència de Residus de Catalunya;
càlculs en base a les revisions padronals d’1 de gener de cada any; fins al 2004 les dades de la
comarca inclouen els materials impropis recollits conjuntament amb la matèria orgànica.
Recollida de matèria orgànica per càpita
grams/habitant i dia
Vallès Oriental
Catalunya
La recollida de matèria orgànica per càpita en els municipis que
la recullen selectivament s’ha incrementat un 3% respecte l’any
passat i ha arribat a 134 grams per habitant i dia, la més alta
des de l’any 2000.
La recollida de matèria orgànica per càpita a la comarca supera
la recollida a Catalunya durant l’any anterior, que
orientativament s’estima en 125 grams per habitant i dia.
De forma particular, convé destacar les taxes de recollida
especialment elevades d’alguns municipis, com els que formen
part del Parc Natural del Montseny (Campins, Fogars de
Montclús i Montseny), els que han implantat el servei de
recollida porta a porta (Castellterçol, Lliçà de Vall, Martorelles,
Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines i Santa Eulàlia
de Ronçana) i, singularment, de Bigues i Riells i Sant Esteve de
Palautordera. Tots ells han recollit més de 250 grams per
habitant i dia, i els del Parc Natural del Montseny més de 550.
En aquest últim cas, cal pensar que la recollida de matèria
orgànica s’incrementa per l’afluència turística. De totes maneres,
la contribució d’aquests municipis és modesta, ja que tots
plegats tenen una població de 38.058 habitants enfront dels
367.083 que recullen la matèria orgànica en l’àmbit del Consorci.
12. 12
12
941
1.045
1.174
1.211
1.300
1.369
1.453
1.458
1.555
867
986
1.173
1.251
1.345
1.425
1.538
1.518
1.577
889
1.052
1.152
1.197
1.295
1.358
1.465
1.536
1.500
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Paper i
cartró
Vidre
Envasos
lleugers
Contenidors de recollida selectiva en
àrees d’aportació
unitats
Durant el 2008 s’han afegit 120 contenidors nous per a la
recollida selectiva de vidre, paper i cartró, i envasos lleugers en
àrees d’aportació, de manera que a finals d’any n’hi havia 4.632,
en total. Això representa un increment del 3% del número de
contenidors per al conjunt de l’àmbit del Consorci.
Cal recordar que durant els últims anys alguns municipis han
implantat la recollida selectiva porta a porta, per la qual cosa
s’han suprimit àrees d’aportació i s’han retirat els contenidors
d’aquestes àrees.
La dotació de contenidors en els municipis que continuen fent la
recollida selectiva a través d’àrees d’aportació durant el 2008 va
ser l’equivalent a 232 habitants per contenidor, semblant a la
de l’any anterior (230 habitants per contenidor) i molt superior a
la dotació de referència (500 habitants per contenidor).
En aquest sentit, convé recordar que la dotació de contenidors
és un dels factors que afavoreix la recollida selectiva en les
àrees d’aportació.
Així mateix, també s’ha de remarcar que durant el 2008 s’ha
continuat el procés de substitució dels contenidors de tipus iglú
per contenidors metàl·lics de major capacitat.
13. 13
13
Recollida selectiva en àrees d’aportació
i porta a porta
milers de t/any
3,5 3,6 3,8 4,3 4,2 4,6 5,2 6,2 6,3
3,8 4,4 4,9
5,7 6,2
7,9
9,1
11,0 11,1
1,1
1,3
1,5
1,8 2,0
2,6
3,3
4,4 5,1
0
5
10
15
20
25
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Paper i
cartró
Vidre
Envasos
lleugers
Durant el 2008 la recollida de vidre, paper i cartró, i envasos
lleugers en àrees d’aportació ha estat de 22.491 tones, en
conjunt. Durant l’any s’han recollit 954 tones més que el 2007,
fet que representa un increment del 4%.
Per fraccions, la recollida d’envasos lleugers és la que ha
experimentat un increment més remarcable, del 16%, mentre
que la recollida selectiva de paper i cartró i la de vidre només
s’han incrementat un 1 i un 2%, respectivament.
Actualment, el paper i cartó és la fracció de la que se’n recull
més quantitat, concretament 11.100 tones. De vidre se’n van
recollir 6.296 i d’envasos lleugers 5.095 tones.
Pel que fa al paper i cartró, cal assenyalar que 2.683 tones
provenen de recollides porta a porta de residus comercials.
14. 14
14
11,1 11,8 12,1 13,0 12,4 13,2 14,5 16,7 16,6
13,3 14,9 16,8 18,6 19,8
24,2
27,0
31,6 31,2
3,6
3,9
4,8
5,5 6,0
7,3
9,0
11,9 13,4
0
10
20
30
40
50
60
70
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Nota: inclosos els residus recollits en les deixalleries; càlculs en base a les revisions padronals de
població d’1 de gener de cada any.
Recollida selectiva per càpita
kg/habitant i any
Paper i
cartró
Vidre
Envasos
lleugers
En termes de recollida selectiva de vidre, paper i cartró, i
envasos lleugers per càpita, l’evolució ha estat semblant a la de
la recollida en termes absoluts.
En conjunt, hi ha hagut un increment del 2% i s’han recollit 61,2
kg per habitant i any, incloent els residus recollits a les
deixalleries.
Per fraccions, s’han recollit aproximadament 31 kg per habitant i
any de paper i cartró, 17 de vidre i 13 d’envasos lleugers.
Respecte l’any 2007, la recollida de vidre i paper i cartró per
càpita ha disminuït molt lleugerament però la d’envasos ha
crescut un 13%.
15. 15
15
7%
10% 12%
14%
17%
19%
6%
8%
10%
12% 13% 14%
18%
22%
25%
3%2%0%
10%
20%
30%
40%
50%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Objectiu del
PROGREMIC pel
2006-2012
Nota: càlculs en base a les revisions padronals de població d’1 de gener de cada any.
Percentatge de recollida selectiva de
matèria orgànica
Vallès Oriental
Catalunya
Les 17.848 tones de matèria orgànica recollida selectivament en
l’àmbit del Consorci representen un 25% de tota la matèria
orgànica generada, que s’estima en 72.407 tones. Això suposa
un increment considerable respecte el 22% recollit l’any 2007.
Amb aquest increment, la recollida en els municipis del Consorci
(25%) torna a ser clarament superior a la del darrer any del
qual es disposa de dades a Catalunya (2007), que va ser del
19%.
Tot i així, la recollida de matèria orgànica encara està molt
allunyada de l’objectiu del Programa de Gestió de Residus
Municipals de Catalunya (PROGREMIC) per al període del 2006 al
2012.
16. 16
16
26% 28% 30% 31% 33% 35%
39%
42%
28% 28% 29% 31% 28% 30%
34%
39%
42%
0%
15%
30%
45%
60%
75%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Nota: inclòs el vidre d’envasos recollit en les deixalleries; càlculs en base a les revisions padronals de
població d’1 de gener de cada any; dades provisionals.
Percentatge de recollida selectiva de
vidre
Vallès Oriental
Catalunya
Objectiu del
PROGREMIC pel
2006-2012
El percentatge de vidre recollit selectivament, incloent el vidre
d’envasos de les deixalleries, ha estat del 42% sobre el total
generat, per sobre del 39% del 2007.
Durant el 2008 el percentatge de recollida en l’àmbit del
Consorci ha igualat la mitjana de Catalunya del 2007 (42%).
En qualsevol cas, els percentatges de recollida assolits encara
estan lluny de l’objectiu del Programa de Gestió de Residus
Municipals de Catalunya (PROGREMIC) per al període del 2006 al
2012, segons el qual s’hauria d’arribar a recollir el 75% del vidre
generat.
17. 17
17
14% 16% 17% 18%
22%
28% 29%
34%
12% 13% 15% 17% 17%
21%
24%
28% 30%
0%
15%
30%
45%
60%
75%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Percentatge de recollida selectiva de
paper i cartró
Nota: inclòs el paper i cartró recollit en les deixalleries; càlculs en base a les revisions padronals de
població d’1 de gener de cada any; dades provisionals.
Vallès Oriental
Catalunya
Objectiu del
PROGREMIC pel
2006-2012
El percentatge de paper i cartró recollit selectivament, incloent el
de les deixalleries, ha estat del 30% sobre el total generat. Per
tant hi ha hagut un increment en relació al 28% que es va
recollir el 2007.
Tot i així, la recollida del 2008 (30%) està per sota de la mitjana
de Catalunya del 2007, que és del 34%.
En el cas del paper i cartró, els percentatges de recollida assolits
estan molt lluny de l’objectiu del Programa de Gestió de Residus
Municipals de Catalunya (PROGREMIC) per al període del 2006 al
2012, segons el qual es preveu recollir el 75% de la fracció.
18. 18
18
3%
4%
5%
6% 6%
7%
9%
10%
3% 4%
4% 5% 5%
6%
8%
11%
13%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Nota: inclosos els envasos lleugers recollits en les deixalleries; càlculs en base a les revisions padronals
de població d’1 de gener de cada any; dades provisionals.
Percentatge de recollida selectiva
d’envasos lleugers
Objectiu del
PROGREMIC pel
2006-2012
Vallès Oriental
Catalunya
La recollida selectiva d’envasos lleugers, incloent els recollits en
les deixalleries, ha passat de l’11% del 2007 al 13% durant el
2008.
El percentatge de recollida en l’àmbit del Consorci (13%) supera
la mitjana a Catalunya durant el 2007, que va ser del 10%.
Anàlogament al que passa amb les altres fraccions, els
percentatges de recollida assolits també estan lluny del 25% de
recollida establert com a objectiu per al període del 2006 al 2012
segons el Programa de Gestió de Residus Municipals de
Catalunya (PROGREMIC).
19. 19
19
93
106
121
130
143
158
177
193
207
0
50
100
150
200
250
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Usuaris de les deixalleries
milers/any
Durant el 2008 el nombre d’usuaris de les deixalleries ha seguit
la tendència creixent que hi ha hagut des de l’entrada en servei
de les 25 deixalleries comarcals.
D’aquesta manera, les deixalleries han donat servei a 207.285
usuaris, un 7% més que el 2007 (193.137 usuaris).
20. 20
20
10,1
12,0
14,5 15,5
17,8 19,3
21,2
19,50,4
0,5
0,6
0,7
0,9
1,1
1,4
1,4
1,6
13,8
0
5
10
15
20
25
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Materials
en petites
quantitats
Materials
en grans
quantitats
Recollida de materials a les deixalleries
milers de t/any
En canvi, tot i l’augment del nombre d’usuaris, la quantitat de
materials recollits selectivament a les deixalleries ha disminuït
un 7% durant el 2008.
Així, s’han recollit 19.525 tones de residus en grans quantitats i
1.558 tones més de residus en petites quantitats, que en total
fan 21.083 tones.
21. 21
21
Voluminosos
Poda
Ferralla
Paper i cartró
Runa
Fusta
Recollida de materials en grans
quantitats a les deixalleries
milers de t/any
5,3 6,1 7,0 7,1 7,7 8,3 8,4 7,8
6,4
1,1
1,6
1,7 2,0 2,1
2,8 3,4 4,4
4,6
1,6
1,9
2,1 2,4
2,5
3,0
3,4
4,5
4,4
0,8
0,9
1,3
1,3
1,4
1,5
1,7
2,2
2,2
1,0
1,1
1,2
1,2
1,4
1,5
1,4
1,0
0,8
0,8
0,9
0,9
0,9
0
5
10
15
20
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
La recollida de residus en grans quantitats a les deixalleries ha
disminuït un 8% durant el 2008, fins a 19.525 tones, en bona
part com a conseqüència de la disminució de la recollida de
runa.
A més a més de la runa (que ha representat el 33% d’aquest
grup), dins dels materials recollits en grans quantitats també s’hi
inclouen els residus voluminosos (23%), la fusta (23%), els
residus de poda (11%), la ferralla (5%) i el paper i cartró (5%).
22. 22
22
201
303
208
294
379
248
259
50 49 88 144
179
194
234
194
257114
161
58 71
78
117
99
120
153
125
115
43
55
56
61
93
138
100
90
43
52
54
54
54
70
56
76
114
183
128
132
130
135
135
97
73
108
158
208
219
168
210
316 239
224
0
400
800
1.200
1.600
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Vidre pla
Res. especials
Altres
Vidre d’envasos
Ferralla
electrònica
Vidre especial
Neveres
Línia blanca
Recollida de materials en petites
quantitats a les deixalleries
t/any
Pantalles
La recollida de residus en petites quantitats a les deixalleries, en
canvi, ha augmentat un 13% durant el 2008.
En aquest sentit, convé ressaltar que la recollida de tots aquests
materials en petites quantitats és un dels objectius més
importants i alhora la principal raó de ser de les deixalleries.
Dins del grup dels residus recollits en petites quantitats a les
deixalleries (1.558 tones en total) hi ha les pantalles (303
tones), la ferralla electrònica (259 t), el vidre especial (257 t),
els electrodomèstics de línia blanca (161 t), les neveres (115 t),
els residus especials (90 t), el vidre d’envasos (76 t), el vidre pla
(73 t), la roba (64 t), l’oli vegetal (64 t), els envasos lleugers
(33 t), els pneumàtics (28 t), les bateries (26 t) i els
fluorescents (9 t).
23. 23
23
Recursos per a la gestió de residus
Recursos humans
Gerència 1
Personal de
direcció
-- 2
Pers. tècnic i
d’administració
7 21
Operaris 5 99
TOTAL 13 122
Flota de vehicles
Camions de recollida
selectiva en àrees d’aportació
20
Camions de rec. selectiva de
mat. orgànica i resta/rebuig
8
Vehicles de supervisió 4
Camions de retirada de
materials de les deixalleries
2
Deixalleria mòbil 1
TOTAL 35
Per poder desenvolupar tota la gestió dels residus, el Consorci
disposa actualment de 35 vehicles, que majoritàriament són
camions de recollida selectiva en àrees d’aportació (vidre, paper
i cartró i envasos lleugers) i de recollida de les fraccions de
rebuig/resta i matèria orgànica. Com a novetat, a finals del 2008
s’ha incorporat a la flota una deixalleria mòbil.
Així mateix, es compta amb un total de 135 treballadors,
repartits entre el propi Consorci i l’empresa pública Serveis
Ambientals del Vallès Oriental, que s’ocupa de dur a terme tots
els serveis de recollida selectiva.