Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

BASES TEÒRIQUES DE LA SILVOPASTURA

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Upcoming SlideShare
Isved pedro 23 9-13
Isved pedro 23 9-13
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 47 Ad
Advertisement

More Related Content

Advertisement

BASES TEÒRIQUES DE LA SILVOPASTURA

  1. 1. BASES TEÒRIQUES DE LA SILVOPASTURA MONTESQUIU, 10 d’octubre de 2013
  2. 2. MULTIFUNCIONALITAT PASTURATGE DE BOSCOS, PASTURES I PASTURES ARBRADES BENEFICIS DIRECTES: • ESTALVI DE COSTOS RESPECTE MANEIG MÉS INTENSIU • DIVERSIFICACIÓ DE RENDES PER A LA PROPIETAT FORESTAL I L’EXPLOTACIÓ AGRO-RAMADERA EXTERNALITATS: • PREVENCIÓ INCENDIS • CONSERVACIÓ HÀBITATS I ESPÈCIES
  3. 3. Ovella: manté molt bé zones estassades Vaca: obre espais en zones de bosc dens consumeix bé estrat herbaci en zones de bosc dens Cabra: gran capacitat per brostejar
  4. 4. Models silvopastorals en finques privades Model pascícola Model ajustat Model agrícola Principal: relacionat amb el bosc; pascícola secundari Objectiu principal: agrícola; pascícola secundari TIPUS RAMAT I BASE TERRITORIAL Ramat de boví o oví Base Territorial: Molta superfície són pastures, pastures arbrades o deveses Ramat petit de boví Base territorial: bosc i una petita part de conreus Ramat d’oví Base territorial: conreus i bosc RATIS / CÀRREGUES Rati UBM ha-1 de conreu >>>> 2 Càrrega ramadera ajustada al bosc: < 0,2 UBM ha-1 any-1 Rati UBM ha-1 de conreu: 1,5 – 2,0 OBJECTIU Pascícola
  5. 5. Model pascícola Punts forts: 1) Possibilitat d’obtenir rendiment econòmic en finques mitjanes o grans conreus bosc deveses / pasture Punts dèbils: 2) Alta inversió en gestió del bosc; necessitat de mà d’obra
  6. 6. Model ajustat Punts forts: baixa inversió inicial; poca necessitat de mà d’obra; alta autosuficiència alimentària del ramat Punts dèbils: rendiment econòmic baix en finques petites o mitjanes
  7. 7. Model agrícola Fortaleses: adequat per a combinar la producció agrícola i ramadera Debilitats: estacionalitat de la producció agrícola
  8. 8. Principals aspectes a valorar per a pasturar boscos, pastures o pastures arbrades 1. Presència de conreus 2. Tipus de pasturatge: complet/ ocasional; rotacional/ no rotacional 3. Càrrega instantània i càrrega anual
  9. 9. PRESÈNCIA DE CONREUS
  10. 10. PASTURATGE COMPLET/ PASTURATGE OCASIONAL PASTURATGE ROTACIONAL / NO ROTACIONAL Aprofitament de pastures i zones adevesades: Abril Pasturatge ocasional Novembre 1er 2on 3er 4t aprofitament aprofitament aprofitament aprofitament Pasturatge complet Últim aprofitament Aprofitament de zones de bosc  Un únic pasturatge: complet  Dos pasturatges: el primer ocasional i el segon complet (quan el factor any ho permeti)
  11. 11. CÀRREGA INSTANTÀNIA I CÀRREGA ANUAL Càrrega anual: sempre moderada, < 0,1-0,2 UBM ha-1 i any-1 en bosc > 0,5 UBM ha-1 en pastures,pastures arbrades i adevesaments Càrrega instantània: cal que sigui alta per assegurar pasturatge complet de l’estrat herbaci Exemples càrrega instantània: 1) En pastures, pastures arbrades i adevesaments: 10 – 20 UBM ha-1 2) En boscos densos: difícil de precisar; superior a 0,5 UBM ha-1
  12. 12. CASOS PRÀCTICS 1) PASTURATGE DE ZONES DE BOSC DENS
  13. 13. ASPECTES A VALORAR PER A PASTURAR ZONES DE BOSC 1. Oferta farratgera del sotabosc 2. Actuacions silvícoles sobre l’estrat arbustiu 3. Distribució de les infraestructures
  14. 14. QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC Aspectes per a valorar la qualitat farratgera del bosc: • RECOBRIMENT HERBACI • MATOLL PALATABLE/ NO PALATABLE • TRANSITABILITAT DEL BOSC
  15. 15. QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC Recobriment herbaci Superior al 50 % Entre 30 % i 50 % Entre 10 % i 30 % Inferior al 10 % Recobriment arbustiu Oferta farratgera No present o sense grans taques de matoll no palatable BONA Domini no palatables, formant taques de gran continuïtat MITJA Domini palatables BONA Domini no palatables MITJA Domini palatables MITJA-BAIXA Domini no palatables / no present BAIXA Domini palatables BAIXA Domini no palatables/ no present BAIXA
  16. 16. QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC: EVOLUCIÓ AMB EL PAS DELS ANYS Cas 1 Oferta farratgera bona, amb recobriment herbaci > 50 % EVOLUCIÓ AMB EL TEMPS Manteniment o millora de l’oferta farratgera Cas 2 Oferta farratgera mitja, amb recobriment herbaci < 20 %, i recobriment d’arbustos palatables > 50 % EVOLUCIÓ AMB EL TEMPS Dubtes sobre el manteniment de l’oferta farratgera
  17. 17. QUALITAT BROMATOLÒGICA DELS PRINCIPALS MATOLLS DEL SOTABOSC PD FB HEMICEL. CEL. LAD D.Enz ALZINA 4,7 31,6 19,0 27,0 11,6 48,4 GARRIC 4,5 30,7 17,2 22,6 14,2 50,7 ROMANÍ 4,2 27,3 9,6 17,2 20,4 54,4 GENISTA 5,4 39,5 22,9 30,6 11,9 41,7 PALLA 3,3 34,7 29,2 35,3 4,8 41,2 FARRATGE 8,9 11,6 20,7 12,3 1,9 74,7 El contingut en alguns minerals, com Ca o Mg, sol ser superior als matolls que al farratge
  18. 18. ACTUACIONS SILVÍCOLES SOBRE L’ESTRAT ARBUSTIU
  19. 19. Actuació silvícola en una zona de vessant colonitzada per matoll impalatable (ex. Buxus sempervirens) BOIX FUNCIONS ESTASSADA: PASTURA PASTURA • Garantir la connectivitat entre les dos zones de pastura BOIX BOIX PASTURA PASTURA
  20. 20. Actuació silvícola en una zona de bosc amb domini del matoll palatable (ex. roure, sanguinyol, roldor i tortellatge) amb alçada inferior a 1,30 metres FUNCIONS ESTASSADA: • Garantir transitabilitat bestiar • Intentar potenciar recobriment herbaci • Respectar peus de matoll, perquè el bestiar el pot controlar
  21. 21. Actuació silvícola en una zona de bosc amb domini del matoll palatable amb alçada superior a 2,00 m (ex. Crataegus monogyna) FUNCIONS ESTASSADA: • Aliment a una alçada on no pot arribar els animals • El bestiar pot controlar el rebrot
  22. 22. Com condiciona al bestiar un punt d’aigua en una zona de sotabosc molt dens Situació inicial A: zona amb força estrat herbaci i poc sotabosc B: zona amb molta densitat de matoll, difícil transitar C: punt d’aigua El bestiar fa un camí per anar des de la zona A al punt d’aigua Que podem fer: Incentivar als animals a transitar pel sotabosc amb l’apertura de nous camins i col·locació de blocs de complement mineral
  23. 23. CASOS PRÀCTICS 2) APROFITAMENT RAMADER D’UNA FINCA DE PASTURES I ADEVESAMENTS  Es pot restringir a zones de clima humit  Segons el tipus de sòl i el microclima, les pastures són de tipus mèsic o de tipus xèric  Gestió ramadera: molt important el pasturatge de tipus rotacional, que maximitza la qualitat de l’herba que consumeix el bestiar
  24. 24. TIPUS DE CLIMA
  25. 25. SEGUIMENT DE L’APROFITAMENT RAMADER DE ZONES ADEVESADES Variables estudiades:  producció herbàcia  valor nutritiu de les pastures  composició florística de les pastures  càrrega ramadera
  26. 26. El potencial pastoral del rodal es defineix segons la seva càrrega ramadera Tipus clima Factors fisiogràfics Espècie dominant Càrrega ramadera (UBM ha -1 any-1 ) Potencial pastoral Pla / Abancalat Quercínies 0,74 – 0,90 A1 Pla / Abancalat No quercínies 0,74 – 0,80 A2 Vessant Quercínies 0,60 – 0,82 B1 Vessant No quercínies 0,60 – 0,72 B2 Pla / Abancalat Quercínies 0,60 – 0,73 C1 Pla / Abancalat No quercínies 0,60 – 0,63 C2 Vessant Quercínies 0,42 – 0,63 D1 Vessant No quercínies 0,42 – 0,53 D2 Pla / Abancalat Tipus pastura Quercínies 0,00 - 0,30 E1 Pla / Abancalat No quercínies 0,00 – 0,20 E2 Mèsica Humit Xeromèsica Subhumit Pastura seca
  27. 27. PRODUCCIÓ HERBÀCIA EN RODALS ADEVESATS Potencial pastoral Producció herbàcia global -1 -1 (kg ha any ) Producció herbàcia sota arbrat -1 -1 (kg ha any ) Producció herbàcia entre arbrat -1 -1 (kg ha any ) A1, A2; solana 4.367 ± 405 a 3.571 ± 364 a 5.560 ± 440 a A1, A2; obaga 3.522 ± 173 b 2.510 ± 315 b 4.533 ± 32 b B1, B2 4.530 ± 317 a 3.420 ± 244 a 5.437 ± 377 a C1, C2 2.200 ± 338 c 1.970 ± 309 b 2.545 ± 381 c D1, D2 2.412 ± 658 c 1.822 ± 911 b 2.895 ± 450 c E1, E2 < 2.500 d Pastures mèsiques ofereixen valors superiors a les pastures xeromèsiques (p < 0,001) No hi ha diferències entre tipus de relleu (p <0,965)
  28. 28. PRODUCCIÓ DE LES PASTURES Abancalat obaga Abancalat solana ANY 2009: Sequera estival moderada Vessant solana
  29. 29. PRODUCCIÓ DE LES PASTURES Abancalat obaga Abancalat solana ANY 2010: sense sequera Vessant solana
  30. 30. CONCLUSIONS RELACIONADES AMB LA PRODUCCIÓ DE LES PASTURES • Més producció a la zona oberta que sota capçada. • Davallada de la producció estival en anys secs a la solana. L’obaga aguanta sequeres moderades. • Fenologia més avançada a les feixes respecte als vessants. Més producció a la orientació solana que a l’obaga en els aprofitaments realitzats a la primavera. • Bona producció d’aglà en zones de roure i alzina.
  31. 31. Sequera estival en finques de pastures: possibles solucions • A escala d’explotació Tenir recursos farratgers diferents a les pastures per superar l’estiu: - Conreus - Bosc • A escala de rodal Aplicar mesures per allargar el període de pas en un rodal: - Sembrar mates d’alfals - Complementar el ramat amb palla - Plantació d’arbres farratgers
  32. 32. QUALITAT NUTRITIVA DE LES PASTURES Potencial pastoral PB (%sms) PD (%sms) FND (%sms) FAD (%sms) A1, A2 17,95 ± 0,55 a 12,05 ± 0,40 a 29,30 ± 0,80 a 49,53 ± 1,50 a B1, B2 15,58 ± 0,64 b 10,08 ± 0,52 b 34,88 ± 1,52 b 55,08 ± 1,49 b 7,21 ± 0,64 c 59,10 ± 3,22 c C1, C2 D1, D2 11,59 ± 0,85 c 10,92 ± 0,58 c 6,68 ± 0,48 c 37,73 ± 1,55 c 38,61 ± 2,21 c 62,94 ± 3,52 c Per a les pastures mèsiques, el relleu és un factor clau per a explicar la diferència de qualitat nutritiva (p< 0,001)
  33. 33. ADEVESAMENT EN CLIMA HUMIT, PASTURA MÈSICA, VESSANT, QUERCÍNIES, SOLANA Característiques del parc Maneig agronòmic Àrees planes dins la zona de vessant Pasturatge rotacional: 4-5 aprofitaments anuals Tancat entre 2 i 3 ha 200 – 250 peus Lot de vaques petit o mitjà ha-1 40 % FCC desprès de la 1a intervenció Intensitat de pasturatge: alçada final 2 -3 cm arreu del parc Aprofitament pastoral 5 – 7 dies ha-1 i any-1 per un lot de 40 vaques Valoració econòmica Actuació d’adevesament : balanç negatiu de 1.500 € ha-1 (1.000 -2.000 € ha-1) Valoració econòmica anual, ingressos per venda de vedells: al voltant de 160 € ha-1
  34. 34. CASOS PRÀCTICS: EXTERNALITATS 3.1 PASTURATGE DE FRANGES DE BAIXA DENSITAT ARBÒRIA AMB BESTIAR OVÍ Idea base: compatibilitzar la producció animal i la contribució del ramat a la prevenció d’incendis
  35. 35. PREVENCIÓ D’INCENDIS GRAF, Bombers Catalunya Elaboració pròpia
  36. 36. • La incorporació de l’activitat silvopastoral a les actuacions de control de combustible realitzades als PPP en pot disminuir els costos de manteniment
  37. 37. 1. Inventari i caracterització de franges
  38. 38. 2. Conèixer l’explotació Conreus, guarets i rostolls Serra, vessant solell Cultius abandonats Serra, vessant obaga Situació freqüent: mosaic de diversos recursos farratgers
  39. 39. 3. Calendari pastoral ZONA PASTURA G F M A M J J A S O N ZONA Ulldemolins (vora corral) ZONA Ulldemolins-Prades ZONA DE LES ESPADELLES ZONA DE MONT-RAL ROSTOLLS CORRAL Ulldemolins FRANJA de les Obagues FRANJA de les Ermites FRANJA del pantà de Margalef FRANJA de Sant Salvador x x x x x x a a a a a b b b b b b Període de cria (150 ovelles i 10 cabres) 500 ovelles i 50 cabres a Època de pastura favorable pel pastor (opció a) b Època de pastura favorable pel pastor (opció b) x Època favorable per la pastura segons itineraris realitzats pel pastor Pasturatge de franges: desprès del període de cria, amb un lot d’ovelles buides o en els primers mesos de gestació D
  40. 40. 4. Seguiment i avaluació dels resultats Ulldemolins Font del Teix, juliol 2009 Biomassa abans (kg ha-1) Biomassa desprès (kg ha-1) Reducció biomassa (kg ha-1) Reducció biomassa (%) 1.116 733 382 34,2 Biomassa abans (kg ha-1) Biomassa desprès (kg ha-1) Reducció biomassa (kg ha-1) Reducció biomassa (%) 1.083 789 293 27,0 Ulldemolins Font del Teix, novembre 2010 Principals espècies herbàcies: Jonça: reducció alta a la primavera, reducció mitja baixa a la tardor Fenaç: reducció baixa a la primavera, reducció baixa a la tardor Llistó: rebuig a la primavera, rebuig a la tardor
  41. 41. CASOS PRÀCTICS: EXTERNALITATS 3.2 PASTURATGE PER A LA CONSERVACIÓ D’HÀBITATS: EL CAS DE LA FAUNA ESTÈPICA
  42. 42. 3.2 CONSERVACIÓ D’HÀBITATS
  43. 43. Zones estèpiques Recobriment Arbustiu 30- 40 % Herbaci <25% Alçada planta < 20-40 cm
  44. 44. Pasturatge d’ovelles per conservar l’hàbitat de la fauna estèpica
  45. 45. Gràcies per la vostra atenció!!

×