Desena proposta de comprensió lectora per a la prova de Llengua Catalana

1. D E S E N A L E C T U R A D E
L L E N G U A C A T A L A N A
NOMÉS UN APARELL VOLADOR...
Aquell dia, a classe de Tecnologia, el professor Salvador Tornavís mostrà als alumnes el Tractat de les
aus, un magnífic llibre escrit i il·lustrat pel savi amb més enginy de tot el Renaixement, Leonardo Da Vinci.
El gran inventor, pintor i creador havia despuntat ben aviat entre els pensadors de la seva època perquè
havia aconseguit desenvolupar el famós ornitòpter, una mena d’avió futurista (el primer) que
suposadament havia d’aconseguir sobrevolar almenys uns metres un tros de camp i demostrar que l’home
podia enlairar-se. Malauradament, l’aparell només va durar uns quants segons a l’aire (podem dir que una
mica sí, que va volar), malgrat finalment es va acabar estimbant contra el terra.
El profe de Tecnologia proposà als alumnes i a les alumnes que, organitzats en grups, miressin de
repetir la proesa de Leonardo Da Vinci i creessin els seus propis artefactes voladors al taller de l’institut. La
Júlia era una alumna amb un enorme entusiasme i ben aviat tingué una idea per tal de desenvolupar i
materialitzar el seu projecte. Malauradament, crear un avió fou difícil; només ella tenia ganes de treballar,
atès que els membres del seu grup eren un xic peculiars i, de ganes de fer alguna cosa, en tenien ben
poques: en Fernando era un murri i sempre ensabonava la Júlia; li feia la pilota tot dient-li com n’era,
d’intel·ligent (ho feia, és clar, per tal de no haver de fer res ell). En Nasr-Eddine sempre tenia dolors al cos:
quan no li feia mal el nas, li feia mal una orella i, quan no, li feia mal una pestanya. Finalment, el darrer
membre del grup, en David, era com un moble i no badava boca: arribava a classe, seia a la seva cadira i
s’estava completament immòbil fins que sonava el timbre de sortida.
Alumnes i professor van enfilar el camí del laboratori i, un cop allà, començà la marató de creació
d’aparells voladors a l’estil “Leonardo Da Vinci”. L’Anàs capitanejava el primer grup; el noi semblava un vell
i sempre tenia bones idees, però aquell cop decidí crear el seu avió amb lingots d’or. L’artefacte quedà
veritablement preciós i era molt cridaner: semblava una peça de joieria! La Bruna, responsable del segon
grup, era una noia a qui li pujava la mosca al nas amb facilitat...Raons no li’n faltaven, atès que les noies

2. que formaven part del seu equip només xatejaven amb els mòbils i no feien cas de la tasca que els havia
encomanat el professor Tornavís. La Bruna, doncs, decidí fer el seu aparell volador amb làmines de paper
ultralleuger pensat en garantir un enlairament fàcil i còmode. El grup de la Doaa no pogué participar en el
campionat de creació d’avions: tots els seus membres estaven castigats fregant el vestíbul del centre
perquè se’ls havia ocorregut d’escampar xiclets usats pel terra tot esperant que alguna professora o algun
professor despistat passés per aquell punt i s’endugués una sonora, sobirana i absurda patacada. La
Doaa, pobra, no havia fet res, però com a representant del grup fou la cap de turc i encapçalà la llista de
castigats.
La Júlia, sola, sense ajuda (en Fernando es gratava la panxa, en Nasr-Eddine es gratava la pestanya
que li feix mal i en David no es gratava res perquè era un moble immòbil), optà per crear el seu avió amb
acer lleuger i fibra de carboni. Treballà amb paciència. Els companys li deien que tenia el cap ple de
pardals, que no guanyaria pas el concurs de creació, que tothom es riuria d’ella perquè l’avió era lleig i
seria, així, l’ase dels cops.
Un cop acabat el temps, però, tots es quedaren amb un pam de nas: l’avió de l’Anas no s’enlairà
perquè pesava massa, tot i ser preciós; l’aparell de la Bruna se l’endugué un cop de vent, perquè no
pesava gens. L’artefacte de la Júlia, en canvi, causà l’admiració de tothom quan féu un enlairament, un vol
i un aterratge perfectes, gràcies als materials amb què havia estat creat; no era el més bell ni el més
lleuger, però sí el més fiable.
--------------------------------------------------------------------------