BIOÈTICA
Dr. Ramon Morera i
Castell
Metge de família, ICS Castelldefels
Grup d’ètica de la CAMFiC
Membre de Bsalut
Castelldefels, 29 de gener de 2013
Dr. Ramon Morera i Castell
2.
• Ètica
• Juramenthipocràtic, Deontologia, Les
lleis.
• La bioètica
• Principis bàsics
• Dilema ètic
• La CAMFiC. Valors del Metge de Família
Dr. Ramon Morera i Castell
3.
El Departament deSalut promou un
“Pla de calor” pel qual els infermers
han de localitzar i fer una visita a
domicili als “ancians fràgils”.
Auditaran la cobertura des del SAP.
Què fem?
Dr. Ramon Morera i Castell
4.
Un metge del’EAP vol fer un treball de
recerca usant videogravacions de les
entrevistes clíniques amb els pacients.
Què li diem?
Dr. Ramon Morera i Castell
5.
Divendres tarda: trucaun infermer
substitut des del consultori local. Ha
de començar la consulta i no té codi
d’usuari per accedir a l’història clínica
electrònica.
Què fem?
Dr. Ramon Morera i Castell
6.
Tenim una reclamacióperquè el metge
de guàrdia s’ha negat a donar
l’anticoncepció d’emergència
argumentant motius morals.
Quina actitud adoptem?
Dr. Ramon Morera i Castell
7.
Els administratius ensdemanen què
han de fer quan una persona pregunta
si ha vingut un familiar. Tenen dubtes
sobre si s’ha de donar aquesta
informació.
Què els diem?
Dr. Ramon Morera i Castell
8.
Això no ésètic!!!
Què volem dir amb aquesta
exclamació?
Dr. Ramon Morera i Castell
9.
Això no ésdeontològic!!!
Volem dir el mateix amb aquesta
exclamació?
Dr. Ramon Morera i Castell
10.
Això és il·legal!!!
Volem dir el mateix amb aquesta
exclamació?
Dr. Ramon Morera i Castell
11.
Alguns conceptes aaclarir…
Jurament Hipocràtic
Codi deontològic
Legislació
Moral- Ètica - Bioetica
Dr. Ramon Morera i Castell
12.
Ètica
Judici analític i raonat que intenta
explicar PERQUÈ un comportament
està be o no, és correcte o
incorrecte…
Explica les RAONS que fonamenten
un judici moral…
Dr. Ramon Morera i Castell
13.
Ètica
• L'ètica ésuna de les principals rames de la filosofia, en
quant requereix de la reflexió i de l’argumentació.
L’estudi de l'ètica es remunta als orígens mateixos de la
filosofia a l’Antiga Grècia
• L'ètica estudia cóm es justifica racionalment un sistema
moral, i cóm s’ha d’aplicar posteriorment a nivell
individual i social.
Dr. Ramon Morera i Castell
Hipocrates
Hipòcrates de Cos fou un metge de
l'Antiga Grècia del segle de Pèricles. És
considerat una de les figures més
destacades de la història de la medicina;
fundador de l'escola que porta el seu
nom. Aquesta escola intel·lectual
revolucionà la medicina de l'antiga
Grècia, establint-la com una disciplina
separada d'altres camps amb els quals
se l'havia associat tradicionalment
Dr. Ramon Morera i Castell
16.
EL JURAMENT HIPOCRÀTIC
Elspreceptes del Jurament Hipocràtic han
constituït el fonament de tota ètica mèdica a
través dels segles.
No va ser fins la dècada dels 60, que es va
buscar un consens sobre normes ètiques per
aplicar als nous problemes mèdics.
Dr. Ramon Morera i Castell
La deontologia són
elsdeures i les
normes ètiques d’una
professió
. Jeremy Bentham en su Deontology orde laScience
of Morality/Deontología o la ciencia
the
moralidad, en 1889
Per a Bentham la deontologia s'entén a partir dels
seus fins: el major benestar possible per a la
majoria, i del la millor forma possible
Dr. Ramon Morera i Castel
19.
Són aquells comportamentsexigibles als
professionals, tot i que no estiguin delimitats
jurídicament.
Deon, deontos: significa obligació, deure
Logía : expresa coneixement, estudi.
.
Els primers còdis deontològics es van aplicara
després de la 2ª guerra mundial, per les
atrocitats que es van produir en les quals estaven
implicats professionals de la salut.
Dr. Ramon Morera i Castell
20.
Disponible a
http://www.comb.cat/cat/comb/normativa/codi_deontologic/codi_final.pdf
Dr. Ramon Morera i Castell
Exemples...
• El metgeha de respectar el dret del pacient a rebutjar totalment o
parcialment una prova diagnòstica o l’assistència mèdica, sempre que
abans hagi estat informat de manera entenedora de les conseqüències
previsibles de la seva negativa i ell es trobi en condicions de tenir-ne una
comprensió lúcida, a excepció que puguin derivar-se’n perills o danys per a
un altre a causa del seu estat.
• Llevat dels casos d’urgència, el metge pot negar-se a prestar
assistència i també pot negar-se a continuar prestant-la si està
convençut que no existeix la confiança indispensable entre ell i
el pacient.
• El metge ha d’informar el pacient de les alteracions que pateix i del
pronòstic de la malaltia de manera entenedora, verídica, mesurada,
discreta, prudent i esperançadora
Dr. Ramon Morera i Castell
23.
Exemples...
• Tota personaté dret a viure amb dignitat fins al moment de la mort i el
metge ha de vetllar perquè aquest dret sigui respectat. El metge ha de tenir
en compte que el malalt té el dret de rebutjar el tractament per prolongar
la vida.
• L’objectiu de l’atenció a les persones en situació de malaltia terminal no és
d’escurçar ni allargar la seva vida, si no el de promoure la seva màxima
qualitat possible.
• Els metges han de respectar i promoure el dret del pacient a tenir un metge
responsable d’ell
• El metge ha de respectar el dret del pacient a triar un altre metge
• La relació entre metges mai no ha de comportar desprestigi públic. Les
discrepàncies professionals han d’ésser sempre discutides entre metges i
en el si del Col·legi de Metges
Dr. Ramon Morera i Castell
La llei (delllatí lex, legis) és una norma jurídica
dictada pel legislador, és a dir, un precepte
establert per l'autoritat competent, en què es
mana o prohibeix alguna cosa d’acord amb la
justícia
Les lleis són delimitadores del lliure albir de les
persones dins la societat
Planiol: "Regla social obligatoria establecida con
carácter permanente por la autoridad pública y
sancionada por la fuerza”.
No va serfins l'any 1971 quan en un article
de Rensselaer Van Potter es va utilitzar
per primera vegada el terme Bioètica, en
un llibre titulat "Bioethics: Bridge to the
Future".
Un any després es va fundar a Washington un centre
d'investigació en bioètica, el Kennedy Institute of Ethics.
I no va ser fins als mitjans dels 80 quan va començar el
seu desenvolupament al nostre país
Dr. Ramon Morera i Castell
29.
Tenim dilemes èticsen la pràctica
quotidiana?
Què és un dilema ètic?
Dr. Ramon Morera i Castell
30.
Dilema=dubte
• Què està bé i què no?
• Quina és l’actuació més bona (o
menys dolenta)?
…en una situació determinada
Dr. Ramon Morera i Castell
31.
Què podem ferservir per avaluar
quina conducta d’entre totes les
alternatives possibles és la més
bona (o la menys dolenta)?
“Els principis”
Dr. Ramon Morera i Castell
32.
Els principis intentenaconsseguir un
“gold standard” universal, lluny
d’opinions personals i circunstàncies
culturals / religioses
Pilars fonamentals: respecte
als drets humans i a la
dignitat de l’ésser humà
Dr. Ramon Morera i Castell
33.
Principis de labioètica
• Definits l’any 1974 (Informe
Belmont) per a la recerca amb
essers humans…
• S’estenen a l’ètica clínica l’any 1979
(Beauchamp T.L./Childress J.F)…
Dr. Ramon Morera i Castell
Els 4 principisbàsics
No maleficència
Beneficència
Autonomia
Dr. Ramon Morera i Castell
Justícia
36.
No maleficència
• “Primum non nocere”
• Procurar que la vida i la salut de
qualsevol persona siguin tractades
amb un mínim d’atenció i cura
Dr. Ramon Morera i Castell
37.
Justícia
• Atendre i tractar tothom de forma
equitativa, amb la mateixa consideració
i respecte a la dignitat, sense
discriminacions
• És un principi col·lectiu: té en compte el
bé comú (sempre està per sobre
l’individual)
Dr. Ramon Morera i Castell
38.
Autonomia
• Respectar la llibertat i la responsabilitat
de la persona, que valora què és bo
per a ella
• És un procés lligat a la maduresa
personal
• És un estat que es modifica al llarg del
temps
Dr. Ramon Morera i Castell
39.
Beneficència
• Actuar en benefici de l’altre
• Obliga a ponderar riscos i beneficis
• A més de l’adequació tècnica, cal
respectar la voluntat de la persona
• Poden haver-hi diverses opcions
acceptables, sense que cap sigui
obligatoria
Dr. Ramon Morera i Castell
40.
Jerarquia de principis
Els principis basats en el bé comú (ètica
de mínims):
• No maleficència
• Justícia
Prevalen sobre els individuals:
• Beneficència
• Autonomia
Dr. Ramon Morera i Castell
CONFIDENCIALITAT:
El dret ala intimitat
El respecte a la intimitat és un dret fonamental
lligat a la dignitat de la persona. Afecta tant a tot
allò que se’ns diu com a tot el que podem deduir
per l’observació, l’exploració, les proves
complementàries, els comentaris de casos clínics
o per altres mitjans.
Dr. Ramon Morera i Castell
El compromís delmetge de
familia
Societat Catalana de Medicina
Familiar i Comunitària
Dr. Ramon Morera i Castell
45.
DEDICACIÓ
...fent de l’atenció a la seva
salut el centre del meu
interès professional
Dr. Ramon Morera i Castell
46.
RESPECTE
…respectant la seva
dignitat, el seu dret a
decidir, la seva intimitat i
guardant secret de la
informació que conec sobre
la seva persona
Dr. Ramon Morera i Castell
47.
LLEIALTAT
…donant-li informació clara i
sincera dels seus problemes de
salut, les opcions, riscos i
beneficis previsibles i el meu
consell, atenent les seves
necessitats i creences
Dr. Ramon Morera i Castell
48.
EQUITAT
…tractant tothom ambel mateix
interès i fent bon ús dels
recursos de què disposo pel
conjunt de ciutadans
49.
HONRADESA
…mantenint els meus
coneixementsal dia, consultant
quan calgui un altre
professional de confiança, i
evitant que altres interessos
personals alterin aquest
compromís
50.
Mateo, 7, 12
"Tot el que vulgueu que
facin els homes amb
vosaltres, feu-li també
a ell "
52.
El Grup d’Ètica
MISSIÓ
Lamissió del Grup d’Ètica es concreta en 3 punts:
• Aportar elements de reflexió sobre aspectes ètics de la nostra
pràctica quotidiana, que ens poden ser útils com a referència, amb la
finalitat de promoure un hàbit de reflexió que indueixi canvis per
millorar les actituds ètiques
• Aportar elements de reflexió sobre aspectes del funcionament habitual
de la CAMFiC, per promoure millores en les actituds ètiques del
comportament dels òrgans directius, dels grups de treball, de les
persones que treballen en ells i, en general, de tots els seus membres.
• Aportar elements de reflexió ètica sobre les actituds i actuacions dels
membres de la CAMFiC i dels seus òrgans de govern davant
actuacions de l’Administració, les organitzacions sanitàries, les
organitzacions col·legiades o la societat en general.
53.
Documents: Reflexions enla
pràctica quotidiana
- L'ètica en la recerca en Atenció - Les relacions de la CAMFiC
Primària. Versió en català / castellà amb la indústria farmacèutica.
Versió en català / castellà
- La relació entre els metges de
família i els especialistes. Versió en - Confidencialitat: El dret a la
català / castellà intimitat. Versió en català / castellà
- Públic-privat: una relació - Relacions dels metges de
complexa. família amb la indústria
Versió en català / castellà farmacèutica.
Versió en català / castellà
- Dades Clíniques en l'era
electrònica. - Autonomia: Respecte a les
Versió en català / castellà decisions dels pacients.
Versió en català / castellà
http://www.camfic.org/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Arxius/Etica.aspx