Introducció a Phing php - digitals girona setembre 2014Àlex Corretgé
Presentació per a la xerrada tecnològica del setembre del 2014 de Digitals Girona sobre Phing i automatització de les tasques de desenvolupament, integració i operacions.
Phing és el Build System escrit en PHP.
Com podem utilitzar el temps en benefici dels estudiants? Es pot dissenyar un tipus de jornada escolar que s’adapti millor a les necessitats educatives i socials dels infants i adolescents?
Aquest informe proposa superar la confrontació entre la jornada partida i la jornada contínua per apostar per un model d’escola a temps complet que ofereixi l’oportunitat de reduir les desigualtats educatives i, alhora, introdueixi noves pràctiques i maneres d’entendre i organitzar l’escola i l’educació de manera compartida.
A LES TRES A CASA? L’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínuaFundació Jaume Bofill
Quines evidències tenim dels beneficis de la jornada contínua? La compactació de la jornada resol els problemes detectats en la jornada partida o en genera de nous? Quins impactes pot tenir en les famílies aquest canvi d’horari escolar? És compatible la millora de les condicions de treball dels mestres amb els interessos de les famílies? La implementació de la jornada contínua s’ha fet amb garanties suficients? O hi ha sectors que en surten perjudicats? La implementació del canvi ha recollit el consens necessari de tots els agents? Quines mesures cal prendre per minimitzar alguns dels riscos associats a la jornada contínua?
Introducció a Phing php - digitals girona setembre 2014Àlex Corretgé
Presentació per a la xerrada tecnològica del setembre del 2014 de Digitals Girona sobre Phing i automatització de les tasques de desenvolupament, integració i operacions.
Phing és el Build System escrit en PHP.
Com podem utilitzar el temps en benefici dels estudiants? Es pot dissenyar un tipus de jornada escolar que s’adapti millor a les necessitats educatives i socials dels infants i adolescents?
Aquest informe proposa superar la confrontació entre la jornada partida i la jornada contínua per apostar per un model d’escola a temps complet que ofereixi l’oportunitat de reduir les desigualtats educatives i, alhora, introdueixi noves pràctiques i maneres d’entendre i organitzar l’escola i l’educació de manera compartida.
A LES TRES A CASA? L’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínuaFundació Jaume Bofill
Quines evidències tenim dels beneficis de la jornada contínua? La compactació de la jornada resol els problemes detectats en la jornada partida o en genera de nous? Quins impactes pot tenir en les famílies aquest canvi d’horari escolar? És compatible la millora de les condicions de treball dels mestres amb els interessos de les famílies? La implementació de la jornada contínua s’ha fet amb garanties suficients? O hi ha sectors que en surten perjudicats? La implementació del canvi ha recollit el consens necessari de tots els agents? Quines mesures cal prendre per minimitzar alguns dels riscos associats a la jornada contínua?
1. Generalitat de Catalunya
Direcció General d’Atenció
a la Comunitat Educativa
Barcelona, 12 de juliol de 2010
Benvolguda mare,
Benvolgut pare,
Un dels arguments que s’esgrimeixen a hores d'ara per oposar-se al nou calendari escolar consisteix a
afirmar que el Departament d'Educació no ha escoltat prou les opinions i criteris de les persones
afectades.
Aquesta és una afirmació parcial, perquè el debat que va encetar el Departament sobre els diferents
aspectes del calendari escolar es va estendre durant un llarg període de temps i es va desenvolupar
consultant els diversos sectors de la comunitat educativa, entre els quals cal destacar el Consell Escolar
de Catalunya.
Com no podia ser d'una altra manera, aquest debat va posar de manifest una gran diversitat d'opinions a
partir d’una qüestió tan transcendent i complexa com és l'organització del temps escolar, la qual cosa
dificultava l'adopció de decisions satisfactòries per a tothom.
El respecte vers tots els punts de vista manifestats i el reconeixement dels interessos que hi té cada
sector no poden restar legitimitat al Govern per fer la feina que li pertoca i decantar-se per una o una altra
opció, sobretot si la prioritat ha estat inequívocament els interessos dels infants.
Una de les decisions més controvertides ha estat sense dubte la de descartar la jornada continuada
generalitzada al mes de juny i circumscriure aquesta modificació, o qualsevol altra, del calendari o de
l'horari escolar a situacions excepcionals.
Aquest aspecte del proper calendari introdueix un canvi amb relació a la pràctica anterior, en què la
jornada intensiva de quatre hores de classe en horari matinal durant l'última quinzena del mes de juny
estava explícitament recollida en la normativa i era autoritzada gairebé de manera automàtica. Sovint
responia a peticions que no havien estat consensuades al consell escolar i que presentaven habitualment
les escoles públiques i, en menys casos, les de titularitat privada, fet que ha estat percebut per les famílies
com un element discriminatori.
Les disparitats de criteris entre qui ha defensat i entre qui ha detractat la jornada continuada, aquí i arreu,
s’han fet paleses des de fa molt de temps i no sembla previsible, per la gran quantitat de factors que hi
intervenen, que es puguin dirimir de forma concloent. El que sí resulta incontrovertible és que la jornada
continuada treu hores de formació a l'alumnat, provoca dificultats a les famílies i genera tensions
innecessàries entre aquestes i els centres educatius.
Aquesta discrepància no hauria de comportar accions que disminueixin la qualitat del servei educatiu i
perjudiquin els infants.
Per tot això, les colònies i les sortides escolars− cap professional de l'educació no dubta dels beneficis
pedagògics i de la qualitat educativa que tenen− no haurien d’esdevenir una moneda de canvi, una forma
de pressió per intentar imposar una opinió que, tot i que és respectable, no és compartida per tota la
comunitat educativa.
No hem d’oblidar que l’objectiu de tots els estaments que integren aquesta comunitat ha de ser mantenir
una bona imatge de l’escola pública i prestar el servei educatiu als infants en les millors condicions
possibles.
Cordialment,
Isabel Darder
Directora general d’Atenció a la Comunitat Educativa
Departament d’Educació