Trobades de salut pública del CSC - 19 d'abril de 2016: "Canviem els nostres horaris i millorem la nostra salut." Presentació a càrrec de Trinitat Cambras, professora titular de Fisiologia de la Universitat de Barcelona i Membre del Grup de Recerca de Cronobiologia

1. Canviem els horaris i
millorem la nostra
salut
Dra. Trinitat Cambras
Departament de Bioquímica i Fisiologia
Facultat de Farmàcia
cambras@ub.edu

2. Solar/oficial Biològic Social
Rellotges que ens envolten

3. El rellotge intern

4. Bollinger & Schibler. Medical intelligence, 2014
Rellotges central i perifèrics
Camille Saini, Steven A. Brown and Charna Dibner . Human peripheral clocks: applications for studying
circadian phenotypes in physiology and pathophysiology Front. Neurol. 2015 |
http://dx.doi.org/10.3389/fneur.2015.00095

5. Melatonina
Temperatura
Triglicèrids
Cortisol
12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Alerta i rendiment
Ordre temporal intern
Hormona de creixement

6. ?
Els ritmes del nostre cos

7. Ritmes a la societat actual
Es dorm poc.
Es menja més per la nit / no s’esmorza.
Llum anòmala: Massa llum a la nit o poca durant
el dia.
No regularitat en horaris
DESINCRONIA (Chronodisruption)
Risc elevat de desenvolupar
insomni, patologies cardiovasculars i metabòliques

8. Son
HorariQuantitat / Qualitat

9. Temps de vigiliaConcentració d’alcohol a sang
Modificat de RajartnmaSMW, ArendtJ. TheLancet, 358:999‐1005, 2001
Privació de son (aguda i crònica)
Disminució de l’alerta: Risc d’errors i accidents
Manca de son crònica altera metabolisme, funció
hormonal, sistema immunitari, humor,…
Performance(“alerta”)
Performance(rendiment)

10. ‐ Buidament gàstric i trànsit intestinal més ràpids al matí.
‐ Diferències hormonals (leptina, nit; adiponectina, matí;…)
‐ A la nit es toleren pitjor els sucres i s’acumulen més greixos a sang.
Què mengem?
Quant mengem?
A quines hores mengem ?
Horaris de menjar

11. Ingesta de glucosa Anàlisi de sang
Test de tolerància oral a la glucosa
GLUCÈMIA(mg/dl)
80
100
120
140
0 30 60 90 120 150
Vespre, joves
Matí, joves
Vespre, > 50 anys
Matí, > 50 anys
minuts

12. Diferències individuals
Gens rellotge
20 21 22 23 24 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
“normals”
matutins
vespertins

13. retard
avanç
Llum puntual: canvis de fase
XX

14. 20 24 4 8 12 16 20
dies
1
2
3
4
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
40
Jetlag social

15. • Circles areas with up to 300,000 inhabitants
• Grey: cities with up to half a million inhabitants
• Triangles: larger cities
El cronotip depèn de la llum
n = 60,000
Roenneberg T.

16. Horaris que ens deixin temps!
Salut (OMS (1946)
Estat de complet benestar físic, mental i
social i no només l’abscència de
malalties.

17. Moltes gràcies
pel vostre
temps!

18. son entre 1:30 i 8:30. Menjars: 13,
19 i abans de dormir
Extret i modificat de: Qin LQ et al, the effects of nocturnal life on endocrien circadian patterns in health adults. Life Sci, 73:2467-2475, 2003
melatonina
leptina
insulinaglucosa
Menjar a deshora, risc diabetis, ...
9 12 15 18 21 24 3 6 9 9 12 15 18 21 24 3 6 9
9 12 15 18 21 24 3 6 99 12 15 18 21 24 3 6 9
24 1220 816 412
“dïurns”
“nocturns”
son entre 22:30 i 6:30.
Menjars: 7, 13 i 19 hores

19. Cronotip: durada del son i jetlag social
Allebrandt et al. Chronobiology International 2014, 31,
731-740.
durada del son grau de jetlag social
Roenneberg T. and Merrow M. Entrainment of the Human Circadian
Clock, 2007

20. Ritmes de temperatura periférica

21. ActivacióInhibició Expresión:T+T
Cry 1 Per 1
CK I
P
Cry 2 Per 2 Per 3
CRY1 PER 1CRY2 PER 2 PER 3
PERm
CRYn
E‐box
CLOCK
BMAL1
ROREBmal1Clock
RorRev‐erb
RORREV‐ERB
P
CLOCK BMAL1
GSK3β
ccg
PERm
CRYn
P
P
REV‐ERB
CCG
nucli
CLOCK i BMAL1
Participen en >85% de les remodelacions
de la cromatina dels processos cel∙lulars
Part “positiva” del cicle
Part “negativa” del cicle
Processos
biològics
rítmics
clock controlled
gens
n…
m…
*

22. Roenneberg T. Current Biology 18:R784–R794, 2008
Munich chronotype questionnaire

23. Cèl.lules ganglionars
fotosensibles (melanopsina)
400 500 600 700
Absorció
Longitut d’ona (nm)
460-480
400 500 600 700
Absorció
Longitut d’ona (nm)
420 530 560498
Escotòpica
Bastons
Fotòpica
Cons
NO-formació
d’imatges Visió
Retina: fotoreceptors