1. dimarts 8 dE novEmbrE 2011
Rajoy suRt aiRós del debat
aMb un incisiu péRez Rubalcaba
avui P. 3 i Edit. 6
Els desallotjats del Dipòsit
trigaran 45 dies en tornar
L’immoble afectat havia superat diverses inspeccions tècniques,
la darrera de les quals realitzada a finals de l’any passat Lleida P. 9
a rEpsol mEdia
> Enxampat abocant al
riu Castellbò purins de la
seva explotació ramadera
tEl.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
ComarquES Pàgina 11
Cervera homenatja
> Set dels onze detinguts
de la xarxa de narcotràfic
es declaren innocents
LLEida Pàgina 9
màrquez Esports Pàgina 13
Obrim
cat
temporada
Regalem 1 dècim de loteria
de calçots amb el matalàs
núm. 1.434 any 6 / BONDIA
OFERTA
Vinguin a gaudir
595
tins
€
l’autèntica CALÇOTADA de VALLS
Agus
dels nostres plats
Av. Garrigu
es
Bowlinng
Pilans
na
de la Cuina Catalana
Riu Ter
celo
Quatre
n i Sanpere C/ Agustí Duran i Sanpere, 14
Agustí Dura
Bar
amb una qualitat i preu excel·lents.
Abat Escarré
local (Cappont)
ctra
25001 Lleida
N-II
www.masiafontscaldes.com Tel. 973 216 371
RESERVES: 977612836 / 609319630 informacio@masiafontscaldes.com www.dreamscomfort.com
2. 2 d’interÈS DImarts 8 De novembre De 2011
eL teMPS
Vielha
Vielha
5/13
ServeiS
Telèfons val d’aran
A LLeidA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 pallars
Urgències Mossos 088
alta meteo@bondia.cat
Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça sobirà
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Sort
07.37h 7/15
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 17.45h Martinet
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 5/15
Ara li toca el torn a
de Suert
Urgències mèdiques 4/13 cerdanya
ICS 973 221 516 La Seu
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Hospital de Santa Maria 973 727 222 la boira. total prota- d’Urgell
5/16
3/11
Gósol
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212 gonista a casa nostra creixent
Tremp
9/16 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624 La pluja que ha caigut romandrà al terreny.
Fibrolleida 649 873 838 Les poques hores d’insolació i la presència pallars
Creu Roja de la calma afavoriran molta humitat ambi- jussà Solsona
Lleida 973 279 900 7/18
Agramunt 973 390 880
ental, i per tant tota l’aigua s’aprofitarà per
Balaguer 973 445 795 fer saor. Molta humitat és sinònim de boira.
Cervera 973 532 084 solsonès
Compte perquè avui n’hi haurà fins ben noguera
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
entrat el migdia a moltes comarques, o sigui
Tàrrega 973 500 679 que costarà que faci bonança. A la tarda
Serveis funeraris 973 237 206
segarra
acabarà aixecant i farà més suavitat, no Balaguer
Servei de Suport 8/16
en el Dol de Ponent 973 501 503
gaire. Demà un matí i migdia ben foscos.
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Cervera
Estació d’Autobusos 973 268 500 8/16
urgell
dimecres
dijous
farmàcies aVUI pla d’urgell
De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega
Prat Bruc, 30. Cappont Lleida 8/17
8/16
Puigpinós Humbert Torres, 23 10/17
De 22.00 a 00.00 h
Peña sàez Corregidor Escofet, 39 segrià
manso Passeig de Ronda, 43 Les Borges
Blanques
De 00.00 a 09.00 h 10/17
Peña sàez Corregidor Escofet, 39
garrigues
farmàcies deMà
De 9.00 a 22.00 h
Baquero Riu Ebre, 10
Bendicho i. Passeig de Ronda, 139
De 22.00 a 00.00 h
montegut Passeig de Ronda, 93
Villalonga P. Hostal, 2. La Bordeta
De 00.00 a 09.00 h
Villalonga P. Hostal, 2. La Bordeta
al·lèrgies (Del 8-11 al 14-11
Parietària 1 = Pi - -
gramínies 1 = Plàtan - -
olivera 0 = Pollancre - -
avellaner - - salze - -
auró negundo - - Vern - -
freixe - - Xiprer 0a
melcoratge 0 = alternaria 4 =
om - - cladosporium 4 =
niVell acTUal i risc D’al·lèrgia
nul 0 mitjà 2 màxim 4
Baix 1 alt 3
niVells De PreVisiÓ
en augment a en descens D
estable = situació excepcional ?
Av. Doctora Castells, 37 SACS
Telèfon: 973 21 25 07 BIG-BAGS
DESCÀRREGA
www.studium-academia.com NEUMÀTICA
mail: studium@svt.es
SI NO TENS L’ESO I VOLS FER UN GRAU MIG...
PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PQPI) BIOMASSA
· AUXILIAR EN VENDES, OFICINA I ATENCIÓ AL PÚBLIC
· AUXILIAR EN COMERÇ I ATENCIÓ AL PÚBLIC
Pinyola · Pinyol d’oliva · Clofoll sencer o trencat · Pellet
C. Major, 21 · 25430 JUNEDA
· CENTRE AUTORITZAT PEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT Joan 619 010 160 · 609 570 999 · cotrans.juneda@gmail.com
3. dimarts 8 dE novEmbrE dE 2011 avui 3
l’únic cara a cara entre els dos candidats a president del govern
Rajoy salva l’escull del debat tot
i els atacs de Pérez Rubalcaba
El candidat popular manté la serenitat, conscient de l’avantatge que li donen les enquestes
EfE de la democràcia”. Rubalcaba
però, va denunciar que el PP
“quan ha de privatitzar no té
cap problema” i va alertar que
Rajoy
comunitats autònomes com la
de Madrid deriven els malalts
confon
amb problemes a la sanitat pú- Rubalcaba
blica.
Ambdós van prometre que amb ZP
sigui quin sigui el resultat dels
comicis col·laboraran i treba- 2 vegades
llaran plegats per posar punt i
El líder del PP va patir
final definitivament a ETA. Ha
dos petits lapsus durant
estat al tram final del cara a cara
el debat i va anome-
que han mantingut aquest di-
nar el seu contrincant
lluns on també s’han emplaçat
Rodríguez Zapatero. Ra-
a dialogar sobre la conciliació
joy i Rubalcaba van ar-
dels horaris laborals, la lluita
ribar a la cita amb pun-
contra la violència de gènere i
tualitat. El líder del PP
la igualtat entre homes i dones.
va triar per a l’ocasió un
Els dos candidats es donen la mà, en presència de Manuel Campo Vidal, abans d’iniciar el cara a cara En canvi, van xocar pel que fa a
vestit fosc i amb corba-
les diputacions, que Rubalcaba
agènCiEs ta blava llista i camisa
optat per llegir les seves inter- l’atur i la crisi s’havia produït proposa eliminar i Rajoy veu
madrid blanca. Rubalcaba també
vencions- i un Rubalcaba que durant la gestió socialista i va com una garantia de serveis als
va triar vestit blau, una
El resultat del debat entre Ma- buscava la confrontació per in- negar que vagi a revisar l’as- petits municipis, i sobre matri-
corbata blava i una cami-
riano Rajoy i Alfredo Pérez tentar fer trontollar el seu con- segurança d’atur, com el dia- monis gais, on el PP manté el
sa clara. Tan bon punt va
Rubalcaba pot resumir-se en trincant, però que en més d’una ri argentí La Nación escriure, recurs davant el TC.
arribar, el líder del PP va
el llenguatge verbal dels dos ocasió es va dirigir a Rajoy com mostrant una carta en què un En el seu últim torn de pa-
adreçar als seguidors del
candidats a la sortida del cara a a futur cap del Govern periodista del diari explica que raula, van demanar el vot.
seu compte de Twitter un
cara: Rajoy estava pletòric i Ru- Primer han parlat d’econo- fou “un error d’interpretació”. Rajoy va assegurar que l’Estat
missatge on va expressar
balcaba, no. I no és que Rubal- mia i treball, i Pérez Rubalcaba, Un altre tema calent va ser necessita de forma “urgent” un
el seu desig que fos un
caba fes un mal debat, el pro- es va comprometre, si guanya- el de les pensions, on Rajoy va canvi i ha promès treballar per
debat que interessés tot-
blema és que en la cursa sortia va, que l’Estat sufragui la Segu- assegurar que no les congelarà crear economia, mentre Rubal-
hom perquè “es tracta de
amb el llast d’anar darrere a les retat Social dels nous llocs de perquè és “un compromís ir- caba va dir que “la indiferència
sumar contra la crisi i fer
enquestes i no poder-se treure treball de les petites empreses. renunciable” i va insistir en la no resol els problemes i amb
un futur millor”, mentre
l’etiqueta d’haver estat al Go- Rubalcaba també va sorpren- necessitat de generar ocupació l’abstenció ni es creen beques,
que Rubalcaba també va
vern. Massa llast per capgirar dre obrint la porta a replantejar perquè “la millor política so- ni es dona ocupació ni es mi-
triar Twitter per afirmar
en 90 minuts de cara a cara. la mida de les Forces Armades cial és l’ocupació”. En aquest llora la democràcia”, abans de
que sentia “una gran res-
El debat ha arrencat amb com a via per estalviar despe- sentit, va criticar els socialistes recordar que la crisi no ha de
ponsabilitat”.
un Mariano Rajoy seré -potser ses. Per la seva part, Rajoy va per haver aplicat “les majors servir per posar contra les cor-
massa, perquè tot sovint ha recordar que la catàstrofe de retallades socials de la història des l’estat del benestar.
Ajuntament d’Almacelles
_Edicte_
Per acord del Ple de data 26 d’octubre de 2011 i en compliment del que disposa
l’article 17 de la Llei 39/86 de 28 de desembre Reguladora de les Hisendes
Locals, s’ha aprovat inicialment per majoria absoluta, el Reglament de Protocol
i Cerimonial de l’Ajuntament d’Almacelles.
S’acorda igualment, exposar al públic l’expedient pel termini de 30 dies hàbils,
amb la inserció d’edictes en el BOP, tauler i en un dels diaris de més circulació;
restant aprovada definitivament si no es presenten al·legacions al respecte.
En cas d’aprovar-se definitivament, es publicarà íntegrament en el BOP el
Reglament, una vegada aprovat definitivament, i donar compte a la comunitat
autònoma.
Josep Ibarz Gilart. Alcalde d’Almacelles
Almacelles, a 7 de novembre de 2011
4. 4 avui DIMaRTs 8 DE NOvEMbRE DE 2011
sindicats. Ignacio Fernández Toxo i Cándido comparacions. La secretària general del PP, pcpc. El Partit Comunista del Poble de Catalunya
Méndez, secretaris generals de CCOO i UGT, van María Dolores de Cospedal, va qualificar Rajoy (PCPC-Ponent) va fer campanya a la Universitat
demanar ahir al futur Govern que surti de les ur- d’”home bo” davant d’un altre (Rubalcaba) “que de Lleida, on van explicar als joves universitaris els
nes el 20-N que fomenti un pacte per l’ocupació. enganya i fa por”. eixos bàsics del programa comunista.
trobada de cunillera amb pimec acte amb 600 persones del món agrícola lleidatà
Duran reitera les
psc
seves crítiques al PER
El candidat de CiU es compromet a pressionar a Madrid
perquè la nova PAC tingui en compte els interessos catalans
marta pérez
redacció
lleida
El candidat de CiU a les elecci-
ons generals, Josep Antoni Du-
ran i Lleida, va insistir ahir en
les seves crítiques al PER (Plan
el psc espera agilitar els d’Empleo Rural) aprofitant que
ha participat en un acte amb
tràmits a les empreses unes 600 persones del món
agrícola lleidatà. “La nectarina
La cap de llista per Lleida del PSC, Tere Cunillera, va defensar
o el préssec s’ha quedat a l’ar-
la necessitat d’agilitar els tràmits administratius per facilitar
bre, perquè el cost que teníeu i
que les petites i mitjanes empreses puguin tirar endavant i
el preu no compensava, i a can-
guanyar-se la vida. Cunillera es reuní amb la Pimec Lleida.
vi d’això no us han pagat cap
PER a vosaltres, i us heu deixat
duran, abans d’iniciar el seu discurs
la pell, el treball i els diners”, es
va queixar Duran conscient que tingui en compte els interessos Rajoy i Rubalcaba d’excloure
estava davant d’un auditori cò- catalans, perquè tal i com està Catalunya del debat en no dei-
● Tramitació de baixes
mode per a ell. El líder d’UDC ara, amenaça l’agricultura ca- xar que hi participés CiU. Tam-
● Compra de ferralla en
s’ha compromès a pressionar talana. bé va dir que el debat no tindrà
general, paper i metalls
● Transports de
a Madrid perquè la nova PAC Per altra banda, va acusar incidència en la campanya.
EMPRESA AUTORITZADA residus industrials
PER MEDI AMBIENT
pp
Polígon Canaleta, s/n Apartat 93 inma manso visita el barri del secà
25300 Tàrrega (Lleida)
Tel. 973 310 243 - 686 993 226
el pp espera fomentar la
TAROT DE NURIA
¿Tienes dudas en el amor?
contractació indefinida
¿Negocios, salud? redacció va dir que “el principal pro-
¿Eres sensible? Confía en mí. lleida
blema que hi ha actualment es
Llámame (NO GABINETE) La candidata número dos del l’atur ja que a dia d’avui hi ha
Tel. 806402577 PP per Lleida al Congrés, Inma gairebé cinc milions de perso-
precio llamada fijo 1.18€, móvil 1.54€ Manso, va explicar ahir durant nes sense feina i 1,5 de famílies
Apart.correos 1126 c.p 08203
el passeig electoral que va rea- tenen a tots els seus membres
Sabadell (BCN) Nuria.c.s
litzar pel barri del Secà de Sant a l’atur”. És per això que Man-
Pere que una de les principals so va indicar que “la principal
propostes del Partit Popular prioritat del PP serà la creació
serà “fomentar la contractació de llocs de treball mitjançant
indefinida per reduir els con- l’ajuda a les petites i mitjanes
tractes laborals”. Manso també empreses i als emprenedors”.
cap a girona
icv vol un eix transversal ferroviari
acn sidera que la inversió més im- de les vies és competència del
lleida
portant ha de fer l’Estat és l’eix govern espanyol. Iniciativa va
El candidat d’ICV-EUiA per transversal ferroviari de Lleida fer campanya ahir per l’Eix Co-
Lleida, Josep Maria Carles, con- a Girona ja que la construcció mercial de la ciutat.
Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella Ara és el nostre símbol,
Entre tots cal fer-la cada
Ajuda’ns a aconseguir la
declaració de Patrimoni
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
monumental del Turó
Mundial del conjunt
és la 2a Meravella de Catalunya
cop més Bella.
J.I. Rodríguez
de la Seu Vella
Seu Vella
Fes-te soci de
La catedral Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
l’Associació Amics de la
Seu Vella de Lleida!!!
Associació Amics de la Seu Vella
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
6. 6 opinió dimarts 8 de novembre de 2011
caRtEs al diREctoR EditoRial
Rajoy ‘versus’ Rubalcaba si un no vol, i Rajoy, aconsellat per activa i per passiva pel
turquía, ¿un nuevo jugador
en la escena internacional?
seu cercle d’assessors, ha estat fidel al seu estil i en gairebé
L’únic debat entre els dos candidats a la presidència del tot el cara a cara ha defugit el cos a cos. No hi tenia res a
La llamada Primavera árabe ha servido para Govern espanyol va respondre a les expectatives de tots els guanyar i molt a perdre perquè tots dos saben que si no hi
que la población de los países árabes, hartos ya
de tantas décadas de dictadura al servicio de po- analistes: un Rubalcaba que va sortir a pit descobert ata- ha un daltabaix, la impressió és que tot el peix està venut
tencias imperialistas extranjeras en sus respec- cant a tort i a dret el seu rival, mentre Rajoy administrava des de fa dies i els vots que poden moure el cara a cara no
tivos países, hayan creído en unas expectativas
de cambio que hace tan sólo unos meses eran el seu teòric avantatge a les enquestes i al carrer intentant canviaran el resultat. Res dels casos Gürtel, Campeón...
impensables para la mayoría, toda vez que no encaixar els cops de la manera menys dolorosa, tot espe- i cap al·lusió al moviment del 15-M. Segur que entre els
hay duda que esas potencias (EEUU, Francia,
Gran Bretaña, Italia, etc.) intentan teledirigir rant que els 90 minuts del combat de boxa finalitzessin candidats hi havia un acord tàcit -no escrit i no
esos procesos para no perder el control de sus amb mínimes ferides. Ja és ben cert que dos no es barallen parlat- dels temes que no s’havien de tocar.
neocolonias y pretenden equiparar a quienes lu-
chan contra el dominio extranjero en sus países
aunque no se trate de regímenes perfectos (Libia
o Siria) con aquellos que han sido sostenidos du-
rante décadas por gobiernos déspotas al servicio opinió
del gran capital y algunos pertenecientes incluso
a la democrática Internacional Socialista (Túnez
o Egipto).
No obstante, ya han aparecido las contradiccio-
nes que ya se están produciendo en el seno de los
Rèplica a ‘El centre històric, transformació a través d’urbanisme’
nuevos gobiernos y que pueden dar al traste con josep presseguer i gené / segon tinent d’alcalde. regidor del centre històric de lleida
los planes neocoloniales de Occidente. Como
ejemplos, tenemos lo que ha ocurrido en Túnez,
donde las elecciones han dado la victoria a los
Només unes aportacions en l’ordre de prioritats, sinó no s’en- cursos humans i econòmics a més
islamistas moderados; en Egipto la organización resposta a l’article d’un membre tendrien els més de tres milions i d’una alta dosi de compromís
islámica Hermanos Musulmanes está a un paso de la CUP en relació al Centre mig d’euros que la ciutat va des- humà per part de tothom, admi-
de acariciar el poder, sumándole la creciente
hostilidad del pueblo egipcio hacia Israel (alia- Històric de Lleida. tinar, l’any passat, al seu centre nistracions, veïns del barri i ciuta-
do histórico de Occidente); o en Libia, donde la El tancament d’un comerç és històric en concepte de serveis a dans de Lleida en general.
criminal intervención humanitaria de la OTAN
que ha devuelto a aquel país a la Edad de Piedra
sempre una mala notícia, sigui les persones. Això és, programes Dit d’una altra manera, la in-
después de contar con el índice de desarrollo hu- al centre històric o en qualsevol d’atenció, de formació, de segui- versió en les persones, en el co-
mano número 55 de los aproximadamente 200 punt de la ciutat. Si en aquesta ment, educadors, agents cívics, merç i la inversió urbanística
países del mundo, no ha evitado los crecientes
enfrentamientos entre las diversas facciones decisió s’hi sumen, com vostè centres específics... La preserva- al centre històric de Lleida van
del llamado Gobierno de Transición (islamistas explica, els reajustaments econò- ció del comerç al barri, com vostè estretament lligades per tal que
radicales, tribus locales, señores de la guerra e
incluso mercenarios y mafiosos a sueldo), la des-
mics que estem vivint totes famí- mateix assenyala, però també els se’n pugui extreure el major i mi-
aparición de gran parte del arsenal militar que lies en major o menor mesura o més de setze milions d’euros que llor fruit. L’atenció a les persones
a estas horas ya habrá caído en manos equivo- les conseqüències en algunes fa- hi aporta el Pla de Barris i que es genera sinèrgies positives, però si
cadas, etc.
Pero lo que será un verdadero motivo de in- mílies dels girs que el govern de tradueix en accions tant socials els espais estan endreçats també
quietud es el posterior reparto de las áreas de la Generalitat ha implementat en com urbanístiques. Però estem facilitem que el centre històric es
influencia de las grandes potencias occidentales.
En la misma Libia, por ejemplo, la disputa por el
el PIRMI, el resultat final és, cer- d’acord, ni les pedres, ni les xifres vagi obrint a la ciutat a nivell con-
control de los recursos naturales como el gas o tament, dolós. ens han de servir per justificar- ceptual i a nivell humà.
el petróleo podría llegar a ser motivo de nuevas Què necessita el Centre Histò- nos perquè l’obligació de l’Ajun- També hi ha un altre aspecte
tensiones entre Francia, Italia y España (que ya
explotaban el petróleo libio en la era Gaddafi) ric? Aquesta és la pregunta del tament de Lleida ―ho tenim en el que coincidim: mai no n’hi
y Gran Bretaña (que no contaba con ninguna milió i aquesta és la pregunta que molt present― és gestionar cada ha prou. Sempre ens queda i així
refinería de su país) o incluso China (que ha des-
embarcado con fuerza en África). Unos recursos
genera multiplicitat de respos- situació en funció de les necessi- ha de ser el marge per continuar
naturales que deberían pertenecer a aquellos tes. La feina de l’Ajuntament de tats que generi i això vol dir que buscant solucions, alternatives i
pueblos y no a unas multinacionales que al fin Lleida és, precisament, mirar de si minven els recursos, hem de projectes que elevin l’autoestima
y al cabo no benefician ni siquiera a la propia
población trabajadora de Occidente con más donar respostes tangibles amb la saber buscar-los. El Centre Histò- del barri. Entenc que les seves
premio que una creciente subida en el precio de major diligència possible. ric de Lleida, m’ho heu sentit dir paraules, com les meves, estan
la gasolina y la calefacción y sin participación en
la gestión de los mismos. Evidentment, la pau social i la molt sovint, té una idiosincràsia escrites per construir i en aquesta
Pero hay que tener en cuenta a un nuevo juga- cohesió estan al capdamunt de pròpia que requereix de molts re- línia ens trobarem sempre.
dor en la escena mundial y en Magreb y Oriente
Medio en particular. Ese nuevo jugador se llama
Turquía, considerada ahora como un país emer-
gente que ejerce gran influencia en el Norte de cortes, pero que no dijo cuando se
África y Oriente Próximo, como lo atestiguan su
creciente influencia en Siria, su enemistad con
Breve cuestionario de bolsillo produjeron?
Israel, los mencionados triunfos electorales de jordi vilaret vilar / lleida ¿De verdad cree usted que la O
los islamistas en Túnez o el gran poder de los
musulmanes en Egipto, así como las continuadas de PSOE significa hoy Obrero?
¿De verdad cree usted que los nes mandan en Europa son la seño-
visitas que el presidente islamista “moderado”, ¿Sospecha usted que lo que quie-
Tayib Erdogan, a aquellos países. No sería des- problemas de Europa provienen de ra Merkel y el señor Sarkozy ?
re el Gran Dinero no es acabar con
cabellado creer que Turquía se pueda convertir un pequeño país como Grecia? ¿Por qué de la Constitución Eu-
en una nueva potencia que quiera recuperar las el estado del bienestar sino priva-
áreas de influencia del antiguo Imperio otomano ¿De verdad cree usted que los ropea nunca más se supo?
tizarlo?
(que, como sabemos, abarcaba todo el norte de trabajadores griegos han sido unos ¿De verdad cree usted que el se-
África, gran parte de Oriente Próximo y parte de ¿Sospecha usted que los senti-
vagos y han vivido como marque- ñor Sarkozy pensó alguna vez en
Europa suroriental). Ello inquieta a las grandes
ses? refundar el capitalismo? mientos identitarios colectivos sir-
potencias occidentales y no es casualidad que
por tal motivo los líderes cómplices en la gue- ¿De verdad cree usted que los ¿De verdad piensa usted que un ven también para manipular y para
rra de Libia (David Cameron, de Gran Bretaña;
altos dirigentes europeos desco- referéndum griego habría hundido colar intereses personales nada ro-
Sarkozy, de Francia, etc.) se hayan apresurado a
reunirse con las nuevas autoridades libias antes nocían el maquillaje de las cuentas en la miseria a media Europa? mánticos ?
que lo haga el presidente de Turquía. griegas? ¿De verdad cree usted que, en ¿Cree usted a los economistas
¿Estamos, pues, ante un nuevo escenario en
donde las contradicciones del imperialismo Y si lo conocían: ¿por qué cree Grecia y en todas partes, muchos cuando aseguran que el mercado
como fase superior del capitalismo en crisis se usted que no tomaron medidas? de quienes hacen malas gestiones libre basado en la oferta y la de-
acentúen ante la aparición de un nuevo jugador? manda puede neutralizar los lob-
¿Será por eso que los EEUU ya tienen en su pun-
¿Por ser Grecia la cuna del pensa- con dinero público no saben que lo
to de mira a Irán y Siria con el beneplácito de las miento racional? son? bies de presión?
autoridades sionistas de Israel, toda vez que el ¿Cree usted que solamente el ¿Cree usted que el dinero des- No conteste este cuestionario se-
80% de la población de aquél país estén en con-
tra de una eventual guerra contra esos países? gobierno griego ha ocultado la ver- aparece o que va a otro bolsillo? gún la propaganda, sino según lo
toni yus piazuelo / tàrrega dad? ¿De verdad cree lo que dice el que le dice el sentido común y lo
¿De verdad cree usted, que quie- señor Felipe González sobre los re- que ve y oye en la calle.
7. dimarts 8 dE novEmbrE dE 2011 opinió 7
opinió
sigui competència de les federaci-
Un consell al servei de l’esport i de la ciutat ons i amb la ferma voluntat de ser
paco cerdà i esteve / rEgidor dE ciu a l’ajuntamEnt dE llEida un element conciliador, fent èmfasi
amb l’esport de base i amb els pro-
A l’últim Ple es va aprovar una i mitjans de comunicació etcètera... participació i consulta de la ciutat de
blemes que puguin tenir els joves
moció de CiU amb el suport de Gent que pugui aportar els seus co- Lleida en l’àmbit del esport. Es trac-
tots els grups amb representació neixements i la seva experiència al ta de comptar amb l’opinió de tots esportistes i els que siguin més vul-
a l’Ajuntament de Lleida, tant de servei de l’esport i de la ciutat. amb les funcions d’analitzar, valo- nerables.
l’equip de govern del PSC com del L’esport es un element indispen- rar i informar de les polítiques pro- També penso que és crucial saber,
PP, per a la creació de un Consell sable per fomentar la bona qualitat gramades i executades en l’àmbit de i fer-ho saber a la ciutadania, que
Assessor de l’Esport. Crec que és un de vida de la societat lleidatana amb l’esport. Impulsar aquells projectes i tots els membres del Consell As-
pas molt important pel món espor- la millora de la salut de les persones, esdeveniments nacionals i internaci- sessor de l’Esport seran voluntaris i
tiu de la ciutat i neix amb vocació a més de fomentar els valors entre el onals de l’àmbit del esport que han sense remuneració. Cal començar a
de ser una eina fonamental al servei jovent que el practica i no solsament de contribuir a difondre i promoci- treballar per la ciutat sense esperar
d’aquest sector que mou moltíssima als joves, sinó a tots els que hi parti- onar la ciutat de Lleida. Formular res més a canvi que el reconeixe-
gent a la nostra ciutat, entre espor- cipen, les famílies, principalment. suggeriments i propostes d’estudi i ment de la feina ben feta.
tistes, famílies, directius, tècnics i Però l’esport és també una eina col·laborar i donar suport a l’ajunta- En definitiva, el Consell Assessor
practicants de lleure. Jo afegiria que molt important per la projecció exte- ment, i molt especialment pel que fa
de l’Esport serà un element central
molt pocs són els lleidatans aliens al rior de la ciutat. Sens dubte com més a l’esport de base.
dins de la vida esportiva de la ciutat.
món del esport, ja que de ben segur altes són les categories dels nostres És molt important per a mi que in-
Està en les nostres mans esportistes,
tots tenim una o altra vinculació. equips i com més importants són les clogui la funció d’òrgan de arbitrat-
El consell ha de ser molt obert i ha competicions que organitzes, més ge dins de l’esport, amb l’objectiu de gestors, clubs, practicants, mitjans
d’estar format per persones de reco- se’n parla arreu, i per tant, també fer de mediador i ajudar a resoldre de comunicació, polítics i ciutadans
neguda vàlua tan com esportistes, aquest és un motiu fonamental per els possibles conflictes que puguin amb general que així sigui. L’instru-
educadors, gestors tècnics, docents, donar aquest pas. sortir entre esportistes, esportistes i ment hi serà, nosaltres som els que
especialistes amb mediació, amb la La vocació d’aquest Consell és ser clubs o clubs i entitats. Sempre sen- li hem de donar contingut i fer-lo
medicina esportiva, comunicadors un òrgan consultiu, de col·laboració, se entrar amb matèria esportiva que útil per a la nostra ciutat.
L’art sacre de Lleida: la història inacabable Lleida, les actuacions en defensa del sembla haver-hi una mà negra que
patrimoni per part del Bisbe Francesc converteix la causa, ja sigui pel reli-
teresa ibars i antonieta jarne / candidatura d’unitat popular
Xavier Ciuraneta, la creació de l’asso- giós ja sigui pel civil, en un rosari de
El litigi del Museu Diocesà de corporar-se a un nou bisbat, situat ciació Amics del Museu, i el pas de la infortunis.
Lleida es remunta a la reclamació fora de l’àmbit cultural català. Sem- causa de la justícia religiosa –gairebé Donat que l’actual Llei del Patrimo-
fa quinze anys per part de Barbatre- bla com si els temes de l’església no podríem dir divina- a la civil. La mun- ni diu que les col·leccions que han cre-
Montsó, de les peces d’art religiós fossin “d’eixe món”, però aquesta tera de documentació acreditativa de at els museus s’han de respectar; do-
que el bisbat de Lleida té d’ençà que concepció falsament laica que han la propietat lleidatana d’aquest art – nat a més a més, que aquesta col·lecció
el bisbe Messeguer reuní aquesta co- adoptat en alguns moments el polí- s’ha generat més de seixanta quilos de té sentit perquè explica artísticament
lecció a les acaballes del segle XIX. tics, comporta que els màxims diri- documents que demostren la propie- la història d’una diòcesi de la que no
De fet l’origen de la polèmica de la gents de l’eclesiàstica institució facin tat de les peces–, les investigacions de queda documentació; donat que de
divisió de la seu episcopal i del seu i desfacin, com es pot comprovar, professionals com ara Carme Berlabé moment, tant els anteriors governs
art, cal buscar-lo al bell mig del fran- amb conseqüències que van més en- i un llarg etcètera que es fa fins i tot del tripartit, com els diferents governs
quisme, quan la Conferència Episco- llà d’allò espiritual. feixuc de detallar, han resultat gaire- de Convergència i Unió, com el propi
pal Espanyola va proposar la divisió La segregació es va fer en tres fa- bé nuls per a demostrar allò, més que Ajuntament de Lleida, no han adoptat
de la diòcesi de Lleida i la creació ses: els anys 1955, 1995 i 1998, cul- demostrat. Inicialment a Catalunya postures clarament reivindicatives,
del bisbat de Barbastre-Montsó amb minant amb un litigi arran de les els polítics, van adoptar una postura mostrant-se només favorables a les
arguments clarament polítics, que obres d’art dipositades a l’aleshores de: “Això és patrimoni de l’Esglèsia i inauguracions populistes i electoralis-
menystenien els vincles socials, hu- anomenat Museu Diocesà de Lleida. no ens hi hem de posar”. Aquest plan- tes; la Candidatura d’Unitat Popular
mans i culturals d’una diòcesi amb D’entrada, totes les poblacions de la tejament fou erroni des del principi es manifesta totalment a favor de les
més de vuit-cents anys d’història. El franja de llengua castellana varen perquè el patrimoni en qüestió era iniciatives dels Amics del Museu de
fet és que tradicionalment, el Bisbat passar automàticament al bisbat de patrimoni catalogat com a Patrimoni Lleida que, de manera absolutament
de Lleida incloïa les comarques de Barbastre-Montsó, i al 1998 s’hi in- Català. Al maig del 2008 els Amics del desinteressada, defensa un patrimoni
la Franja de Ponent a excepció de la tegraren unes quantes més de par- Museu aconsegueixen portar la causa recuperat, custodiat, protegit i difós
zona de Beseit i Vallderoures, a la la catalana. Amb aquella escissió el al Civil, només pel que fa al tema de per la Diòcesi de Lleida.
Matarranya. La segregació es va ini- nou bisbat va demanar el patrimoni la propietat i acollint-se a la figura de La CUP manifesta també, que no
ciar durant la dictadura franquista i provinent de les poblacions transfe- la usucapió. Feia més de cent anys que es pot cedir davant la incoherència
culminà en l’anomenada transició de- rides a la nova seu espiritual, i fou les obres d’art estaven a Lleida, i per de donar aquest art al nou bisbat ara-
mocràtica. Fou així que es va trencar a partir d’aquesta demanda que tal de provar-ho es va aportar tota la gonès, perquè de ser així ¿qui no ens
amb una llarga història d’homoge- s’inicià un procés kafkià que va més documentació –aquells seixanta qui- assegura que el següent pas per part
neïtat del Bisbat de Lleida, separant enllà de les raons merament artísti- los de paper, ja esmentats–, que s’ha- de la Diòcesi de Barbastre-Monsó, no
la Franja de Ponent del seu territori ques i culturals. Les accions inicials via generat. serà la reclamació de la documentació
històric i cultural i obligant-la a in- amb resultats nefastos pel Bisbat de Tot és un desgavell darrere del qual de l’Arxiu de la Catedral?
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. l´opinió del bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El grup bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital bondia (www.bondia.cat).
directori
dipòsit legal l-61-2006
control dE pgd
edita Bondia Lleida S.L. president Jaume Ramon i Solé conseLLers Ferran Naudi d’Areny-Plandolit, Carles Naudi d’Areny-Plandolit,
issn 1886 - 6883
director Josep Ramon Ribé cap de redacciÓ Albert Guerrero redacciÓ Omar Serra, Marian Ollé dissenY i MaQUetaciÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot
director coMerciaL Carles Jiménez adMinistraciÓ Arancha Pajuelo. coordinadora bondia.cat Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/