TITULAR DE PORTADA: Preveuen un creixement econòmic a Lleida el 2012 d’entre 0,6% i 0,7% FOTO DE PORTADA: Crema una vella caserna a Castellciutat

1. dimarts 25 d’octubre 2011
laura cortés (acn)
Campanya del segrià a
les escoles per arribar a
reciclar el 80% de residus
El Consell engega el programa Jo reciclo: tu recicles?,
que es difondrà entre 1.400 alumnes de 39 centres de
la comarca. L’objectiu final és arribar al 80% de resi-
dus reciclats, una xifra molt llunyana del 50% que es
reciclen a l’actualitat. Comarques Pàgina 9
Preveuen un creixement econòmic
a Lleida el 2012 d’entre 0,6% i 0,7%
L’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa vaticina que aquest
increment de l’activitat serà similar a la resta de Catalunya Avui Pàgina 3 i Ed. 4
> Detinguts per sacrificar
6 porcs que volien robar
d’una granja de Golmés
ComArques Pàgina 11
tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
> La capital burgalesa,
darrera parada del
Caragol Tour d’enguany
LLeiDA Pàgina 7
> La Paeria impulsa els
plans mediambientals acn
del futur Pla urbanístic
>> Crema una vella caserna a Castellciutat Comarques P, 11
LLeiDA Pàgina 7
Av. Doctora Castells, 37
Telèfon: 973 21 25 07
cat
Regalem 1 dècim de loteria
www.studium-academia.com
amb el matalàs
núm. 1.425 any 6 / BONDIA
mail: studium@svt.es
OFERTA
SI NO TENS L’ESO I VOLS FER UN GRAU MIG...
595
tins
€
PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PQPI)
Agus
Av. Garrigu
es
Bowlinng
Pilans
· AUXILIAR EN VENDES, OFICINA I ATENCIÓ AL PÚBLIC
na
Riu Ter
celo
Quatre
n i Sanpere C/ Agustí Duran i Sanpere, 14
Agustí Dura
Bar
· AUXILIAR EN COMERÇ I ATENCIÓ AL PÚBLIC
Abat Escarré
local (Cappont)
ctra
25001 Lleida
N-II
· CENTRE AUTORITZAT PEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT Tel. 973 216 371
www.dreamscomfort.com

2. 2 d’interÈS DImarts 25 D’octubre De 2011
eL teMPS
Vielha
Vielha
4/11
ServeiS
Telèfons val d’aran
A LLeidA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112
alta pallars meteo@bondia.cat
Urgències Mossos 088
Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça sobirà
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Sort
08.20h 6/15
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 19.02h Martinet
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 4/13
en el combat entre
de Suert
Urgències mèdiques 5/13 cerdanya
ICS 973 221 516 La Seu
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Hospital de Santa Maria 973 727 222 sol i pluja, dijous serà d’Urgell
5/16
3/12
Gósol
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212 a favor de l’aigua nova
Tremp
8/17 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624 Moltes persones estan contentes amb la
Fibrolleida 649 873 838 pluja caiguda. Fa falta molta aigua a Lleida pallars
Creu Roja i ahir ja vam treure la pols de moltes plantes jussà Solsona
Lleida 973 279 900 8/18
Agramunt 973 390 880
i camins amb pluges que fins i tot el Pre-
Balaguer 973 445 795 Pirineu han estat quantioses. No ha servit
Cervera 973 532 084 solsonès
per apaivagar la sequera, però sí per parar noguera
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
el ritme de set a casa nostra. Avui quedaran
Tàrrega 973 500 679 ruixats fins el migdia al Pirineu, i boires
Serveis funeraris 973 237 206
segarra
a moltes zones. Tot plegat es desfarà a la Balaguer
Servei de Suport 8/19
en el Dol de Ponent 973 501 503
tarda i llavors farà sol, ventet i fresqueta.
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Cervera
Estació d’Autobusos 973 268 500 8/18
urgell
dimecres
dijous
farmàcies aVUI pla d’urgell
De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega
isanta Alcalde Porqueras, 76 Lleida 9/19
8/19
solsona Passeig de Ronda, 16 9/19
De 22.00 a 00.00 h
mola Vallcalent, 45 segrià
simó Príncep de Viana, 99 Les Borges
De 00.00 a 09.00 h
Blanques
10/20
simó Príncep de Viana, 99
garrigues
farmàcies deMà
De 9.00 a 22.00 h
isanta Alcalde Porqueras, 76
seuma Mariola, 39
De 22.00 a 00.00 h CURS OFICIAL DE
freixinet Passeig de Ronda, 70
redondo Àger, 23. La Bordeta
De 00.00 a 09.00 h BOMBER D’ EMPRESA
redondo Àger, 23. La Bordeta Títol oficial d’habilitació segons Decret 374/1996 de la Generalitat de Catalunya
al·lèrgies (Del 25-10 al 31-10
1º convocatòria d’accés lliure
( Proves físiques + mèdiques + formació teòrica
Parietària 1 = Pi - - i exercicis de pràctiques de 180 h + avaluació contínua )
gramínies 1 = Plàtan - -
olivera 0 = Pollancre - - Obtenció de la titulació d’habilitació oficial de Bomber d’empresa, reconegut per
avellaner - - salze - - l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya + DEA + ATSI (Nivell II) + socorrista
auró negundo - - Vern - -
aquàtic + borsa treball com bomber del Cos de Bombers de l’Escola d’Emergències
freixe - - Xiprer 0a
melcoratge 0 = alternaria 4 = Places limitades i incorporació per rigorós ordre d’inscripció i matrícula
om - - cladosporium 4 =
niVell acTUal i risc D’al·lèrgia
Informació i matrícula :
nul 0 mitjà 2 màxim 4 Tel : 902.544.112
Baix 1 alt 3
bombers@escolaemergencies.com
niVells De PreVisiÓ
en augment a en descens D Curs impartit per resolució administrativa de 22-08-2011, estesa per l’Institut de Seguretat Públi-
estable = situació excepcional ? ca de Catalunya a favor de l’Escola d’Emergències, Prevenció i Seguretat de Catalunya S.L.
Promoció Tardor -150€
Aprovaràs ràpid. Conduiràs segur.
ARA A LLEIDA
C/ Dra. Castells 38, 973 104 683
w w w. a u t o e s c o l a p a l l a r s. c o m

3. dimarts 25 d’octubre de 2011 avui 3
informe sobre la salut econòmic de les comarques de lleida
Catalunya Caixa preveu un a la dècada
2000-2010
creixement de l’economia a s’ha crescut
un 2,8%
Lleida d’entre 0,6% i 0,7% Durant la dècada 2000-
2010, les comarques de
Lleida han crescut de
L’Anuari Comarcal de l’entitat informa que el conjunt de la demarcació mitjana un 2,8%, sobretot
les de la plana, mentre al
va avançar un 0,2% durant el 2010, per sobre de la mitjana catalana conjunt de Catalunya s’ha
aJuntaMent De lleIDa situat en l’1,9%, sobretot
pel fet d’haver sabut des-
viar la demanda interior
cap a l’exterior, que s’ha
notat amb la recuperació
de les exportacions. Mal-
grat les davallades del
2009, el creixement mitjà
de la dècada dels 2000 se
situa entorn del 2,8% en-
cara que, el 2010, es troba
entorn del 0,7% per sota
el del 2007. A més, els
registres del 2010 conti-
nuen situant les zones de
major creixement el perí-
ode 2000-2010 a Ponent,
el sud i l’extrem oriental
del país. El sector indus-
trial s’ha caracteritzat per
un baix creixement.
Ros (Paeria) i Ibarz (Diputació), amb els directius de Catalunya Caixa David Griera i Josep Maria Sanz, i Josep Oliver, director de l’informe
SalvaDOR MIRet (aCn) ra que continuï la recuperació tenen una considerable depen- fortes caigudes del 2009. la comarca que més va avan-
lleida
del 2010, ja que, al menys, fins dència d’aquest sector. çar, amb un 2,3%, seguida per
CatalunyaCaixa estima per al a principis d’estiu s’havia man- Per Oliver, tant les previsi- el 2010 CReIx lleIDa I Re- la Segarra, amb un 1,9%, la
2011 un creixement de l’activi- tingut l’augment en les expor- ons de Lleida com les del con- tROCeDeIx al PIRIneu Noguera, un 1,3%, les Garri-
tat econòmica a les comarques tacions. junt del país “no són dades per D’altra banda, el conjunt de gues i els dos Pallars, amb un
de Lleida d’entre el 0,6 i el 0,7%, Pel que fa a la construcció llençar coets” però ha assegu- l’economia lleidatana va creì- 0,4%, la Val d’Aran, un 0,2%,
previsió similar a la mitjana ca- residencial, no hauria de restar rat si es resolen els problemes xer un 0,2% l’any 2010, enfront i el Segrià, un 0,1%. En can-
talana i d’aquesta manera es tant al conjunt de l’economia de confiança dels mercats i les el 0,1% de la mitjana catalana. vi, al Pla d’Urgell i a l’Urgell,
consolidaran els primers se- com ho ha fet encara al 2010 institucions financeres refinan- Les comarques de la plana de l’activitat va retrocedir un
nyals de recuperació econòmi- mentre la caiguda de la en in- cen els mercats europeus, cap Lleida van mostrar els primers 0,1%, mentre a la Cerdanya i a
ca que ja començaren el 2010, versió pública en aquest sector a finals del 2011 o principis senyals de recuperació i van l’Alt Urgell va caure un 1,3% i
Segons el catedràtic d’Eco- tindran efectes negatius. del 2012 s’iniciarà una fase de avançar un 0,22%, mentre que aquestes comarques van tancar
nomia de la UAB, Josep Oliver, També es notaran les retalla- creixements més importats i ja les comarques de muntanya amb pèrdues.
a l’espera de conèixer quins des en Administració pública, es podrà parlar de xifres posi- van retrocedir un 0,3%. Tot i El sector industrial, però so-
acabaran sent els resultats del ja que les comarques de Lleida tives, molt allunyades de les això, l’Alta Ribagorça va ser bretot el primari, amb un pes
sector agrari, CatalunyaCai- important dins l’economia llei-
xa preveu per aquest 2011 un datana, han estat els principals
creixement de l’activitat econò- > l’increment previst per a > vaticinen que si es resolen responsables que l’economia
mica d’entre el 0,6 i 0,7% a les les comarques de lleida per els problemes de confiança als de les comarques de Lleida
comarques de Lleida, similar s’hagi sostingut durant el 2010,
al 2011 és similar a la mitjana mercats, s’iniciarà una fase de
al 0,7% previst pel conjunt de segons es desprèn de les dades
Catalunya.
del conjunt de catalunya creixements més importants que recull l’Anuari Econòmic
En l’àmbit industrial s’espe- Comarcal de CatalunyaCaixa.
Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella Ara és el nostre símbol,
Entre tots cal fer-la cada
Ajuda’ns a aconseguir la
declaració de Patrimoni
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
monumental del Turó
Mundial del conjunt
és la 2a Meravella de Catalunya
cop més Bella.
J.I. Rodríguez
de la Seu Vella
Seu Vella
Fes-te soci de
La catedral Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
l’Associació Amics de la
Seu Vella de Lleida!!!
Associació Amics de la Seu Vella
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org

4. 4 opinió dimarts 25 d’octubre de 2011
cartes aL director editoriaL
Brots verds a Lleida pel 2012? institucions financeres refinanciïn els mercats europeus.
davant la prohibició de can-
didatures comunistes
Amb aquest escenari, el catedràtic de la Universitat Autò-
El director de l’Anuari Comarcal de CatalunyaCaixa, noma de Barcelona (UAB) augura cap a finals d’enguany
El Partit Comunista del Poble de Catalunya de- Jaume Oliver, va afirmar ahir a Lleida que les previsions mateix o principis de l’any vinent una fase de creixements
nuncia que l’estat burgès, en un nou acte d’arbi-
trarietat, pretén prohibir les candidatures comu- de creixement el 2012 per a les comarques lleidatanes en més importants i es podrà parlar de xifres positives. Tot i
nistes a les províncies de Girona i de Barcelona.
particular i catalanes en general, serà d’entre un 0,6% i la possibilitat que en breu arribin els desitjats brots verds,
Els fets: El PCPC va superar sobradament el
sostre d’avals que la nova legislació burgesa ens un 0,7%. La dada, si es confirma, seria excel·lent després el que s’ensuma al carrer no desprèn tant optimisme, ni de
exigia, bona part d’aquests avals han estat refu-
sats per suposats errors de forma, en el cas de dels tres últims ‘annus horribilis’ que han estat el 2009, bon tros, i la sensació que a la travessa del desert encara li
Barcelona un 20% dels avals han estat refusats. 2010 i 2011. Oliver vincula aquesta recuperació a la re- resta un llarg trajecte flota en l’ambient. De vega-
La impossibilitat de verificar realment aquestes
dades és impossible. Però la mateixa legislació solució dels problemes de confiança dels mercats i que les des, el carrer s’equivoca, però són pocs els casos.
burgesa contemplava un termini de 48 hores per
poder solucionar aquests errors, i el dia 20 d’octu-
bre el mateix dia en que es comunica la prohibició
de Girona i 24 hores abans de la de Barcelona, la
Junta Electoral Central, en un nou acte arbitrari opinió
i restrictiu, emet una resolució prohibint aportar
nous avals que substitueixin els desestimats.
Segons la nova normativa, només es permet
aportar els mateixos avals corregits, o el que és
el mateix, buscar a la persona desconeguda que
Botifarres de Brasil
ens va signar a la universitat, a la plaça de la vila
ramon armengol / cap de branca de ramaderia de la federació de cooperatives agràries de catalunya (fcac)
o pel carrer. Un despropòsit legal que ens deixa
en la total indefensió. El PCPC, ha presentat nous
avals, 60 a Girona i més de 600 a Barcelona. Les Allò que hauria d’haver estat una un gran perjudicat, en quedar-se sense en compte que establir xarxes eficients
diferents Juntes Electorals ja els han refusat i els oportunitat per adaptar la política agrà- ajuts europeus. No sabem si, fins ara, de seguretat per resoldre situacions de
comunistes ja hem recorregut la decisió. Davant ria a la nova situació del mercat, fomen- ens hem estat perdent alguna cosa,
d’això, el PCPC manifesta:
crisis sanitàries o de preus seria bene-
1. Que la llei electoral, que per activa o per passiva tar una agricultura i ramaderia producti- però del que sí que n’estem segurs és ficiós per al sector i la societat a un cost
ha estat aprovada per tots els grups parlamentaris, va i garantir la disponibilitat d’aliments, de què continuarem l’activitat com fins relativament baix.
és una llei que trenca amb la mateixa formalitat s’ha convertit en una aposta per una ara: sense ajuts i lluitant per mantenir la
democràtica burgesa. Pel que fa a l’atomització de l’oferta,
2. Que el criteri restrictiu que imposa la Junta Europa verda, una paraula de boniques competitivitat. un dels problemes més comuns de la
Electoral Central, impedint aportar nous avals, connotacions però buida de contingut. EI nostre creixement i professiona- ramaderia -i que també afecta el porcí
aprofundeix en el caràcter antidemocràtic de la Ens referim, sens dubte, al projecte de lització no ha estat gràcies a polítiques
legislació i ens deixa en estat d’indefensió. cooperatiu- i que ens aboca a una capa-
3. Que davant la crisi del sistema capitalista, l’Es- reforma de la Política Agrícola Comuna europees de reforç, sinó que més aviat citat de negociació molt reduïda davant
tat Burgès i els seus gestors opten per la repressió (PAC) post 2013, presentada recentment ha estat “malgrat aquestes”, ja que ens el poder de la distribució, la Comissió
i el retall progressiu de drets i llibertats. Quedant per la Comissió Europea. hem hagut d’adaptar a nombroses exi-
manifest el caràcter de dictadura de classe del sis- tampoc pretén fer res. Una eina que po-
tema i del caràcter formal de les seves estructures Necessitem una Europa verda, però gències: sanitàries, mediambientals, de
dria ser d’utilitat, les organitzacions de
democràtiques. també sòlida i autosuficient. No podem benestar, etc. assumint uns increments
4. Que els comunistes del PCPC i del PCPE, pen- productors, s’han quedat en una vaga
permetre que els que vivim, treballem i de costos que mai han estat compensats.
sem recórrer totes les instàncies judicials que el definició i no s’ha plantejat cap meca-
sistema ens permeti. Al PCPE li han tombat igual- cuidem el territori ens veiem obligats a Malgrat tot, avui disposem d’un sector
abandonar l’activitat mentre els consu- amb un gran potencial econòmic, i som nisme d’ajut eficaç per fomentar la ver-
ment les candidatures a Madrid, Saragossa, Osca,
Ciudad Real, La Corunya i Múrcia. midors han de preparar la graella amb el clúster que generem més valor del tebració del sector i el reequilibri de la
5. Que tot i la prohibició, els i les comunistes
botifarres del Brasil que hauran pagat a conjunt de la indústria agroalimentària. cadena agroalimentària.
serem presents a la campanya electoral, i en cap
moment podran impedir que presentem el nostre preu d’or. I fem aquesta afirmació per- La Comissió Europea ignora com- Per tot, davant d’una volatilitat
programa i la nostra proposta. què, precisament, un dels aspectes que pletament la situació actual. Quan creixent i una major vulnerabilitat del
El nostre objectiu fonamental no és formar part sector ramader, les propostes que con-
de la institucions burgeses, el nostre objectiu és
més s’ha destacat en la premsa aquests reclamàvem reforçar i agilitar els me-
el combat ideològic allà on puguem donar-lo, el últims dies és l’impacte de la nova PAC canismes d’intervenció per limitar els templa la PAC ens semblen insuficients,
nostre objectiu és convèncer a la classe obrera i sobre la ramaderia. moviments especulatius, les seves pro- contradictòries i demostren, una vega-
al conjunt de la classe treballadora que la única da més, la manca de perspectiva a mit-
sortida és la lluita revolucionària pel socialisme
Els ramaders de porcí hem contem- postes no mostren una voluntat clara
i el comunisme. plat amb estupor determinats titulars d’apostar pels sistemes de regulació de jà i llarg termini de les decisions de la
comitè executiu del pcpc que asseguren que aquest sector serà mercat. Una veritable llàstima, tenint Unió Europea.
resposta de bb serveis
Després de llegir l’opinió del Pep González, se-
cretari general FSP-UGT a les terres de Lleida, ‘runs-runs’
no volem deixar passar l’oportunitat d’expressar
miguel juvillà aragó / lleida
la nostra opinió sobre aquest tema i aportar, una
vegada més, una mica de llum. BB Serveis és una Permítame desarrolle en esta audiencia berlo” nos ha tocado; no ha de extrañar, las campanas ha arrebato; llaman para el
companyia fundada fa 22 anys el que implica una pública /su diario/, algunos de los runs- algunos ó muchos indignados. 3/ Y qué cuadre de las cuentas públicas y no sólo
llarga trajectòria professional en el sector. Som
molt conscients de l’actual situació econòmica de
runs populosos y continuados, hoy, en ter- decir de sus exageradísimos sueldos (la pensionistas, funcionarios, etc. 5/ También
crisi que afecta a les diverses administracions pú- tulias: cafés, llars, calle… 1/ Todos o casi, empresa privada no los otorgaría, de lejos, se elucubra en los foros, cuándo toca recor-
bliques i els sindicats coneixen perfectament i de la considerada casta política, saca pecho ni semejantes (calidad precio, objetivos, tes sensibles, a los entes que reciben sub-
primera mà la realitat de BB Serveis a Lleida així en estos días previos a los elecciones, con resultados). Cabe valorar? que son proce- venciones del Estado “a lo grande”, que
com la situació per la qual estem passant, igual propuestas de más impuestos y recortes, dentes y consecuentes de los “siete años de
que moltes altres companyies del sector, que te- los conforman gran número de afiliados y
nen contractes amb les administracions públiques. para cuadrar la deficiente gestión del di- vacas gordas (en Bíblico); por todos lados deberían soportarlos; no el papá Estado. 6/
El cas de Lleida és el següent: l’ajuntament està nero público (no el suyo); gestionado es- les manaba dinero, se ahogaban con él y a Muchos cruzamos las turbias aguas dicta-
obligat a pagar les seves factures a 50 dies i en tos años, sin “ton ni son” (por medianías su parecer, no tenía fin; también la Banca, toriales (eran sus tiempos); solos y triun-
l’actualitat dit pagament passa dels 250 dies. A en la gestión?) . 2/ Se pregunta la calle, e Instituciones (públicas y civiles). 4/ En
data d’avui el deute ja vençut que ens deu l’ajun- famos ( civil y empresarial); también, ya
nos preguntamos, el porqué el político, el la hemeroteca, se y nos recuerda, que tras
tament és de 173.180€ mentre que la resta del tiempos de democracia, apoyado en cultu-
deute, la quantitat de 132.700€, s’haurien d’abo- gestor público que gestiona mal (capaz ó elecciones bien: Generales, Ayuntamien-
ra: cristiana, liberal, apolítica. 7/ Inclusive
nar a la fi d’aquest mes d’octubre 2011. El deute incapaz, para ello, justificándose él y sus tos, Diputaciones etc., ya en la primera
y a más; ayer en un ágape (Su Majestad
de BB Serveis amb els empleats és de 35.687€, acólito, que le ha escogido la ciudadanía y reunión, no faltaba en el Orden del día, el
que porta una demora de 20 dies sobre el termi- por ello, se permiten y hacen…); gestiona aumento de sueldo de la elite, que se apro- el Rey), dice la prensa; abunda Su Majes-
ni previst de pagament. BB Serveis no ha deixat
un dinero de todos, al que no se le respon- baba sin rechistar; los de a pie pasmados, tad, que deberemos hacer grandes y lar-
MAI de liquidar cap mensualitat i solament s’han
sabiliza con sus bienes, su mala gestión?; confusos, observábamos que el aumento gos sacrificios. A los de arriba, muy bien
produït demores en el pagament de les nòmines,
tot això a causa dels arguments que acabem de sucede ello, responsabilidad subsidiaria al no era inferior al 10-15 - 20 %, y en alguno pagados y compensados, les corresponde
presentar. Creiem que és suficient la informació resto de mortales, en las andanzas por su pocos, más; ya provenían los sueldos de empezar a lo grande, no con migajas del
aportada perquè els lectors siguin capaços de treu- 5%. Mi único interés (jubilado), divulgar
re cadascun d’ells les seves pròpies conclusions.
vida civil. Se cuadrarían antes con su apor- aumentos por elecciones anteriores . El, y
Només volem recordar que BB Serveis és víctima tación económica; mejor se piensa y con los foros tertulianos se preguntan “cuan- las inquietudes de colectivos a mis entor-
de la situació i no culpable. seguridad, no se hubiese generado despil- do toca” aparecer en un orden del día y nos y colaborar en lo posible, a una mejor
bb serveis farros ni mala gestión; nosotros, nuestros aprobarse, la operación aritmética a la atención, calidad de vida y convivencia de
hijos y descendientes; “sin comerlo ni be- inversa, de semejantes cuantías? ; suenan la ciudadanía, que la componemos todos.

5. dimarts 25 d’octubre de 2011 opinió 5
opinió
nunca más
jordi vilaret vilar
50 años de terrorismo. Cobardes ase- timiento. Sigue aborreciendo a España. ETA necesitará tanto de firmeza como de una realidad laberíntica con muchos sen-
sinatos a sangre fría de cientos y cientos Modifica su estrategia obligada por la flexibilidad. La forma en que el Sr. Rajoy deros. Él lo sabe.
de inocentes. Crueles secuestros, extor- opinión pública vasca. No renuncia a los gestionará el final de ETA no será sustan- Días atrás decíamos que el peor dile-
siones, amenazas y un impuesto revo- medios criminales por razones morales cialmente diferente de la que adoptaría el ma es aquel que plantea escoger entre dos
lucionario para robar a los empresarios. sino por estrategia. Este cambio no hace Sr. Rubalcaba. Ambos se habrán pregun- males. Si el gobierno negocia traicionará,
Todo eso ha hecho ETA en nombre de la buenos a los radicales nacionalistas pero tado desde hace tiempo: ¿cómo reaccio- en mayor o menor grado, la memoria de
independencia de Euskadi y no estaba la ausencia de balas 9 mm Parabellum y nará la sociedad vasca si el gobierno da las víctimas. Si no lo hace tensionará una
sola. Tuvo gente informando direcciones bombas lapa es un paso esperanzador. un portazo al diálogo? Parafraseando a situación cuyas consecuencias son, en
y horarios, partidos políticos a su servicio Los españoles no podemos tenerlo todo Unamuno: en el País Vasco no se trata de gran parte, imprevisibles. Está atrapado
y otros aprovechando su presencia. La en el País Vasco. En resumen: ETA, hoy, vencer sino de convencer. entre dos conciencias: la propia de cada
policía ha capturado y la justicia encarce- es una piedra en el zapato de izquierda Y es que, además, la disolución de la uno de sus miembros y la colectiva de
lado a muchos etarras pero el final de la abertzale. Por lo tanto debe desaparecer. banda armada es técnicamente complica- gobierno. Por lo tanto hará lo de siempre:
banda no podía conseguirse si una parte Sin embargo el desmantelamiento de da. Se necesitará, por ejemplo, la colabo- solución pragmática; es decir intentará
significativa de los vascos la apoyaba en ETA no puede ser ni fácil ni inmediato. ración de la cúpula etarra como interlo-
contentar a todos; a la víctimas del terro-
las urnas y en la calle. Tenía que cambiar Hay dos opciones divergentes. Una: Los cutor válido con autoridad sobre grupos
rismo y a los etarras. Como el dios griego
el sentido del péndulo de la opinión pú- etarras se rinden incondicionalmente, en- quizás reacios a entregar las armas. Si
Jano tendrá dos caras: una mirando al
blica vasca. Tal cambio ha ocurrido. tregan las armas y ponen su destino en obtiene tal colaboración el gobierno espa-
En el cenit de su actividad ETA alcan- manos del Estado quien decidirá el desti- ñol, nos guste o no, tendrá que conceder pasado y otra mirando al futuro. Y nece-
zó el 20% de los votos autonómicos. Sin no de cada uno de ellos. Otra: los etarras algo a cambio; tal vez en el tema de los sitará también la colaboración de tertu-
embargo en los últimos años su grado anuncian el abandono de la violencia, tal presos, de los pendientes de juicio y de lianos, articulistas y comunicadores para
de aceptación por parte de la población como han hecho, pero antes de entregar Arnaldo Otegui. influir en la opinión pública. Ayudaría a
vasca ha caído en picado. Las causas pistolas y explosivos dialogan con el go- Eso nos lleva, inevitablemente, a una esa labor si, por lo menos, algunos eta-
profundas nos las explicaran los soció- bierno. El PP estaría próximo a la primera pregunta ética : ¿Un gobierno puede con- rras fuesen capaces de comprender todo
logos. Sean cuales sean, el hecho es que y el PSOE a la segunda. ceder beneficios a una banda terrorista el sufrimiento innecesario que han causa-
la izquierda abertzale conserva su inde- Aparentemente tales opciones son in- a cambio de su disolución? El Sr. Aznar do. Quiero pensar que esto sucederá.
pendentismo pero rechaza el empleo del compatibles porque PP y PSOE quieren dice que no; pero el Sr. Aznar no será El periodista Sr. Basté en su programa
terrorismo. ¿Una trampa? El PP lo ase- marcar distancias programáticas. En rea- presidente en el próximo gobierno. No de RAC 1 planteó a los oyentes la pre-
gura y el presidente del gobierno parece lidad son señuelos destinados al electora- le acuso de mentir: seguramente cree lo gunta: “¿Cree usted en las intenciones de
descartarla. La izquierda abertzale no ha do. Ambos saben que la realidad no cabe que dice; ahora bien cuando se gobierna ETA? Podríamos hacer otra: ¿Creemos en
hecho un acto de contrición y arrepen- en un eslogan y que la desaparición de las convicciones personales se someten a el País Vasco?
el safrà no només és llum, sinó olor i cartes al director
sabor a la cuina podría compaginarse el bachillerato y la fp
enric ribera gabandé
Ya hace unos meses que escribí un artículo de opinión con respecto a las opciones que el alumnado puede es-
Em va comentar en una ocasió el xef nent dels components químics picrocro- coger una vez acabada la ESO. En dicho artículo exponía la preocupación de los estudiantes y sus padres a la
del Restaurant Le Saint-Pierre de la regió sin i safranal. A més també conté un tint hora de escoger y orientar su futuro profesional y/o académico y señalaba que la elección de los estudios de
francesa de Loire Centre, que el safrà no de tipus carotenoide anomenat crocin, que Bachillerato o de Formación Profesional no tenía por qué suponer el final de nada, puesto que la elección de
té sabor ni olor. A la cuina només aporta uno u otro itinerario pueden hacerse escalonadamente, como de hecho cada vez realizan más personas (entre
és el que dóna a la cuina la llum que diuen las cuales me incluyo a mí mismo) bien sea antes, durante, o después de concluir los estudios universitarios.
lumière (llum), va dir sobre aquesta qües- alguns xefs francesos i, per sobre de tot, el E incluso compaginando ambas vías durante la etapa entre los 16 y los 18 años, toda vez que esta última
tió. Em va quedar un dubte, però vaig color groguenc daurat. opción es más compleja de llevar a cabo. No obstante, los estudios de Bachillerato están entrando en una
acceptar la seva valoració. Ara, he tingut etapa de progresivo desprestigio, dado que esos estudios por sí solos no otorgan ninguna salida profesional (a
El safrà, que arriba assolir en el mercat no ser que posteriormente se continúe en la Universidad) y más teniendo en cuenta el bajo nivel cultural en
l’oportunitat de viatjar de nou a França, els 30 euros per gram (per això se l’ano- general de esta sociedad que pretende convertirnos en simples autómatas en donde se premia más a quienes
amb l’objectiu de conèixer més de prop mena l’or vermell), ja s’usava amb molta piensan menos y trabajan más mecánicamente (aún sin saber por qué lo hacen). Con estas palabras no quiero
tot allò que comporta la temporada de assiduïtat en l’antic Egipte. Les obres es-
ni mucho menos desprestigiar la FP ni el Bachillerato, sino que lo que pretendo plantear es la posibilidad de
poder compaginar mejor y más fácilmente unos estudios que permiten la formación integral y humanística
recollida d’aquesta espècie derivada dels crites de la literatura grega i romana citen de los alumnos (Bachillerato) con aquellos que permiten aprender una profesión en la cual los mismos se
estigmes secs de la flor de Crocus satius, de especialicen para encontrar trabajo y a la vez, adquirir práctica laboral (FP).
amb assiduïtat la importància que va tenir
la família Iridaceae. Una buena opción podría ser el establecer una Formación Profesional de Base (FPB) mediante la implan-
el color i l’olor del safrà en la vida refina- tación de asignaturas profesionales y/o instrumentales según la especialidad escogida por cada estudiante
En aquesta ocasió, la meva visita no ha
da de l’antiguitat clàssica. En el camp dels como un área más dentro de los itinerarios de bachillerato, sean cuales sean. Todo ello facilitaría unos míni-
estat a la Loire Centre, sinó al Lot, un altre mos conocimientos de FP para aquellas personas que finalmente decidieran no continuar sus estudios en la
tints, es tenyien de safrà els vestits de fes-
departament francès per excel·lència en el Universidad pero que, al menos, poseyeran una base mínima de Formación Profesional para proseguir los
ta i s’escampava amb aquest el sòl de les
cultiu del safrà. El que són les coses, en Ca- Ciclos Formativos de Grado Superior con mayor soltura.
jarc, Martine Tourneboeuf, de l’Associati- sales en què se celebraven festins. Otra posible opción podría ser el establecimiento de un bachillerato técnico como otra rama más del mismo
Contra l’opinió d’alguns desconeixe- (aparte de las de ciencias, letras, artes, etc.), pero que sirva de guía a estudios de la FP superior o también a la
on des Safraniers du Quercy, va desmentir universidad, dividido en las diferentes ramas de actividad profesional (administrativa, comercial, electróni-
rotundament aquesta versió. També es va dors del tema, Espanya ha encapçalat ca, etc.), combinando las asignaturas comunes con otras de carácter técnico-profesional como se hacía en la
mostrar contrariat en el tema en qüestió el sempre, tant en producció com exporta- antigua FP. Una tercera opción podría ser la implantación de una materia común de tipo técnica-profesional a
ció, el mercat mundial, seguit per altres escoger entre diferentes ramas profesionales (administrativa, transportes, comercial, mecánica, confección,
productor local Andressac, “en l’arròs el informática, etc.), como la EATP en el antiguo BUP, que permita escoger a los alumnos que opten por el
safrà li dóna un sabor indiscutible, únic. països com Iran, Índia, Grècia i el Marroc. bachiller alguna de esas ramas de actividad.
La recepta de pota de porc al safrà és un Encara que existeix una versió publicada En definitiva, con esta posibilidad se trataría de adquirir mayor amplitud de conocimientos para el estudian-
tado, combinando la cultura y el saber con las aptitudes profesionales y laborales. Creo que sería positivo
plat exquisit, pels gourmets”, diu. pel diari El País, que diu que aquestes da- que aquellas personas y organismos competentes en materia de educación y cultura tuvieran en cuenta esta
Els diferents estudis duts a terme sobre des són fraudulentes, ja que s’exporta com posibilidad como una medida más para mejorar la educación en nuestro país.
les seves propietats organolèptiques han a espanyol safrà provinent d’altres països, toni yus piazuelo / tàrrega
destacat que té sabor i és amarg, provi- encara que envasat en el nostre.
eL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
el grup bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital bondia (www.bondia.cat).
directori
dipòsit Legal L-61-2006
coNtroL de Pgd
edita Bondia Lleida S.L. president Jaume Ramon i Solé consellers Ferran Naudi d’Areny-Plandolit, Carles Naudi d’Areny-Plandolit,
issN 1886 - 6883
director Josep Ramon Ribé cap de redacciÓ Albert Guerrero redacciÓ Omar Serra, Marian Ollé disseny i maQuetaciÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot
director comercial Carles Jiménez administraciÓ Arancha Pajuelo. coordinadora bondia.cat Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/