1. Suïcidi precipitat
És un dia molt estrany, tot surt malament,la gent et mira amb una cara de pomes
agres. A mida que va passant el dia m'he n'adono que cada cop el meu cor es va fent
més petit, no té prou forces per bombejar la sang del meu cos. Jo intento refer la
meva moral, però la meva cara o diu tot,... no he dormit prou i tinc els cabells
escarolats. Sóc un “finolis” de la bellesa ja o sé però si la meva personalitat és així no i
podem fer res. Quan ja no puc aguantar dret al meu cos caic rodolant carrer avall i
tothom no sé perquè hem mira de mala manera. S'acaba la baixada del carrer i topo
amb una farola. Per culpa del meu impacte la bola de llum que hi ha a la punta de la
farola hem cau sobre el cap.
M'aixeco marejat no sé on sóc l'únic que recordo es que m'he llevat molt ràpid he
saltat corrents del llit i m'he trobat aquí sota una bola de llum. Un cop recupero els
cinc sentits m'aixeco i intento arribar fins la següent parada de bus que hem portarà
a casa. Veig a l’horitzó una taca vermella que s'apropa, és una taca borrosa que és
difícil de distingir, no recordo a que s’assembla... segons més tard reconec que és
l’autobús 57 que és el que para just davant de casa meva. Pujo, sec en un seient que a
simple vista sembla molt còmode i abans de tocar amb les galtes del cul el seient una
persona amb una gorra de capità m'expulsa de l'autobús. Ara m'imagino el pitjor 20
minuts caminant per arribar a casa. Quan desfaig el camí per el qual he caigut
rodolant vaig recordant tot el que ha anat transcorrent durant el dia. Ara sé com he
anat a parar sota la farola, m'he deprimit, s'he m'han acabat les forces i he caigut
fent la croqueta fins la farola. Ara no sé perquè estava deprimit...ahaha¡! Ja m’han
recordo, la gent hem mirava molt malament m'he deprimit molt fortament i aquesta
depressió m'ha guanyat per aixó estava tan “depre”. Tinc una sensació molt estranya
no vull quedar-me ni un segon més en aquest món. La manera més fàcil i més efectiva
per desaparèixer és tirar-me per el pont de l'autopista. Hem decideix-ho a anar fins
el pont i sense pensar-ho més hem tiro del pont...
El dia següent surt aquesta noticia en portada: un home es suïcida per depressió, la
causa de la seva depressió és per la mala cara que li posava la gent del carrer, la gent
del carrer el mirava malament perquè anava despentinat.