O próximo luns día 30 de Xaneiro, engadimos un novo centro a nosa rede, e comezamos a prestar os nosos servizos dende o noso novo centro de Forem Coruña.
O centro está situado no Polígono da Grela, na rúa Galileo Galilei Nº 50 (acceso dende a liña 11 do bus urbano da Coruña, parada Newton / Galileo Galilei).
O novo centro, de mais de 1200 metros cadrados, sustitúe as nosas instalación de Forem Oleiros, e está deseñado para satisfacer os requisitos de espazo e equipamento dos novos certificados de profesionalidade, dando así resposta ás necesidades de formación das seguintes familias profesionais :
- Administración e xestión
- Artes gráficas
- Electricidade e Electrónica
- Enerxía e Auga
- Instalación e mantemento
- Informática e Comunicacións
- Servizos socioculturais e a comunidade
O novo centro conta cos espazos formativos seguintes :
- 4 aulas informáticas de 60 metros cadrados, cada unha delas
- 1 aula branca, de usos múltiples, de 45 metros cadrados
- 1 aula - taller de enerxías renovables, de 100 metros cadrados
- 1 aula - taller de electricidade e electrónica, de 140 metros cadrados
- 1 aula - taller de frío – climatización, de 150 metros cadrados
- 1 aula taller de microinformática, 90 metros cadrados
- 1 aula – taller sociosanitario, de 106 metros cadrados
Ademais dos espazos formativos, o centro consta de diversos almacéns, para a xestións dos materias das acción formativas e de despachos para o persoal asociado o centro : administración e xestión, técnicos e servizo de orientación.
Recopilación de curso de robótica para niños del nivel 2
Temas en energías limpias, conversión de energía, electrónica, programación y robótica con sensores.
Aumentar la eficacia de la formación, cómo diseñar cursos para aprender haciendo.
Seminario, realizado dentro del marco del Proyecto Desire, con Sergio Vasquez, Learning Manager con más de 25 años de experiencia en proyectos, en educación primaria, secundaria, universitaria y escuelas de negocio, donde la tecnología es la pieza conductora del proceso enseñanza – aprendizaje.
El video del Webinar está disponible en nuestro canal en www.vimeo.com/foremgalicia
O próximo luns día 30 de Xaneiro, engadimos un novo centro a nosa rede, e comezamos a prestar os nosos servizos dende o noso novo centro de Forem Coruña.
O centro está situado no Polígono da Grela, na rúa Galileo Galilei Nº 50 (acceso dende a liña 11 do bus urbano da Coruña, parada Newton / Galileo Galilei).
O novo centro, de mais de 1200 metros cadrados, sustitúe as nosas instalación de Forem Oleiros, e está deseñado para satisfacer os requisitos de espazo e equipamento dos novos certificados de profesionalidade, dando así resposta ás necesidades de formación das seguintes familias profesionais :
- Administración e xestión
- Artes gráficas
- Electricidade e Electrónica
- Enerxía e Auga
- Instalación e mantemento
- Informática e Comunicacións
- Servizos socioculturais e a comunidade
O novo centro conta cos espazos formativos seguintes :
- 4 aulas informáticas de 60 metros cadrados, cada unha delas
- 1 aula branca, de usos múltiples, de 45 metros cadrados
- 1 aula - taller de enerxías renovables, de 100 metros cadrados
- 1 aula - taller de electricidade e electrónica, de 140 metros cadrados
- 1 aula - taller de frío – climatización, de 150 metros cadrados
- 1 aula taller de microinformática, 90 metros cadrados
- 1 aula – taller sociosanitario, de 106 metros cadrados
Ademais dos espazos formativos, o centro consta de diversos almacéns, para a xestións dos materias das acción formativas e de despachos para o persoal asociado o centro : administración e xestión, técnicos e servizo de orientación.
Recopilación de curso de robótica para niños del nivel 2
Temas en energías limpias, conversión de energía, electrónica, programación y robótica con sensores.
Aumentar la eficacia de la formación, cómo diseñar cursos para aprender haciendo.
Seminario, realizado dentro del marco del Proyecto Desire, con Sergio Vasquez, Learning Manager con más de 25 años de experiencia en proyectos, en educación primaria, secundaria, universitaria y escuelas de negocio, donde la tecnología es la pieza conductora del proceso enseñanza – aprendizaje.
El video del Webinar está disponible en nuestro canal en www.vimeo.com/foremgalicia
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. Què és l'
ar duino ?
És una plataforma
de codi obert per a
prototips electrònics.
by J o d y C u l k in I això què vol dir?
plataforma - "Arquitectura de maquinari amb un sistema de programari
sobre la qual es pot executar un (altre) programa."
codi obert - "Recursos que poden ser usats, redistribuits o reescrits lliures de càrrec.
Sovint programari o maquinari."
prototip - "Model original que pot servir com a base per altres coses."
electrònica - "Tecnologia que utilitza el corrent elèctric per
controlar quelcom automàticament."
2. fotocel·la
microcontrolador LED
placa de connexions
Un Arduino conté un microcontrolador que és un ordinador en miniatura que pots programar Li pots
, .
connectar sensors per mesurar condicions (per exemple quanta llum hi ha a l'habitació). Pot controlar
com altres ob
jectes reaccionen a aquestes condicions (si l'habitació s'enfosqueix el LED s'engega).
un ratolí és un
dispositiu d'entrada
ON OFF d'un ordinador,
una pantalla és un
dispositiu de sortida.
Els microcontroladors utilitzen les entrades i sortides
com qualsevol ordinador Les entrades capten informació
.
O pot respondre a quelcom tan de l'usuari o de l'entorn, mentre que les sortides fan
senzill com prémer un interruptor
. alguna accio amb la informació que ha estat captada.
3. sensor
de forces
polsador resistiu motor de C.C.
Qualsevol objecte que volguem engegar o aturar i
Un interruptor o un sensor poden ser controlar pot ser una sortida. Pot ser un motor o
una entrada per l'Arduino. fins i tot un ordinador
.
Quina diferència La informació analògica
hi ha entre La informació digital es caracteritza
entrades i sortides és discreta i finita. per la seva naturalesa
digitals i analògiques? Tota la informació es contínua. Pot terni un
descriu en dos estats, infinit nombre
1 o bé 0, on o bé off. de possibles
valors.
Les entrades i sortides poden se r digitals o
analògiques. La informació digital és binària Un interruptor és una entrada digital, un sensor és una
-és o bé cert o fals- La informació analògica és
. entrada analògica. El rang d'un sensor analògic està
contínua, pot abarcar un rang de valors. limitat per la seva conversió a dades digitals.
4. tensió?
intensitat?
resistència?
llei d'Ohm?
Intensitat (I) Resistència (R)
Tensió (U)
és la velocitat és l'oposició
és la mesura
del flux a través del material
del potencial
d'un material al flux del
elèctric.
conductor . corrent elèctric.
Es mesura
Es mesura Es mesura
en volts (V).
en ampères (A). en ohms (Ω ).
Abans de connectar l'Arduino revi-
sarem uns conceptes i principis
relacionats amb el comportament
del corrent elèctric (i per tant
de l'electrònica). El corrent elèctric és el flux d'energia a través d'un material conductor
.
la pressió del raig
ve determinada per la tensió
la resistència fa decréixer o
créixer el raig
el cabal d'aigua equival
a la intensitat
L
'analogia de l'aigua s'utilitza habitualment per explicar aquests conceptes. Aquí tenim un model.
5. llei d'OHM
intensitat = tensió / resistència
(I = U / R)
o bé
resistència = tensió / intensitat
(R = U / I)
o bé
tensió = resistència * intensitat
(U = R * I)
Hi ha una relació entre tensió, intensitat Per exemple, si s'incrementa
i resistència, descoberta per en la resistència es redueix O si s'incrementa la tensió
Georg Ohm, un físic alemany. la intensitat. hi ha més corrent.
làmpada
-
interruptor
generador C.C.
+
Anem a veure ara un circuit senzill. Cada circuit és un Aquest és l'esquema del mateix circuit (representa el
recorregut tancat que té una font d'energia (pila) i una circuit mit
jançant símbols pels components electrònics).
càrrega (làmpada). La càrrega converteix l'energia elèctrica Quan l'interruptor és tancat, el corrent flueix des del
en una altra d'útil. Aquest circuit també té un interruptor generador i fa encendre la làmpada
6. A r a q u e j a h e m re v i s a t a l g u n s
I I p r i n c i p i s b à s i c s d e l c o r re n t ,
t o r n e m a l ' A rd u i n o
C o r re n t C o n t i n u C o r re n t A l t e r n
(C.C.) (A.C.)
I I
H i h a d o s t i p u s h a b i t u a l s d e c i rc u i t s , e l s d e
C o r re n t C o n t i n u i e l s d e C o r re n t A l t e r n .
E n u n c i rc u i t d e C . C . e l c o r re n t s e m p re f l u e i x e n
e l m a t e i x s e n t i t . E n C . A . e l c o r re n t f l u e i x e n
s e n t i t s o p o s a t s e n c i c l e s re g u l a r s . A q u í n o m é s L' A rd u i n o n e c e s s i t a e n e rg i a p e r f u n c i o n a r. L' h e m d e
p a r l a re m d e c i rc u i t s d e C . C . c o n n e c t a r a u n o rd i n a d o r p e r p ro g r a m a r- l o .
descàrrega:
ht t p:/ / ar du in o .c c / en / Main / S o f t war e
S ' h a d e d e s c a r re g a t i i n s t a l · l a r p ro g r a m a r i
p e r p o d e r p r o g r a m a r l ' A rd u i n o . E s t r o b a
A l c o n n e c t a r l ' A rd u i n o a l ' o rd i n a d o r a m b disponible en l'URL de dalt gratuïtament.
u n c a b l e U S B , a q u e s t p ro p o rc i o n a r à e l s 5 V E l p r o g r a m a r i A rd u i n o é s e x e c u t a b l e e n
q u e n e c e s s i t a i p o d r e m p r o g r a m a r- l o . plataformes Mac OS X, Windows i Linux.
7. Instruccions per instal·lar el programari
Arduino en un Mac:
ht t p:/ / www.ar du in o .c c / en / Gu ide/ Mac OS X
Instruccions per instal·lar el programari
Arduino en Windows:
ht t p:/ / www.ar du in o .c c / en / Gu ide/ Win do ws
Instruccions per instal·lar el programari
Arduino en Linux:
ht t p:/ / www.ar du in o .c c / pl ayg r o u n d/ L ear n in g / L in u x
Després d'haver instal·lat el programari
A les URL de dalt hi ha instruccions detallades per instal·lar connecteu l'Arduino. Un LED marcat ON
el programari en aquestes plataformes. s'hauria d'encendre a la placa.
A continuació seleccioneu el port sèrie
Executeu el programari Arduino. En el menú Tools (Tools > Serial Port). En un Mac serà quelcom
escolliu la placa que estigueu utilitzant (Tools > Board). semblant a /dev/tty.usbmodem. En un ordinador
Per exemple, Arduino UNO. amb Windows serà com3 o quelcom similar.
8. Què és un
Entorn de
Desenvolupament
Integrat?
Quan heu descarregat el programari
Arduino heu descarregat un IDE.
Combina un editor de text amb un L
'IDE Arduino permet escriure Sketch o programes i carregar
-los a la
compilador i altres funcions per a
judar als placa Arduino. Obriu l'exemple Blink en el menú File:
programadors a desenvolupar programari. File > Exemples > 1.Basics > Blink.
Botó Upload
Per carregar l'sketch a la placa Arduino
cliqueu el botó Upload en la tira de botons
de dalt de la finestra. Apareixeran alguns
missatges a la part de baix de la finestra i
finalment Done Uploading. El LED del pin 13 de l'Arduino començarà a parpelle .
jar
9. voi d set up( ) {
/ / i ni t i al i ze t he di gi t al pi n as an out put .
/ / Pi n 13 has LED connect ed on m ost Ar dui no boar ds:
pi nM ode( 13, OUTPUT) ;
setup: s'executa una vegada quan
} el programa s'inicia
voi d l oop( ) {
di gi t al W i t e( 13, HI GH) ;
r // set t he LED on
del ay( 1000) ; // w t f or a second
ai
di gi t al W i t e( 13, LOW ;
r ) // set t he LED of f loop: es repeteix una i
del ay( 1000) ; // w t f or a second
ai
}
altra vegada
U n s ke t c h , c o m q u a l s e v o l p ro g r a m a e s c r i t e n
u n a l t re l l e n g u a t g e é s u n c o n j u t s d ' i n s t r u c c i o n s
p e r l ' o rd i n a d o r. S i o b s e r v e m d e t i n g u d a m e n t Aq u e s t s d o s s ó n b l o c s d e c o d i a n o m e n a t s
l ' exe m p l e B l i n k v e u re m q u e h i h a d u e s p a r t s f u n c i o n s q u e t i n d r a n t o t s e l s s ke t c h . E s t a n
principals: setup i loop. tancat per claudàtors { }.
http://arduino.cc/es/reference/homepage voi d set up( ) { // declara un bloc de codi
pi nMode( 13, OUTPUT) ; // posa el piu 13 com sortida
} // finalitza el bloc de codi
voi d l oop( ) { // declara un bloc de codi
di gi t al W i t e( 13, HI GH) ; // posa piu 13 a nivell alt
r
del ay( 1000) ; // pausa 1 segon
di gi t al W i t e( 13, LOW ; //posa piu 13 a nivell baix
r )
del ay( 1000) ; //pausa 1 segon
} //finalitza el bloc de codi
A l w e b d ' A rd u i n o p o d e u c o n s u l t a r l a
g u i a d e re f e rè n c i a i m o l t s a l t re s re c u r s o s A r a m i re u a q u e s t s c r i p t s e n z i l l l í n i a a l í n i a
p e r a p re n d re e l l l e n g u a t g e . p e r v e u re q u e f a c a d a s c u n a .
10. forats connectats
horitzontalment
forats connectats
verticalment
Aquest placa de prototips té 2 files de forats verticals
Com es controlen ob jectes que no estan en la a esquerra i dreta, i files de 5 forats horitzontals als
placa Arduino?. Connectarem l'Arduino a una costats de la ranura central. Les tires dels costats
placa de prototips sense soldadura. Això ens estan connectades verticalment, i cada tira de 5 forats
permetrà construir i comprovar circuits ràpidament del mig és independent de les altres.
ànode
(es connecta a 5V)
càtode
(es connecta a terra)
Connectarem els 5V i la terra de la placa Arduino Quan circula corrent travessant un L E D (Díode
a les tires connectades verticalment a esquerra i Emissor de Llum) en la direcció correcta aquest
dreta amb cables prims. Els components es poden s'encén. Anem a connectar un LED a la placa de
interconnectar amb els forats del mig i a 5V i terra prototips i llavors a l'Arduino per tal de poder
si és necessari. controlar-lo amb codi.
11. C o n n e c t a u n e x t re m d e l p o l s a d o r a l p i u 4 d e l ' A rd u i n o ,
Ara afegirem un interrupto r una entrada
, i t a m b é u n e x t re m d ' u n re s i s t o r d e 1 0 k c o n n e c t a t p e r
digital, per poder encendre i apagar el LED. l ' a l t re e x t re m a t e r r a . C o n n e c t a l ' a l t re e x t re m a l s 5 V.
Deixa el LED connectat al mateix piu que abans.
voi d set up( ) {
pi nMode( 2, OUTPUT) ;
pi nMode( 4, I NPUT) ;
}
voi d l oop( ) {
i f ( di gi t al Read( 4) ) {
di gi t al W i t e( 2, HI GH) ;
r
}el se{
di gi t al W i t e( 2, LOW ;
r )
}
}
A continuació escriurem el codi. A setup, declarem el
piu 2 com sortida i el piu 4 com entrada. A loop,
utilitzarem una sentència if: si al comprovar el piu 4
està a nivell alt, posarem el piu 2 a nivell alt, en cas
contrari posarem el piu a nivell baix tot apagant-lo. E l L E D s ' e n c é n q u a n e l p o l s a d o r e s m a n t é p re m u t .
12. un potenciòmetre és un resistor
variable. La seva resistència canvia
quan es fa girar tot augmentant o
,
disminuint segons el sentit en
que es fa girar.
C o n n e c t a e l t e r m i n a l d e l m i g d e l p o t e n c i ò m e t re a l p i u
Ara establirem una entrada analògica. a n a l ò g i c A 0 . C o n n e x t a u n e x t re m d e l p o t e n c i ò m e t re
Utilitzarem un potenciòmetre. a 5 V i l ' a l t re a t e r r a .
S er i al Mo ni t o r
voi d set up( ) {
S er i a l . begi n( 9600) ;
}
voi d l oop( ) {
S er i a l . pr i nt l n( a na l ogR ea d( A0) ) ;
} c l ic k t o o pe n
s e r i a l wi n d o w
Primer mirarem el rang de valors que obtenim al girar
el potenciòmetre utilitzant el Serial Monitor. En el codi
inicialitzarem l'ob
jecte serial al setup, configurant una Després d'haver carregat l'script a l'Arduino, clica el botó
velocitat de 9600 bauds. A loop llegirem el valor del Serial Monitor per veure els valors a mesura que gires
piu analògic A0 i l'imprimirem a l'ob
jecte serial amb la el potenciòmetre. S'obrirà una finestra i veuràs els valors
funció println. dins un rang entre 0 i 1024.
13. cicle de treball del 0% - analogWrite(0)
5V
0V
cicle de treball del 50% - analogWrite(127)
5V
0V
cicle de treball del 100% - analogWrite(255)
5V
0V
Utilitzarem la modulació per amplada de
polsos (PWM). És una manera de simular
un valor analògic tot alterant la tensió
Ara utilitzarem els valors variables que es reben del potenciòmetre entre el màxim i el mínim a diferent ritme
com atenuador per controlar un LED. Connecta l'ànode mit jançant o cicle de treball. Es pot utilitzar la PWM en
un resistor al piu 3 de la placa i el càtode a terra. els pius 3, 5, 6, 9, 10 i 11.
i nt sensor Val ue = 0;
voi d set up( ) {
pi nMode( 3, OUTPUT) ;
}
voi d l oop( ) {
sensor Val ue = anal ogRead( A0) ;
anal ogW i t e( 3, sensor Val ue/ 4) ;
r
}
Primer crearem una variable per emmagatzemar el valor
del potenciòmetre. A setup definim el piu 3 com sortida.
A loop emmagatzemem el valor que s'ha llegit del pin A0
a la variable. Llavors escrivim el valor al piu 3, el del LED.
Hem de dividir la variable entre 4 per tal de tenir un rang La lluentor del LED canvia, entre completament apagat
de valors entre 0 i 255 que és un byte. i molt luent al girar el potenciòmetre.
14. S'ha acabat!.
Enllaços
Aquesta és una introducció
molt breu. A les següents Programari
vinyetes hi ha enllaços i Descàrrega de programari
altres recursos. Proveu-los http://arduino.cc/es/Main/Software
tots i en trobareu molts Referència del llenguatge
més!. http://arduino.cc/es/Reference/HomePage
On comprar
http:/
/arduino.cc/es/Main/Buy
http:/
/store.arduino.cc/eu/index.php
Guies Te x t i d i b u i x o s d e J o d y C u l k i n
Guies del web d'Arduino vegeu-ne més a jodyculkin.com
http:/
/arduino.cc/es/Tutorial/HomePage Traduït al català, adaptat i remaquetat per Antoni Ubieto Xirgas
Agraïments especials a Tom Igoe, Marianne Petit, Calvin Reid,
http:/
/arduino.cc/playground/es/manuales al professorat i personal del Interactive Telecommunications
Llibres Program de la NYU particularment Dan O'Sullivan,Danny Rozin
,
i Red Burns. Gràcies a Cindy Karasek, Chris Stein, Sarah Teitler
,
http:/
/arduino.cc/playground/Es/Manuales Kathy Goncharov i Zannah Marsh.
Pro
jectes Moltes, moltes gràcies al Arduino Team per oferir -nos
aquesta plataforma de codi obert robusta i flexible.
http:/
/arduino.cc/playground/Es/Pro
jects I gràcies a la animada, activa i sempre creixent
comunitat Arduino.
Introduction to Arduino by Jody Culkin
està subjecta a una llicència Creative Commons
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0
Unported License.
La traducció i adaptació d'Antoni Ubieto Xirgas
és per tant també sub jecta a la mateixa llicència