Treball demanat per Maria Ward

1. l'ordinador modern Informàtica
1.Els Percusors.
· L'àbac:
Va ser el primer instrument per calcular. és una eina per al càlcul manual d'operacions
aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles.
S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa
servir la base decimal on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes,
etcètera.
L'àbac generalment s'utilitza per realitzar les operacions aritmètiques bàsiques (, resta,
multiplicació i divisió). El seu orígen es remonta als secles III o IV a. De C.
· Màquina aritmètica:
La pascalina va ser la primera calculadora que funcionava a base de rodes i
engranatges, inventada en 1642 pel filòsof i matemàtic francès Blaise Pascal (1623-1662).
El primer nom que li va donar a la seva invenció va ser «màquina d'aritmètica». Després la
va anomenar «roda pascalina», i finalment «pascalina». Aquest invent és l'avantpassat
remot de l'actual ordinador. Constava d'un conjunt de rodes dentades cada una d'elles,
numerades del del 0 al 9. Al passar una roda del 9 al 0 avançava una dent de roda la
següent.
Pàgina 1

2. l'ordinador modern Informàtica
· La màquina de Leibnitz:
Leibniz va estendre les idees de Blaise Pascal i, en 1671, va introduir el Staffelwalze (Step
Reckoner, també conegut com el stepped Reckoner o màquina de Leibniz), un dispositiu
que, així com executava addicions i sostraccions, podia multiplicar, dividir i treure arrels
quadrades mitjançant una sèrie de passos d'addicions. Els dispositius de Pascal i Leibniz
van ser els avantpassats de les computadores d'escriptori d'avui, i els derivats d'aquestes
màquines, incloent la calculadora Curta, van continuar sent produïts fins que a principis
dels anys 1970 els seus equivalents electrònics finalment van arribar a ser fàcilment
disponibles i barats.
· Màquines en diferències:
-Una màquina diferencial és una calculadora mecànica de propòsit especial, dissenyada
per calcular funcions polinòmiques. Ja que les funcions logarítmiques i trigonomètriques
poden ser aproximades per polinomis, aquesta màquina és més general del que sembla
al principi.
És un dispositiu de naturalesa mecànica per calcular i imprimir taules de funcions. Més
concretament, calcula el valor numèric d'una funció polinòmica sobre una progressió
aritmètica obtenint una taula de valors que s'aproxima a la funció real (basat en que
qualsevol funció pot ser aproximada per polinomis).
1ª: funcions de segon grau amb 6 xifres.
2ª: funcions de sisè grau amb 18 xifres.
Pàgina 2

3. l'ordinador modern Informàtica
· Màquina Analítica (1831):
-Permet executar qualsevol operació sense intervenció humana en el procés de càlcul.
Consta d'una memòria, una unitat aritmètica, sistema d'engranatges per transferir dades
entre la memòria i la unitat aritmètica i un dispositiu per introduir i extreure dades de la
màquina.
Emprava targetes perforades per a programar-se.
Però mai va arribar a construir-se completament.
· Màquines electromecàniques:
· Herman Hollerith (1860-1929):
– Cens dels Estats Units, fa targetes perforades y crea l'empressa
(TMC) que dona lloc a IMB.
· Konrad Zuse:
– Construeix el primer calcuador universal programable (Z3) (1941).
Treballa en binari.
Pàgina 3

4. l'ordinador modern Informàtica
2.L'impúls que va representar la 2a GM.
– Abans de la Segona Guerra Mundial, els ordinadors analògics elèctrics i mecànics
eren considerats l'"estat de l'art", i molts pensaven que era el futur de la
computació. Els ordinadors analògics prenen l'avantatge de les grans similituds
entre les matemàtiques de fenòmens a baixa-escala -la posició i el moviment de
les rodes, o el voltatge i el corrent dels components electrònics- i les matemàtiques
d'altres fenòmens a més gran escala, com ara les trajectòries balístiques, la inèrcia,
la ressonància, la transferència d'energia, el moment, etc. Així doncs, aquests
sistemes modelen i simulen aquests últims fenòmens mitjançant els primers, usant el
voltatge i el corrent com a quantitats analògiques, permetent als usuaris predir el
comportament dels sistemes d'interès observant només els seus anàlegs elèctrics.
L'era de la computació moderna va començar amb l'ús d'elements electrònics
com a substituts dels seus equivalents i amb els càlculs digitals substituint als càlculs
analògics. Les màquines foren contruïdes a mà i sovint utilitzaven targetes
perforades com a entrada i com a principal memòria d'emmagatzematge.
Durant la II Guerra Mundial, un equip de científics van crear el primer ordinador
digita totalment electrònic: EL COLOSSUS.
3.Els transistors.
El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a
amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i
emissor. Físicament, la base sempre està entre l'emissor i el col·lector: un petit corrent o
voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor és el
component principal de tota l'electrònica moderna i pedra angular dels dispositius
electrònics moderns, i s'utilitza en ràdio, telefonia, ordinadors i altres sistemes electrònics. El
transistor se cita sovint com un dels majors èxits del segle XX, i alguns el consideren un dels
més importants avenços tecnològics en la història de la humanitat. Alguns transistors són
envasats individualment, però la majoria es troben en circuit integrats.
Pàgina 4

5. l'ordinador modern Informàtica
· Transistor bipolar:
El transistor bipolar (conegut també per BJT, de les sigles angleses de Bipolar Junction
Transistor) va ser el primer tipus de transistor en ser produït massivament i és un dispositiu
de tres terminals, anomenats emissor, base i col·lector. La propietat més destacada
d'aquest dispositiu és que, dintre d'uns marges determinats, el corrent en l'emissor i el
col·lector és controlat per corrent relativament petit de la base.
L'estructura física d'un transistor bipolar consta de dues unions PN disposades una a
continuació de l'altra. Entre els terminals emissor i base hi ha una unió PN, anomenada
unió emissora i entre els terminals base i col·lector una altra unió PN anomenada unió
col·lectora. Hi ha dos tipus de transistors bipolars: el NPN i el PNP. Aquests noms vénen de
la seva descripció física : En el transistor NPN, l'emissor és un semiconductor tipus N, la
base és del tipus P i el col·lector és de tipus N. L'estructura física del transistor PNP és igual
a l'anterior si canviem les regions P per regions N, i les N per P.
· Transistor com a commutador:
S'utilitzen els transistors com interruptors electrònics, tant per a aplicacions d'alta potència
com fonts d'alimentació commutada o per aplicacions de baixa potència, com ara
portes lògiques.
Una vegada la tensió de la base assoleix un determinat nivell, el corrent no augmentarà
en augmentar la tensió V BE i la sortida es durà a terme en un determinat voltatge.
Aleshores es diu que el transistor està saturat. Per tant, els valors de la tensió d'entrada
poden ser escollits de tal manera que la sortida estigui totalment apagada (off),[9] o
completament encesa (on). El transistor actua com un interruptor, i aquest tipus
d'operacions és comuna en circuits digitals, on només els valors "on" i "off" són rellevants. El
mode de treball del transistor com a commutador és similar al funcionament d'un
interruptor, té dos estats definits:
Pàgina 5

6. l'ordinador modern Informàtica
Estat obert o de no conducció (OFF). Presenta una resistència infinita.
Estat tancat o de conducció (ON). Presenta una resistència zero.
El control de l'estat de sortida del transistor, format pels terminals col·lector-emissor,
s'efectua a través del terminal base. Els sentits dels corrents al transistor varien segons el
tipus de transistor, si és NPN o PNP. L'emissor, que en el símbol està representat amb una
punta de fletxa per diferenciar-lo del col·lector, indica el sentit que pot seguir el corrent
en aquest terminal. Al transistor NPN:
El corrent d'emissor (Ie) surt de l'interior a l'exterior.
El corrent de col·lector (Ic) entra al transistor.
El corrent de base (Ib) entra al transistor.
Zona de tall : El fet de fer nul el corrent de base, és equivalent a mantenir el circuit base
emissor obert, en aquestes circumstàncies el corrent de col·lector és pràcticament nul i
per això es pot considerar el transistor en el seu circuit com un interruptor obert.
Zona de saturació : El díode col·lector està polaritzat directament i el transistor es
comporta com una petita resistència. En aquesta zona un augment del corrent de base
no provoca un augment del corrent de col·lector, aquest depèn exclusivament de la
tensió entre emissor i col·lector. El transistor s'assembla en el seu circuit emissor-col·lector a
un interruptor tancat.
Pàgina 6

7. l'ordinador modern Informàtica
· Transistor com amplificador:
Està dissenyat de forma que un petit canvi en el voltatge (V ref) canvii el petit corrent a
través de la base del transistor i l'amplificació del corrent del transistor combinat amb les
propietats del circuit significa que petits canvis a V ref produeix grans canvis a Ve .
Són possibles diferents configuracions d'un sol transistor amplificador, amb algunes que
proporcionen guany de corrent, d'altres guany de tensió, i algunes ambdues coses.
I podem parlar de la següents zona de treball:
Zona activa directa: Correspon a una polarització directa de la unió emissor-base i a una
polarització inversa de la unió col·lector-base. Aquesta és la regió d'operació normal del
transistor per a amplificació.
· Transistor d'efecte camp:
El corrent que circula entre drenador i sortidor és controlat per la tensió aplicada a la
porta. Aquest transistor té, de fet, un quart terminal cos B. A aquest terminal se li aplica
una tensió fixa. Un element fonamental en aquest transistor és el condensador de porta
que, en els primers transistors, era format per un metall, una capa d'òxid de silici com a
dielèctric i un semiconductor com a segona placa del condensador. Precisament el nom
d'aquest transistor deriva d'aquesta estructura. Un aspecte molt important d'aquest
dispositiu és que ocupa una extensió menor sobre el silici que el transistor bipolar i això
permet una alta densitat d'integració. En fets,drenatge a la font actual dels fluxos a través
de la realització d'un canal.
Pàgina 7

8. l'ordinador modern Informàtica
L'estructura d'un transistor MOS d'acumulació es representa a la figura. És constituït per un
semiconductor de tipus P, on s'han creat dues regions N que constitueixen el sortidor S i el
drenador D. Entre aquestes regions, es forma el condensador de porta, constituït per una
placa metàl·lica, on el terminal de porta G fa contacte, un òxid de porta que actua com
a dielèctric, i el semiconductor que forma la segona placa. El transistor MOS s'utilitza
principalment a circuits integrats com a resistència, ja que l'ús d'aquesta no és convenient
per raons tecnològiques
4.MICROXIP.
– Un circuit integrat (CI), també conegut com xip o microxip, és una pastilla petita
de material semiconductor, d'alguns mil · límetres quadrats d'àrea, sobre la qual es
fabriquen circuits electrònics generalment mitjançant fotolitografia i que està
protegida dins d'un encapsulat de plàstic o ceràmica. El encapsulat posseeix
conductors metàl · lics apropiats per fer connexió entre la pastilla i un circuit
imprès.
Existeixen almenys tres tipus de circuits integrats:
Circuits monolítics: Estan fabricats en un sol monocristall, habitualment de silici,
però també existeixen en germani, arseniür de gali, silici-germani, etc
Circuits híbrids de capa fina: Són molt similars als circuits monolítics, però, a més,
contenen components difícils de fabricar amb tecnologia monolítica. Molts
convertidors A / D i convertidors D / A es van fabricar en tecnologia híbrida fins que
els progressos en la tecnologia van permetre fabricar resistors precisos.
Pàgina 8

9. l'ordinador modern Informàtica
Circuits híbrids de capa gruixuda: S'aparten força dels circuits monolítics. De fet
solen contenir circuits monolítics sense càpsula, transistors, díodes, etc, sobre un
substrat dielèctric, interconnectats amb pistes conductores. Els resistors es dipositen
per serigrafia i s'ajusten fent talls amb làser. Tot això s'encapsula, en càpsules
plàstiques o metàl · liques, depenent de la dissipació d'energia calòrica requerida.
En molts casos, la càpsula no està "modelada", sinó que simplement es cobreix el
circuit amb una resina epoxi per protegir-lo. Al mercat es troben circuits híbrids per
a aplicacions en mòduls de ràdio freqüència (RF), fonts d'alimentació, circuits
d'encesa per a automòbil, etc
Pàgina 9

10. l'ordinador modern Informàtica
5.Opinió.
– Aquest treball m'ha semblat bastant útil de fer, ja que així aprenem una mica més
d'historia de l'informàtica.
També m'ha agradat perquè he descobert coses que no s'habia i he descobert
com eres els ordinadors d'avans i tota la seva evolució, han canviat massa.
En general aquest treball ha estat bastant bé ja que com he dit he ampliat els
meus recursos sobre l'informàtica.
6.REFERÈNCIES.
http://es.wikipedia.org/wiki/Circuito_integrado#Tipos
http://es.wikipedia.org/wiki/Microchip
http://ca.wikipedia.org/wiki/Transistor#Tipus
http://www.xtec.cat/~jjordan/electro/analog/transis.htm
http://es.slideshare.net/AriadnaAndrea/evoluci-del-ordinador
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_dels_ordinadors
http://es.wikipedia.org/wiki/Pascalina
http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A1quina_anal%C3%ADtica
http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80bac
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ordinador#Hist.C3.B2ria
Pàgina 10