Mesura de govern sobre el Programa d'Actuacions en relació a l'adhesió de l'A...Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern sobre el Programa d'Actuacions en relació a l'adhesió de l'Ajuntament de Barcelona a la celebració de l'Any Europeu de la Gent Gran i la Solidaritat entre Generacions 2012
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per prevenir el sen...Ajuntament de Barcelona
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona.
Mesura de Govern per a l’elaboració de l’Estratègia municipal contra la SoledatAjuntament de Barcelona
La soledat no desitjada s’ha convertit en un problema global de les societats actuals, fins i tot es considera una de les epidèmies del segle XXI. Des dels primers estudis sobre soledat (cap al 1950) persisteix l’estereotip que la soledat només la pateixen les persones grans. L’estigmatització de la soledat, sovint es relaciona de manera negativa amb l’aïllament social, la qual cosa ha provocat que només es facin visibles els casos més extrems, com les persones grans que moren soles.
El de les persones amb discapacitat és un dels col·lectius més vulnerables i amb més risc a l'hora de fer front a una malaltia com la covid-19. Per això, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha dut a terme un seguit d'actuacions per tal de garantir els drets de les persones amb diversitat funcional en la gestió de la situació d'emergència sanitària.
L'UCER, en el seu segon any d’activitat, ha atès majoritàriament situacions relacionades amb l’actual context del mercat privat del lloguer. En aquest informe es detalla el seu volum de gestió i les alternatives que pot oferir l’Ajuntament per fer front a les situacions d’exclusió residencial.
Mesura de govern sobre el Programa d'Actuacions en relació a l'adhesió de l'A...Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern sobre el Programa d'Actuacions en relació a l'adhesió de l'Ajuntament de Barcelona a la celebració de l'Any Europeu de la Gent Gran i la Solidaritat entre Generacions 2012
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per prevenir el sen...Ajuntament de Barcelona
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona.
Mesura de Govern per a l’elaboració de l’Estratègia municipal contra la SoledatAjuntament de Barcelona
La soledat no desitjada s’ha convertit en un problema global de les societats actuals, fins i tot es considera una de les epidèmies del segle XXI. Des dels primers estudis sobre soledat (cap al 1950) persisteix l’estereotip que la soledat només la pateixen les persones grans. L’estigmatització de la soledat, sovint es relaciona de manera negativa amb l’aïllament social, la qual cosa ha provocat que només es facin visibles els casos més extrems, com les persones grans que moren soles.
El de les persones amb discapacitat és un dels col·lectius més vulnerables i amb més risc a l'hora de fer front a una malaltia com la covid-19. Per això, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha dut a terme un seguit d'actuacions per tal de garantir els drets de les persones amb diversitat funcional en la gestió de la situació d'emergència sanitària.
L'UCER, en el seu segon any d’activitat, ha atès majoritàriament situacions relacionades amb l’actual context del mercat privat del lloguer. En aquest informe es detalla el seu volum de gestió i les alternatives que pot oferir l’Ajuntament per fer front a les situacions d’exclusió residencial.
La crisis sanitària i el confinament decretat al març van provocar una crisi social sense precedents, a la qual estem fent front amb un esforç també inèdit dels serveis de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI.
Mesura de govern - Sumant aliances: Barcelona, ciutat lliure de violències ma...Ajuntament de Barcelona
Aquesta mesura de govern defineix el full de ruta del mandat 2019-2023 en la lluita contra les violències masclistes, establint les principals línies de treball, objectius i actuacions a desenvolupar els propers 4 anys.
Parteix de la feina feta fins al moment: actualitza, consolida i complementa els objectius i línies d’actuació plantejades en la Mesura de govern de millora del sistema per l'abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona presentada el 2015; en recull les actuacions que van quedar pendents i en consolida els avanços i innovacions. Alhora, però, també marca noves prioritats: afegim un focus més específic en la implicació ciutadana per combatre aquesta problemàtica i en la lluita contra les violències sexuals i digitals.
Mesura de govern: Promoció de les persones grans a Barcelona 2017-2021Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona, presentada a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 d'octubre de 2017.
El Pla d'Actuació Municipal (PAM) és el document de compromís de govern on queda reflectida la planificació estratègica del mandat, quins són els objectius que es persegueixen i les actuacions que es pretenen desenvolupar.
Mesura de Govern: Estratègia d'impuls de l'Agenda 2030 a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Davant la urgència dels grans reptes globals, al final del 2015 les Nacions Unides va definir disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS) fonamentals per preservar el planeta i fer possible una vida digna per a totes les persones que hi viuen. Aquests ODS configuren l’anomenada Agenda 2030, que va ser aprovada de forma unànime pels 193 estats
membres de les Nacions Unides.
L’Agenda 2030 és un pla d’acció per assolir els disset objectius de desenvolupament sostenible següents:
1. Fi de la pobresa
2. Fam zero
3. Salut i benestar
4. Educació de qualitat
5. Igualtat de gènere
6. Aigua neta i sanejament
7. Energia neta i assequible
8. Treball digne i creixement econòmic
9. Indústria, innovació i infraestructures
10. Reducció de les desigualtats
11. Ciutats i comunitats sostenibles
12. Consum i producció responsables
13. Acció climàtica
14. Vida submarina
15. Vida terrestre
16. Pau, justícia i institucions sòlides
17. Aliança pels objectius
Tenint en compte el pes del món local en l’Agenda 2030, així com la tradició de la ciutat de Barcelona de vincular-se a les apostes més avançades en matèria de sostenibilitat, resulta coherent i necessari que Barcelona interpreti localment (“localitzi”) aquesta Agenda 2030 i l’adapti a les condicions del nostre context.
Dins del programa elecoral d' A.MUN Montcada per a les eleccions locals del 2015, presentem les propostes referents a l' àrea de Drets i polítiques socials: sanitat, educació, serveis socials, antipatriarcal i immigració.
El Pla de mandat és la concrecció operativa de l'Acord de Govern entre els socis que conformen el govern municipal. Estructurat en Prioritats - Àmbits - Acords. La seva vigència és pel conjunt del mandat.
---
El Plan de Mandato es la concreción operativa del Acuerdo de Gobierno entre las dos fuerzas que lo configuran. Se estructura en Prioridades - Ámbitos - Acuerdos y su vigencia es la de todo el mandato.
Extret de la intervenció de Marina Geli, coordinadora del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, durant el debat 'Com serà l'atenció a les persones el 2030?'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Què ens diu la recerca social d’urgència sobre els impactes
de la covid-19 en les vides i els drets de la infància i l’adolescència? Quina resposta ha donat el govern de la ciutat?
Anàlisi de la recerca social d’urgència per a l’informe Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2020, amb esment a les actuacions del govern de la ciutat per mitigar els impactes de la covid-19 en les vides i drets dels infants i adolescents.
Instrument que vol impulsar el desenvolupament local d’Horta-Guinardó i, per tant, generar una activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori, que contribueixi a satisfer les necessitats del seu veïnat a partir de la concertació d’una estratègia amb els actors del Districte.
El paper de les persones grans a la societat | Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
Jornada sobre envelliment actiu i solidaritat intergeneracional. El paper de les persones grans a la societat. A càrrec de la sociòloga Montserrat Mora Fernàndez
Ponència de la sociòloga Montserrat Mora en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
La crisis sanitària i el confinament decretat al març van provocar una crisi social sense precedents, a la qual estem fent front amb un esforç també inèdit dels serveis de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI.
Mesura de govern - Sumant aliances: Barcelona, ciutat lliure de violències ma...Ajuntament de Barcelona
Aquesta mesura de govern defineix el full de ruta del mandat 2019-2023 en la lluita contra les violències masclistes, establint les principals línies de treball, objectius i actuacions a desenvolupar els propers 4 anys.
Parteix de la feina feta fins al moment: actualitza, consolida i complementa els objectius i línies d’actuació plantejades en la Mesura de govern de millora del sistema per l'abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona presentada el 2015; en recull les actuacions que van quedar pendents i en consolida els avanços i innovacions. Alhora, però, també marca noves prioritats: afegim un focus més específic en la implicació ciutadana per combatre aquesta problemàtica i en la lluita contra les violències sexuals i digitals.
Mesura de govern: Promoció de les persones grans a Barcelona 2017-2021Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona, presentada a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 d'octubre de 2017.
El Pla d'Actuació Municipal (PAM) és el document de compromís de govern on queda reflectida la planificació estratègica del mandat, quins són els objectius que es persegueixen i les actuacions que es pretenen desenvolupar.
Mesura de Govern: Estratègia d'impuls de l'Agenda 2030 a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Davant la urgència dels grans reptes globals, al final del 2015 les Nacions Unides va definir disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS) fonamentals per preservar el planeta i fer possible una vida digna per a totes les persones que hi viuen. Aquests ODS configuren l’anomenada Agenda 2030, que va ser aprovada de forma unànime pels 193 estats
membres de les Nacions Unides.
L’Agenda 2030 és un pla d’acció per assolir els disset objectius de desenvolupament sostenible següents:
1. Fi de la pobresa
2. Fam zero
3. Salut i benestar
4. Educació de qualitat
5. Igualtat de gènere
6. Aigua neta i sanejament
7. Energia neta i assequible
8. Treball digne i creixement econòmic
9. Indústria, innovació i infraestructures
10. Reducció de les desigualtats
11. Ciutats i comunitats sostenibles
12. Consum i producció responsables
13. Acció climàtica
14. Vida submarina
15. Vida terrestre
16. Pau, justícia i institucions sòlides
17. Aliança pels objectius
Tenint en compte el pes del món local en l’Agenda 2030, així com la tradició de la ciutat de Barcelona de vincular-se a les apostes més avançades en matèria de sostenibilitat, resulta coherent i necessari que Barcelona interpreti localment (“localitzi”) aquesta Agenda 2030 i l’adapti a les condicions del nostre context.
Dins del programa elecoral d' A.MUN Montcada per a les eleccions locals del 2015, presentem les propostes referents a l' àrea de Drets i polítiques socials: sanitat, educació, serveis socials, antipatriarcal i immigració.
El Pla de mandat és la concrecció operativa de l'Acord de Govern entre els socis que conformen el govern municipal. Estructurat en Prioritats - Àmbits - Acords. La seva vigència és pel conjunt del mandat.
---
El Plan de Mandato es la concreción operativa del Acuerdo de Gobierno entre las dos fuerzas que lo configuran. Se estructura en Prioridades - Ámbitos - Acuerdos y su vigencia es la de todo el mandato.
Extret de la intervenció de Marina Geli, coordinadora del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, durant el debat 'Com serà l'atenció a les persones el 2030?'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Què ens diu la recerca social d’urgència sobre els impactes
de la covid-19 en les vides i els drets de la infància i l’adolescència? Quina resposta ha donat el govern de la ciutat?
Anàlisi de la recerca social d’urgència per a l’informe Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2020, amb esment a les actuacions del govern de la ciutat per mitigar els impactes de la covid-19 en les vides i drets dels infants i adolescents.
Instrument que vol impulsar el desenvolupament local d’Horta-Guinardó i, per tant, generar una activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori, que contribueixi a satisfer les necessitats del seu veïnat a partir de la concertació d’una estratègia amb els actors del Districte.
El paper de les persones grans a la societat | Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
Jornada sobre envelliment actiu i solidaritat intergeneracional. El paper de les persones grans a la societat. A càrrec de la sociòloga Montserrat Mora Fernàndez
Ponència de la sociòloga Montserrat Mora en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Mesura de Govern per a l'elaboració del Pla d'accessibilitat universal de Bar...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 té l’objectiu de garantir l’exercici complet dels drets de les persones, independentment de si tenen algun tipus de discapacitat o diversitat funcional. Durant la primera fase del pla s’analitzaran amb detall els serveis que es presten a la ciutadania, tant els públics com els privats, per identificar els que no garanteixen la igualtat d’accessibilitat. Un cop enllestida la fase de diagnòstic, es preveu una fase d’elaboració de solucions tipus i un període d’aplicació de les mesures plantejades.
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Ponència de Dolors Juvinyà, de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
A través d’aquestes pàgines també volem fer
visible el ferm compromís de l’organització amb
l’Agenda 2030 de Nacions Unides i la nostra
contribució, des del treball que fem en els diferents
àmbits d’intervenció, al compliment dels Objectius
de Desenvolupament Sostenible (ODS).
La Creu Roja ha adoptat un paper clau dins
de l’Aliança Mundial per al Desenvolupament
Sostenible. Una implicació que també queda
reflectida en les diverses iniciatives que duem a terme per conscienciar els governs, el sector
privat i la ciutadania i aconseguir que cooperin per assolir objectius com el respecte als drets
humans de totes les persones, la protecció del medi ambient o el foment de la democràcia i
la justícia social.
Aquests objectius estan en línia amb la nostra missió humanitària i amb el nostre compromís de
millorar les condicions de vida dels col·lectius més fràgils i combatre l’exclusió social. Durant
aquest any, un total de 120.105 persones en situació d’extrema vulnerabilitat han requerit l’ajut
de la Creu Roja per tirar endavant. Malauradament, de cada 10 persones que durant 2018 van
sortir de la pobresa, dues han tornat enguany a necessitar ajuda humanitària de l’organització,
fet que posa de manifest l’abast de la pobresa intermitent i la situació de fragilitat social en què
viuen els sectors més vulnerables de la població.
Al llarg d’aquests mesos, també hem continuat desenvolupant la nostra activitat en altres
àmbits no menys importants com la prevenció i la promoció de la salut, la integració de les
persones nouvingudes, l’acompanyament de la gent gran, la sensibilització a joves i infants a
través de Creu Roja Joventut, la inserció laboral de col·lectius exclosos del mercat de treball, la
cooperació internacional i la resposta immediata i eficient en socors i emergències, de la qual les
intervencions en els incendis de Ribera d’Ebre i en els aiguats provocats per la tempesta DANA
en són un bon exemple.
Tota aquesta tasca ingent no hauria estat possible sense la implicació activa dels 16.647
voluntaris i voluntàries de l’entitat i de les 1.468 persones que formen l’equip tècnic, a més del
suport, un cop més, de persones sòcies, administracions públiques, empreses i entitats.
Gràcies novament pel vostre compromís, tan necessari per poder fer camí cap a un altre món possible.
Mesura de govern presentada al Plenari del Consell Municipal el 29 de novembre de 2013 relativa a la creació d'un servei integral d'acompanyament, assessorament, i orientació per als i les adolescents de Barcelona i les seves famílies.
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Pla Municipal de Família per als anys compresos entre el 2013 i el 2016 presentat el 20 de desembre al Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona.
Bones pràctiques europees en relacions intergeneracionals | Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
Ponència de Dolors Juvinyà, de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional
Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
El mes de febrer de 2021 es va presentar al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona la Mesura de govern d’innovació social (a partir d’ara, MdG o mesura). Una iniciativa que comprèn 35 actuacions adreçades a donar una empenta a la innovació social i millorar la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques socials municipals i l’accés de la ciutadania als serveis socials municipals, en un context marcat per la crisi social provocada per la pandèmia
de la covid-19 i el canvi sobrevingut de les relacions entre l’Administració pública i els i les ciutadanes. Aquesta mesura estableix sinergies amb la Mesura de govern de l’estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial (2021).
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Any europeu Envelliment Actiu
1. Tinència d’Alcaldia de Qualitat de Vida,
Igualtat i Esports.
Mesura de Govern per l’adhesió de la ciutat de Barcelona a la
celebració de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la
Solidaritat entre Generacions 2012
2.
Mesura de Govern per l’adhesió de la ciutat de Barcelona a la celebració de l’Any
Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions 2012
Índex
1. L’any 2012, Any europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions
2. Definició
3. La gent gran a Barcelona
4. Antecedents de polítiques de foment de l’envelliment actiu
4.1 Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran
5. Objectius
6. Línies d’Actuació
7. Estratègies de col·laboració
8. Pressupost
9. Línies de futur
www.bcn.cat 1
3.
Mesura de Govern per l’adhesió de la ciutat de Barcelona a la celebració de l’Any
Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions 2012
» 1. L’any 2012, Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions
La Unió Europea ha declarat l’any 2012 com l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre
Generacions, amb l’objectiu de donar resposta a l’intens procés d'envelliment de la població de la UE.
S’estima que a partir de 2012, la població europea en edat de treballar començarà a disminuir, mentre
que la població major de 60 anys seguirà augmentant en prop de dos milions de persones l'any. La
pressió més forta s'espera que passi en el període 2015-2035, quan la generació del baby-boom entri a
formar part de la població jubilada. Aquest sobreenvelliment de la població es deu a l’efecte combinat de
l’espectacular increment de l’esperança de vida de la població (3 anys de mitja per dècada) i als baixos
índexs de natalitat registrats a Europa.
Aquesta realitat implica reptes però també oportunitats en l’àmbit de la convivència, la integració i el
benestar social a la UE. Els principals reptes es plategen per a la sostenibilitat de les finances públiques,
en particular el finançament de l'assistència sanitària i les pensions, amb el risc de debilitar la solidaritat
entre les generacions i en el sí de les famílies. Però també grans oportunitats per la important contribució
real i potencial que la gent gran pot fer a la societat.
L'Any Europeu de Envelliment Actiu està dissenyat per servir com a marc per a la sensibilització, per
identificar i difondre bones pràctiques i, sobretot, per fomentar polítiques de promoció de l'envelliment
actiu i de solidaritat entre generacions entre els seus estats membres i els diferents nivells de governs
locals, en col·laboració amb els diferents agents socials i de la societat civil.
» 2. Definició
Als anys 90, l’ Organització Mundial de la Salut va substituir el concepte d'envelliment saludable i va
adoptar el més ampli d'envelliment actiu amb la intenció d’incorporar els diversos factors que, juntament
amb l’atenció sanitària, incideixen en el procés d'envellir, definint-lo així:
“Envelliment actiu és el procés d'optimitzar oportunitats per al benestar físic, psíquic i mental a tot el
decurs de la vida, per tal d'estendre l'expectativa de vida, la productivitat i la qualitat de vida en l'edat
avançada”.
L’envelliment és un procés, no un estat, i per tant, no comença en el moment en què per edat
cronològica s’entra en el grup de persones grans, a l’Estat Espanyol als 65 anys (fins al 2013 que de
manera gradual s’incrementarà als 67 anys). Aquest procés d’envelliment té lloc al llarg de tota la vida,
comença físicament en edats molt primerenques i té a veure amb la nostra història de vida. Envellim
doncs, segons hem viscut i la pròpia persona esdevé el principal agent de canvi en funció de la seva
trajectòria vital i les seves actituds personals. D’aquí rau la importància de sensibilitzar al conjunt de la
població.
www.bcn.cat 2
4.
D’altra banda, el terme actiu no es refereix sols a la capacitat d’estar físicament actiu, sinó, principalment,
a la participació en la vida econòmica, política, social, cultural i cívica per part de les persones grans.
L’envelliment actiu tracta d’ampliar l’esperança de vida amb bona qualitat per a totes les persones a
mesura que envelleixen en base a tres eixos:
» La participació de les persones grans, clau en el desenvolupament humà orientat a un exercici
socialment compromès, actiu i responsable de la ciutadania.
» El foment de la salut i del seu benestar social, material i emocional, com a requisit clau de la
qualitat de vida al llarg del procés d’envelliment i en situacions de dependència, mitjançant la
provisió de serveis.
» La creació d’entorns físics, comunitaris i socials, que garanteixin una vida quotidiana digna i
segura.
L’envelliment actiu proposa que les persones envelleixen no només a base de tenir cura d’elles
mateixes, sinó que sosté que les persones envelleixen bé, en la mesura que participen i contribueixen a
la societat. Aquest concepte també és vàlid per a les persones grans jubilades, les malaltes o les que
viuen en situació de discapacitat, en tant que poden seguir contribuint activament amb les seves
famílies, comunitats i nacions. D’aquesta manera entrem en el concepte de la solidaritat entre
generacions, com a un principi important de l’envelliment actiu.
Així doncs, promoure polítiques d’envelliment actiu, és promoure polítiques de prevenció i de promoció
de l’autonomia de les persones grans tot canviant una concepció encara molt arrelada segons la qual
envellir implica passivitat i dependència per posar en valor les contribucions que la gent gran aporta a la
societat. Aquestes aportacions contribuiran a millorar la solidaritat entre generacions i faran possible un
major nombre d’interaccions i de relacions positives que permetin eliminar algunes barreres que ara com
ara impedeixen que la nostra societat sigui realment per a tots i per a totes les edats.
Els paradigmes d’envelliment actiu posen l’accent en l’autonomia, els drets socials, la solidaritat entre
generacions i la vinculació relacional de la gent gran.
www.bcn.cat 3
5.
» 3. La gent gran a Barcelona
A Barcelona viuen 334.2731 persones majors de 65 anys, que representen el 20,5% de la població.
En els darrers trenta anys Barcelona ha experimentat canvis fonamentals en l’estructura i la dimensió
de la seva població. El grup de persones entre 16 i 64 anys (potencialment actives) s’ha mantingut
estable al llarg d’aquest període, el nombre d’infants ha disminuït de manera considerable i el grup de
persones de 65 anys i més ha experimentat un gran creixement.
Pel que fa a la distribució de sexes, Barcelona té més dones grans (60%) que homes (40%). A mesura
que augmenta l’edat la presència relativa de les dones també s’incrementa i si considerem el grup de 85
anys i més, les dones representen el 72% del total.
Pel que fa a la seva distribució a la ciutat, el districte amb més persones de 65 anys i més és
l’Eixample, situant-se a l’altre extrem Ciutat Vella. Per contra els districtes, els districtes d’ Horta-
Guinardó i Nou Barris són els districtes més envellits o amb una proporció superior de gent gran,
respecte la població de Barcelona.
1
Font. Cens, Padró Actiu del 2010. Recerca i Coneixement. Àrea Qualitat de Vida, Igualtat i Esparts.
www.bcn.cat 4
6.
Pel que fa a la situació econòmica de la gent gran, l’any 2010 el 24,1% de la població de 65 anys i més
declara tenir uns ingressos inferiors a l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, l’IPREM (532,51
euros/mes durant el 2010).
Pel que fa a les formes de convivència, en les darreres dècades ha disminuït considerablement el
nombre de persones per llar i ha augmentat el del nombre de persones que viuen soles. L’any 2010 eren
85.494 les persones de 65 anys i més que vivien soles, de les quals el 78,4% eren dones, i a mesuar que
s’incrementa l’edat també s’incrementa el de dones que viuen soles.
A Barcelona, el 51,2% de les persones de 65 anys i més no presenta cap tipus de dependència, el
26,2% presenta dependència lleu, el 10,7% moderada, el 7,9% greu i el 4% gran dependència.
A tall de resum:
» Hi ha 334.273 persones de 65 anys i més
» El pes relatiu de la gent gran sobre la població de la ciutat, se situa al voltant del 20,5% l’any
2010 i es preveu un ritme de creixement alentit pels propers 10 o 15 anys, moment a partir del
qual tendirà a incrementar-se..
» Hi ha més dones grans que homes grans: el 40% són homes i el 60% dones, tot i que hi ha una
lleugera tendència a l’equilibri en les properes dècades, considerant que envellir en parella serà
una tendència del futur.
» El sobre envelliment té una perspectiva de gènere. Si considerem el grup de 85 anys i més, les
dones representen el 72% del total.
» Prop d’un 50% de la població de 65 anys ha nascut fora de Catalunya.
» Més persones grans viuen soles. L’any 2010, 85.494 de les persones de 65 anys i més vivien
soles, prop del 26% del col·lectiu, majoritàriament dones.
» Més persones grans autònomes que dependents. Només un 22,6% del col·lectiu de persones
grans presenta algun tipus de dependència de moderada a greu.
» el 24,1% de la població de 65 anys i més declara tenir uns ingressos inferiors a l’Indicador Públic
de Renda d’Efectes Múltiples, l’IPREM, majoritàriament dones.
www.bcn.cat 5
7.
Així doncs, les persones grans conformen un dels col·lectius més nombrosos, dinàmics i diversos de la
Ciutat. Són majoritàriament persones actives, autònomes i amb un gran potencial d’implicació en les
dinàmiques ciutadanes, que aspiren a una Barcelona on convisquin persones de totes les edats, on les
de més edat se sentin i siguin reconegudes com una part important dels ciutadans, siguin tractades amb
respecte i es tingui en compte la seva diversitat i les seves aspiracions i necessitats particulars. Els
preocupa especialment la dependència i la soledat perquè poden comportar risc d’exclusió social. I
manifesten que, igual que el camí fet s’ha realitzat entre tots els ciutadans i ciutadanes, el camí que
queda per fer per millorar Barcelona també és cosa de la gent gran; elles i ells senten que poden
promoure canvis i dur-los a terme a través de les seves famílies, del barri on viuen, de les entitats i els
entorns en què participen.
» 4. Antecedents de polítiques de foment de l’envelliment actiu
Aquesta Mesura de Govern es recolza en les diferents polítiques de promoció de l’envelliment actiu i el
diàleg entre generacions que s’han anat fomentant en els darrers anys des dels diferents estaments
públics.
A nivell de l’Estat Espanyol, citar la celebració a Madrid l’any 2002 de la II Assemblea Mundial sobre
Envelliment promoguda per les Nacions Unides, i la posterior organització de la Conferència Ministerial
de la Regió Econòmica per Europa de Nacions Unides (CEPE) sobre envelliment, celebrada a Lleó l’any
2007. També hi va contribuir la celebració l’any 2010 a Logroño de la Conferència Europea sobre
“Envejecimiento Activo y Saludable”. L’elaboració del Libro Blanco del Envejecimiento Activo per part del
Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, que incorpora les darreres recomanacions i conclusions de
tots els organismes internacionals, i les aportacions realitzades en el III Congrés del Consejo Estatal de
Personas Mayores, celebrat al maig del 2009.
A Catalunya, el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya va publicar el Llibre
Blanc de la Gent Gran Activa l’any 2002 amb la voluntat d’orientar les polítiques socials cap el nou
paradigma de l’envelliment actiu, amb propostes de millora i recomanacions adreçades als governs
locals i a la ciutadania gran. En aquesta línia, l’any 2003 s’aprovà la Carta de Drets i Deures de la Gent
Gran de Catalunya (Resolució BEF/3622), fruit d’un intens treball entre el govern autonòmic i el Consell
Nacional de la Gent Gran de Catalunya, fonamentada en cinc principis propis de l’envelliment actiu:
dignitat, independència, autorealització, assistència i participació.
També la Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, va publicar l’any 2005 el document “Polítiques
locals per un envelliment actiu” que recull els principis de la política, eixos estratègics, objectius i línies
d’actuació recomanats als diferents governs locals.
www.bcn.cat 6
8.
A l’àmbit de Barcelona, l’Ajuntament ha desenvolupat en els darrers anys un seguit de polítiques per
promoure l’envelliment actiu i el diàleg entre generacions. D’entre aquestes polítiques destaquen:
» El Pla d’Actuació Municipal 2008–2011, que va apostar per incorporar la diversitat territorial a
través dels plans de districte i per promoure la participació ciutadana i la dimensió internacional.
» El Programa Municipal per a la Gent Gran 2006-2010, que promovia polítiques d’envelliment
actiu de l’OMS.
» L’aprovació l’any 2007 del Pla de Millora dels Casals i Espais de Gent Gran Municipals, amb
l’objectiu d’adequar les activitats proposades a les noves necessitats de la gent gran,
augmentant la participació i l’acció voluntària d’aquest col·lectiu.
» Les Bases per a un envelliment actiu i saludable a Barcelona, de l’Agència de salut Pública de
Barcelona, l’any 2009, que evidenciava la relació entre l’envelliment actiu i la promoció de la
salut de la gent gran amb la millora de la seva qualitat de vida.
» Les convencions «Les Veus de la Gent Gran de Barcelona», decisives per implicar les entitats, i
persones grans a l’acció de govern, posant èmfasi en un model de ciutat per a totes les edats,
promotora d’un envelliment actiu i saludable.
» El projecte Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran, que va confluir amb el nomenament l’any
2011 de Barcelona com a membre de la Xarxa Mundial de Ciutats Amigues de la Gent Gran.
» 4. 1 Barcelona Ciutat Amiga de la Gent gran
Ciutats Amigues de la Gent Gran és una iniciativa promoguda per l’Organització Mundial de la Salut
(OMS). L’any 2005, l’OMS engegà la Xarxa Mundial de Ciutats Amigues de la Gent Gran amb la
incorporació de ciutats dels cinc continents.
Una ciutat amiga de la gent gran crea un compromís per tal que les persones grans, en la seva
diversitat, visquin amb seguretat, mantinguin la seva salut i participin plenament en la societat. La ciutat
idònia per a la gent gran posa més en relleu les facilitats que les barreres, i afavoreix la vida quotidiana
per a les persones de totes les edats.
La primera fase desenvolupada en el programa de treball del Consell Assessor de la Gent Gran 2010-
2011, va suposar l’elaboració d’un diagnòstic participatiu sobre el nivell d’amigabilitat de la ciutat
referides als vuit àmbits definits per l’OMS:
» Participació social i cívica
» Mobilitat i transport
» Accessibilitat i ús dels espais públics i privats
» Habitatge
» Serveis socials i salut
» Relacions de suport i ajuda mútua
» Respecte, desigualtats i condició d’inclusió
» Comunicació i informació
Totes aquestes polítiques esmentades en aquest punt, han comportat un canvi important en l’orientació
de les polítiques que modifica completament l’òptica social sobre les persones grans com un grup passiu,
demandant permanent de prestacions i serveis i generador de despesa pública, per reconèixer la gran
contribució que les persones grans poden realitzar al benestar del país i al conjunt de la ciutadania, així
www.bcn.cat 7
9.
com la importància de la seva participació en els assumptes socials, econòmics, culturals, espirituals i
cívics.
» 5. Objectius
Amb l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la celebració de l’any Europeu de l’Envelliment Actiu i de
la Solidaritat entre Generacions, es vol refermar en el compromís en la construcció d’una ciutat per a
totes les edats i amiga de la gent gran, i adreçar-se a tots els ciutadans de Barcelona, des dels més
petits als més grans, així com al conjunt d’entitats, institucions, organitzacions professionals, i comptant
amb les aportacions dels diferents districtes de la ciutat, per tal de:
» Sensibilitzar al conjunt de la ciutadania, sobre la importància de la prevenció i la promoció de
l’envelliment (planificar aquest procés d’envelliment).
» Difondre i posar en valor les bones pràctiques d’envelliment actiu desenvolupades ja a
Barcelona, i impulsar noves accions que contribueixin a avançar en aquest objectiu compartit.
» Reconèixer la gran contribució de les persones grans en el benestar de la comunitat, en l’entorn
familiar i en el conjunt de la societat barcelonina.
» Promoure i impulsar la necessària solidaritat entre generacions per afavorir la cohesió social.
» 6. Línies d’actuació
Per a commemorar el 2012 com l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre
Generacions, l’Ajuntament de Barcelona impulsarà en col·laboració amb les institucions i entitats de la
ciutat, un ampli programa d’activitats que s’iniciarà a principis del mes de maig, coincidint amb la
celebració del Dia Europeu de la Solidaritat i Cooperació entre Generacions, amb un acte d’adhesió i
compromís dels diferents agents de la ciutat implicats en favor de la promoció dels valors de l’Any
Europeu i que aquest valors es projectin més enllà del 2012.
Aquest programa d’activitats posarà l’accent en els aspectes relacionats amb l’envelliment actiu i la
solidaritat entre generacions com són, entre d’altres, la participació, l’educació al llarg de la vida, la
cultura, els serveis socials i de salut, l’activitat física, l’habitatge i l’entorn, la xarxa familiar i comunitària,
els espais públics i la mobilitat, l’economia, el reconeixement de la diversitat, la protecció jurídica o la
visió de gènere.
Les línies d’’actuació:
I. Sensibilització al conjunt de la ciutadania de la importància de la promoció i prevenció de
l’envelliment actiu i dels valors de la solidaritat.
II. Creació de marcs de compromís i coresponsabilitat amb el teixit social de la ciutat
III. Promoció d’activitats per afavorir l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions
IV. Debat i generació de coneixement
www.bcn.cat 8
10.
Aquestes línies d’actuació es concretaran durant el primer trimestre del 2012, comptant amb la
participació dels diferents agents implicats. El resultat del procés d’elaboració es difondrà amb l’Agenda
de l’Any Europeu, que inclourà l’activitat impulsada per l’Ajuntament i l’activitat impulsada per la resta
d’actors.
Tal i com hem indicat a l’apartat d’objectius, les accions que es portaran a terme al llarg del 2012 aniran
adreçades a la gent gran, però també al sector dels professionals que directa o indirectament treballen
per o amb la gent gran, així com a la societat en general per tal d’anar conscienciant de mica en mica
sobre la importància d’envellir d’una manera activa, procés que s’inicia molt abans d’entrar a la jubilació.
Així, doncs, les iniciatives proposades es podran englobar dintre d’aquests paràmetres:
I- Sensibilització al conjunt de la ciutadania de la importància de la promoció i prevenció en
l’envelliment actiu i dels valors de la solidaritat:
» Elaboració de materials de “recomanacions per envellir activament” per a persones de 60 i més i
campanya de difusió adreçada a tota la ciutadania
» Projecció d’iniciatives i projectes singulars de la ciutat que es caracteritzin pel seu grau
d’innovació o impacte i que promouen l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions
» Accions de comunicació i sensibilització de l’Any Europeu
II- Creació de marcs de compromís i coresponsabilitat amb el teixit social de la ciutat
• Participació de la gent gran:
» Creació, dintre del Consell Assessor de la Gent Gran, del Grup de Treball de l’Any de
l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions
» Difusió i participació en les diferents iniciatives de les associacions i entitats de Barcelona per
commemorar l’Any Internacional
» Acte de cloenda amb el Concert de Nadal 2012 sota el lema del “ Diàleg entre generacions”
(19 de desembre 2012)
• Articulació de l’acció municipal i societat civil:
» Acte d’adhesió i compromís amb entitats, organitzacions, col·legis professionals i altres
institucions, coincidint amb la celebració del Dia Europeu de la Solidaritat i Cooperació entre
Generacions. ( maig 2012)
» Construcció d’una agenda única de l’Any Europeu que reculli les diferents activitats que es faran
a l’entorn durant l’any 2012
www.bcn.cat 9
11. » Commemoració de l’Any Europeu amb un acte central coincidint amb el dia internacional de la
gent gran (1 d’octubre 2012).
» Presentació del Pla d’Actuació Municipal per a la gent gran 2012-2015 (quart trimestre 2012)
III- Promoció d’activitats per afavorir l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions
» Foment i divulgació de les activitats formatives i de sensibilització promogudes per la xarxa de
serveis municipals i per les entitats i institucions de la ciutat, en la línia proposada per l’Any
Europeu.
» Promoció d’hàbits de vida saludable.
» Accions de promoció de l’accés de les persones grans a les noves tecnologies, amb especial
incidència en les dones grans.
» Difusió dels valors de la solidaritat a traves de l’acció voluntària amb entitats, iniciatives
comunitàries o de bon veïnatge.
» Promoció de les activitats de formació permanent per a gent gran, encaminat a la millora del seu
desenvolupament personal, cultural i social, tot fomentant la formació al llarg de la vida.
» Incloure activitats commemoratives de l’Any Europeu dintre les celebracions que Barcelona té
previstes per calendari
IV- Debat i generació de coneixement
» Instar al debat entre els diferents sectors professionals que donen servei a la gent gran
» Col·laboració amb les organitzacions per promoure la cultura de l’envelliment actiu com a
filosofia de vida.
www.bcn.cat 10
12.
7. Estratègies de col·laboració
Per a l’ organització de l’Any Europeu de l’envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions
impulsarem la col·laboració amb diverses institucions, tot promovent una amplia participació de les
diferents àrees municipals, districtes i entitats. Així doncs, entre d’altres, estem treballant perquè aquest
Any Europeu tingui el major ressò possible, i des de molts i diversos àmbits s’organitzin diferents
accions de sensibilització: Col·legis professionals, mitjans de comunicació, voluntariat, associacions de
gent gran, institucions, món acadèmic...de manera que es pugui arribar als diferents col·lectius: les
mateixes persones grans, les famílies, els infants, els professionals, i la societat en general.
Per tal de desenvolupar aquestes línies d’actuació és crearà un Grup Impulsor integrat pel Consell
Assessor de la Gent Gran, les institucions participants, representant tècnics i entitats ciutadanes. Aquest
grup es constituirà al gener del 2012 i serà l’encarregat proposar i coordinar el conjunt d’iniciatives i
projectes que es duran a terme durant l’any 2012.
» 8. Pressupost
L’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports té un eix estratègic d’actuació vers la gent gran, tant des de
la vessant assistencial, com des de la vessant de la participació i l’envelliment actiu.
Així doncs, l’Ajuntament de Barcelona de manera ordinària ja impulsa l’envelliment actiu; l’establiment de
les programacions dels diferents serveis i departaments de l’organització municipal ja existents permeten
garantir l’impuls del programa bàsic d’activitats.
L’adhesió de Barcelona a celebrar l’any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre
Generacions precisa d’un finançament addicional de 100.000€, per poder portar a terme les accions
específiques.
Dins de la convocatòria de subvencions de l’any 2012 està previst donar suport econòmic a aquells
projectes presentats en motiu de la celebració de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat
entre generacions.
» 9. Línies de futur
L’aposta del govern municipal per fomentar l’envelliment actiu de la població i el diàleg i solidaritat entre
generacions, no s’ha de limitar a l’adhesió de Barcelona a la celebració de l’any Europeu, sinó que ha de
ser l’eix vertebrador de les actuacions de les diferents àrees municipals, conscients que només des de la
proximitat de l’àmbit local i dels barris podrem donar resposta a les noves exigències que ens planteja el
canvi d’època que travessem i els reptes de la diversitat del creixent col·lectiu de gent gran.
Mes anys de vida i, potencialment millor vida, no és un problema, sinó una gran oportunitat.
L’avaluació de les accions previstes en la mesura de govern i l’impacte de resultats obtinguts durant
aquest any, s’hauran de presentar en el primer trimestre del any 2013 i fonamentaran i donaran major
sentit a les accions futures de treball.
www.bcn.cat 11
13.
La ruta a seguir d’ara en endavant suposa l’ elaboració i posterior aprovació del nou Pla d’Actuació
Municipal per a la Gent Gran 2012-2015, com a instrument per a la planificació de l’actuació municipal
per als propers anys, amb un clar enfocament transversal i connectiu entre les diferents àrees
municipals, agents socials i el propi moviment participatiu de la gent gran liderat pel Consell Assessor
per a construir una ciutat amiga i una ciutat per a totes les edats.
Finalment, l’adhesió de Barcelona a la Xarxa Mundial de Ciutats Amigues de la Gent Gran, significa un
compromís continuat d’avançar en la construcció d’una ciutat més amigable, que promou un envelliment
actiu i que facilita la qualitat de vida de les persones grans des de la seva diversitat de recorreguts vitals,
condicions i interessos, i a la vegada un reconeixement a les aportacions de les persones grans a la
sostenibilitat i al futur de les actuals generacions de persones adultes, joves i infants.
L’Ajuntament de Barcelona definirà el Programa Municipal per a la Gent gran 2012-2015 d'acord, entre
altres aspectes, amb les conclusions del diagnòstic participatiu del projecte de Ciutats Amigues de la
Gent Gran. També tindrà en compte les aportacions del Consell Assessor de la Gent Gran, i avançarà en
la implicació de tots els agents de la ciutat. El Nou Programa Municipal per a gent gran, vol comptar
especialment amb les aportacions dels districtes de la ciutat, per tal de respectar la idiosincràsia de cada
zona així com les seves necessitats.
www.bcn.cat 12