ANÀLISI COMPARATIVA ENTRE L’ESGRIMA FEMENINA I LA MASCULINA. Rafael Tarragó & Xavier Iglesias. Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport; Grup de Recerca en Ciències de l’Esport INEFC Barcelona Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (Universitat de Barcelona)

1. 10,6
16,0
6,5
27,9
35,4
20,4 ZONA
CENTRAL
ZONA 3metres
ZONA 2 metres
% EficàciaNº accions
8,7
20,5
11,0
6,5
3,9
17,8
1,9
1,7
2,3
5,7
5,2
4,4
91,8%
60,8%
94,5%
62,8%
52,7%
63,7%
96,9%
54,2%
93,9%
96,9%
100,0%
53,7%
96,3%
59,6%
95,6%
100,0%
100,0%
54,2%
Figura 1: Anàlisi del número d’accions que van finalitzar amb la veu de “halte” i de la seva eficàcia en funció de la zona de la pista
Introducció
Des del reconeixement a Atenes
2004 del sabre femení com a
modalitat oficial de l’esgrima,
podríem afirmar que l’esgrima
femenina i masculina gaudeixen
de la mateixa consideració a
nivell institucional i reglamentari.
Però, què és el que succeeix a
nivell tècnic, tàctic i en altres
aspectes clau dels combats, hi ha
algun tipus de diferenciació entre
ambdós sexes?. Aquest estudi té
per objectiu analitzar si existeixen
diferències significatives entre
dones i homes en els paràmetres
temporals i d’eficàcia en l’esgrima
d’elit.
Metodologia
Es van registrar 83 combats de
les fases finals dels campionats
del món de categoria sènior de
les 3 armes (espasa floret i
sabre), disputats a Kazan l’any
2014, aplicant-se un disseny
observacional nomotètic, puntual
i multidimensional (Anguera et
al., 2011). Es va utilitzar com a
instrument d’observació una
adaptació de ESGRIMOBS
(Tarragó et al., 2015) i com
instrument de registre Lince v. 1.1
(Gabín et al, 2012). La unitat
d’observació va ser cada una de
les accions que van finalitzar amb
la veu de “halte” de l’àrbitre,
analitzant-se la distribució
temporal dels combats i l’eficàcia
d’un total de 2754 accions, en
una triple anàlisi: comparativa per
armes, per sexe i, finalment,
entre tiradors i tiradores arma per
arma. En aquesta presentació es
considera com eficàcia a la
repercussió en el marcador de
l’acció que finalitza amb la veu de
“halte”. La qualitat de la dada es
va comprovar mitjançant l’anàlisi
de la validesa (concordança en
un panell de 17 mestres d’armes:
Krippendorf =0,81) i la fiabilitat
interobservador i intraobservador
en 45 accions (Kappa = 0,71 i 0,79
respectivament). Es va fer servir el
test Chi-quadrat de Pearson per a
l’anàlisi estadística de les variables
qualitatives i el test de la U de
Mann-Whitney per a les variables
quantitatives.
Resultats
L’anàlisi estadística va permetre
comprovar que, en general, entre
l’esgrima femenina i la masculina
no hi ha diferències significatives
en lo referent als paràmetres
temporals, ni tampoc entre tiradors
i tiradores de cada arma. L’única
diferència significativa (p<0,05)
que es va trobar va ser en el
temps efectiu de combat de les
tres armes (sense diferenciació del
sexe). En quant a l’eficàcia de les
accions de combat, no es van
trobar diferències significatives
entre l’esgrima femenina i la
masculina, però sí entre el sabre
femení i el sabre masculí i entre
les tres armes (sense tenir en
consideració el sexe). I al voler
aprofundir en aquesta anàlisi, va
quedar palesa l’existència de
diferències significatives (p<0,05)
ANÀLISI COMPARATIVA ENTRE
L’ESGRIMA FEMENINA I LA MASCULINA
Treball inclòs en el projecte I+D+i “LA ACTIVIDAD FISICA Y EL DEPORTE COMO POTENCIADORES DEL ESTILO DE VIDA SALUDABLE: EVALUACION DEL COMPORTAMIENTO DEPORTIVO
DESDE METODOLOGIAS NO INTRUSIVAS”: Ministerio Economía y Competitividad (DEP2015-66069-P).
en l’eficàcia de les accions en
funció de la zona de la pista en la
que es realitzen (Figura 1), en en
la triple anàlisi esmentada: per
armes, per sexe i entre tiradors i
tiradores de la mateixa arma.
Conclusions
No existeixen diferències entre la
esgrima femenina i la masculina
a nivell de paràmetres temporals,
però sí en quant a l’eficàcia de
les accions en funció de la zona
de la pista en que es realitzen,
aspecte que s’hauria de tenir en
consideració per tal d’optimitzar
la preparació específica dels
entrenaments de les diferents
modalitats i de les dones i els
homes.
Referències
Anguera, M.T., et al. (2011).
Cuadernos de Psicología del Deporte,
11(2), 63-76.
Gabin, B., et al. (2012). Procedia-
Social and Behavioral Sciences, 46,
4692-4694.
Tarragó, R., et al. (2015). Cuadernos
de Psicología del Deporte, 15(1), 149-
158.
I JORNADA CATALANA DE RECERCA EN CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT. BARCELONA 2016
Tarragó, R.,1 Iglesias, X. 2
1 Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport; 2 Grup de Recerca en Ciències de l’Esport INEFC Barcelona
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (Universitat de Barcelona)
Espasa Femenina
Espasa Masculina
Floret Femení
Floret Masculí
Sabre Femení
Sabre Masculí
Contacte: rtarragog@gmail.com
xiglesias@gmail.com