Introducció a la xarrada dedicada a 'El toreig còmic, l'altra cara de El Empastre'. Per Andrés Verdeguer.

1. EL TOREIG CÒMIC,
L’ALTRA CARA DE ‘EL EMPASTRE’

3. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
EL BOU ESTÀ AL NOSTRE ADN
Grotte de Chavet (Villars,
Fr)
20.000 abans de C.
Egipte, Alexandria...
Grècia: el mite
del rapte d’Europa.
Ja per derrotar a l’exèrcit cartaginés
els íbers, aprofitant la nit, varen
encedre boles de foc a les banyes
d’una manada de bous i feren fugir
els cartaginessos. El bou, el foc, la nit.
Elements mediterranis… i
VALENCIANS!! en esència.

4. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
EL BOU, LA TAUROMÀQUIA I ALLÒ DE ‘LAS DOS ESPANYAS’
- El toreig andalús i castellà front una tauromàquia pirenenca
Alfons X, el Sabi
va prohibir el
toreig com
media de vida a
‘Las 7 Partidas’
(s.XIII)
Trobem:
- Un bou andalús
- I un bou de casta navarra
Pel terreny:
- Un toreig andalús (a cavall)
- Un toreig navarro (sobre les cames)
Per si algú pensava que els encierros
de Pamplona eren una ocurrència qualsevol.
Una vaca de casta navarra
i l’obra de Goya per entendre
l’evolució de la Tauromàquia

6. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
EL SEGLE XVIII, LA IL·LUSTRACIÓ TAMBÉ APLEGA AL TOREIG
- Política i socialment és temps per a la Il·lustració, la raó vol tenir el protagonisme
- A la Tauromàquia, també. Apleguen el primers tractats.
La
Tauromàquia
de Pepe-Hillo
(1796)
La Tauromàquia
de Francisco
Montes
‘Paquiro’, el
Napoléon de los
toreros (1836)
Les ramaderies de braus es
varen especialitzar i és a
partir de 1768 quan ja
coneguem el seu cens, els
toreros es varen
profesionalitzar, fins i tot es
crea l’Escola de Tauromaquia
de Sevilla al 1830

7. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
VANGUARDISME ARTÍSTIC, S.XX. LA REVOLUCIÓ DE GALLITO I BELMONTE
- De 1913 a 1920: El toreig assoleix la perfecció i adquereix definitivament la profunditat artística i dramàtica de
la mà de Belmonte i la clarividència de Joselito. És l’anomenada Edat d’Or de la Tauromaquia i ho és amb tots el
aspectes. El toreig avanguardista, rupturista, de Belmonte, cualla i es queda ja per a sempre.
El públic creix. És el principi de la
societat de mases i és quan
comencen a contruïrse les
places de bous Monumentals.
Tots, rics i pobres poden anar
als bous. A l’ombra i al sol. Uns
són de Gallito i altres de
Belmonte.
Però…

8. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
VANGUARDISME ARTÍSTIC, S.XX. LA REVOLUCIÓ DE GALLITO I BELMONTE
… A Catarroja serem d’Antonio Carpio entre el 1915 i 1916.
Cent anys després encara l’hem recordat amb emoció.

9. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
VANGUARDISME ARTÍSTIC, S.XX. L’ECLOSIÓ DEL TOREIG CÒMIC
Amb l’espirit avantguardista que tot ho
impregna, el toreig descobreix també la
comèdia. L’espectacle creix, es renova i busca
nous públics.
Llapisera, Charlot i su botones
formen la primera quadrilla de
toreros amb vis còmica. Rafael
Dutrús, Carmelo Tusquellas i José
Colomer. És el 9 de juliol de 1916.
I de Charlot, xarlotà!
Així de sabi és el llenguatge

10. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
VINARÒS, 9 DE SETEMBRE DE 1928: EL PRIMER BOU DE EL EMPASTRE
La banda de Catarroja va emprar la part taurina al seu repertori. L’anècdota de Vinaròs va servir per
crèixer més. El Empastre es convertia en la primera banda cómico-taurina-musical del món.
Crearia tendència, però, sobretot la popularitat de la banda va crèixer més encara, traspassant fronteres.
Al 1930 va arribar la firma de l’apoderament de El Empastre amb Rafael Dutrús ‘Llapisera’,
personatge decisiu per les seves aportacions al toreig còmic on actuava sempre vestit de frac, i per la
creació dels espectacles còmics, taurins i musicals junt a la banda catarrogina. Al poc de temps, com es
reconeix a l’enciclopèdia del saber taurí, el popular Cossío, “l'espectacle còmic-taurí va quedar establert
en tots els països que celebren corregudes de bous. Es celebren en festes nocturnes, en ple estiu i la part
musical és obligada al final dels festejos. Tal modalitat va ser introduïda amb singular fortuna per
El Empastre, notable banda musical valenciana, que tocava en el cercle mentre es bregava amb els
animals”.
Havía començat açò que hui recordem: ‘L’altra cara de El Empastre… El toreig còmic!

12. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
APUNTS DE LA HISTÒRIA
- Llapisera i el mestre Filiberto Rodrigo coincideixen vestits de
Frac al front de El Empastre.
- Llapisera, Luarelito, Charlot, el primer Bombero Torero, Pablo
Celis.
- 1934-35 vitge a Mèxic amb Jaime Lleonart ‘El Espartero’ al front.
- Baix la direcció de Llapisera i junt a Franciso López ‘Ramper’,
actua també Jaime Hurtado Serneget, ‘Pamplinas’. En València, 9
de maig del 43, el primer jònec el volteja, provocant-li una forta
commoció per la qual va morir abans d’arribar a l’Hospital Provincial.
- Fira de Juliol del 43: actuacions de El Empastre els dies 21, 22 i 25
de juliol Quin paseíllo!! Llapisera, Charlot, el botones i el Bombero!!

13. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
APUNTS DE LA HISTÒRIA
El Empastre és
anunciat per primera
vegada a la plaça de
bous de València en
un cartell taurí: el día
de Sant Vicent Ferrer
de 1930.

14. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
APUNTS DE LA HISTÒRIA
1946: Francisco Rodríguez Arévalo és
ARÉVALO EN CANTINFLAS

15. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
APUNTS DE LA HISTÒRIA
- A partir del 54-55, en la quadrilla còmica estan Mario
Vivó (El Tío Vivó), José Navarro ‘Polet’ (Serà Polet en
Cantinflas fins 1964), Francisco Vidal (Don Quien), Messie
Caracol i més...
- L’any 1966 estan Francisco Villaverde ‘Don Canuto’,
Rafael Pascual Llosà ‘El Valenciano’. Tots dos arrelaren a
Catarroja amb orgull. I també estarà ‘El Gran Kiki’
- Ja l’any 67 Don Canuto és Don Canuto en Catinflas.
- Rafael Pascual en El Empastre fins l’any 74, quan apareix
en la publicitat de la Fira dell Gran Poder en Quito, però no
va anar. Va morir l’any 1976, 55 anys.

17. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
APUNTS DE LA HISTÒRIA
Rafael Pascual (1921) és el segon fill del
matador de bous José Pascual en
intentar-ho al difícil món dels bous. Va
començar la seva carrera al 1939. El 8
de juliol de 1943 es va presentar a
Madrid en una jonegada nocturna i el
varen repetir a la mateixa plaça, bon
senyal, el 14 d’agost següent i el 8 de
juny de 1944. Arribat la dècada dels 50
va ingressar a les files de El Empastre i
es va convertir en torero còmic de
referència. Procendent de Gandia, es va
afincar definitivament al Carrer Nou de
Catarroja amb la seva família, molt prop
de la seu de El Empastre.

19. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
APUNTS DE LA HISTÒRIA
La connexió de 3 figures del toreig: El
Empastre, El Soro i Enrique Ponce via pares
i uelos.
Leandro Martínez, uelo d’Enrique Ponce,
era barber i aficionat del bous. Va viure uns
anys a Albal, i clar, es va apropar molt
prompte a l’ambient taurí de El Empastre
en Catarroja.
Ho conta al llibre Enrique Ponce, Nieto de
un sueño, de Paco Villaverde.

20. El toreig còmic, l’altra cara de El Empastre
APUNTS DE LA HISTÒRIA
El cas de Francisco López
‘Ramper’, torero còmic als 40 i
que tornà a El Empastre a finals
dels 70!

21. 1985 1988

22. 1992
1996
Última nit de El Empastre en
la Fira de Juliol, en la
Plaça de bous de València.