1. Gerard Marzo i David Soler

2. Degut a que Rusiñol , va relatar la vida del seu avi com a
protagonista de l’auca del senyor Esteve i aquest convent és un
dels escenaris de la vida del protagonista.

3. A l’arxiu històric s’hi
troben els canvis de
Barcelona en la època
de vida de Rusiñol.

4. Aquí s’hi va presentar una
exposició de la Barcelona del
senyor Esteve

5. Retrat de Rusiñol, fet per Picasso

6. A la llotja és on en
Ramonet aprenia art.

7. El Museu d’història de
Catalunya li dona
importància a aquella
obra ja que relata un canvi
.

8. Al teatre Romea
s’hi van
representar
obres d’en
Rusiñol.

9.  Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931
Autor dramàtic, narrador , pintor i
col·leccionista.
 Va ser un artista polifacètic i un dels líders
del Modernisme a Catalunya. La seva
producció tant pictòrica com literària,el
situen com a referent decisiu de l'art, la
literatura i les idees estètiques del seu
temps.

10. Formava part d’una de les famílies de l'alta burgesia catalana.
Va crear a Sitges el museu Cau Ferrat i va formar part dels temes
que rondaven pels Quatre Gats.
La més ambiciosa de les seves obres literàries va ser la novel·la L'auca
del senyor Esteve (1907). Com a pintor, va exposar obres a la Sala
Parés des del 1874.
L'exposició que va fer a Barcelona amb dos
altres autors va significar
la introducció a Catalunya d'un art que per la
seva modernitat va ser
designat amb el nom de modernisme .
Lligat al grup de ``L'Avenç”, va acabar
derivant cap al simbolisme (La
Pintura, La Música, La Poesia). Va Morir a
Aranjuez mentre pintava
noves versions, ja decadents, de la temàtica de
jardins que va tenir els
trenta darrers anys de la seva vida.

11. L’auca del senyor
esteve tracta de la
vida d’un botiguer de
la Ribera, des de el seu
naixement fins la seva
mort.
La importància d'aquesta obra no es dona pel fet de l’autobiografia,
sinó en el fet que Rusiñol ha sabut esquematitzar i essencialitzar la
funció històrica d'una classe social, la burgesia, en el seu moment
més àlgid.

12.  ACTE 1r:
 -En el primer acte apareix per primer cop l’Estevet. Aquí l’Estevet
treballa a la botiga i el seu pare l’ensenya a ser un bon botiguer. A
la botiga treballa amb el seu pare i el seu avi, la seva mare es troba
al pis de dalt, però normalment es trova malalta.
- L’avi d’Estevet l’acaba convençent que ha de trobar una pubilla i
casar-s'hi. També li explica que no fa falta que s’enamori d’ella,
que només s’hi casi per tirar endavant la botiga i tenir una
descendència.
- La pubilla que l’hi ha buscat és la filla del graner. Acava quedant
amb les tres maries i aquestes li presenten la Tomasa (la pubilla).

13.  Acte 2n:
- Viuen al barri de Ribera i el senyor Pau realitza les feien brutes
que ningú vol fer, i finalment decideix marxar. El senyor Pau junt
amb el fondista preparen el casament, però veuen que els
convidats tarden molt a arribar per culpa del transport.
- Els convidats són: : Senyora Felícia, Senyor Pau, el
cotxer, graner, avi, Ramon, Nacional, regidor, Martinet, les tres
Maries.
- Quan estan dinant,Tomasa es troba malament i l’Esteve
l’acompanya a l’habitació que acaben intimant. Decideixen no
anar a Montserrat, però fan un pacte en que estalviaran diners.

14.  Acte 3r:
- En aquest acte l’Estevet ja passa a dir-se definitivament
Esteve. La mort d’en Ramón no s’explica però abans de
morir havien parlat de reformar la Puntual. Dit i fer
van contractar dos pintors. El primer pintor estava tota
l’estona a la taverna perquè no li venia la inspiració i el
segon pintor sempre cantava.
- L’avi arriba i els i diu que surtin de la botiga per tenir
fills. S’en van a la muntanya Pelada amb l’objectiu de
tenir una descendència.

15.  Acte 4rt:
- Acabant tenin un fill: Ramonet. L’Esteve esta preocupat pel seu fill ja que
sembla que no vol continuar l’ofici de botiguer. L’Esteve obliga a
Ramonet a anar vestit d’ell a les processons´però a ell no li fa molta gràcia
només quan li compren el moltó.
- El senyor Pau acompanya a Ramonet a la processó i en Ramonet es cansa
de fer-la i el Pau es penedeix d’haver-lo acompanyat, i l’Esteve els obliga
a continuar i el porta a coll.
- Acaven quedant xops a causa de la pluja. Quan arriben a casa la mare es
preocupa i acaben matant el moltó per menjar-se’l. El Ramonet s’he
l’estimava molt i es posa a plorar. L’avi pensa que per ser un botiguer no
ha de tenir sentiments i a partir d’aquí La Puntual trontolla,.

16.  Acte 5é:
- Ramonet se’n va a practicar arts a la llotja, cosa que la
familia no enten ja que sempre han estat envoltats en el món
del comerç. Té una discusió molt forta amb el seu pare
(Esteve) i li diu que no vol ser botiguer, que el que vol fer és
ser ceramista. Al final Ramonet deixa l’art i acaba treballant
a la botiga.
- Com que Ramonet acaba amargat treballant de botiguer, el
senyor Esteve acaba amb una depressió al llit. Quan està a
punt de morir li diu al seu fill que dexi l’ofici de botiguer.
L’entrega uns diners que havia estalviat i Ramonet es fa
escultor.

17.  http://www.escriptors.cat/autors/rusinols/p
agina.php?id_sec=1595
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Rusi%
C3%B1ol_i_Prats
 http://www.auques.cat/tot.php?auca=esteve
 http://www.museumares.bcn.cat/auca/