Novel·la creada pels alumnes de 6èB del curs 2015-16.

3. AGRAÏMENTS
Volem donar les gràcies primerament a les nostres mestres, Elena Gras i Montse Higón,
que han estat tot aquest temps amb nosaltres, ajudant-nos i ensenyant-nos. Després el
mèrit també ens l’emportem nosaltres que amb onze anys hem sabut fer una novel·la amb
deu capítols i amb una companyonia impressionant, encara que els capítols els hem fet
amb parelles, aquest resultat ha sigut de tots els membres d’aquest grup tant bonic. Tot i
que la novel·la ha costat moltes baralles i rialles ha sigut un èxit.
També volem donar gràcies a tota la direcció de l’escola Mas Prats que ens ha ensenyat i
acompanyat tots aquests anys, i ara, marxem a l’institut ben preparats.
Esperem que gaudiu molt d’aquesta novel·la.
Els rockers i les rockeres de 6èB.
1

4. 2

5. Índex de continguts
DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES..................................................................................5
INTRODUCCIÓ....................................................................................................................17
CAPÍTOL 1: L'AVENTURA PORTUGUESA.........................................................................19
CAPÍTOL 2: AVENTURA A LONDON..................................................................................21
CAPÍTOL 3: INVERNESS, JA SOM AQUÍ!..........................................................................24
CAPÍTOL 4: ESTOCOLM, UN SEGUIT DE CONTRATEMPS............................................26
CAPÍTOL 5: PER FI A BERLÍN............................................................................................29
CAPÍTOL 6: LA NOVA AVENTURA D‘ATENES...................................................................32
CAPÍTOL 7: PIZZA, PIZZA! JA SOM A ROMA!...................................................................34
CAPÍTOL 8: BRUSEL·LES, UN GRAN MALENTÈS...........................................................37
CAPÍTOL 9: BONJOUR PARÍS, LA RECTA FINAL.............................................................39
CAPÍTOL 10: ANDORRA LA VELLA, AIXÒ JA S‘ACABA....................................................41
3

6. 4

7. DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES
Joel Bascón
Hola, em dic Joel, tinc 11 anys i visc a Palafolls. Sóc
bastant alt i molt gran. Tinc el cabell una mica rinxolat i de
color castany fosc. Tinc la pell clara i els meus ulls són de
color marró claret.
Sóc bastant tranquil, sensible i m’agrada ajudar als meus
companys. M’agraden els videojocs, m’agrada molt el
bàsquet i anar a jugar amb els amics. També m’agrada
estudiar els països i els animals.
Lucia Camarasa
Sóc castanya, tinc els ulls de dos colors barrejats, verd i
blau, sóc d'una altura mitjana, tinc el nas petit i unes cames
llargues.
Sóc simpàtica, graciosa, riallera. M'agrada jugar amb les
meves amigues de classe, com amb la Paula, la Nerea...
M'agrada molt, molt, molt estar amb la família tots plegats.
Sóc una nena que sempre ajudo als meus amics i amigues,
si algú té un problema jo estic disposada a ajudar-lo i
aconsellar-li coses, també si alguna persona em diu un
secret, jo mai el diria, encara que em caigui malament. No
m'agrada que em manin ni em diguin coses dolentes,
perquè em poso molt nerviosa.
Quan alguna persona està sola jo vaig amb ella.
5

8. Ainhoa Avellán
Em considero una noia molt simpàtica, alegre, treballadora
i amable, tinc una mica de caràcter i també sóc una mica
cabuda i tímida.
El meu cabell és castany clar i llarg, els meus ulls són
marrons verdosos i porto unes ulleres que són roses i
blanques. Sóc una noia alta, tinc la pell suau i de color bru i
m´han sortit una mica de granets per la cara. Tinc les celles
de color marró i perfilades, sóc una nena que m´agrada
molt portar tacons i casi sempre porto les ungles pintades.
Anna Molina
Hola, em dic Anna i tinc 11 anys. Sóc rossa, amb el cabell
curt i llis, tinc els ulls blaus i no sóc ni alta ni baixeta. Sóc
divertida i molt alegre, també ric molt.
M'agrada molt el bàsquet i jugo a l'equip del poble, també
m'agrada ballar, cantar i fer manualitats. Durant el meu
temps lliure quedo amb les meves amigues per jugar o fer
qualsevol cosa perquè ens divertim molt juntes.
Vaig a 6è, a una classe molt divertida, els rockers i les
rockeres!
6

9. Laura Fraga
Hola, em dic Laura, tinc onze anys i visc a Palafolls.
Tinc el cabell curt i castany igual que els ulls, sóc alta i no
molt atrevida.
M’agrada vestir amb texans o malles negres, samarreta de
màniga curta, dessuadora o jaqueta i bambes d’esport.
No m’agrada gens portar pantalons que estrenyin, ni
samarretes ajustades, pinces o diademes.
M’enfado molt però ho soluciono ràpid, sóc alegre i
divertida.
Nerea Raya
Tinc el cabell castany fosc, arrissat i una mica curt. Els
meus ulls són marrons. D'estatura sóc mitjana i la meva
pell és morena.
M'agrada anar amb bicicleta, jugar i escoltar música. Sóc
molt bona nena i amable, una mica xerraire, molt
simpàtica, llesta i esportista.
7

10. Liam Vendrell
Em dic Liam Vendrell Campano, tinc 13 anys, faig 1,73 cm
d’alçada i peso 69 kg. El meu cabell és de color castany,
els ulls marrons i m’encanta anar amb roba del Pull&Bear
perquè m’agrada l’estil. Normalment vesteixo amb texans
trencats, dessuadora negra i un gorro blau fosc.
El meu estil de música preferida és l’electrònica i
personalment el millor grup és Scrillex. Se tocar el baix
perquè el meu pare em va ensenyar amb una cançó, no és
gaire difícil. Tinc una germana que es diu Ainhoa, té un any
i mig. Sóc bastant extrovertit amb els meus amics però molt
tímid amb desconeguts.
Mariona Pérez
Hola, em dic Mariona i tinc 11 anys. Sóc alta, rossa, amb el
cabell ondulat i no gaire llarg. Els meus ulls tenen un color
marró- verdós.
M’agrada molt estudiar i també m’agrada molt fer
manualitats. He de reconèixer que no m’agrada gaire fer
espot, prefereixo fer altres coses com cuinar. Sóc alegre i
responsable, a vegades em poso de mal humor però se’m
passa de seguida.
8

11. Richi Lora
Em dic Richi Lora Gómez i tinc 11 anys. Sóc alt i ros amb
els ulls blaus. No tinc germans però tinc 2 gosses que es
diuen Luna i Linda. M'encanta el futbol. Quan era petit em
van regalar una bateria de joguina, en aquell moment em
vaig quedar sorprès.
Amb tres anys vaig entrar a l’escola Mas Prats. A la meva
classe hi havien tants musics que vam fer un grup de Rock.
Jo sóc el bateria, la Paula, la Ivet, la Mariona i totes les
nenes canten, el Raúl i el Liam toquen el baix, el Joel
Bascón i el Joel Martínez toquen el piano. Tots som uns
craks de la música. M'encanta despertar-me cada dia i
pensar que em toca assaig amb el meu grup de rock.
Genis Peco
El meu nom és Genis i tinc 12 anys. Físicament tinc els ulls
marrons, el cabell fosc, el nas petit i la boca més o menys
gran. D'alçada sóc mitjà, més o menys alt. En el meu
temps lliure m'agrada molt jugar a bàsquet amb els meus
amics.
El meu caràcter és feliç, m'agrada fer riure a la gent i que
riguin i s'ho passin bé amb mi, però no m'agrada gens ba-
rallar-me perquè perds amics i no guanyes res amb les ba-
ralles. Per últim, estudio a l'escola Mas Prats de Palafolls.
9

12. Ivet Nadoll
Hola, sóc la Ivet, tinc onze anys i visc a Palafolls. Vaig a 6è
B de l’escola Mas Prats amb les meves amigues
inseparables Denise, Mariona, Paula i Aina.
Sóc una nena alta i prima amb uns ulls blaus – verds, un
cabell llarg i ros. A l’hivern normalment vaig vestida amb
texans, jerseis de llana i mocadors i a l'estiu amb pantalons
curts i samarreta de tirants o de màniga curta.
Sóc amable, simpàtica i una apassionada de la gimnàstica
rítmica i també dels llibres.
Mireia Gargallo
Em dic Mireia i tinc 12 anys. Sóc morena, amb el cabell
curt i llis, tinc els ulls marrons i sóc alta. Em considero una
persona molt alegre.
M'agrada molt el bàsquet i jugo a l'equip del poble, també
m'agrada ballar, cantar i fer manualitats. En el meu temps
lliure m'agrada quedar amb les amigues per jugar o fer
qualsevol cosa perquè ens divertim molt juntes.
10

13. Denise Tresserras
Sóc la Denise, tinc 11 anys i sóc bastant baixeta. Vaig
néixer el 22 d'Octubre del 2004, visc a Palafolls amb la
meva família, el meu pare que es diu Josep, la meva mare
Isa i el meu germà, l'Eric. Estudio a l'escola Mas Prats
amb les meves amigues i companys al curs de 6è B.
Sóc una nena divertida, simpàtica i crec que estic bé amb
els companys de la classe. M'agrada bussejar i la rítmica,
però el que més m'agrada de tot és pujar a les atraccions
de Portaventura, Disneyland Paris... També, una mania que
tinc és que abans de dormir he de veure la tele perquè si
no, no puc adormir-me. Sent sincera no m'agrada estudiar
però faig l'esforç per treure'm una gran carrera i guanyar
diners per anar a viatjar per tot el món amb la meva família.
Joel Martínez
Em dic Joel, vaig néixer l'11 de març de 2004. Tinc 12
anys, el meu cabell és castany i els ulls marrons, sóc una
mica alt i prim.
En el meu temps lliure m'agrada jugar a futbol.
De caràcter, sóc una mica tímid i amb aquest detall la gent
m'identifica.
Sempre vesteixo amb xandall perquè em sembla la roba
més còmoda.
Sóc una mica desordenat i tranquil i a la vegada valent,
m'agrada fer riure però les baralles no.
M'agrada anar-me a dormir molt tard i aixecar-me molt avi-
at.
11

14. Raúl Lázaro
Em dic Raúl, tinc 11 anys. Sóc un nen alegre, graciós i
divertit però també seriós quan fa falta. M’agrada l’esport i
sobretot el bàsquet.
Sóc alt, amb el cabell castany i curt, els ulls marrons, tinc
pigues a la cara i no sóc ni prim ni gras. M’agrada quedar
amb els meus amics per fer deures, treballs o fer alguna
volta, no m’agrada que riguin de mi ni que parlin malament.
M’agrada la naturalesa però sobretot el busseig, l’escalada
i l’aventura. També sóc treballador per obtenir molts bons
resultats amb tot el que em proposo.
Espero que amb aquesta descripció hagueu comprès com
sóc jo.
Paula Sánchez
Em dic Paula, tinc 11 anys i visc a Palafolls. Vaig néixer a
l’hospital de Blanes el 18 de març del 2004, sóc rossa i
tinc el cabell curt, també sóc molt alta i els meus ulls són
marrons.
M’agrada molt anar de compres, la xocolata, la pizza, però
no m’agraden les verdures ni el peix, només el rap. El meu
hobby és el basquet (m’encanta), el meu look preferit és:
leggings i dessuadora o texans i dessuadora.
Sóc una nena molt tranquil·la, simpàtica, carinyosa... Quan
m’enfado és perquè he tret mala nota en un examen, o
quan m’enfado amb les amigues o amb els meus pares.
12

15. Daniel Marzal
Em dic Daniel Marzal Gonzalez i tinc 11 anys, vaig néixer el
23-09-2004. Sóc un nen d'ulls marrons verdosos i de cabell
castany clar. M'agrada anar de marca perquè es va molt
còmode, abrigat i presumint.
En el meu temps lliure m'agrada dibuixar ja que el meu
pare és arquitecte, aparellador i dibuixant.
Durant la setmana faig dues activitats extraescolars; el
bàsquet i classes de repàs. El bàsquet el faig els dilluns,
dimecres i divendres i juguem partits els dissabtes. Les
classes de repàs les faig els dies que no tinc bàsquet.
Per últim, sóc un nen molt amable i tinc força amics.
Salvador Puig
Em dic Salvador, tinc 11 anys i faig més o menys 1'60 cm
d'alçada. Els ulls són de color blau, sóc ros i de pell
morena.
El meu esport preferit és el futbol i hi jugo molt sovint.
Sóc una persona amable i bromista i els meus amics diuen
que sóc molt bon amic.
13

16. Aina Recio
Em dic Aina i tinc 11 anys. Tinc dos germans, un petit que
es diu Nil i té nou anys i un gran que es diu Joan i té setze
anys. El meu cabell és ros, llarg i llis, els ulls blaus i tinc les
faccions de la cara petites.
No m'agrada gens portar texans perquè no em sento
còmoda. En el meu temps lliure m'agrada quedar amb les
amigues per parlar de coses o jugar a bàsquet. M'agrada
viatjar molt, sobretot amb avió, un dels llocs que
m'agradaria més visitar és Nova York.
David Archilla
Tinc 12 anys i visc a Palafolls. Sóc alt i una mica fort. Tinc
el cabell de color negre i arrissat i els ulls marrons. La
meva cara és rodona, els meus llavis gruixuts i el meu nas
normal.
Acostumo a estar content. M'agrada jugar a futbol; el meu
equip és Pineda futbol sala. També m'agrada anar en
bicicleta amb el papa, la Joana i l'Hèctor.
14

17. Elena Gras
Sóc l'Elena, tutora, als matins, de la classe de 6è B, els
roquers i les roqueres!
Sóc rossa, gairebé sempre vaig pentinada amb una cua,
els ulls els tinc marrons i depenent de com sigui la llum, es
poden veure verds, porto ulleres, sóc prima i alta.
M'agrada molt la meva feina, sobretot preparar classes
divertides i dur-les a terme. També m'agrada molt anar amb
bicicleta, i passar llargues estones xerrant amb les meves
amigues.
Montse Higón
Sóc la Montse, mestra de 6è B, estic realitzant la reducció
de l’Elena, així que estic amb ells cada tarda.
Tinc el cabell fosc, els ulls marrons i porto ulleres.
Normalment vesteixo amb roba còmoda; texans, samarreta
i jaqueta.
En el meu temps lliure m’agrada molt sortir a passejar i
estar envoltada de familiars i amics.
15

18. 16

19. INTRODUCCIÓ
És l’últim dia de col·legi, tots els alumnes de 6èB estan molt nerviosos, demà serà un
súper gran dia. Dels nervis en Raúl ha caigut per les escales, en Richi no pot parar de
córrer, en Joel plora de l’emoció, la Laura no para de cridar i saltar, l’Anna no para de
xerrar amb les seves amigues...
També estan contents perquè els hi faran una festa de fi de curs, han acabat l’escola i el
curs que ve aniran a l’institut. Però ara els preocupa més demà, l’últim dia d’escola és
genial, però demà encara ho serà més!
Ah! No m´he presentat, perdoneu, sóc l’Elena, la mestra dels nens i nenes de 6è B de
l’escola Mas Prats i també sóc la seva mànager, a partir d’ara els alumnes seran els
roquers i roqueres de 6è B.
Voleu saber per què estem tots tan nerviosos? Perquè demà marxem a fer una gira per
Europa! Per nosaltres serà una experiència única i inoblidable.
Vam anar d’excursió a Barcelona a veure un concert dels alumnes de l’escola Mussell de
Vilanova i la Geltrú. Aquests van ser els guanyadors de l’any passat del concurs de talents
que organitzava TV3, Noves Estrelles! Al final del concert els cantants ens van explicar la
seva experiència i aventures que van tenir a la gira per Europa, que van guanyar amb el
concurs!
Ens van entrar moltes ganes de marxar a fer una gira per Europa i vam decidir presentar-
nos al concurs Noves Estrelles de TV3!
Ens vam posar mans a l’obra. Vam compondre una cançó i la vam presentar al concurs
amb un vídeo del youtube. SORPRESA!!! ENS VAN SELECCIONAR PEL CONCURS! Ara
ens havíem de preparar per fer-la en directe!
Quina feinada! Teníem 3 mesos per preparar-ho tot. Comprar la roba, preparar la posada
en escena, decorar els instruments i assajar molt!
En Liam i en Raul tocaven el baix, en Richi la bateria, en David l'ajudava amb la
percussió, els Joels tocaven el teclat i en Salvador, en Genís, la Laura i en Dani la guitarra
elèctrica. La resta cantaven. Ens vam preparar molt i molt i finalment va arribar el dia de la
gran final.
17

20. Quan van sortir estaven tots molt nerviosos, fins i tot jo!!! El plató era molt gran, ple de
gent i càmeres de televisió. Sortien en directe per tot Catalunya! Els roquers i roqueres de
6è B van fer petar l’escenari amb el seu rock, la gent es va tornar boja, i tothom es va
aixecar a ballar.
Hi havia tres jutges, en Roky, anava molt elegant i tenia cara de no posar molt bona nota.
L’altre, en Cameron, es veia més amable i anava vestit dels 80 i per últim hi havia una
noia de la mateixa edat que els alumnes, es deia Sabrina i anava amb un vestit vermell.
Quan van acabar l’actuació van treure la millor nota, això volia dir que havíem guanyat el
concurs i que ens n’anàvem de gira per Europa! Entre tots vam decidir que els diners que
guanyaríem els destinaríem a una ONG.
Som a dia 22 de juny, marxem amb avió cap a Lisboa (Portugal). Hem arribat tots a
l’aeroport. L’Aina i la Lucia s’han adonat que falta en Salvador i ràpid l’hem trucat perquè
s’afanyi, ens ha dit que ja és a punt d’arribar. Aprofitem per embarcar les maletes,
mentrestant arriba en Salvador! Després d’una llarga mitja hora d’espera, pugem a l’avió!!!
PORTUGAL JÁ VÊM!!!
18

21. CAPÍTOL 1:
L'AVENTURA PORTUGUESA
Acabem d’arribar a l’aeroport de Lisboa. Hem sortit de l’avió i he vist que la Lucia no tenia
la seva maleta de mà, i li dic:
- Lucia, on és la teva maleta?
-Me l’he deixat a l’avió! –Diu nerviosa.
-Doncs corre a buscar-la abans que tanquin!
La Lucia ha anat a buscar-la, per sort no han tancat!
Estem buscant un autobús per anar més ràpid al nostre hotel reservat que es diu Epic
Sana. Tots s’han quedat bocabadats al veure el luxós hotel, hem deixat les coses i hem
anat a esmorzar al parc de l’Avenida Liberdade. El parc és un lloc molt bonic amb una font
preciosa i uns jardins magnífics, també hi ha un laberint bastant gran. Ja hem acabat
d'esmorzar, hem aprofitat per jugar 10 minuts i en tan poc temps, en Dani ha caigut a la
font, sort que té pantalons de recanvi! L’he acompanyat a l’hotel per canviar-se.
Som a la Torre de Belem, una mena de castell a la desembocadura del riu Tajo, a la planta
baixa es veuen setze ventalls on hi havia molts canons preparats per disparar, un guia va
dir que servien per protegir l'entrada al port. Baixem on hi ha les masmorres dels
presoners més cruels, quina por!
A la nit hem estat fins les dotze parlant de coses extraordinàries. I a l’hora de les bruixes
els he dit que anessin a dormir que demà ens espera un dia molt cansat.
Som al restaurant Eleven, tot té molt bona pinta, la Nerea ha demanat el plat típic, bacallà
amb patates fregides. Vaig a demanar pastissos de Belem per tots el roquers i roqueres,
són molt bons. En Richi s'aixeca de la taula per anar al lavabo, de sobte, topa amb el
cambrer i cauen totes les ampolles de vi que havia demanat en Cristiano Ronaldo! Està
dinant al mateix restaurant que nosaltres! Al Richi no el preocupa haver llençat les
ampolles perquè el Cristiano és del Madrid i ell, del Barça.
Ja hem sortit del restaurant i anem cap a l'hotel a descansar una mica pel concert, només
falten 4 hores perquè comenci! Estem esgotats de tot el dia, ara dormirem 1 hora i ens
arreglarem per emocionar a la gent. Ja són les 9 de la nit! Estem darrera del teló, la Paula
19

22. treu el cap i mira al públic, es gira i diu:
-Mare meva! Quanta gent ens vol veure, quina passada! -Parlant nerviosa.
El Raúl segueix:
-Espero que ho fem bé.
Entrem a l'escenari alguns decidits i altres nerviosos...
Totes les persones estan cridant de l'emoció, nosaltres comencem a cantar una cançó
pròpia que es diu ''Rock is life''. En sortir del concert molta gent ens demana fer-se fotos
amb nosaltres! És al·lucinant! Semblem veritables estrelles del rock!
Després d'aquesta gran actuació estem tan nerviosos que no podem agafar el son, tot i
que estem esgotadíssims!
Acabo d'aixecar-me i m'he trobat al Genís dormint com un àngel al terra perquè havia
caigut del llit, en despertar-lo em diu:
-5 minuts més mama.- mig endormiscat.
-Para sisplau, estic molt tranquil -Segueix
Obro la persiana, miro al cel, veig un munt de núvols negres i de sobte s'escolten trons.
Tots cridem
-Tempesta!!!
Al migdia, ja ha sortit el sol i anem a menjar a baix de l'hotel. Ja son les 15 de la tarda i
estem anant cap al museu de l'Electricitat. Hi ha moltes coses emocionants i
impressionants, hi ha moltes màquines i motors que produeixen moltíssima electricitat,
sortia fum per tots costats!
Tornem a l'hotel per fer les maletes, descansar una mica i marxar cap a una altra ciutat!
Anem cap a l’aeroport preparats per gaudir de Londres!
Good morning London!
20

23. CAPÍTOL 2:
AVENTURA A LONDON
Arribem a les 9.50 del matí a Londres en un vol des de Portugal. Baixem de l'avió a
l'aeroport Heathrow que està situat a l'oest de Londres.
Sortim de l'aeroport i saludem a la ciutat dient good morning London. Fa molt bon temps i
això ens dóna molta alegria, perquè aquesta és una ciutat on normalment fa mal temps.
Busquem la manera de com traslladar-nos al centre de la ciutat, buscant i buscant, jo
trobo una parada d'autobús a la sortida de l'aeroport. Agafem un autobús i li demanem
que ens porti a l'alberg Rest Up London situat a: Driscoll House, 172 New Kent Rd,
London SE1 4YT. El senyor de l'autobús anota la direcció al GPS i ens posem en marxa
cap a l’alberg…
Al cap d'una bona estona, perquè hi ha molta circulació a la ciutat, arribem a l'alberg i
descarreguem les maletes a l'habitació. En acabar de deixar les maletes, hem anat a
veure tots junts la ciutat de Londres, hem vist el Big Ben, que és impressionant, és molt alt
amb un rellotge enorme, a una altura de 96,3 metres. Hem seguit amb la visita per
Londres, i hem anat a London eye, que està a 135 metres d’altura, la nòria més gran que
hem vist tots! Hem decidit pujar en petits grupets a la nòria, ens ho em passat genial!
Després, hem anat a menjar a un restaurant, Ristorante Simple. Ens hem quedat tips,
llavors hem caminat una estona i ens hem trobat amb el canvi de guàrdia, que són uns
soldats que es canvien per altres per fer guàrdia a la casa de la reina de Londres, és
espectacular! Hem sopat a l'alberg i així hem pogut parlar de tot el que hem fet avui...
Després d'una estona parlant estàvem molt cansats i hem anat a dormir.
Al dia següent al matí, al despertar-nos, hem esmorzat, i en un tres i no res hem anat als
magatzems Harrods que és un centre comercial molt famós de Londres. En acabar ens
hem comprat uns sandwichs , i ens els hem menjat fent una volta pel carrer, al Liam li ha
caigut el sandwich de la gent que hi havia! Més tard hem trobat una cafeteria molt bonica i
típica de Londres, i hem menjat carrot cake, que es un pastís de pastanaga molt bo. A
l'hora de pagar m'he adonat que m'havia deixat el moneder a l'alberg, i li he dit al cap de
la cafeteria:
-Perdoni, m'he deixat els diners a un alberg on estic allotjada amb uns nens, els rockers i
les rockeres, li semblaria bé que cantin una cançó per compensar-li i que així s'apropi la
21

24. gent al seu bar?
-Sí, em sembla una bona idea, gràcies per solucionar-ho.- Ha dit el cap agraït.
-Gràcies a tu!
En acabar hem tornat cap a l’alberg per sopar pa amb formatge i pernil i descansar.
Avui, tercer dia, és el dia del concert però com que és a les nou de la nit hem decidit anar
a fer un tomb en un vaixell pel riu Tàmesis, des de on hem vist la ciutat de Londres i hem
passat per sota d'un pont molt bonic. Després hem anat a dinar fish and chips, que és
peix arrebossat amb patates fregides, boníssim! Al voltant de les set hem anat a la sala
Bush Hall per muntar-ho tot i assajar una mica, però no ens ha donat molt de temps
perquè de sobte ha entrat tota la gent abans de l'hora prevista. Quan ja pensàvem que
havien acabat d'entrar, ha començat a entrar més gent, quin concert més ple! A l’hora
d'assajar ens hem adonat que en Genís s'havia deixat la guitarra al concert de Portugal,
llavors per sort a la sala hi havia guitarres i jo he anat a demanar-ne una, què amables,
ens l’han deixat! Hem començat el concert i ha vingut un home a dir-me que si podia
demanar-li a la seva parella casar-se amb ell, i com voleu que li digui que no?
En acabar el concert l'home ha sortit amb una pancarta que posava: Abril may you marry
me? (que en català vol dir: Abril et vols casar amb mi?) i ella va contestar:
- Yes, I love you! (que significa: Sí, t’estimo!).
Que bonic i que màgic! Quan li ha dit que sí, el noi ens ha donat una cançó composada
per ell i els nens l’han cantat amb molta il·lusió, però ell no l’ha cantat perquè estava
plorant de l'emoció i ens ha dit que no cantava bé. Tot el públic està emocionat i aplaudeix
sense parar per aquest moment tan especial per a la nova parella de Londres. Quan els
nuvis marxen de l’escenari, els nens s’acomiaden del públic agraint-los que hagin vingut.
Marxem cap a l’alberg i anem a dormir molt feliços pel gran dia que hem passat. Al quart
dia ens hem aixecat tard perquè estem molt cansats del concert, jo la primera, que he
hagut d'aixecar als nens per recollir les coses per tindre-les ja preparades. Aquest dia ens
hem quedat a una plaça mirant com passava la gent, hem menjat, i al cap d’una estona
hem anat a veure les botigues, l'Anna s'ha comprat un vestit, una faldilla i una samarreta,
l'Ainhoa també, en Raül s'ha comprat uns pantalons, i la Ivet un rellotge... En definitiva,
ens hem firat!
22

25. Després de comprar hem anat a sopar a una pizzeria situada a la plaça Bedford i en
acabar de sopar hem anat a l'alberg a parlar de les coses del viatge:
- Ha sigut fantàstic!- ha dit la Nerea
- El millor viatge de la meva vida.- diu la Mireia emocionada.
- I només és el començament -ha dit seguidament en Richi.
Però hem anat a dormir perquè demà ens hem d'aixecar molt d'hora, a les 7.10 del matí
surt l'avió per anar a Invernes.
23

26. CAPÍTOL 3:
INVERNESS, JA SOM AQUÍ!
Hello Inverness,
Som a l'aeroport INVERNESS AEROPORT, hem arribat a temps, són les 8.30 del matí,
just a l’hora que vam llogar l'autobús i quan arribem a l'alberg seran les 9.00. Hem arribat!
Fa una olor molt natural perquè està envoltat d'herba i algun arbre i arbust. Fa bon temps,
estarem més o menys a 15'5º .
L'alberg es diu Mardon Guest house, quan entrem tot està molt ben ordenat, net, en
resum, ben presentat. Hi ha una televisió per cada habitació i una gegant al menjador,
també hi ha miralls a totes les habitacions i dos molt grans i llargs als quatre lavabos.
Comencem a escollir les habitacions, la Montse i jo tenim la principal.
Estem tots contentíssims, és preciós i al·lucinant, ara ens n'anem a comprar una guitarra
al Genís, perquè se la va deixar al concert de Portugal, la guitarra és vermella i blanca,
m’encanta!!! A més a més, està molt bé de preu, li comprem i ens n’anem.
Estem tornant cap a l'alberg per poder practicar les nostres cançons per demà fer el gran
concert, estem tots super nerviosos i emocionats.
L'assaig ha sortit molt bé i ara estem jugant al telèfon, però en anglès, perquè estem
practicant l'idioma i ens ho estem passant molt bé tots junts.
Per fi 29 de Juny, estem anant cap a la sala Eden court, que és on farem el concert.
El lloc és espectacular, hi ha moltes llums de colors, l'escenari és gegant, hi ha moltes
cadires per moltíssimes persones, estem tots molt nerviosos i emocionats, no és el primer
concert que fem, però l'emoció és com la del primer dia. Ha anat de meravella, tots han
estat fabulosos i espectaculars. Ens han aplaudit moltíssim i ens han demanat autògrafs i
una discogràfica si volíem gravar amb ells. Nosaltres hem dit que no, perquè no tenim
temps. Ens fa molta pena no haver pogut acceptar.
Ara anirem a l’alberg a dutxar-nos i a canviar-nos per anar al Museum and Art Gallery of
the northem territori, després anirem al castell del costat del llac Ness, i finalment anirem a
la Catedral.
El museu és impressionant! Té molta classe, hi ha molts turistes, les obres d’art són molt
24

27. maques, algunes són una mica estranyes. Hi ha una sala amb ossos d’animals
prehistòrics, també hi ha un cocodril dissecat, hem vist una mena de tòtems, ossos de
dinosaures, hem trobat peixos espasa dissecats, un dofí que és de la prehistòria, barques
antigues…
Ara estem anant cap el castell del llac Ness, és molt antic però bonic, molt bonic!
Anem cap el llac, ja hem visit el castell, hem estat una estona buscant el Ness, en no
trobar-lo, ens hem posat a jugar a fer carreres. Està sent el millor any del món, guanyem
el concurs, fem una gira per tota Europa i fins i tot ens ho paguen tot! És increïble! Mai
m'hagués pogut imaginar aquest viatge. Recollim totes les nostres coses i marxem cap a
la catedral d'Inverness. Per fi hem arribat, hem entrat a la catedral, és preciosa i molt
gran, té molts bancs, ara ha vingut un senyor per ensenyar-nos-la tota. Ens explica tota la
història, és molt antiga, té una creu gegant al sostre penjant de dos fils, la porta també és
molt antiga, però és molt bonica. De tot el que hem visitat, em quedo amb la catedral, és
el que més m'ha agradat.
A la nit, li volíem fer una broma a la Lucia, es tractava de pintar el mirall de pintura
vermella, “no permanent” i després que la seva companya d'habitació fes veure que està
morta i fer-li un ensurt, no va sortir molt bé perquè la Lucia no es va assabentar de res.
Bon dia, quina pena, avui ja marxem. Estem fent les maletes i recollint, però abans de
marxar anirem a jugar al llac Ness, per molt esgotats que estiguin, ells no es cansen de
jugar mai.
És molt divertit, tots estan molts contents i feliços. Ja marxem, però no passa res perquè
ara anem a ESTOCOLM!!! Segur que és igual de bonic que Inverness, m’imagino que
serà preciós i molt divertit, segur que ens ho passem igual de bé. Encara tenim quatre
hores, acabarem de jugar, menjarem i per últim anirem al l’aeroport. Però abans jo també
jugaré a fet i amagar amb ells. Ha arribat el moment d'anar a l’aeroport, sense més parlar,
JA VENIM ESTOCOLM!!!
25

28. CAPÍTOL 4:
ESTOCOLM, UN SEGUIT DE CONTRATEMPS
Stockholm God eftermiddag! (Bona tarda Estocolm).
Avui dia 1 de juliol, ja em arribat a l'aeroport, amb molta pressa anem a recollir les
maletes, comencen a sortir totes, la del Richi, la de la Mariona, la de la Denise... Quan ja
estem a punt d’anar-nos-en el Liam diu:
-Falta la meva maleta, espereu!
Hem estat una estona mirant si sortia però no, aleshores anem al noi de seguretat i li
diem. Ràpidament ens envien amb els nois de l’aeroport i els expliquem el que ha passat i
ens diuen:
-Ho sento però us heu d’esperar una estona.
Al cap d'un quart d’hora ens diuen que ja l’han trobat però està a l’altre aeroport
d'Estocolm, tots ens quedem molt sorpresos i ens diuen que hem d’esperar 6h perquè
anirà en vaixell. Al cap d'una estona ben llarga ens la porten. Per fi ja tenim la maleta d'en
Liam. Ara anem corrents cap a l'hotel ''Elite Place'' a 1'6 Km del centre d'Estocolm.
Arribem a l'hotel i ja és hora de sopar. Em pregunten si volem menjar a l'hotel i els dic que
sí. Anem al menjador, hi ha bufet lliure, en Genis no fa més que menjar, en Liam es menja
dos plats de shusi i dos plats d'arròs tres delícies... A les 10 del vespre ens posem a jugar
als futbolins i a Ping Pong. A les 12 de la nit anem a dormir, la Paula i la Laura s'han
despertat i han començat a jugar al JUST DANCE, a mi m'encata jugar a aquest joc i en
sentir-les, la Montse i jo hem anat a jugar amb elles. Amb el xivarri que fem, s'han
despertat tots menys en Salvador que segueix dormint. Finalment a les 2 de la matinada
hem plegat per anar tots a dormir.
Al matí, la Ivet, l’Aina i la Denise s’han despertat a les 7h, la resta a les 9h. Després
d'esmorzar decidim fer una volta per Estocolm amb l’autobús d'un amic meu, és un
d’aquells antics de Londres. Intentem arrencar i me n'adono que queda molt poca
benzina, li pregunto a un senyor:
-Per aquí hi ha una benzinera?
-Si, a pocs quilòmetres d’aquí- diu el senyor.
26

29. -Gràcies!
Fem uns quants quilòmetres fins a un petit poble molt amagat, la benzina és una mica
cara però és el que hem aconseguit i necessitem omplir el bus. Pel camí el Salvador veu
un cartell d’un parc d’atraccions i diu:
-Montse, podem anar a un parc d’atraccions que es diu GRÖNA LUND?
-Nens voleu anar a un parc d’atraccions?- pregunta la Montse.
-SI! -diuen tots cridant.
Aleshores busquem pel mòbil on esta situat, en trobar-lo, hi hem anat de cap. En arribar
ens adonem que encara faltava mitja hora perquè obrissin les portes, ens toca esperar.
Per anar fent temps decidim picar alguna cosa, en acabar ens posem a la cua.
-Som els primers! -diu la Nerea.
Quan obren paguem i entrem directament, el Raúl està molt nerviós, el Genís no tant, ell
és més tranquil. Ens passem tot el dia al parc, marxem a les 17h. Quan arribem a l’hotel
estem tan cansats que decidim anar a fer una migdiada curta. A les 20h és el concert però
ens han dit que hem d’estar a la sala que es diu Stockholm concert Hall a les 19h. En
acabar el concert el Raúl trenca el baix baixant de l’escenari.
-Saps on hi ha una botiga d'instruments?- li pregunto al Josep (un càmera de tv3)-
-Si, es diu DLX Deluxe Music AB està a 7 minuts d’aquí- ens comenta-
-D'acord, moltes gràcies-.
Ja és tard, les botigues aquí tanquen molt d'hora, demà anirem a la botiga musical a
portar-hi el baix perquè ens l'arreglin.
De bon matí portem el baix a la botiga i el deixem perquè ens l'arreglin, després de dinar
l'hem de passar a recollir. Ara anem en bus al MCdonalds, el Dani s’ha adormit. Hem
entrat i els nens han agafat nugets. Després de l’àpat, recollim el baix i anem a fer turisme
per Estocolm.
El concert ja està fet, ara només queda relaxar-nos i gaudir d’Estocolm, per això avui a la
nit anirem a un restaurant luxós, els he dit. Hem anat a un restaurant del centre. Ens hem
atipat de menjar coses caríssimes, jo he menjat caviar i els nens s’han agafat ostres i
27

30. mariscada. Quan hem sortit del restaurant hem anat a l’hotel per preparar les maletes i
dormir. Demà al matí ens haurem de llevar ben d'hora per anar a l'aeroport, tindrem unes
tres hores de camí perquè és a les afores d’Estocolm.
Som a l’aeroport, estem esperant pacientment llegint revistes, jugant... Entrem a l’avió,
marxem!
28

31. CAPÍTOL 5:
PER FI A BERLÍN
Per fi hem arribat a l'aeroport de Berlín a les 12.10 i estem morts de gana, ara agafem
l'autocar fins el nostre hotel que es diu Hilton Berlín.
Ja som a l'hotel que es gegant i preciós, ara som a recepció demanant les habitacions,
ens ha tocat a la planta 5 . Triem les habitacions que són de 3, menys la de la Montse i jo
que anem les dues soles. Les habitacions són molt grans amb 3 llits, una TV, nevera, un
lavabo amb dutxa, banyera i un mirall gegant però el que més m’ha agradat són les vistes,
es veu tot el carrer i es preciós.
Al cap d'una estona hem sortit a dinar al primer restaurant que hem trobat, a l'entrar feia
olor de patates fregides i Frankfurt, hem demanat un Frankfurt per a cadascú i 5 racions
de patates fregides, però no ens entenien, fins que un de la taula del cantó que parlava
Espanyol ens ha explicat que en Alemany no es diu Frankfurt sinó wurst. Quan han portat
el menjar, al cap de 10 minuts no hi havia res als plats! La Ivet, la Paula i la Laura
xampurrejant l’Alemany i amb ajuda del traductor han anat a demanar el compte, després
hem pagat i marxat a fer una volta, ha sigut molt divertit i entretingut, cap a les 16.45
hem anat a l'hotel a descansar.
Ja son les 19h, ara sortim a fer una volteta i a comprar algun detall per amics i familiars
però els nois s’han queixat que estaríem de botigues i ells no volien, així que he decidit
que a les 20:30 hem d’estar a la porta de l' hotel. Els nois han anat a fer la volta i les noies
de cap a les botigues, jo he anat a comprar un detall per alguns amics i familiars, i ara
truco als de la sala de concerts perquè vinguin a agafar els instruments de la banda. Ja és
l’hora i han arribat tots puntuals, hem entrat a l'hotel per anar a sopar, el bufet era
enorme amb moltes taules i al mig hi havia plats amb una pinta i unes olors...
INCREIBLES! Quan he girat el cap per dir als nois i noies que havien d'agafar taula ja
estaven asseguts, mai els havia vist anar tan ràpid! Hem escollit el que volíem per sopar,
tot estava per llepar-se els dits. Seguidament hem anat a les habitacions, s’han rentat les
dents, posat el pijama i a dormir perquè demà era el gran dia de l’actuació. Ara són les
21.30, hora de dormir. GUTEN NACHT (que vol dir: BONA NIT en alemany)
Avui és el gran dia de l'actuació! Són les 9.30 i ara baixem a esmorzar, alguns tenen molta
gana i hi ha d’altres que no, perquè estan una miqueta nerviosos de tantes emocions,
29

32. hem agafat una taula i primer han anat a agafar l'esmorzar els nois i desprès les noies.
Era el torn dels nois, en Raúl s’ha agafat 4 gofres amb xocolata, en Dani 5 i en Joel B. 4!
Els altres s’han quedat sense i han hagut d'esperar a que el cuiner en fes més.
Son les 10.40 i som al Mur de Berlín, els he explicat que el Mur de Berlín va ser la frontera
interalemanya des del 13 d’Agost del 1961 fins el 9 de Novembre del 1986 i va separar la
ciutat de Berlín, sota el control de la República Federal d'Alemanya, també els he explicat
que era un mur de 45 quilòmetres que dividia la ciutat en dos, a alguns els ha agradat que
els expliqués coses sobre el mur i d’altres han dit que és estiu i que no era just que els fes
classes.
Són les 12.30 i anem a dinar al restaurant Dicke Wirtin, el dinar és molt bo. En Salvador
ha volgut intentar demanar el compte i com que no sap alemany ha començat a fer gestos
i al cambrer li ha costat entendre el que li volia dir, però ho ha aconseguit! Ara anem cap a
l'hotel, avui no tots han anat a descansar, el Dani, en Liam, la Lucia, la Laura, la Nerea i el
Joel.M han anat a jugar al billar, jo els he dit que descansessin una miqueta, la Nerea, en
Joel, la Laura i la Lucia han fet una partida i anat a descansar, però en Dani i en Liam han
jugat fins les 16.40h.
Són les 17.30h ara ens estem preparant per anar al concert i practicar fins que sigui
l'hora. Són les 18h estem dins de l'autocar però falta en Dani i en Liam que han dit que en
5 minuts baixaven per marxar, al cap de 10 min no havien vingut i l'autocar ha marxat. He
intentat trucar al Dani i al Liam i no hi havia cobertura, ens hem hagut d'esperar per trucar-
los en arribar a la sala de concerts. Quan hem arribat en Dani m'ha trucat i ens ha dit que
no ens trobaven i hem decidit entre tots que lloguessin una bicicleta i en 9 minuts estarien
aquí. Després de llogar les bicicletes s'han posat de camí cap a la sala de concerts, però
pel camí s'han perdut, els hem trucat i ens han dit que en 2 h i 30 min arribarien!.
Nosaltres, mentrestant, anem practicant les cançons, espero que vinguin aviat perquè
sinó hauran d'actuar sense ells.
Ja és l’hora del concert i en Dani i en Liam encara no han arribat, estan tots molt
nerviosos! Era l‘hora de sortir i encara no hi eren.
De sobte apareixen corrents, agafen les guitarres i surten a l’escenari.
Tot ha sortit genial, ara són les 22.15 acabem de sortir del local, anem a sopar al buffet de
l’Hotel. Ja són les 22.45, anem a rentar-nos les dents, posar-nos el pijama i a mirar una
30

33. mica la televisió o a dormir, jo estic molt cansada i me'n vaig a dormir GUTEN NACHT.
Son les 4h del matí, estem morts de son, només hem dormit 3h i 30 min!
Recollim la maleta, ens dutxem i vestim. Arribem a l'aeroport, embarquem les maletes,
alguns han esmorzat però altres no perquè fa molt poc que hem sopat. Ara ja són les 6.20
i l'avió s'enlaira, el pròxim destí és ATENES! TSCHÜSS BERLIN!
31

34. CAPÍTOL 6:
LA NOVA AVENTURA D‘ATENES
Som a l'avió a punt d'arribar. Αυτό φέρνει την Ελλάδα (ja arribem a Atenes). Som a
l'aeroport d'Atenes Eleftherios Venizelos, hem agafat l'autocar i ara anem cap a l'hotel
Grandere Bretagne. Després d'1.20h arribem i entrem a recepció per agafar la clau però
el recepcionista parla Grec i no entenem res. Sort que em tenen a mi, perquè en el mòbil
tinc descarregat un traductor. Hem gravat la seva veu. Una vegada ens ha dit tot el
discurs l'hem escoltat traduït. La Denise i en Raúl es miren i diuen:
-Hi ha platja per bussejar? -Han dit amb un gest de “hawaiana”.
-No!!! -Contesta tota la classe de cop.
- És 1km lluny o més! -Diu el Joel.B
-Podem anar-hi? -Tornen tots dos una altra vegada amb el gest.
Tots hem callat i ja han deduït que no hi aniríem cap dia. Ens instal·lem a l'hotel, del
cansament, alguns s'han quedat adormits! Despertem als dormilegues i anem a dinar que
ja és l'hora, al restaurant (tudor hall). El menjar és molt bo, però a l'Aina com que és tan
figaflor no li ha agradat el plat que ha demanat... Després de dinar decidim dedicar una
estona a banyar-nos, ens posem el banyador i... a l'aigua! Les nenes hem preferit anar al
“jacuzzi” i els nens han preferir la piscina exterior. Quan ja n'hem tingut prou de “jacuzzi”,
hem anat totes a tirar-nos de bomba a la piscina exterior, hem esquitxat a tots els nens!
Una vegada hem sortit de la piscina ens hem vestit ben guapos per explorar la zona. Hem
anat cap amunt i cap avall i una vegada l'hem explorat bé, en Raúl diu:
-Que xulo!
Ho ha dit d'una manera que tothom hem rigut menys en Richi, i de cop...
-Jejejeje -Riu en Richi.
Ens hem posat tots de nou a riure de la situació!
Ara som a l'hotel i ens hem posat el pijama, anem a dormir perquè estem molt cansats de
tot el llarg dia.
El dia següent, ens posem en camí a fer una una ruta per veure alguns monuments, rius,
32

35. esglésies... de Grècia (Atenes). Estem buscant les parades dels autocars, en Joel. M és el
que porta el mapa i ens està guiant. Després de caminar molt dic:
-Espera Joel, mira't bé el mapa.
En Joel es mira bé el mapa i resulta que el tenia al revés! Ja l'hem posat bé, hem tornat a
caminar molt i finalment hem arribat a l'autocar!!!
Com que ahir ja vàrem anar de restaurant, avui dinem a l’hotel, el menjar també és molt
bo. En acabar de dinar, fem una petita becaina per descansar pel concert d'aquesta tarda.
Estem tan cansats que ens hem quedat tots ben adormits, com ara no ens afanyem,
arribarem tard al concert. De moment la Mireia, la Denise i jo ja ens hem despertat i ara
correm a despertar a la resta. Ens arreglem rapidíssim i cap al concert, practiquem les
cançons a l'autocar per fer baixar els nervis! Hem arribat a temps i ha anat perfecte, hi
havia unes 450 persones, com tots els altres, ha estat al·lucinant!
El dia següent ens llevem tard, estem molt cansats. Hem anat a fer una volta i la Ivet i la
Paula s'han comprat unes sabates. Al final tots ens em comprat alguna cosa, per exemple
l’Aina un peluix de rock, el Richi un munt de xapes roqueres, la Denise unes pulseres...
Hem passat tot el dia comprant i fent turisme. Al vespre, hem tornat aviat a l'hotel, a l'hora
de sopar la Mireia ha provat una pasta que portava algues marines i no li ha agradat gens
ni mica, però ha pogut demanar una altra cosa molt més bona. Anem a dormir d'hora,
perquè estem molt cansats i demà hem d'aixecar-nos aviat per anar a Roma.
33

36. CAPÍTOL 7:
PIZZA, PIZZA! JA SOM A ROMA!
Buona Sera, ja som a Itàlia, concretament a Roma i estem tots molt cansats, és l’hora de
sopar i ningú té gana perquè ens han donat menjar a l'avió. Quan hem entrat a l'habitació
de l'hotel estava tot molt ben presentat i ens han entrat moltes ganes de dormir.
Quan ens hem aixecat, feia olor a pizza, ens han entrat moltes ganes de menjar pizza!
Després d'esmorzar, hem decidit entre tots anar a visitar Roma, primer, el Colisseu. Són
les 11, estem a punt d'entrar al Colisseu i tots estem nerviosos per entrar. Quan hem
entrat dintre era impressionant, encara que la major part estava destruïda. L'entrada ens
ha costat 10 euros a cadascú però ha valgut la pena. A les 14h hem acabat de visitar-lo i
hem anat cap a l'hotel a dinar. Hi havia pizza i pasta amb salsa de bolets, cada persona
ha menjat un plat de cada cosa.
Quan hem acabat de dinar a les 16h hem assajat una mica les cançons per no equivocar-
nos. En David, del nerviós que estava, al pujar per les escales cap a l'habitació ha caigut i
s'ha fet mal al genoll però no ha sigut res, de seguida s'ha recuperat.
Quan hem acabat d'assajar, era una mica tard, se'ns ha fet més llarg del compte!
Ja és casi de nit i tots tenim molta gana i amb ganes de veure molta aigua, hem baixat de
l'habitació i just, han obert les portes del menjador de l'hotel. Avui tocava sopar
Mediterrani: Gambes, escamarlans, formatge fresc, en general coses típiques d'aquí.
Quan hem acabat de sopar estàvem tots tips de menjar marisc. En arribar a l'habitació, a
la Denise li feia molt de mal la panxa de menjar tantes gambes, i a la Paula també de
menjar tantes sípies. Estem tots al llit a punt d'anar a dormir i en Liam com és un
dormilega, ja s'ha adormit.
Ja és un nou dia, són les 9h, hem decidit anar al Gardaland Resort d’Itàlia que és un parc
d’atraccions molt i molt gran per a tots els turistes del món, el trajecte des de l'hotel ha
durat unes 3 hores. En Joel. M no ha fet pipi abans de pujar a l'autocar I no podia
aguantar, però per sort la Montse portava una bossa i ha fet pipi allà. És molt fastigós! Ja
som al parc d’atraccions i ens hem separat en grups de 5 persones. Tothom vol anar a les
atraccions més fortes, hi ha una muntanya russa de molta alçada on hi ha una baixada
impressionant, d'aquelles que t'entren pessigolles a la panxa. Alguns han d'anar a les més
fluixes per no passar-nos tota l’hora fent cua per pujar a l'atracció. A l'hora de dinar, ens
34

37. hem de trobar tots al punt de trobada per anar al restaurant del parc anomenat
“Tacctiatella”. Arribo una mica abans de l'hora, els grups van arribant, ja portem 20 minuts
esperant i falten 2 grups!!! Ens hem posat a buscar-los, al final els hem trobat i estaven a
una atracció, no han mirat l’hora!!!!!
Com ja els hem trobat ens hem posat en marxa a buscar el restaurant. En Genís ha dit
que havia vist un cartell amb el nom del restaurant, hem fet la volta i l'hem trobat. El
cambrer ens ha donat la carta i quan hem vist els preus hem flipat! Per dinar hem agafat
un bistec amb patates i de postres tots hem agafat gelat de formatge amb xarop de
maduixa. Quan hem acabat de dinar hem tornat al parc i hem acabat de passar-hi el dia.
Ja són les 17h, és molt tard, i hem d'anar volant cap a l'hotel. Per sort l'autocar estava
esperant i hem arribat a temps, una mica abans de l'hora de sopar. Com que faltava una
mica de temps per sopar, tots han volgut anar a la piscina de l'hotel (no es cansen mai!!!).
S'ho estan passant genial tirant-se per tots els tobogans! Just quan s'ho estaven passant
millor els he cridat. A sopar! Quan hem acabat de sopar hem anat a l'habitació i ens hem
explicat uns als altres a quines atraccions havíem pujat. Mentre ho explicàvem ens hem
anat adormint un a un.
És de nit, són les 2h del matí i quan m’ he aixecat he vist que faltava en Dani, havia
marxat a fer una volta. Quan ha entrat a l'habitació li he preguntat que a on havia anat i ell
m'ha dit que és somnàmbul! En fi, l'hi he dit que procuri descansar que sinó demà no
s'aguantarà dret!
En Raül s'ha aixecat i ha cridat: “ La gira!”, ens hem despertat tots. Jo els he dit que es
tranquil·litzessin que no era per tant. S'han posat la roba, han agafat tots els instruments.
Han pujat a l'autocar i s'han posat a cridar, els he hagut de cridar l'atenció, com si fos el
primer concert que feien! Finalment s'han tranquil·litzat!
Quan han pujat a l'escenari i han vist tota la gent que hi havia, s'han començat a posar
nerviosos. Han presentat el nom de cada un i s'han posat a actuar, quan han acabat, com
en tots els concerts, s'han felicitat del bé que ho havien fet! Ni un error!!! Jo també els he
felicitat! Cada dia ho fan millor!
Entre una cosa i l'altra ja eren les 15h i no ens ha donat temps de dinar, però no passa res
perquè ningú té gens de gana. Hem anat a l'hotel, hem fet les maletes, hem descansat i a
les 20h hem anat cap a l'aeroport.
35

38. És de nit i ens queda una hora per anar cap a Bèlgica i tots estem molt nerviosos per
pujar a l’avió perquè és un avió de luxe amb bufet lliure, “jacuzzi”, de tot, és una passada!
La Nerea té pipi i ha anat al lavabo corrents per no perdre l’avió i just quan ha marxat,
criden que hem d'embarcar en 5 minuts i ens hem posat a buscar-la per tot l’aeroport.
Però amb tanta mala sort que en aquell moment ens han avisat que l'avió tenia problemes
tècnics.
Llavors, hem hagut d'esperar una altra horeta. De tant esperar ens ha entrat la gana i
entre tots ens hem gastat 500 euros per sopar, era súper car tot. Se'ns ha passat volant
l’hora, quedaven 10 minuts, agafem les bosses i de sobte ens adonem que falta la de la
Denise, se l'havia deixat a la cafeteria!!!
L'hem anat a buscar ràpidament, finalment, ja som tots dintre l’avió! Ens esperen moltes
aventures a Bèlgica!!!
36

39. CAPÍTOL 8:
BRUSEL·LES, UN GRAN MALENTÈS
Hello Bryssel! (Hola Brussel·les)
Avui 10 de Juliol ja hem arribat a l'aeroport de Brussel·les, anem a buscar les maletes i
directament anem tots cap a l'hotel METROPOLE a mig quilòmetre del centre. Pel camí
veiem cases de color rosa, blau, vermell... Ja és fosc, molts companys han sopat a l'avió
però d'altres no, aleshores anem tots al restaurant i demanem el plat típic de la ciutat, els
gofres! Anem a l’habitació i triem els llits, quan ja els hem triat, ens adonem que és molt
tard, llavors jo dic:
-És molt tard nens, a dormir!
En posem al pijama. Tots s'adormen molt ràpid menys la Montse i jo que ens quedem
mirant el mòbil i xerrant. Quan ens despertem fa fred i ens quedem una estona a
l’habitació, poca estona, perquè tenim coses a fer. Anem a esmorzar, hi ha de tot per
escollir! Després d’esmorzar anem a visitar el Brussels City Museum un lloc que ens han
recomanat, ja hem arribat al museu, es molt gran! Va ser fundat al 1887. El matí passa
volant, quan ens adonem és hora de dinar, anem a un restaurant que hi ha per allà a la
vora.
Quan acabem de dinar ens avisen que hem d’estar a l’auditori Cirque Royal a les 5.30, des
de l’hotel a l’auditori es tarda 11’ en arribar. Després d’avisar-nos anem a l’hotel, com que
el Dani s’avorreix ha enviat des del twitter del Richi una foto dient “ODÏO ALS BELGUES”
El Richi no ho ha vist. A les 5.10 la Lucia es desperta i mira l’hora, quan la veu corrents
crida:
- Son les 5.10!
-Lucia estem tots preparats, nomes faltes tu- dic jo.
A les 5.20 estem tots preparats i marxem corrents. Arribem just a temps,els pentinen,
maquillen…
Surten a actuar, abans de començar un belga tira una pedra al Richi en el cap, ve
l’ambulància i ens diuen que no pot actuar, llavors el presentador surt a l’escenari i diu:
-Ho sentim però hem de suspendre el concert, demà el farem, podreu passar presentant
37

40. un paper que us donaran a la sortida, fins demà!
Porten el Richi a l’hospital UZ Brussel, el dormen i li cusen els punts.
El Richi s’ha despertat a l’hospital cap a les 12 de la nit. Li hem explicat tot el que va
passar i el primer que ha fet ha sigut tirar-li un motxilla al Dani, i el Richi ha dit:
-Això pel que has escrit al twitter!
Al cap d’una estona el Dani ràpidament posa al twitter:
-El missatge d'abans era una petita broma, perdó Richi.
El Richi el veu i li diu que el perdona però que un altre dia digui que ho ha escrit ell. Quan
els metges deixen que se'n vagi el Richi, anem a l’hotel, quan arribem deixem les coses,
llavors anem a dinar a un restaurant que és molt a prop d’allà. En acabar de dinar paguem
i anem a l’hotel, alguns anem a fer una volta i d’altres es queden a l’hotel. A la tarda, el
Richi es troba molt millor, a les 5.20 marxem i anem a l’auditori. Allà ens tornen a
maquillar, pentinar… Sortim a actuar però el Richi està molt nerviós. Quan acaben els dic
que tot ha sortit molt bé. Per celebrar-ho, anem a sopar a un lloc que ens han recomanat
uns nois de l’auditori. Cap a l’hora de les bruixes, anem a l’hotel a dormir.
Al matí ens aixequem amb moltes ganes d’anar a París. Són les 4.30 del mati, ens vestim
i molt ràpidament deixem les claus de l’hotel i marxem a l’aeroport.
Al moment d'embarcar, miro que no falti ningú, i no em surten els comptes, falta en Genís.
On es deu haver ficat? Buscant, buscant, ens adonem que ens esperava a l'avió, havia
entrat el primer! A la fi comencem un nou viatge molt nerviosos i amb moltes ganes de
marxar cap a un altre lloc.
PARÍS ENS ESPERA!
38

41. CAPÍTOL 9:
BONJOUR PARÍS, LA RECTA FINAL
Arribem a París, a l’aeroport París-Charles de Gaulle, són les 10.00 del matí, i la primera
paraula que hem sentit ha sigut “bonjours” (bon dia). Fa un dia assolellat, espectacular. Fa
molt bona olor, se sent l’olor dels croissants i de les baguettes acabades de fer.
Preguntem a l’aeroport quina és la manera més econòmica de viatjar cap al centre de la
ciutat, on es troba el nostre hotel anomenat Pullman Tour Eiffel. Ens han comentat que el
transport més econòmic era agafar un autobús, així que hem decidit agafar l’Air France.
Després de 45 minuts hem arribat al centre de la ciutat i hem caminat 15 minuts fins
arribar a l’hotel. Ja hem arribat a l’hotel, i un home molt i molt simpàtic ens ha ajudat a
pujar les maletes a l’habitació.
Ja hem deixat les maletes a l’habitació, l’hotel és molt gran i hem vist que quan mengem
es veu la Torre Eiffel! Hem sortit de l'hotel, i hem decidit anar a visitar la Torre Eiffel. És
super gran, alta i molt bonica! També hem vist que al costat de la torre Eiffel hi ha un riu.
Ningú sap com es diu i hem agafat guies, els mòbils... finalment hem descobert que
s’anomena “Riu Sena”. Després de 30 minuts, hem decidit anar a menjar a un restaurant
de luxe. Tots hem menjat quiche lorraine i de postre una crêpe de xocolata. Ja hem acabat
i hem decidit anar a fer la migdiada a l’hotel.
Són les 18.00 de la tarda! Ens dutxem. Ja ha passat una hora, ara són les 19.00 de la
tarda i tots junts anem a fer una volta i a comprar regalets. Tots hem comprat imants per
les nostres famílies, no són tots iguals però alguns si. En un tres i no res s'ha fet l'hora de
sopar! Hem sopat a l’hotel i tot era molt bo. Ja és hora de dormir i tots plegats hem anat a
dormir.
Avui és el gran dia!! Ens toca fer el concert a la sala Phillarmonie! Estem tots molt
nerviosos. Miro el mòbil i algú m’està trucant, l’agafo i em diuen que finalment el concert
és a les 17.00 de la tarda. Ens n’anem a esmorzar, no hem menjat gaire perquè estem
molt nerviosos! Ara anirem a visitar un museu anomenat Musée de l’Arme, és molt xulo
però a la meitat de la classe no els ha agradat. A continuació anirem a veure la Catedral
de Notre Dame. Això si que ens a agradat, és super xula i molt gran! Ja és l’hora de
marxar. Agafem un autobús i marxem. Ens hem quedat parats! No sabem què passa, el
conductor ens a comentat que ens hem quedat sense benzina. Al cap de 15 minuts hem
39

42. pogut posar benzina! Queden 30 minuts perquè comenci el concert i estem molt i molt
nerviosos.
Ja hem acabat el concert! Ens ha quedat molt bonic, xulo, divertit i continuem amb moltes
ganes de ballar. Durant el concert no hi ha hagut cap problema perquè ens ho hem
preparat molt bé, assajant cada dia i a més a més ja tenim experiència... Ara anirem a
celebrar que ens ha sortit tan bé! Hem anat a un restaurant de luxe a sopar. Ens hem
adonat que en Salvador, en Richi i en Liam no hi són! Estem tots molt preocupats, així
que hem decidit separar-nos per grups per poder trobar-los.
Ja són les 22.00 de la nit i encara no els hem trobat! No contesten al mòbil. Llavors ens
hem ajuntat i hem anat tots a buscar-los. Els hem trobat!!!! Eren en un restaurant sopant,
ens han explicat que portaven allà una hora! Després de tot l'enrenou, anem a l'hotel a
dormir.
Ja ens hem llevat tots menys en Joel Martínez i en Salvador. Els intentem aixecar entre
tots, però no hi ha manera, finalment després de molts intents, ja s'han aixecat!!! Són les
9.00 del matí, anem a esmorzar. Ja hem acabat i ara anirem a fer una volta. Hem vist
coses impressionants sobre París i en un tres i no res s'ha fet l'hora d'anar a menjar. Tot
és molt bo, i en acabar hem decidit fer la migdiada. Ja falta poc per marxar! Així que hem
hagut de fer les maletes i corrents a sopar perquè d'aquí una hora hem de marxar.
Ja és hora de marxar, el proper país que anirem és Andorra, allà no hi ha aeroport, així
que haurem de fer el viatge en autocar... ens espera un llarg camí!
ANDORRA, JA VENIM!!!
40

43. CAPÍTOL 10:
ANDORRA LA VELLA, AIXÒ JA S‘ACABA
BON DIA ANDORRA!
Després de vuit hores de viatge en autobús, per fi hem arribat a Andorra la Vella són les
7.39h del matí. Estem molt cansats i anem cap a l'hotel Cèntric Atiram hotel, Alguns
desfem la maleta i els altres se'n van a dormir. Al migdia volem anar a un restaurant per
assaborir el menjar d’Andorra, no sabem quin és el plat típic, però el que més fan als
restaurants de la zona són els canelons, així que anem a degustar-los en un restaurant
que hi ha a la cantonada del carrer de l'hotel i es diu ´´El Burg” alguns que no volen
canelons, es demanen plats de carn. A l’acabar de dinar anem a fer una volta pel poble, i
veiem un lloc que es diu ´´Karting Grandvalira´´ i es fan carreres amb cars, els nens es
tornen bojos!:
-Elena, podem pujar? -Em pregunten.
-D’acord. No són per això les vacances?
Anem a preguntar el preu de les entrades. I el senyor de la taquilla ens diu:
-Valen 10 €, però per vosaltres és gratis perquè sou famosos!
Tots els nens s’emocionen i s’esveren moltíssim!!!
Portem aquí pujats casi tota la tarda perquè ens estem divertint moltíssim. Ja és hora de
tornar a l’hotel per sopar i anar a dormir.
Ja és el segon dia i volem anar a fer una volta a la muntanya Roc del Quer. Sortim de
l'hotel a les 10h del matí, és a dir, aviat ja que és molt alta i trigarem una bona estona (500
metres de llargada, i amb desnivell 350 metres). La seva alçada inicial és de 1560 metres,
per això vista des de zones més baixes d'Andorra es veu molt alta (en Salvador
s'encarrega de la situació en el mapa). Portem 1 hora i mitja de camí, ens aturem una
estona per dinar i descansar. Arribem a un punt on hi ha dos camins, i li demanem el
mapa a en Salvador, ens diu que abans quan estàvem dinant l'havia deixat sobre una
roca perquè s’asseques ja que se li havia mullat amb la cantimplora, i amb la mala sort
que s'ha despistat i amb un cop de vent el mapa se n’havia anat volant i no ens havia dit
res per por a que ens enfadéssim. Però hem tingut molta sort de que en Joel sabia el
camí ja que feia un any havia fet aquest recorregut amb els de l'associació excursionista
d'Andorra la Vella i a més d'haver-se repassat el mapa i apuntat les coordenades, també
duia una brúixola. Així, després de caminar durant gairebé 1 hora i mitja més per arribar
al cim i al refugi que hi ha, on ens hem pres una xocolata calenta, he decidit baixar amb el
41

44. funicular que ens deixa gairebé a l'entrada de l'hotel on estem allotjats. En arribar a l’hotel
tots estem molt cansats, sopem i anem a dormir. Al dia següent ens llevem tard i tenim
temps lliure fins l'hora de dinar. Després de dinar hem estat proposant diferents llocs on
anar i hem escollit el palau de gel que està situat a un poble a 20 km d'Andorra la Vella
que és diu Canillo i a més és molt pintoresc (amb llacs, rierols, prats...). Estarem tota la
tarda fins a les 19.30h i llavors tornarem cap a l'hotel per fer un bany a la piscina
climatitzada i preparar-nos per sopar. Després de sopar, encara tenim forces per anar una
estona a la discoteca de l'hotel, acabarem el dia ballant fins que el nostre cos aguanti...
que no pensem que serà fins molt tard després de tot el que hem caminat, patinat i ballat
aquests dies.
Ja és el gran dia, tots ens hem llevat per dutxar-nos, vestir-nos... Tenim la idea d’anar a
un altre restaurant a esmorzar perquè és l’últim dia. El concert es fa a les 18.15h així que
tenim tot el dia per fer coses, estem anant cap el museu de la tecnologia, ens ho estem
passant molt bé i coneixent coses que no sabíem. Ja a acabat la visita i tornem cap a
l’hotel a descansar una mica, però hem d’estar a la guait perquè ja son les 16.30h, hem
descansat i són les 17.00h hem començat a fer les maletes perquè quan acabi el concert,
al cap de mitja hora, marxarem cap a Barcelona.
L’últim concert ha anat molt bé! El presentador del programa Noves Estrelles ens ha fet
entrega d’un premi, el trofeu que representa el programa! Estem molt contents perquè tot
ha anat fantàsticament bé!!!
Aquests dies ens ho em passat molt bé, aquesta gira ha sigut súper emocionant i tothom
ens a felicitat. Esperem tornar a fer una gira, ara ja marxem cap a Barcelona, ningú se'n
vol anar, no volem que s’acabi...
Ja hem arribat a Barcelona, hi ha tanta gent esperant-nos, un munt de fans ens volen
demanar autògrafs i fer-se fotos amb nosaltres. Ens fan algunes entrevistes, però
nosaltres estem una mica cansats, així que no allarguem més la visita que teníem
obligada a Barcelona per saludar als nostres fans! Pugem a l’autobús, les nostres famílies
ens esperen a l’escola. Ja tenim ganes de veure’ls i explicar-los totes les nostres
aventures!
42