1. Actituds:
Per a la majoria d'autors, l'actitud és una
estructura cognocitivoemocional que
canalitza la significació dels objectes i orienta
el comportament cap als objectes.
• Les actituds són un constructe teòric: És una
estructura hipotètica que s'infereix a partir de
conductes observables.
És una relació: Permet explicar el vincle que hi ha
entre certs objectes socials i el comportament que
la gent té cap a aquests.
Tenen un caràcter dinàmic o orientador de la
conducta: esperen que la gent sigui congruent
amb les seves actituds a l'hora d'actuar.

2. Componentes de las actitudes:
• 2 models més coneguts de les actituds:
Model tridimensional : les actituds serien formades per 3 components :
Cognitiu: Conjunt d'idees i coneixements sobre l'objecte.
Cognitiu
Avaluatiu: Sentiments positius o negatius cap a l'objecte.
Conductual: Predisposició a actuar de determinada manera cap a l'objecte.
• Model unidimensional:
• Prioritzen el caràcter avaluatiu com constitutiu de les actituds.
Els aspectes cognitius i conductuals, serien constructes diferents, relacionats
amb les actituds però que no formen part d'aquestes.

3. Organización de las actitudes:
Organització de les actituds (segons aproximacions
cognitives):
Estan estructurades jeràrquicament
Configuren sistemes cognitius superiors
Determinen el sistema cognitiu del subjecte.
Les actituds es poden caracteritzar per la seva posició en diverses
dimensions:
Dimensió centroperifèrica: quan més interconnectada aquesta amb altres
actituds, més central és l'actitud.
Dimensió independent- depenent: com mes central és, mes independent
se suposa.
Estable- modificable: quan mes central és més estable serà.

4. • El víncul de les actituds amb altres factors
cognitius (valors, creences). Vol dir que un
canvi d'actituds implica sovint una
reestructuració cognitiva global de les
persones

5. Formació de les actituds:
Factors d'aprenentatge (teories conductistes):
Condicionament clàssic:
Grup minoritari resposta nul·la del nen
Grup minoritari rebuig de la mare
Grup minoritari rebuig del nen
Condicionament instrumental (relacionat amb la socialització)
actitud positiva ens els estudis aprovació dels pares
s'augmenta o manté
Modelaje: Es proposa que per a aprendre una actitud amb l'observació d'un model
i les conseqüències (no solament, llavors per experiència directa) pot ser suficient
per a conformar les actituds.

6. Formació de les actituds:
La socialització: el procés mitjançant el qual una persona es converteix en
membre competent per a desenvolupar-se en la societat o cultura, és un
dels principals processos de transmissió i reproducció d'actituds
(especialment importants en la infància).
Hi ha diversos agents socialitzadors:
•Família: els pares són la primer font d'informació de l'infant
•L'escola: transmeten coneixement curricular i valors implícits
sobre com són les persones, les seves relacions,etc.
Mitjans de comunicació: transmeten valors, opinions, models, etc.
Els grups: Els grups de referència, en el qual la persona s'identifica psicològicament,
(tenen un paper summament important en la formació de les actituds )

7. Teoría de la comparación social de
Festinger (1954):
Les persones necessitarem avaluar les nostres actituds i habilitats per a saber si són
correctes: si no tenim criteris objectius a l'abastament per a valorar-les, les comparem
amb les dels altres.
Però la persona fa la comparança amb un biaix: buscar-la aquelles situacions que
comportin una confirmació es les seves pròpies actituds
Tendirem a comparar-nos amb persones que percebem com iguals a nosaltres:
d'aquesta manera, ens asseguram que les nostres actituds siguin corroborades.
coincidència
si no
deduïm que les nostres intentarem modificar les nostres actituds
actituds són correctes cap a l'actitud normativa (dominant).

8. Teoría de la comparación social de
Festinger (1954):
• D'aquesta manera s'explica com les nostres actituds acaben
semblant-se a les actituds d'altres membres del grup.
•
La teoria planteja també que tendim a ajuntar-nos i formar grups
amb aquells amb qui compartim actituds.
• Aquesta teoria planteja que l'origen de les actituds és individual, i
posteriorment es nota la influència grupal. No obstant això aquesta
posició ha rebut vàries critiques, pot ser que compartim actituds
perquè formem part del grup, i no al revés.

9. Funciones de las actitudes:
• Motivacionales: Actitudes como respuesta a
necesidades individuales o de
grupo.
Funció instrumental o adaptativa: Les actituds són mitjos per a arribar a metes
desitjades o per a evitar les no desitjades, optimitzar beneficis i disminuir costos.
Funció defensiva del jo: Certes actituds ens permeten protegir-nos dels nostres
impulsos inacceptables o amenaces externes.
Funció expressiva de valors: Algunes actituds permeten a la persona expressar
de forma positiva els seus valors o creences i mostrar el tipus de persona que
creu ser. Afirmant de la seva identitat i consolidr la imatge de si mateixa.
Funció cognitiva: Les actituds proporcionen marcs de referència per a interpretar
i món que sinó, apareixeria com desorganizati caòtic. (desenvolupada per les
perspectives cognitives que presentades a continuació).

10. Funciones de las actitudes:
• Cognitives: Es basan en processos i mecanismes perceptius.
Processament de la informació: Les actituds podrien funcionar com esquemes
iproporcionar-nos un marc d'interpretació del món i enteniment dels successos.
Recerca activa d'informació rellevant per a les actituds: les persones estaran
motivades a exposar-se a la informació que concorda amb l'actitud i evitar la
informació contradictòria per a mantenir la consonància cognitiva.
Percepció de la informació rellevant per a l'actitud: les actituds condicionen i
esbiaixen la percepció de la informació i la seva avaluació.
Efectes de les actituds en la memòria: els efectes actitudinals en la memòria
seriosa bipolars, són mes fàcils de recordar la informació que s'aquesta molt
desacord o en contra.

11. Actituds i comportament:
Dos tipus de models que intenten predeir la relació
entre actitud i comportament
Quan tenim temps d'avaluar i pensar: La relació entre actitud i
conducta estaria mediatitzada per factors cognitius i per
intencions conductuals.
La intenció d'actuar estarà relacionada amb l'avaluació de costos
i beneficis de l'acció, juntament amb l'estimació del valor que els
altres li donen a l'acció, implicació personal i importància de
l'objecte per a la persona.
Quan la resposta deu ràpida i sense reflexió, situació en la
qual se suposa que les actituds ens condicionessin de manera
mes directa i automàtica al comportament.

12. Canvi conceptual
• Alguns dels autors defensaran el característic de les
actituds no és crear una resposta habitual, davant certs
estímuls, sinó crear una significació especial entre li
subjecto i l'objecte.
Enteses les actituds com estructuradores d'un tipus de
relacions, seriosa possible pensar que una mateixa
actitud, pot provocar respostes diferents però que
estan unificades per la relació significativa que creen
amb l'objecte d'actitud .

13. Cambio de actitudes
• Teories conductistes:
Les actituds es modifiquen pels mateixos processos que es generen, els processos
d'aprenentatge ( C. clàssic, C. Instrumental, o Modelaje).
Els estudis sobre la comunicació persuasiva de Hovland i col·laboradors
•
Factors situacionals que poden exercir un efecte de reforçament i influenciar els
processos persuasius
Característiques de la font
Característiques del missatge
Característiques del receptor o auditori
Característiques del canal de comunicació

14. Características de la fuente:
Credibilitat: si la font és percebuda com experta o digna de confiança, el canvi és
mes gran, l'expert no serà solament influent en l'àmbit que domina sinó en qüestions
referents a altres continguts.
Atractiu: quant mes positivament es valora la font, major tendència hi ha a acceptar
el seu punt de vista. Els efectes de l'atracció serien donats perquè la font flama mes
l'atenció, o perquè l'auditori s'identifica o vol semblar-se a la font.
Autoritat: Si la font és percebuda com capaç d'imposar sancions a la disconformitat
els seus missatges tindran majors efectes persuasius
Grau d'intencionalitat percebut per l'auditori: si la persona percep que la font té
interessos personals a convèncer, es rebutgés mes el missatge. No obstant això, la
declaració explicita de persuadir, pot tenir repercussions positives si no implica una
amenaça ni suggereix un estatus d'inferioritat o incompetència de l'auditori.
Acte credibilitat: si la font té confiança i seguretat en si mateixa i en el que comunica
tindrà majors efectes de persuasió.

15. Características del mensaje:
Organització del contingut: depèn de la interacció entre el tipus de missatge
amb les característiques de l'auditori.
Ordre de presentació: si es presenten dos missatges seguits i s'avalua
l'impacte després d'un període de temps, el major efecte ho tindrà el primer
missatge (efecte de primacia). Si es presenten els missatges per separats
per un interval de temps i s'avaluen els seus efectes immediatament
després de l'ultimo, aquest tindrà mes impacte en el canvi d'actituds (efecte
de referència).
To emocional del contingut: En nivells moderats és efectiu per a canviar les
actituds, atès que si els nivells són molt alts es creen reaccions defensives
o de rebot, i si són molt baixos no crida l'atenció.

16. Características del receptor o auditorio:
Diferències individuals: persones amb baix autoestima serien més
influenciables perquè dubtarien més de les seves opinions.
Expressió publica de la posició: si s'ha fet pública de la posició amb
anterioritat és mes difícil el canvi.
Características del canal de comunicación:
Els missatges cara a cara tindrien més efectes que els missatges indirectes

17. Cambio de actitudes
Teories funcionals:
Aquestes teories proposen que el canvi tindrà lloc quan l'expressió de la
vella actitud ja no satisfaci la necessitat que originava.
Teories de la consistència: Teoría de´l’equilibri
Suposarien que les creences constitutives (Heider )
de les actituds estan organitzades de forma
coherent i consistent i que la persona
intenta sempre mantenir la major Teoría de la disonància cognitiva
consistència possible en el seu sistema ( Festinger),
cognitiu
Teoría de la autopercepcion de Bem
Teoría de la gestión de impresiones

18. Teorías de la consistencia:
• Teoria de l'equilibri de Heider: Les persones tendriam una necessitat de mantenir
consistència en les seves relacions, en particular , tendència psicològica a organitzar
els seus coneixements sobre les coses en estat d'equilibri en el qual les idees
coexisteixen sense tensió.
Teoria de la disonància cognitiva (Festinger): Defensa que les actituds de les
persones es basen en les seves creences sobre els objectes, i que entre aquestes
creences, pensaments i l'acció caldria haver un estat d'equilibri. Si hi ha alguna
inconsistència, això comporta al malestar de la persona i la persona intentés
resoldre'l.
El grau de disonància experimentada per mantenir cognicions contràries vindrà
determinada per factors diversos:
quantitat d'elements dissonants;
grau d'importància d'aquests elements; A major , més disonància Situacions de
compromís personal
Disonàncies per: Justificació de l'esforç
Toma de decisions en situació de lliure elecció
Comportament contraactitudinal a partir de pressions externes
Ampliar en el
Desacord altra gent en temes importants per a nosaltres
manual
Contradicció d'expectatives en situació grupal.

19. Alternativas a la disonancia cognitiva:
Teoria de l’autopercepció de Bem: No seria necessari
fer referència a desequilibris interns ni disonàncies, sinó
que hi ha suficient amb considerar les conductes. Des
d'aquesta teoria serien les actituds serien acte
atribucions inferides de la mateixa conducta.
•
Teoria de la gestió d'impressions: El canvi d'actituds
d'impressions
quan han tingut una conducta contraactitudinal seria
causat per l'interès social de parer consistent ( no per la
necessitat interna de ser-lo).

20. Resistencia a la persuasión
• Teoria de la inoculació: L'exposició d'una persona a arguments
senzills contra la seva creença o actituds, proporciona motivació i
habilitat per a elaborar arguments que reforcin la seva actitud inicial
i li permetin resistir a la persuasió en ocasions futures.Saber que
estarem davant d'un intent persuasiu: ens permet preparar
contraarguments.
•
Teoria de la reactància: les persones tindríem la necessitat de
sentir que actuem lliurement i sense pressió . si la persona sent una
amenaça a la seva llibertat reaccionés desfavorablement i es
negués a realitzar la conducta en contra de la seva actitud. Podent
adoptar conductes oposades a l'intent persuasiu.

21. Rellegint el canvi: énfasis en el control social.
• Teories convencionals:
• Plantegen les actitud com una posició mental individual.
• Grup considerat un context.
• Idea implícita Hi ha actituds correctes i unes altres no,
Diferenciació entre comportaments “normals” i “anormals”,
Possibilitat de l'enginyeria “ social” (intervención per a “millorar” la
sociedad)
Podent provocar efectes perversos ( de control d'uns grups sobre
altres): aquells grups consideratsdisfuncionals a l'ordre social
serien grups diana cap a qui es dirigirien estratègies de
modificació d'actituds.
Les actituds s'han d'entendre en el context de les relacions de poder entre grups,
cap destacar llavors el seu component ideològic. Els grups entreteixeixen formes
de veure el món que li són pròpies, creant una cultura de grup o ideologia.

22. Las perspectivas discursivas
• Se centren en la interacció quotidiana, en el parla i en el discurs: El que interessa
són les practiques col·lectives, és a dir accions que tenen un significat per a la
gent que participa.
• El grup no és considerat un simple context sinó que és una font d'actituds. Si diem
que les actituds es caracteritzen per la relació significativa entre un subjecte i un
objecte, és el grup el qual defineix que és i que no és significatiu
• Les actituds es relacionen amb el seu ús social lligats a la reproducció social i al
control.
• Les actituds serien la materialització de la ideologia del grup en el pensament
de l'individu: suposarien l’incorporació en la persona dels valors i visió del món dels
grups de pertanyia i/ o referència.
• L'estudi de les actituds s'orienta a comprendre el paper de les actituds en la
relació les entre persones. La persona interpreta activament ( tenen agència) sobre
la base de regles i normes socials situades en un context determinat.
•

23. Aproximació al concepte de discurs:
Un discurs és un conjunt d'idees, valors, opinions que s'articulen en les
practiques lingüístiques dins de certes posicions institucionals, situades
històricament i que construïx un objecte d'una determinada manera.
(característica clau) ja que l discurs defineixen l'objecte sobre el qual es
parla, les persones possibles en la interacció, a qui es dirigeix, que es pot
dir i que no en un determinat discurs.
Relació d'interdependència entre discursos i institucions:
limiten les condicions de producció
discursos
Les institucions
sustentan relació de poder

24. Implicacions per al concepte de actituts:
Actituds estan situades:
Les versions sempre es troben situades en un context particular: objectius, o
contextos diferents poden dur a actituds diferents. D'aquesta manera , s'hauria
d'esperar variabilitat en les actituds i expressions d'una persona , atès que
dependran d'allò que es pretenen aconseguir.
la variabilitat de versions, és comuna i solament en poques ocasions es corregeixen,
La incomoditat que experimentem si algun ens diu que som incoherents pot estar
relacionada amb el fet que en la nostra societat, la inconsistència esta mal vista, per
tant podria ser una incomoditat davant la contradicció com un valor social.
El context retòric:
Totes les actituds estan situades en un context argumentatiu mes solament quan es
tracta de temes polèmics, la gent té arguments per a discutir i defensar el seu punt
de vista, i se situa a favor o en contra d'una determinada controvèrsia.
Les actituds comporten tant sols una posició favorable o desfavorable, sinó també
voluntat i capacitat d'entrar en polèmica: Les critiques i justificació son part integrals
de les actituts: sense el context argumentatiu no hauria actituds.
Las actituts serien llavors pràctiques avaluatives: maneras de parlar que ens
permiteixen posicionar-nos a favor o en contra de certa situació.