Pwp sobre la motivació en els adolescents

1. LA MOTIVACIÓ
MFP 2014
Dra. Carmen Mas
carmen.mas@uib.cat

2. 1. Introducció conceptual a la psicologia de la motivació.
1.1. El perquè de la conducta.
1.2. Les categories de la motivació: els sistemes motivacionals
1.3. Establiment de metes.
1.4. Motivació intrínseca i motivació extrínseca.
1.5. Les expectatives.
1.6. Les atribucions causals.
1.7. La indefensió apresa.
Guió

3. LA MOTIVACIÓ: EL “PERQUÈ” DE LA
CONDUCTA
-Etimològicament, prové de “moure” (ben igual que emoció). Aristòtil ja deia
que era el que “movia” l’ànima.
-Concepte molt extès en el registre col·loquial però difícil de definir des d’un
punt de vista científic. Divergència de definicions.
-De manera orientativa, es podria definir com “el conjunt de factors
innats (biològics) i apresos (cognitius, afectius i socials) que
inicien, dirigeixen, mantenen i/o aturen la conducta.“
-Relació indissoluble amb els processos emocionals: l’emoció ens motiva,
la motivació ens afecta.

4. ELS COMPONENTS DE LA CONDUCTA
MOTIVADA
1. ACTIVACIÓ: Es refereix al component
energitzador, que fa que sorgeixi l’estat
motivat. És un component inespecífic.
2. DIRECCIONALITAT: Més específica.
• Es refereix a cap a on es dirigeix la conducta
motivada, és a dir, al seu objectiu.
• Té a veure amb les nostres preferències, que
depenen de l’aprenentatge (hàbits), anticipacions
cognitives i expectatives, el nombre d’alternatives,
etc.

5. Quines necessitats tenim
les persones????

6. TIPUS DE MOTIVACIONS O
NECESSITATS
-MOTIUS PRIMARIS O BIOGÈNICS-
 Innats (almenys en part), ajuden a satisfer les
necessitats biològiques de l’individu i de l’espècie.
 Lligats directament amb l’homeostasi i l’adaptació, i, per
tant, amb la salut (complement de reaccions
fisiològiques).
 Exs: Fam, fams específiques, set, regulació de la
temperatura, son, sexe, agressivitat, por, motivació
epistèmica (exploració i curiositat), de protecció i
seguretat...

7. -MOTIUS SECUNDARIS O PSICOSOCIOGÈNICS-
 Adquirits, apresos.
 Depenen de l’educació, de l’experiència, de factors
socioculturals, etc.:
• Motivació de guany (rendiment, competència, efectància,
etc.)
• De poder.
• D’afiliació (pertinença grupal, amistat, amor, etc.)
• D’autoestima i valoració.
• D’evitació (de l’ansietat, de la incongruència, del fracàs,
del rebuig, etc.)
• Altruïsme i motius prosocials
• D’ autorealització: pel coneixement, per la comprensió,
per l’estètica

8. A. PER L’ESTÈTICA
A. PER LA COMPRENSIÓ
A. PEL CONEIXEMENT
AUTOESTIMA
PERTENÈNCIA (SOCIALS)
PROTECCIÓ I SEGURETAT
FISIOLÒGIQUES
La piràmide de Maslow
AUTOREALITZACIÓ
Autorealització, benestar i salut es troben estretament vinculats (vincle recíproc)

9. EXEMPLES DE FORMES DE SATISFER LES DIFERENTS NECESSITATS:
-Fisiològiques: Sou just, condicions de feina, habitatge, etc., salubres, horaris
adequats, climatització adequada, prou hores de son i descans, etc.
-Protecció i seguretat: mesures de protecció contra els danys físics i psíquics,
assegurances, evitar la incertesa, els riscos innecessaris, la indefensió, la
precarietat, corporativisme, etc.
-Socials: col·laboració, participació, activitats lúdiques grupals, feines en grup,
esbarjo compartit, etc.
-Autoestima i valoració: retroalimentació progressos, (auto)reconeixement del
mèrits, plantejar-se reptes i acceptar responsabilitats, promoure la capacitat de
decisió i la tria entre eleccions possibles, suggestió verbal, etc.
-Autorealització: formació, anàlisi en profunditat d’un tema d’interès, noves
iniciatives, solució de problemes, innovació, activitats creatives...

10. MODEL DE MASLOW
Parteix de dues premisses:
1. Només influeixen en la conducta les necessitats no satisfetes.
2. Les necessitats estan sotmeses a una jerarquia (piràmide de Maslow):
2.1. Necessitats inferiors:
a- fisiològiques.
b- de protecció i seguretat.
c- socials (pertinença grupal, amistat,
amor,...)
2.2. Necessitats superiors:
a- d’autoestima i valoració
b- d’autorealització:
- pel coneixement
- per la comprensió
- per l’estètica
* Només apareixen les necessitats superiors quan les inferiors estan
satisfetes

11. -Sovint, es dóna un conflicte entre els motius primaris i els secundaris. A
l’espècie humana resulta habitual que els segons inhibeixin, controlin o
modulin els primers.

13. Tº Sed Hambre Sueño Sexo Agre. Logro
Altruismo
Mots / / / / / / / / /
Mots
biogénicas Poder
Psico soc
A l’espècie humana es tracta d’un continuum més que d’una dicotomia.
Varia segons la persona i la cultura.

14. Encèfal “reptilià”: funcions
bàsiques de supervivència
Cervell
“emocional”
Cervell
“racional”

15. PREGUNTES MOTIVACIÓ
• “Què vull fer?”: necessitats humanes i
conducta orientada a una meta.
• “Per qué vull fer-ho?”: motivació intrínseca
i extrínseca.
• “Som capaç de fer-ho?”: les expectatives.
• “¿Per què no me surt bé?”: les
atribucions.

16. ESTABLIMENT I
CONSEQUCIÓ DE METES

17. ESTABLIMENT I CONSEQUCIÓ
DE METES
1. DEFINICIÓ DE LA META O OBJECTIU.
2. INCENTIUS I EXPECTATIVES
PRÈVIES.
3. ESTABLIMENT DE SUBMETES I
PASSES.
4. SEGUIMENT DEL PROCÉS I NIVELL
DE COMPROMÍS.
5. IDENTIFICACIÓ D’OBSTACLES I
RECERCA D’ALTERNATIVES.
6. RESULTATS I ATRIBUCIONS.

18. Característiques d’una bona meta
• Específica: definida amb precisió (per poder
saber fàcilment si s’ha complert o no).
• Propera en el temps: en cas de que es tracti
d’una meta llunyana s’han d’establir submetes
proximals que ens informin del procés de
consecució.
• Repte òptim: ha de ser difícil, però la persona
l’ha de veure com assequible.
• Compromís amb la meta: incentius???

19. INCENTIUS??
• Variables de l’entorn/ambient.
• Sensacions agradables.
• Emocions positives.
• Relacions personals.
• Recompenses materials.
• Recompenses per conveni social.
• ???

20. DECI I RYAN: La teoria de
l’autodeterminació
Richard Ryan

21. MOTIVACIÓ INTRÍNSECA I MOTIVACIÓ
EXTRÍNSECA
Motivació extrínseca: Parlam de motivació extrínseca
per dur a terme una tasca o activitat quan la motivació de
fer-la es suscitada per un incentiu independent de la
tasca en sí. La satisfacció no depèn de la tasca, sinó de
l’obtenció de l’incentiu extern.
Motivació intrínseca: Parlam de motivació intrínseca
quan l’activitat per sí mateixa és interessant i motivant.
L’incentiu seria, doncs, la pròpia realització de la tasca,
és inherent a l’activitat i no necessita reforçament extern.

22. Avantatges de la MI
És preferible estar motivats intrínsecament per fer una
activitat determinada perquè la motivació intrínseca:
1. Augmenta el sentiment personal de
competència i d’autodeterminació.
2. Millora l’autoestima.
3. Fomenta l’autoregulació del comportament i
l’estil atribucional intern.
4.Estimula una orientació cap a l’autonomia.
5. Augmenta la satisfacció i la salut emocional.

23. MI en el context acadèmic
•En el context acadèmic se considera la
motivació intrínseca com una tendència a buscar
la novetat i els reptes, a ampliar i exercitar les
pròpies capacitats, a explorar y aprendre.
– 1) Els alumnes intrínsecament motivats tenen més
èxit en l’àmbit educatiu,
– 2) i els estudiantes se beneficien dels professors
que potencien l’autonomia i la motivació intrínseca.
•S’han evidenciat com a condicionants de la motivació
intrínseca:
– la disponibilitat de suport emocional
– i la possibilitat d’establir relacions personals positives.

24. MI en el desenvolupament
Mas, C. & Medinas, M (2007). Motivaciones para el estudio en universitarios.
Anales de Psicología 23 (1), pp. 17-24

26. Sentiment de
competència
Sentiment
d’autodeterminació
MOTIVACIÓ
INTRÍNSECA
Si l’execució
és bona.
Autoestima i satisfacció.
Percepció de control.
Benestar i salut emocional
Estil atribucional
intern
La motivació intrínseca

27. LA MI I LA ME SE SUMEN??
• La ME és aconsellable quan:
– La MI és nul·la o molt baixa.
– És necessari augmentar el sentiment de
competència  informant positivament per
augmentar-lo.
• Si els esdeveniments externs tenen un
component CONTROLADOR de la
conducta, minven la MI i perjudiquen el
sentiment d’autodeterminació (canvi de
locus).

29. Algunes estratègies per afavorir l’aparició de motivació intrínseca:
1.Fomentar la participació.
2.Donar la possibilitat de triar.
3.Atorgar responsabilitats.
4.Dificultat simulada.
5.Transmetre bones expectatives.
6.Plantejar reptes.
7. Dificultat progressiva
8. Utilització de models
9. Suggestió verbal
10. Actitud positiva i autoregulació: importància de les emocions positives i
del sentit de l’humor.
Si la motivació és nul·la, es pot començar utilitzant motius extrínsecs, però amb un
component INFORMATIU, no controlador.
S’han d’evitar els conflictes interpersonals, els quals solen minvar la nostra
motivació intrínseca. Les situacions de cooperació augmenten el nivell de
compromís.

30. BANDURA:
LES EXPECTATIVES

31. Les expectatives
• Les expectatives son anticipacions
cognitives de futurs esdeveniments que
determinen l’estat emocional i
motivacional de la persona envers la
conducta futura.
• Bandura (1977) va proposar la
classificació de les expectatives en dues
grans categories:

32. Tipus d’expectatives
• Expectatives d’autoeficàcia: La creença
respecte a la pròpia capacitat per dur a
terme amb èxit un determinat
comportament (o seqüència de
comportaments), en un moment donat.
• Expectatives de resultat: L’anticipació de
fins a quin punt la realització d’aquesta
determinada conducta anirà
acompanyada dels resultats
esperats/esperables.

34. Diferents combinacions d’expectatives d’eficàcia i expectatives de resultats,
produiran efectes psicològics, comportamentals i afectius diferents

35. EXERCICI
• Na Maria està convençuda de que si deixa
de fumar millorarà la seva capacitat
pulmonar, però no es veu capaç de fer-ho.
Segons aquest exemple, com són les
expectatives d’autoeficàcia de na Maria
(altes/baixes)? I les de resultat? En funció
d’aquesta combinació d’expectatives, quin
serà l’estat emocional de na Maria?

36. EXPECTATIVES DE
AUTOEFICÀCIA: “puc fer-ho!!”
• Autoeficàcia acadèmica = judicis dels
alumnes sobre la seva capacitat per
completar amb èxit les seves tasques
escolars.
• Antecedents o fonts:
– Experiència prèvia (directa).
– Experiència indirecta o vicària.
– Persuasió verbal i feedback.
– Estats fisiològics i afectius.

37. EXPECTATIVES DE RESULTAT
•Fonts o factors determinants:
–Feedback de resultat (“això va bé”).
–Dificultat de la tasca.
–Informació derivada de la
comparació social.
–Factors de personalitat (motivació
d’assoliment o necessitat de
guany).

38. EXERCICI 1
• Pongamos por ejemplo que un niño está a
punto de hacer los deberes sobre las
tablas de multiplicar que ha explicado ese
día en clase la profesora. Si el niño
piensa: “no soy capaz de hacerlos”,
diremos que tiene unas bajas
expectativas de:
______________________

39. EXERCICI 2
• Pongamos por ejemplo que un niño está a
punto de hacer los deberes sobre las
tablas de multiplicar que ha explicado ese
día en clase la profesora. Si el niño
piensa: “si hago estos deberes bien, la
profesora me pondrá una buena nota
mañana”, diremos que tiene unas altas
expectativas de: __________________

40. Importància de les expectatives
en l’aprenentage
SI ESPERO QUE ME SORTIRÀ
MALAMENT, ME SORTIRÀ MALAMENT:
les expectatives influeixen en l’esforç, l’ús
d’estratègies i en la relaxació i concentració
necessàries per afrontar una tasca
IMPORTÀNCIA DE PENSAR EN POSITIU i
de transmetre expectatives positives a
l’alumnat (l’efecte Rosenthal o Pigmalió)

41. WEINER i les atribucions
causals
Congrés AME, Donosti 2007

42. Atribucions causals
• La persona comuna, en la seva vida
quotidiana, actua com un “psicòleg
ingenu” que busca de manera espontània
causes o explicacions de les accions
alienes i pròpies.
• “Procés intern d’una persona per tal
d’intentar explicar per què ha tingut lloc un
esdeveniment o un comportament, d’un
mateix o dels altres”

44. Autoatribucions: 4 moments
1) valoració dels èxits i resultats (passats) a
partir de l’autoobservació de la pròpia
actuació;
2) atribució causal (interpretació) d’aquests;
3) expectatives i emocions derivades de les
atribucions, i
4) motivació i rendiment futur.

45. DIMENSIONS DE LES
ATRIBUCIONS
• Interna/externa (persona/entorn).
• Estable/inestable en el temps.
• Controlable/incontrolable.

46. Dimensions de les atribucions
• Internalitat/externalitat, segons el locus de
control del comportament se situï en la mateixa
persona o en terceres persones o en
esdeveniments ambientals o situacionals.
• Estabilitat/inestabilitat, segons la causa del
comportament s’atribueixi a factors estables en
el temps o a fets puntuals.
• Controlabilitat/incontrolabilitat, on la causa del
comportament es pot atribuir a causes que
estan sota el control del subjecte i aquelles que,
tot i ser internes no estan sota el seu control.

47. CAUSES
Capacitat Esforç Sort Dificultat tasca
D
I
M
E
N
S
I
O
N
S
Locus intern intern extern extern
Estabilitat estable inestable inestable estable
Controlabilitat incontrolable controlable incontrolable incontrolable

48. Atribucions i expectatives
• la estabilitat  efecte sobre les expectatives:
– les atribucions de fracàs a factors estables
(independentment de les altres dimensions) seran les
que provocaran una major reducció de les
expectatives,
– les atribucions inestables del fracàs seran les que
amb menor probabilitat reduiran las expectatives.
• les altres dues dimensions afecten principalment
a les emocions experimentades per la persona.

49. Emocions derivades de les atribucions

50. EXPECTATIVES
ATRIBUCIONS
METES

51. Exercici
• Na Carme ha decidit fer dieta, el seu
objectiu es perdre 1 Kg per setmana
durant 5 setmanes; avui, finalitzada la
primera setmana quan s’ha pesat a vist
que només havia perdut 200 grs, segons
ella per que no s’ha esforçat prou.
Determina quin tipus d’atribució ha fet na
Carme i explica i raona com afectarà
aquest fracàs a les seves expectatives
d’autoeficàcia, a les seves metes futures i
al seu estat emocional.

52. Solució
• Na Carme fa una atribució interna, inestable i controlable
del seu fracàs.
• La dimensió d’estabilitat és la que té una major
influència sobre les expectatives d’autoeficàcia; en
aquest cas com l’atribució feta per na Carme és
inestable, les seves expectatives futures no es veuran
gaire afectades i la pròxima vegada podrà afrontar la
meta amb unes certes expectatives d’èxit.
• Per la seva part, les altres dues dimensions afecten
principalment a les emocions experimentades per la
persona, en aquest cas la Carme fa una atribució interna
i controlable del seu fracàs pel que experimentarà culpa
i remordiments per no haver-se esforçat suficient.

53. Indefensió apresa
• La indefensió apresa és un fenomen amb
conseqüències conductuals i emocionals
sobre la persona, degut principalment a la
manca de control sobre les situacions de
la vida diària i les atribucions que fem de
les mateixes.
• https://www.youtube.com/watch?v=OtB6RTJV

54. Indefensió apresa i atribucions
• Abramson, Seligman i Teasdale, amb la intenció
d’explicar el fenomen de la indefensió apresa a
partir de les atribucions causals, parteixen de la
teoria de Weiner però en fan algunes
modificacions. Adopten les dimensions de locus
de control i d’estabilitat, i afegeixen una altra
dimensió:
• Globalitat: una causa serà considerada global
si afecta a diferents situacions o àmbits de la
vida, mentre que si la atribució només es fa en
situacions concretes, serà considerada una
causa específica.

55. Indefensió apresa
• situació molt aversiva,
+
• una atribució interna, incontrolable i global
de la seva causa
 Efecte de desmotivació (després de reiterats
intents fallits s'evita malgastar energia en el
següent ) i/o interferència en els mecanismes
d’aprenentatge (mal aprenentatge)

56. • LES ATRIBUCIONS QUE FEIM INFLUEIXEN
EN LES NOSTRES EXPECTATIVES FUTURES
I, PER TANT, EN LA NOSTRA CONDUCTA
FUTURA.
• LA MANERA COMO INTERPRETAM I
PENSAM SOBRE LES COSES QUE ENS
PASSEN DETERMINA CÓM ENS SENTIM
DAVANT ELLES.
• NO ES LA SITUACIÓ EL QUE ENS FA SENTIR
MALAMENT, SINÓ CÓM LA INTERPRETAM
(“Todo depende del color del cristal con que
se mira”)

57. ABC de la conducta humana
A
ANTECEDENTS
B
BEHAVOIR (COMPORTAMENT)
C
CONSEQÜÈNCIES
PENSAMENT EMOCIONS CONDUCTES
Situació
o
fet concret
Com
interpreto
la situació?
Què
sent?
Què
faig?
Com
actuo?
Quines
conseqüències té el
meu comportament?
Com afecta a la meva
conducta futura?
M’equivoco
explicant una
cosa a
classe
“Carmeta,
ets un
trasto, no
ets bona
profe”
Vergo-
nya
Me
descon-
centro, me
trabo i faig
la classe
aviat

58. • “LA PRÓXIMA VEZ SALDRÁ MEJOR, ES
CUESTIÓN DE PRÁCTICA”.
• “NADIE NACE ENSEÑADO”.
• “LA PACIENCIA ES LA MADRE DE LA
CIENCIA”.
• “LO IMPORTANTE ES INTENTARLO”.
• “SI ME ESFUERZO PUEDO HACERLO”.
• “¡PORQUE YO LO VALGO!”.

59. 1, 2, 3, SUS!!!

60. GRÀCIES PER LAGRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓVOSTRA ATENCIÓ
http://gabinetcarmenmas.blogspot.com/