Disseny, implementació i avaluació de propostes de feedforward sostenible: les primeres passes d’una recerca Cabrera, Nati; Cano, Elena; Espasa, Anna; Fernández, Maite; Mayordomo, Rosa 1st International Workshop on Technology-Enhanced Assessment, Analytics and Feedback (TEAAF2014)

1. 1st International Workshop on Technology‐Enhanced Assessment, Analytics and Feedback
(TEAAF2014)
‐ 1 ‐
Títol: Disseny, implementació i avaluació de propostes de feedforward
sostenible: les primeres passes d’una recerca
Autors:
Cabrera, Nati (Estudis de psicologia i ciències de l’educació. Universitat Oberta de Catalunya).
Cano, Elena (Departament de didàctica i organització educativa. Universitat de Barcelona).
Espasa, Anna (Estudis de psicologia i ciències de l’educació. Universitat Oberta de Catalunya).
Fernández, Maite (Departament de didàctica i organització educativa. Universitat de
Barcelona).
Mayordomo, Rosa (Estudis de psicologia i ciències de l’educació. Universitat Oberta de
Catalunya).
Introducció
L'Espai Europeu d'Educació Superior ha situat la centralitat de l'aprenentatge en l'estudiant,
expressant els resultats del procés d’ensenyament en termes de competències dels estudiants
i suggerint el disseny de propostes formatives que vetllin per la coherència entre aquests
resultats, les activitats d’aprenentatge i les d’avaluació (Biggs, 2003). Això ha generat sistemes
d'avaluació contínua impulsats des de les pròpies institucions. En ocasions, aquests sistemes
han operat com una avaluació sumativa esmicolada en el temps i han estat percebuts per part
dels estudiants com cúmuls de feina a fer per acomplir les exigències dels plans docents (Van
der Watering et al., 2008) i per part del professorat com propostes poc viables. Sembla
necessari acompanyar les activitats d’avaluació de sistemes de retroalimentació sostenibles
que aportin a l’avaluació un autèntic sentit formatiu.
D’altra banda, nombrosa literatura (Mory, 2004; Hepplestone et al. 2011) ha permès conèixer
l’evolució en les concepcions sobre el feedback. En l’actualitat, s’entén que els processos de
feedback no consisteixen només en donar informacions aïllades esperant que l'estudiant les
empri, sinó que han de complir unes característiques que garanteixin la seva utilitat (Nicol,
2007).
Plantejament del projecte
El projecte "Disseny, implementació i avaluació de propostes de feedforward sostenible"
(REDICE 2014‐966), bianual i finançat per l’ICE de la Universitat de Barcelona, és un projecte de
recerca sobre una innovació docent associada a la provisió del feedback dialògic o
feedforward. Els elements d’aquest feedforward autoregulador han estat indicats per Carless,
Joughin&Mok (2006), Zimmerman (2008) o Boud&Molloy (2013).
La recerca està coordinada per la Universitat de Barcelona i hi participen la Universitat Oberta
de Catalunya, (UOC), la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat Rovira i Virgili (URV),
la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la
Universitat de Barcelona (UB).
El principal objectiu del projecte és implementar i avaluar diverses propostes de feedforward.
Per tal d’analitzar quin ús fan els estudiants del feedback que se’ls proporciona i fins a quin
punt orienta les seves futures tasques. Cada universitat ha triat les assignatures a les que vol

2. 1st International Workshop on Technology‐Enhanced Assessment, Analytics and Feedback
(TEAAF2014)
‐ 2 ‐
fer l’experiència, ha dissenyat el sistema de provisió del feedback, i ha decidit la forma com
comprovarà si el feedback s’està emprant.
Metodologia
La recerca empra una metodologia quantitativa i qualitativa per a la recollida de dades:
Concretament, els instruments de recollida d’informació comuns previstos són el següents:
qüestionaris de satisfacció i de percepció d’aprenentatge dels estudiants; qüestionaris d’opinió
del professorat i, una pauta d’anàlisi de feedback creada seguint les propostes de Nicol (2007).
En aquesta comunicació, ens centrarem en la proposta concreta que s’ha fet a la UOC.
El cas de la UOC
Plantejament
L’escenari
La concreció d’aquest projecte a la UOC l’estem duent a terme a les assignatures de Pràcticum
I i Pràcticum II (a partir d’ara, PI i PII) del segon cicle de la llicenciatura en Psicopedagogia. Son
assignatures que es cursen cap a la part final dels estudis, amb una càrrega lectiva de 6 ECTS
cadascuna, i una ratio d’aproximadament 15 estudiants per aula.
Al PI i PII, els estudiants han de completar les hores de presència en un centre de pràctiques
,avaluades pel tutor de centre, i, en paral∙lel, l’estudiant ha de realitzar tres activitats
d’avaluació continuada a l’aula virtual, imprescindibles totes elles per tal de superar
l’assignatura.
Ens plantegem d’aplicar aquesta millora del feedback a l’activitat Diari de pràctiques (PAC 2)
d’ambdós pràcticums.
La PAC2 és una activitat que l’estudiant realitza durant una bona part del semestre en un bloc i
està dissenyada per tal que reflexioni sobre la professió de psicopedagog. El punt de partida
és la descripció i la reflexió sobre la professió, tenint en compte que el context en el qual es
desenvolupin les pràctiques necessàriament influeix i mediatitza les funcions del professional.
La reflexió sobre la pràctica esdevé una peça clau que volem valorar especialment. Es tracta
de reflexionar críticament sobre el que es fa, perquè es fa, com es fa, els resultats que
s’obtenen, la influència del context, de les condicions en què es realitza la tasca, etc..
Els objectius
Amb aquest projecte que hem endegat, volem potenciar un seguiment per part del consultor
que promogui una veritable pràctica reflexiva dels estudiants i, per tant, que es produeixi un
aprenentatge actiu i significatiu que desenvolupi en l’estudiant les competències i actituds que
el caracteritzaran com a professional; promoure un seguiment del procés on les intervencions
del professor siguin utilitzades pels estudiants no només per valorar el grau d’aprenentatge
assolit, les seves debilitats i les seves fortaleses, sinó també per ajudar als estudiant a abordar
els reptes per continuar aprenent.

3. 1st International Workshop on Technology‐Enhanced Assessment, Analytics and Feedback
(TEAAF2014)
‐ 3 ‐
Disseny de la proposta de feedforward: estructura, contingut, I
periodicitat.
Es proposa una estructura de seguiment al llarg de l’elaboració del Diari de pràctiques en la
què s’identifiquen els moments en els què se li donarà feedback a l’estudiant, el contingut que
aquest tindrà (sobre què es dóna feedback), i els moments en els què li demanem a l’estudiant
que valori el feedback rebut.
A més a més de les entrades que fan els estudiants al bloc, el feedback es recull també en el
mateix bloc, per tal de facilitar l’accés a tota la informació sense restriccions.
Pautes i estratègies pel feedback que fan els professors i els
estudiants
En primer lloc, s’han elaborat unes pautes i recomanacions bàsiques sobre com ha de ser un
feedback de qualitat que s’han treballat amb les consultores que l’han d’aplicar fins a
consensua‐les.
En segon lloc, hem compartit amb les consultores la pauta que utilitzarem totes les
universitats al projecte per analitzar el feedback que donen els professors, de tal manera que
coneguin els criteris i elements que es tindran en compte1
.
En tercer lloc, s’ha dissenyat un instrument per a la recollida de la reflexió i valoració continua
que fa l’estudiant, per tal de pautar la reflexió, i facilitar la recollida.
Davant el repte que suposa implicar els estudiants en aquest procés, ens vam plantejar la
necessitar de dissenyar un instrument que ens ajudés a recollir el que demanàvem als nostres
estudiants. A aquest instrument li hem dit pauta d’autoavaluació2
, inspirada en la proposta de
Quinton i Smallbone (2010) i adaptada al context de la nostra experiència, en la què convidem
a l’estudiant a realitzar reflexions o valoracions, a partir del feedback rebut, en relació a com
els ha fet sentir el feedback; quina valoració fan del contingut, què en pensen; en què s’ha
centrat en relació al que el mateix estudiant havia fet; quines accions concretes durà a terme
de cara a la continuació del diari.
Resultats previstos
En el moment de presentar aquests recerca, encara no disposarem de resultats, ja que tot just
acabem de començar la PAC2 i encara no s’ha generat el primer feedback.
A partir de l’anàlisi del procés de la PAC2 i, dels continguts dels feedbacks i les autoavaluacions
que facin professors i estudiants, i de les dades obtingudes a les entrevistes a les consultores
1 El dia de la Jornada, es preveu mostrar aquesta pauta d’anàlisi del feedback, que s’aplicarà per a
l’anàlisi dels feedbacks del projecte REDICE.
2 El dia de la Jornada, es preveu mostrar aquet instrument d’autoavaluació, il·lustrat amb exemples,
que s’està aplicant als estudiants de la UOC que participen en aquest projecte

4. 1st International Workshop on Technology‐Enhanced Assessment, Analytics and Feedback
(TEAAF2014)
‐ 4 ‐
de les assignatures i als qüestionaris als estudiants, preveiem obtenir resultats en relació al
aspectes següents:
1. El grau de millora de la capacitat de reflexió crítica per part dels estudiants, a partir
dels resultats acadèmics, i de la percepció dels professors (entrevista) i dels mateixos
estudiants (qüestionari).
2. El grau d’utilitat i d’adequació als objectius plantejats de la metodologia d’avaluació i
dels instruments dissenyats i emprats al feedforward.
3. El grau de càrrega de feina per estudiants i professors.
4. El nivell de satisfacció que aquestes propostes de feedforward generen en estudiants i
professors.
Tanmateix, esperem compartir amb la resta d’universitats les experiències de tots, i arribar a
fer propostes conjuntes de bones pràctiques en el seguiment i la personalització del procés
educatiu a través del feedforward.
Bibliografia referenciada
BIGG, J. (2003). Calidad del aprendizaje universitario. Cómo aprenden los estudiantes. Madrid,
Narcea.
Boud, D.; Molloy, E. (Eds.) (2013). Feedback in Higher and Professional Education:
Undestanding it and doing it well. London: Routledge.
Carless,D., Joughin, G. & Mok, M.M.C. (2006). Learning‐oriented assessment: principles and
practice. Assessment & Evaluation in Higher Education, 31(4), 395‐398.
Hepplestone, S., Holden, G., Irwin, B. Parkin, H.P. & Thorpe, L. (2011). Using technology to
encourage student engagement with feedback: a literature review. Research in Learning
Technology, 19‐ 2, 117–127.
Mory, E. H. (2004). Feedback research review. In D. Jonassen (Ed.), Handbook of research on
educational communications and technology (pp. 745–783). Mahwah, NJ: Erlbaum Associates.
Quinton, S. & Smallbone, T. (2010). Feeding forward: using feedback to promote student
reflection and learning – a teaching model, Innovations in Education and Teaching
International, 47:1, 125‐135.
Nicol, D. (2007). Principles of good assessment and feedback: Theory and practice. REAP
International Online Conference on Assessment Design for Learner Responsibility, 29th‐31st
May, 2007.
Van de Watering, G., Gijbels, D., Dochy, F., Van der Rijt, J. (2008). Students’ assessment
preferences, perceptions of assessment and their relationships to study results. High
Education, 56, p. 645–658.
Zimmerman, B. (2008). Investigating Self‐Regulation and Motivation: Historical Background,
Methodological Developments, and Future Prospects. American Educational Research Journal,
45(1), 166‐183.