La Llei de Patents entra en tràmit parlamentari sense incloure la remuneració de les patents empleats com tenen els països que lideren les estadístiques de patents

1. NÚMERO 1437
1,50 EUROS
DISSABTE
15 DE NOVEMBRE DEL 2014
MIQUEL
PUIG
31
economista
El dèficit del sistema de
pensions és la meitat a
Catalunya que a Espanya.
Per tant, caldria aplicar-hi
remeis la meitat d’enèrgics
30
advocat
El context polític espanyol
d’avui demana una visió
oberta de la realitat que
difícilment poden tenir
els seus alts funcionaris
HERIBERT PADROL
ara.cat DISSABTE, 15 DE NOVEMBRE DEL 2014
Viure la
tardor
en família
http://mestres.ara.cat http://criatures.ara.cat
És una estació molt indicada
per fer sortides i descobrir
la natura amb els fills P. 4-5
FUNDESPLAI
DIJOUS
20 DE
NOVEMBRE
ElDiaMundialde
laInfànciafarem
unARAtotil·lustrat
pernensinenes
AVUI AMB L’ARA
EL SUPLEMENT
‘CRIATURES’
L’SNP posa
rumb cap a un
nou referèndum
P 04-05
Salmond cedeix el lloc a
Nicola Sturgeon per reforçar
l’independentisme escocès
ANDY BUCHANAN / AFP
La querella
contra Mas pel
9-N es refreda
P 08
Un Torres-Dulce qüestionat
deixa la decisió en mans
de la Fiscalia de Catalunya
Vila anuncia
que el transport
públic no pujarà
P 06 i 16
Les tarifes de bus, metro i tren a
Catalunya es congelaran el 2015
L’AMT encara haurà de validar
la mesura a mitjans de desembre
MOBILITAT
XAVIER BERTRAL
“Ser independentista i estimar Espanya és compatible”
ANTONI BASSAS ENTREVISTA SANTI VILA
CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

2. 23ara DISSABTE, 15 DE NOVEMBRE DEL 2014
economia
Font:Eurostat/Gràfic:E.Forroll
2014
primer trimestre
2014
segon trimestre
2014
tercer trimestre
+0,2%
+0,3%
+0,2%
+0,3%
+0,2%
4%
0%
raquític
dent del Bundesbank i membre del
consell del BCE. L’enfrontament
entrelesduesfaccionss’hafiltraten
lesúltimessetmanesicadacophiha
més dubtes que Draghi digui tota la
veritat quan assegura que les seves
decisions tenen el suport “unàni-
me” del consell de govern del BCE.
Pólvora mullada?
Draghi ha disparat molta artilleria:
ha abaixat els tipus d’interès al mí-
nim històric del 0,05%; ha donat
crèditpràcticamentgratisalsbancs
a canvi que les entitats prestin
aquestsdinersaciutadansiempre-
ses, i també ha iniciat un programa
decompresdedeuteprivat.Totple-
gat per intentar reactivar l’econo-
mia i esquivar la deflació (caiguda
continuada i generalitzada dels
preus), que també amenaça nom-
brosos països del continent.
De moment no queda gaire clar
quelesmesuresdelBCEhaginsigut
efectives, tot i el moderat creixe-
ment registrat al tercer trimestre.
Defet,Draghiencaranohainiciatel
quelamajoriad’expertslidemanen:
un programa de compra de deute
públic que alliberi els estats amb
més problemes. Nombrosos països
(lideratsperAlemanya)desconfien
d’aquest programa perquè restaria
pressióalspaïsosambmésdesequi-
librisal’horadeferlesreformesne-
cessàries per sortir del forat.
De totes maneres, ahir mateix el
governador del Banc de França,
ChristianNoyer,avançavaquesiles
mesures actuals no fossin efectives
el BCE podria començar a comprar
deutepúblic.Tambéestéencomp-
te aquesta opció, segons va dir el
banquer francès, en cas que el BCE
esvegiobligataapujarelstipusd’in-
terès si –com es preveu– els Estats
Units comencen a apujar els seus a
partir de l’any vinent.e
L’Estatprometabaratirlespatents,
peròseranméscaresal’inici
procés, ara passarà a pagar més de
300 euros”, diu Carbó.
Foment de la qualitat per
sobre de la quantitat
Però si hi ha una diferència fona-
mental amb la llei anterior és el fet
que sigui imprescindible passar un
examen previ per aconseguir el re-
coneixement de la propietat in-
tel·lectual. “El que és important no
és tant que es patenti sinó que el
que es patenti sigui seriós i sigui
bo”,assenyalavaahirSoriaenlaro-
da de premsa. S’evitaran així, se-
gons el govern central, tant les pa-
tents per “inflar el currículum”
–sol·licitades per les universitats
peròquenosónexplotablescomer-
cialment– com les bombolles tec-
nològiques d’empreses que no te-
nen capacitat inventiva real.
La llei del 1986 tenia com a prio-
ritat absoluta el foment de patents
sense passar una selecció exhausti-
vasobrenovetatiinventiva,unexa-
men que la UE obliga a fer a la seva
OficinaEuropeadePatents.Ésadir,
Espanya se suma així a algunes de
lesdirectriuscomunitàriesdesprés
d’haver rebutjat la patent única.
Sense reconeixement
remunerat de l’inventor
“Que inventin ells!” Gian-Lluís Ri-
bechiniCreus,enginyerindustriali
professor de l’Online Business
School(OBS),reaccionavaaixí–pa-
rafrasejant Miguel de Unamuno– a
la lectura de l’avantprojecte de llei
depatents.Iésqueelnoutextnoté
encompteencapmomentunre-
coneixement remunerat de l’in-
ventor, cosa que sí que fan les
lleis d’Alemanya, el Japó, Corea
del Sud o la Xina, els estats que,
desprésdelsEstatsUnits,vanfer
méssol·licitudsdepatentsinter-
nacionals el 2013. Per Ribechini,
lleis com l’espanyola acaben fo-
mentant la fuga de cervells, per-
quèelsinventorspreferiranmar-
xaraaltrespaïsosqueelsrecone-
guin la tasca feta. Alemanya té
una llei específica per calcular la
remuneració de l’inventor i a la
Xina es queda un 10% del drets,
explica el professor.
Un indicador de
la inversió en R+D+i
Catalunya rivalitza amb Madrid
enelregistredepatentsal’Estat,
tot i que la capital espanyola ju-
ga amb un cert avantatge perquè
moltes grans empreses hi tenen
laseuprincipalielsseusregistres
es fan allà. El reconeixement de
lapropietatintel·lectual,però,ha
caigut durant els últims anys de
crisi. Tot i que sovint s’ha dit que
la sortida de la crisi passava per
un canvi de model que fomentés
la R+D+i, des del 2010 Espanya
sol·licitacadaanymenyspatents
que l’anterior. A escala europea,
l’empremta espanyola també és
molt baixa. Segons un estudi de
l’OBS, Espanya estava en 17a po-
sició en sol·licituds de patents a
Europa, amb un 1% del total de
sol·licituds.e
“El que és important no és tant que es patenti sinó que el que es patenti sigui seriós i
sigui bo”, va assenyalar ahir Soria durant la presentació del projecte de llei. E. NARANJO / EFE
Espanya obligarà els que vulguin una llicència a pagar 300 euros d’entrada
INDÚSTRIA
L’11 de desembre del 2012 el Parla-
mentEuropeuvaaprovarlacreació
d’una patent única per protegir la
propietatindustrialen25païsosde
laUnióEuropeaiposarfiallaberint
burocràtic que implicava haver de
validar la patent per separat en 27
administracions amb 23 llengües
oficials. Espanya i Itàlia s’hi van
oposarperquèlainiciativanoinclo-
ïalessevesllengüesivandecidirno
implantarlapatentúnica.Ahir,dos
anys més tard, el consell de minis-
tres va aprovar un projecte de llei
que busca acostar-se una mica a la
normativa comunitària.
Si es vol registrar una propietat
industrial en diferents estats euro-
peus, a partir del 2016 serà més ba-
rat fer-ho a l’oficina de Brussel·les
quenopasal’espanyola,jaquelare-
ducciódetaxesamblallicènciaúni-
ca serà de fins a un 80%, segons els
càlculs de la Comissió Europea.
Ahir el govern espanyol va intentar
emular aquests incentius refor-
mant la llei de patents del 1986. La
novanorma,però,fomentaràelsre-
gistres a dins d’Espanya i no a esca-
laeuropea,compassaamblallicèn-
cia única.
“L’EstatsesituaalacuadelaUE
en sol·licituds internacionals”, ex-
plica a l’ARA Òscar Carbó, director
de l’oficina de patents de la UPC,
que es troba en el podi de les uni-
versitatsambmésregistresdel’Es-
tat. Carbó avisa que “en els últims
anys universitats i emprenedors
comencenamirarcapaforaperquè
els dóna més oportunitats”.
Les noves taxes,
una arma de doble tall
Una de les principals novetats de la
proposta de Soria és que es reduei-
xenfinsaun50%lestaxesperaem-
prenedorsiuniversitats.Defet,ahir
elministred’Indústriavavoleranar
mésenllàivaindicarperprimercop
quelesuniversitatspodrienaconse-
guir el 100% de bonificació al cap
d’un temps si se certifica que la pa-
tent ha tingut una bona entrada al
mercat. Amb aquest pas es vol fo-
mentar el registre de patents entre
les microempreses i els autònoms
enunmercatcontrolatsobretotper
les multinacionals.
Però es tracta d’una arma de do-
ble tall, avisa Carbó. Fins ara la ta-
xadesol·licituderadenomés80eu-
ros,peròelquerealmentencariaels
tràmits era un informe que ara es
converteix en vinculant i que costa
entre500i600euros.Aquestdocu-
ment no se sol·licitava fins al cap
d’un any i mig del primer registre,
peròaracaldràpagar-lojaenprime-
rainstància.“Siunemprenedorfins
ara pagava 80 euros en començar el
MADRID
MARIONA FERRER I FORNELLS
ÒscarCarbó
DIRECTOR DE
L’OFICINA DE
PATENTS DE LA UPC
“L’Estatse
situaalacua
delaUEen
sol·licituds
internacionals”
“Universitatsi
emprenedors
comencena
mirarcapa
foraperquè
elsdónamés
oportunitats”