Article publicat en la publicació L'econòmic de El Punt-Avui el 13 de desembre de 2015 on explico com arrel del Acord Interprofessional de Catalunya es pot incorporar la retribució de la innovació en els convenis colectius.

1. DIUMENGE, 13 DE DESEMBRE DEL 201512 L’ECONÒMIC
OPINIÓ
Diumenge, 13 de desembre del 201578
EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca.
Sotsdirector: Francesc Muñoz. Redactors: Jordi Garriga, Anna Pinter,
Berta Roig, Marc Rovira. Disseny i maquetació: Miguel Fontela.
Correcció lingüística: Quim Puigvert. Fotografia: Andreu Puig.
Directora de publicitat: Eva Negre. Dipòsit legal: GI-653-2010
C/ Güell, 68. 17005 Girona. Redacció: Diputació, 284, 4t. Barcelona
Telèfon 93 227 66 21. redaccio@leconomic.cat
EDITORIAL
Amblacrisi,l’exportacióesvaconvertirenunrefu-
gi per a moltes companyies que no trobaven sortida
als seus productes i serveis en el mercat interior. El
fet rellevant ara és veure el comportament del teixit
empresarial català un cop es van millorant els indi-
cadorsde creixementdel producte interior brut.I la
veritat és que, si s’analitzen les xifres, s’observen
bones notícies. El nombre de les empreses exporta-
doresregularscatalanes-lesquehanvenutal’exte-
rior d’una manera sostinguda durant els darrers
quatre anys- ha crescut un 15% des de l’inici de la
crisi. Però no només això, sinó que si seguim mirant
els números dels darrers quatre anys resulta que ha
crescut un 21% el nom-
bre de companyies que
segueixen destinant els
productes a l’exterior de
manera regular i conti-
nuada.Unfetbenpositiu
perquè demostra una
major competitivitat per
a l’economia. Entre al-
tres coses, aquesta cons-
tància verifica que l’em-
presa assumeix l’ober-
tura com una estratègia
decreixementiqueelfe-
nomen ha vingut per
quedar-se. Cal retenir
una idea. L’empresari
català entén que ja no es
potviuresenseexportar,
perquè el mercat és el
món sencer. Una altra dada significativa és que les
empresesexportadoresnonoméssónlesgrans,sinó
també les petites i mitjanes, i moltes d’elles les in-
dustrials.Aixímateix,elmónempresarialnonomés
ven els seus productes a destinacions llunyanes, si-
nó que també aposta per l’obertura de filials a l’es-
tranger.Defet,sónmésde8.300situadesen131paï-
sos,entreelsqualsdestaquenPortugal,França,Mè-
xic, els Estats Units i el Brasil.
Finsarahemdescritunarealitatproupositiva,pe-
ròaixònovoldirquelainternacionalitzacióperales
empreses catalanes hagi arribat a un punt òptim. De
fethihamancances.Unapodriaserl’excessivacon-
centració en el mercat europeu, amb més del 60%
de quota. França és el país que rep més productes
catalans. El segueixen Andorra, Portugal i Itàlia, de
fet els més pròxims. Una altra assignatura pendent
és l’exportació destinada als països anomenats
emergents, com ara la Xina, Rússia, el Brasil i l’Ín-
dia. A talld’exemple, el gegantasiàtic només repre-
senta l’1% de la venda de productes catalans.
La constància
exportadora
indica que
l’empresa entén
l’obertura com
una estratègia
de creixement i
que el fenomen
ha vingut per
quedar-se
L’EMPRESA
EXPORTADORAES
CONSOLIDA
a innovació ha de ser
un dels elements fo-
namentals del siste-
ma econòmic neces-
sari per construir un
país que generi un teixit empre-
sarial i productiu fonamentat en
productes i serveis de valor afe-
git.
Per tal de provocar la reacció
que incentivi i dinamitzi aquesta
innovació en les empreses i en els
seus empleats s’ha introduït un
catalitzador en l’Acord Interpro-
fessional de Catalunya 2015-2017
per promoure la incorporació en
elsconveniscol·lectiusdecriteris
de retribució variable vinculats a
la innovació i la invenció.
L’acord signat recentment per
les patronals Fepime, Foment i
Pimec i els sindicats CCOO i UGT
suposa un canvi de paradigma en
la visió de la innovació que per-
metrà que les empreses puguin
crear un instrument per valorit-
zar de forma efectiva el talent in-
novador.
Aquesta iniciativa és fruit del
projecte Incentivar la innovació
iniciat l’any 2010 des de l’Asso-
ciació/Col·legi d’Enginyers In-
dustrials de Catalunya, que tenia
com a objectiul’establimentd’un
marc comparable al que ja hi ha-
via en altres països per retribuir
els equips d’innovació per la seva
contribució als resultats de les
empreses.
Amb aquestvisió esvan coordi-
nar reunionsentre empreses,pa-
tronals i sindicats per debatre la
viabilitat i les diferents alternati-
ves. On es va concloure amb la
importància d’aquesta iniciativa
per desenvolupar la competitivi-
tat del teixit industrial i la volun-
tat d’impulsar una solució de
consens que finalment s’ha ma-
terialitzat en l’acord interprofes-
sional.
Una altra de les iniciatives del
projecte per valoritzar la innova-
ció va ser proposar canvis en la
L
Llei de Patents que es trobava en
tràmit parlamentari. Cal recor-
dar que països líders en patents
com Alemanya, Japó, Corea o la
Xina ja reconeixen la retribució
variablevinculadaalsresultatsde
les patents.
Un exemple del efecte que a la
Xinahantingutelscanvislegisla-
tius és el cas de la empresa 3M,
que per a la seva filial va formular
un variable per innovació vincu-
lat a les vendes.
Finalment el passat juliol es va
aprovar la nova Llei de Patents
que incorpora com a novetats “la
compensacióperlesmillorestèc-
niques no patentables” i que
“aquesta compensació econòmi-
ca pugui consistir en una partici-
pació en els beneficis que obtin-
gui l’empresa de l’explotació o de
la cessió dels seus drets”.
Com que un canvi com el que es
proposa no serà fàcil d’introduir,
el text de l’acord interprofessio-
nal ja exposa que “atesa la diver-
sitat de situacions existents i de
processos productius o de ser-
veis” caldrà que les empreses
realitzin “pactes o acords com-
plementarisalconvenisectorialo
conveni d’empresa propi” i que
“per assessorar les parts i per a la
prevenciódeconflictes”elmeca-
nisme apropiat serà el Tribunal
Laboral de Catalunya, on es do-
naran els criteris més adients a
cada cas amb l’objectiu de facili-
tarlaimplantacióalesempreses.
El camí que s’enceta no serà fà-
cil però crec que és el que cal si
volem oferir a les noves genera-
cions un futur de prosperitat.
GIAN-LLUÍS
RIBECHINI
Pres. Comissió de Gestió
Empresarial - Col·legi Enginyers
Industrials de Catalunya
Retribucióvariable
peralainnovació
Calrecordarquepaïsos
lídersenpatentscom
Alemanya,Japó,Corea
olaXinajareconeixen
laretribucióvariable
vinculadaalsresultats
delespatents
PEP DUIXANS