Article publicat a La Vanguardia el 29 de novembre de 2015 en el que s'exposa el canvi de paradigma de la retribució de la innovació com a conseqüència de l'Acord Interprofessional de Catalunya 2015-2017 i de la nova Llei de patents.

1. LA VANGUARDIA DIUMENGE, 29 NOVEMBRE 2015 DINERS 7
substituïts per altres empreses i
operadors, han d’incorporar el
consum col∙laboratiu a la seva ac­
tivitat i han d’esdevenir interme­
diaris en aquest consum. Ho han
de fer tant pels valors transmesos
comperposicionar­seenunmer­
cat cada cop més sensible a la in­
novació i als intangibles. I, final­
ment, i no per això menys impor­
tant, han de fer­ho també per
aprendre i per explorar les opor­
tunitats que l’economia col∙labo­
rativa ofereix a les noves plata­
formes d’intercanvi.
GETTY IMAGES
1.350 milions de persones, el
55% de les quals a les àrees urba­
nes. El consum intern que re­
presenta només el 40% del PIB
pujarà alhora amb els salaris. Als
països de l’OCDE arriba al 60%.
I, com més renda disponible,
més consum de les classes altes i
mitjanes que avui també emer­
geixen a les províncies del cen­
tre i oest del país. Però s’haurà
de superar una barrera cultural:
els xinesos tendeixen a estalviar
fins a un 30% del que guanyen
per preveure futures necessitats
socials que l’Estat encara no co­
breix. La renda per càpita xinesa
se situa avui en uns 7.800 dòlars.
El 13è pla ambiciona assolir els
15.000 dòlars el 2021, any del
centenari de la fundació del Par­
tit Comunista Xinès.
Pequín modificarà la seva po­
lítica demogràfica i autoritzarà
les parelles a tenir fins dos fills.
Des del 2012, el ràpid envelli­
ment de la població està dismi­
nuint la mà d’obra disponible.
Però molts llocs de treball ja són
reemplaçats per robots i màqui­
nes. Els costos laborals s’apugen
La retribució
de la innovació
Un dels pilars del nou model
productiu i de competitivitat
que es vol construir a Catalu­
nya és la innovació. Per pro­
duir la dinamització i incenti­
var aquesta innovació en les
empreses i, especialment, en
els seus empleats s’ha intro­
duït a l’Acord Interprofessio­
nal de Catalunya 2015­2017 la
iniciativa de promoure la in­
corporació als convenis
col∙lectius de criteris de retri­
bució variable vinculats a la
innovació i la invenció.
Aquest acord, que han con­
sensuat les principals pa­
tronals i sindicats a Catalu­
nya, suposa un canvi de para­
digma en la visualització de la
innovació en l’àmbit empre­
sarial, ja que permetrà que les
empreses puguin dotar­se
d’un instrument per incen­
tivar i reconèixer de manera
efectiva el talent d’aquells que
proposen i desenvolupen les
innovacions generadores de
beneficis tangibles o intan­
gibles.
Aquesta iniciativa és un
dels resultats del projecte In­
centivar la Innovació, que
l’Associació/Col∙legi d’Engi­
nyers Industrials de Catalu­
nya va iniciar el 2010 i que te­
nia com a finalitat establir un
marc legislatiu comparable al
que ja tenien altres països del
món perquè es retribuís la
contribució als resultats de
les empreses de les persones
que formen part dels equips
d’innovació. Amb l’objectiu de
determinar l’interès i la viabili­
tat d’una proposta d’aquesta
magnitud es van coordinar di­
verses reunions, jornades i de­
bats amb la participació de les
diverses parts interessades. I el
fet principal és que tothom va
manifestar la importància
d’aquesta iniciativa per fer créi­
xer la competitivitat del nostre
teixit industrial i també es va ex­
pressar la voluntat d’impulsar i
consensuar una solució comuna
que finalment s’ha materialitzat
en el text incorporat a l’Acord
Interprofessional de Catalunya
2015­2017.
Paral∙lelament, en el marc del
projecte també es va considerar
que una via per visualitzar la
importància de la innovació, i
canviar el paradigma del “que
inventin ells” que mostraven les
preocupants estadístiques de
sol∙licituds de patents era pro­
posar canvis en la llei de patents
que estava en tràmit parlamen­
tari. El fet que els principals
països líders en patents com
Alemanya, el Japó, Corea i fins i
tot la Xina ja reconeguessin la
retribució variable vinculada als
resultats que generen en les
empreses les innovacions que
incorporen les patents suposava
un fet diferencial que es con­
siderava rellevant. Un indicatiu
de la importància que van tenir a
Entre les novetats de la nova llei de Patents
destaca la incorporació de “la compensació
per les millores tècniques no patentables”
La compensació per
les millores tècniques
no patentables posa
en valor l’aportació que
pot fer tot el món en la
seva empresa”
Signatura de l’AcordInterprofessional de Catalunya 2015-2017 JORDI ROVIRALTA
GIAN­LLUÍS RIBECHINI
MEMBRE DE
L’ASSOCIACIÓ/
COL∙LEGI
D’ENGINYERS
INDUSTRIALS DE
CATALUNYA
la Xina els canvis legislatius en
aquest àmbit és que empreses
multinacionals amb seu es­
tablerta van modificar les seves
polítiques de retribució va­
riable, com el cas de l’empresa
3M, que va formular un variable
per a innovació vinculat a les
vendes. Aquesta compensació
variable també es pot trobar en
altres països innovadors com
Israel o Finlàndia, i fins i tot en
d’altres de menys innovadors
com ara Polònia o el Kirgui­
zistan.
Finalment el mes de juliol
passat es va aprovar la nova llei
de Patents que suposa com a no­
vetats la incorporació de “la
compensació per les millores
tècniques no patentables” i que
“aquesta compensació econò­
mica pugui consistir en una par­
ticipació en els beneficis que ob­
tingui l’empresa de l’explotació
o de la cessió dels seus drets”.
Les dues situacions suposen
donar un missatge de la impor­
tància de la innovació perquè es
posa en relleu l’aportació que
pot fer tothom dins de les seves
empreses, i serà sens dubte un
dels factors per influir en el des­
envolupament de productes i
serveis de valor afegit.
Ara bé, sóc conscient que in­
troduir­la en les empreses no se­
rà fàcil i per això l’Acord Inter­
professional ja exposa que “ate­
sa la diversitat de situacions hi
ha, i de processos productius o
de serveis” serà necessari que
les empreses facin “pactes o
acords complementaris al con­
veni sectorial o conveni d’em­
presa propi” i que “per assesso­
rar les parts, i per prevenir con­
flictes” el mecanisme apropiat
serà el Tribunal Laboral de Ca­
talunya, on es consensuaran els
criteris més adequats per a les
diverses casuístiques possibles
amb l’objectiu que s’arribi a un
resultat en què totes les parts hi
surtin guanyant.
Els termes d’aquest acord po­
den ser l’exemple a seguir per
aquells que es plantegin el canvi
a un model econòmic basat en la
innovació.
El camí cap a la innovació no
serà fàcil, però aquesta dificultat
és preferible si volem un futur
per a les noves generacions.
ràpidament i les empreses, des­
prés de fer comptes, decideixen
invertir en robots. Sobretot les
multinacionals de l’automòbil,
que no deslocalitzen les seves
factories a la Xina perquè és el
seu principal mercat de vendes
mundial.
El procés de robotització in­
dustrial va començar a les àrees
de Pequín, Zhejiang, Xangai i
Canton. Ara avança a les ciutats
industrials de l’interior. La tai­
wanesa Foxconn, proveïdora
d’Apple, robotitzarà el 30% de
la seva producció a la Xina
en cinc anys. I les màquines
també entren acceleradament al
sector serveis, i els nous llocs
de treball requereixen més es­
pecialització.
Aquestes transformacions són
impulsades principalment per la
iniciativa privada. El sector pri­
vat és avui més emprenedor,
productiu, competitiu, innova­
dor, eficient i creador d’ocupa­
ció qualificada que les grans em­
preses públiques (SOES), poc
eficients, altament endeutades i
massa encotillades pels seus es­
trets nexes polítics amb l’Estat­
Partit Comunista Xinès.
La ràpida transició xinesa des
d’una economia en desenvolu­
pament fins a una altra d’avan­
çada i innovadora constitueix
una gran oportunitat per a les
empreses espanyoles i catala­
nes. Sobretot per als sectors
mediambiental, sanitari, de tu­
risme, d’alimentació, de béns
d’equip. La Xina és un mercat
difícil. Però en una economia
globalitzada ja no queden mer­
cats fàcils. L’èxit o el fracàs
depèn que els empresaris i els
professionals tingui o no un bon
coneixement de la realitat eco­
nòmica, social i cultural de cada
mercat. I a la Xina es requereix
molt esforç i persistència. Els
bons resultats se solen assolir a
mitjà i llarg termini.
La desacceleració
econòmica xinesa és
controlada per l’Estat;
ara s’aposta per la
qualitat del creixement
i no per la quantitat”
La Xina segueix el camí
abans recorregut pel
Japó, Corea del Sud i
Taiwan, avui convertits
en països molt avançats
tecnològicament”