1. A Pequín sense carmanyoles
El text que hem de comentar s’anomena “A Pequín sense carmanyoles”,
està escrit per Adrián Foncillas i publicat a “El Periódico” del 3 de maig del 2008.
Un possible resum podria ésser el següent: L’ USOC va topar en
supermercat xinès amb mig pit de pollastre que estava ple d’esteroides. Amb
aquest temor, els EEUU portaran el menjar de casa. El pla preveia contactar
subministradors i cuiners propis, al marge de l’organització. A més d’esteroides,
alguns aliments a la Xina mostren restes d’insecticides i drogues per a l’engreix
del bestiar. La Xina va sostenir que no hi havia res a témer i va recordar que
està prohibit el menjar extern per raons de seguretat i per compromisos amb
els patrocinadors. Crisi tancada, només embarcaran aliments el personal sense
dret a entrar a la Vila. La Xina pateix crisis alimentàries periòdiques, que es
solen concentrar a les classes més baixes i desprotegides. La polèmica
d’aquests dies ha revelat un control alimentari escrupolós.
El tema d’aquest text és l’escàndol de que els EEUU volen portar el seu
menjar als JJOO. Com que el títol no fa referència al text, és de caràcter
remàtic.
El text presenta una estructura externa composta per cinc paràgrafs i
una estructura interna que consta de: una introducció, que comença a la lín. 1 i
finalitza a la lín. 4 (“UN pollastre...tastat”), i el text comença dient que l’USOC
va topar en un supermercat xinès amb mig pit de pollastre que estava ple
d’esteroides. A continuació, el desenvolupament comença a la lín. 5 i finalitza a
la lín. 26 (“Amb aquest...Falun Gong”), i tracta sobre que ara els EEUU portaran
el menjar del seu país, cosa que està prohibida. També diu que la Xina pateix
crisis alimentàries. Finalment, la conclusió comença a la lín. 27 i finalitza a la lín.
30 (“la polèmica...vila”), i l’autor conclou el text afirmant que aquesta polèmica
ha causat un control alimentari escrupolós als JJOO. Com que el text és una
successió de idees del mateix valor, hem de dir que és una estructura paral·lela.
La progressió temàtica és de temes derivats, ja que del tema del menjar
als JJOO, deriva a la mala alimentació de la Xina.
Pel que fa a l’adequació, veiem que l’àmbit d’ús és periodístic, ja que
apareix en un mitjà de comunicació (“El Periódico”). Al ser un text objectiu, el

2. gènere és informatiu. En efecte, és un tipus de text explicatiu, ja que tan sols
informa sobre un tema.
A la varietat lingüística predomina el dialecte occidental, que veiem en
paraules com “tots” (lín. 15), encara que utilitza conceptes del català oriental,
com els verbs de la tercera persona acabats en “ i ” (“puguin, lín.14, “deixi”, lín.
25. Al ser una notícia, utilitza un registre formal i un llenguatge general, ja que
està dirigit als lectors d’un periòdic. A més, al text apareixen: l’emissor real
(Adrián Foncillas), el receptor real (nosaltres), i el receptor fictici (les persones
que tenen interès en aquest tema).
Així mateix, podem trobar intertextualitats per a completar la informació
de la notícia a lín. 2 (“suficient...vuit”), i a la lín. 14 (“Hem...tots”). També
podem veure pressuposicions, ja que l’autor pressuposa que ja sabem, per
exemple, sobre l’escàndol dels japonesos intoxicats (lín. 21).
La funció lingüística predominant és l’informativa, ja que, al no ser un
article d’opinió, el que fa és informar.
En efecte, la modalitat oracional és enunciativa afirmativa i, com ja he dit,
la modalització marca objectivitat, encara que trobem impersonalitzacions com
“és poc probable” (lín. 25).
En quant a la cohesió lèxica, l’autor utilitza isotopia per a donar cohesió
al text amb sinònims com “aliments” (lín. 2) i “menjar” (lín. 5), i antònims com
“crisi” (lín. 1) i “harmonia” (lín.13). també utilitza els hipònims “pollastre” (lín. 1) i
crestes (lín. 21) de l’hiperònim “menjar” (lín. 5), per a no parèixer repetitiu.
Pel que fa a la cohesió gramatical, l’autor prescindeix de noms que
s’entenen sense posar-los, com noms (el·lipsi nominal): “que (el pollastre)
estava...” (lín.3), “(la Xina) va sostenir...” (lín. 11); i verbs (el·lipsi verbal) com:
“(és) suficient...” (lín. 2), o “i (portar) el menjar...” (lín. 12). A més utilitza, per a
donar una major cohesió al text, anàfores com “que”, que apareix al llarg del
text amb la funció de subjecte.
Finalment l’autor, encara que no aplica quasi connectors, en podem
trobar un: “així” (lín. 13), que fa la funció de donar detalls d’un tema.
El tema del menjar a la Xina és preocupant, ja que és veritat que ells
utilitzen productes químics per a un major engreixament o per a una
conservació més llarga. Òbviament, hi ha crisis alimentàries a la Xina, si no

3. tenen una altra cosa que menjar. A més, els països del voltant desconfien dels
productes alimentaris xinesos, com el Japó, que no permet les importacions
xineses i tenen un control, ja que són al costat. És comprensible que altres
països vulguen portar els aliments del seu país, i jo crec que la Xina deuria
deixar-los fer-ho, encara que aquest problema done una mala imatge a aquest
país.