1. 7.2

2. • - Cánovas va transformar el partit alfonsí en el Partido Conservador.
• - A Segasta va aglutinar progressistes, unionistes i republicans moderats, formant així el Partido
Liberal.
• - Conservadors i liberals: partits de minories. Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat
privada i la consolidació de l’Estat liberal.
• - Política: Conservadors: proposaven sufragi censatari. Liberals: proposaven sufragi universal.
- L’objectiu de l’alternança era l’estabilitat institucional.
• - Els conservadors es reunien amb Manuel Duran i Bas (jurista), Josep Berrer (fabricant de
teixits), Manuel Girona (banquer), Joan Mañé (periodista) per formar una majoria parlamentaria
que li permetés governar. Van oposar-se a la política centralitzadora de Cánovas i es van mostrar
contraris el reformisme proposat pels liberals. Els liberals catalans es reunien amb progressistes,
com Víctor Bakaguer i Francesc Rius. Defensaven un reformisme polític que estengués les
llibertats individuals.

3. • El sistema del torn pacífic es va mantenir per la corrupció electoral.
• El caciquisme: fenomen que es va desenvolupar a Espanya (destaca a
Andalusia, Galícia i Castella)
• L’adulteració del vot va aconseguir el pes electoral més gran dels districtes
rurals, gracies a les trampes electorals.
• El triomf del partit es va aconseguir pel falsejament dels resultats, i permetia la
creació d’una majoria parlamentaria al partit governant.
• Els cacics eren notables del medi rural, rics i amb influència en la vida local.
Controlaven els ajuntaments, feien informes i certificats personals, entre altres
tasques. Orientaven la direcció de vot i discriminaven els que no respectaven els
seus interessos.
• Els cacics manipulaven les eleccions, sobretot els governadors civils.
• Tupinada: conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l’adulteració
sistemàtica dels resultats electorals.

4. • Les eleccions que van fer entre 1876 i 1898: sis les van guanyar els conservadors i quatre els liberals.
• La primera crisi del sistema es va produir per l’impacte del desastre del 1898 que va erosionar els
politics i els partits dinàstics.
• El Partido Conservador (1875-1881) va introduir el sufragi universal masculí al 1882.
• Al 1884 Cánovas va tornar al poder.
• El temor d’una desestabilització va impulsar un acord entre conservadors i liberals: Pacte d’El Pardo.
La seva finalitat era garantir la monarquia enfront els carlins i republicans.
• Durant el govern llarg de Sagasta (1885-1890)
els liberals van impulsar una obra reformista per
incorporar al sistema drets associats als ideals
de la Revolució de 1868.

5. • Es va aprovar la Llei d’associacions (1887), eliminant la distinció entre partits
legals i il·legals, assolint l’esclavitud i impulsant un nou codi civil.
• La reforma més transcendent va ser la implantació del sufragi universal
masculí en les eleccions generals (1890), ampliant el cens electoral donant vot
als homes majors de 25 anys.
• Es va mantenir el torn pacífic de partits: el 1890 pugen al poder els
conservadors, i dos anys més tard pugen els liberals.
• El 1895 Cánovas assumeix la presidència del govern fins al 1897 que va ser
assassinat.
• El personalisme del sistema va deteriorar els partits
• Al Partido Liberal van sorgir personatges com Germán Gamazo i Antoni
Maura que van provocar la desorganització del partit.