3. La Unió Europea.
9. Configuració de la Unió Europea. Els tractats originaris i de modificació. Fonts del dret comunitari. Els tractats. Els reglaments. Les directives. Aplicació i eficàcia.
5. L'Administració pública. El dret administratiu
Tema 16
L'Administració pública: concepte i principis. El dret administratiu. Les fonts del dret administratiu. Jerarquia. El reglament: concepte i classes. Fonament i límits de la potestat reglamentària.
5. L'Administració pública. El dret administratiu
Tema 16
L'Administració pública: concepte i principis. El dret administratiu. Les fonts del dret administratiu. Jerarquia. El reglament: concepte i classes. Fonament i límits de la potestat reglamentària.
Bloc 5. Tema 17. Cos de gestió. Generalitat de CatalunyaBernat Costas
Tema 17. La relació juridicoadministrativa. Els subjectes de la relació juridicoadministrativa. La personalitat jurídica de les administracions públiques. El ciutadà com a titular de drets davant l’Administració.
El procediment administratiu a les administracions locals de Catalunya. Esquemes de les ponències.
Més informació al bloc: https://laciutatambllei.wordpress.com/
3. La unió Europea.
Tema 11. Les institucions comunitàries. La Comissió. El Consell. El Parlament Europeu. El Tribunal de Justícia. El Tribunal de Comptes. Mitjans financers i personals de la Unió Europea.
Bloc 5. Tema 17. Cos de gestió. Generalitat de CatalunyaBernat Costas
Tema 17. La relació juridicoadministrativa. Els subjectes de la relació juridicoadministrativa. La personalitat jurídica de les administracions públiques. El ciutadà com a titular de drets davant l’Administració.
El procediment administratiu a les administracions locals de Catalunya. Esquemes de les ponències.
Més informació al bloc: https://laciutatambllei.wordpress.com/
3. La unió Europea.
Tema 11. Les institucions comunitàries. La Comissió. El Consell. El Parlament Europeu. El Tribunal de Justícia. El Tribunal de Comptes. Mitjans financers i personals de la Unió Europea.
La guia imprescindible per conèixer tota l'activitat del Parlament Europeu. El llibret explica els assumptes que es debaten al Parlament o l'organització de les sessions a Estrasburg i Brussel·les.
Edició de gener de 2012.
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea recull en un únic text, per primera vegada en la història de la Unió Europea, el conjunt dels drets civils, polítics, econòmics i socials dels ciutadans i ciutadanes europeus i de totes les persones que viuen en el territori de la Unió. Aquests drets es troben reunits en sis grans capítols: Dignitat, Llibertats, Igualtat, Solidaritat, Ciutadania i Justícia.
3. La Unió Europea.
Tema 12. Els fons estructurals de la Unió Europea: el FEDER, l’FSE, el FEOGA·O, l’IFOP. Objectius i zones elegibles. El fons de cohesió.
3. La Unió Europea.
Tema 12. Els fons estructurals de la Unió Europea: el FEDER, l’FSE, el FEOGA·O, l’IFOP. Objectius i zones elegibles. El fons de cohesió.
3. La Unió Europea.
Tema 10. Els fonaments de la Comunitat Europea. Les llibertats bàsiques comunitàries. Lliure circulació de mercaderies. Lliure circulació de persones i serveis. Lliure
circulació de treballadors. Lliure circulació de capitals. El dret d’establiment i la lliure prestació de serveis.
5. L'Administració pública. El dret administratiu.
23. La jurisdicció contenciosa administrativa: concepte i naturalesa. El recurs contenciós administratiu. Les parts. Actes impugnables.
Bloc 5. Tema 19. Promoció interna a Cos de gestió GenCatBernat Costas
Tema 19. La competència administrativa: concepte. Criteris de delimitació i formes d’atribució. Les relacions interorgàniques. La jerarquia administrativa. La delegació,
l’advocació i la substitució. La coordinació administrativa.
1. 9. Configuració de la Unió Europea. Els tractats originaris i
de modificació. Fonts del dret comunitari. Els tractats. Els
reglaments. Les directives. Aplicació i eficàcia.
3. La Unió Europea.
2. Configuració de la Unió
Europea.
Unió Europea = unió d’estats
Antecedents:
1. Antecedents històrics.
2. L’organització Europea de Cooperació
Econòmica.
3. La Declaració Schuman
4. CECA, CEEA i CEE.
3. Configuració de la Unió
Europea.
El procés de formació de les CEs és iniciat per la
creació de la comunitat europea per al carbó i
l'acer (CECA) per Alemanya, Itàlia, Bèlgica,
Holanda, Luxemburg i França el 1952.
1958: entrada en vigor del tractat de la Comunitat
Econòmica Europea (CEE) i de la comunitat
europea de l'energia atòmica (CEEA). El tractat de
Brussel·les de 1965 institueix un consell únic i una
comissió única per les 3 comunitats.
4. Configuració de la Unió
Europea.
Adhesions:
Dinamarca, Irlanda i Regne Unit (1973)
Grècia (1981)
Espanya i Portugal (1986)
Àustria, Finlàndia i Suècia (1995)
Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, estoniana, Hongria,
Letònia, Lituània, Malta, Polònia i República txeca
(2004)
Bulgària i Romania (2007)
Croàcia (2013)
5. Configuració de la Unió
Europea.
Candidats: Turquia, Macedònia i Islàndia.
Rebutjat en referèndum: Noruega i Suïssa.
Rebutjat per la UE: Marroc
Sol·licituds d’adhesió: Sèrbia i Albània.
6. Els Tractats originaris i de
modificació.
Els tractats constitutius:
Tractat constitutiu de la CECA: signat el 1951, en
vigor el 1952 i va expirar el 2002.
Tractat de Roma: constitutiu de la CEE, signat el
1957, en vigor el 1958.
Tractat de fusió: signat el 1965, en vigor el 1967.
7. Els Tractats originaris i de
modificació.
Modificacions:
1) Acta Única Europea: en vigor el 1987, pretén la
reactivació de la construcció europea mitjançant
la realització d'un mercat interior.
2) Tractat de la Unió Europea (Tractat de
Maastricht): signat el 1992, canvi el nom de CEE
per CE, per significar que la integració no era
únicament econòmica. Va introduir noves formes
de cooperació i una nova estructura tant
econòmica com política, la UE.
8. Els Tractats originaris i de
modificació.
3) Tractat d'Amsterdam: signat el 1997 i en vigor
des de 1999, suposa un avenç en el pla
institucional. En relació amb el Parlament, se’l
faculta per establir un estatut del Parlament
Europeu, l'elecció directa dels parlamentaris i
president de la Comissió. Es reforcen les
competències del Tribunal de Justícia i del
Tribunal de Comptes.
4) Tractat de Niça: signat el 2001, en vigor des de
2003, reformar institucions perquè la unió pogués
funcionar eficaçment després de la seva ampliació
a 25 estats membres.
9. Els Tractats originaris i de
modificació.
5) L'ampliació europea: el Consell Europeu, (per
l'adhesió de 10 nous països el 2004), va establir uns
criteris que els països havien de complir: estabilitat,
democràcia, l'estat de dret i els drets humans, i
economia de mercat i la capacitat de fer front a la
pressió competitiva.
6) La Constitució Europea: els caps d'estat i de
govern van adoptar en el Consell Europeu, el 2004, el
Tractat per a la Constitució Europea. Era necessària
la ratificació dels estats membres, i els ciutadans de
França i Països Baixos la van rebutjar.
10. Els Tractats originaris i de
modificació.
7) Tractat de Lisboa: signat el 2007 i en vigor des de
2009, modifica els tractats de la UE i la comunitat
europea, però no els substitueix. Els seus objectius
són augmentar la democràcia a la UE. Les novetats
són:
delimitació de competències
més protagonisme del Parlament
introducció de la "iniciativa ciutadana europea”
11. Els Tractats originaris i de
modificació.
aprovació per majoria qualificada en el consell (a
partir de 2014 obeir el principi de doble majoria, quan
els vots favorables representin com a mínim el 55%
dels estats membres i el 65% de la població),
A la comissió, a partir de 2014, deixés d'haver un
comissari per país i es limités a les 2/3 parts dels
estats membres. Es triaran mitjançant rotació per un
període de 5 anys.
Possibilitat que un estat membre es retiri de la UE.
12. Els Tractats originaris i de
modificació.
El Parlament Europeu podrà tenir fins 751 diputats
(màxim 96 i mínim 6 per estat membre).
Es crea la figura de l’Alt representant de la unió per a
assumptes exteriors i política de seguretat, que
també serà vicepresident de la Comissió i presidirà el
Consell de Relacions Exteriors.
13. Fonts del dret comunitari.
L’ordenament jurídic de la Unió Europea està
format per totes les normes emanades dels
poders comunitaris amb afectació sobre els estats
membres i els ciutadans.
Trets essencials de l’ordenament jurídic
comunitari:
Autonomia.
Efecte directe.
Primacia.
14. Fonts del dret comunitari.
Normes originàries:
Són aquelles que integren els tractats constitutius
i els tractats modificatius, incloent-hi els Tractats
d'adhesió de nous membres. Característiques:
1) Dimensió constitucional, que inclou objectius,
principis d'actuació, determinació de
competències, etc.
2) Voluntat de supremacia.
3) Carácterístiques de dret internacional públic.
15. Fonts del dret comunitari.
El Dret comunitari derivat o secundari:
1) Directiva: obliga l'Estat membre quant al
resultat, deixant-li l'elecció dels mitjans.
2) Reglament: abast general, obligatori en tots els
seus elements i directament aplicable, per sobre
de les lleis estatals.
3) Decisió: un o diversos destinataris (particulars
o Estats), obliga en tots els seus elements.
4) Recomanació: invitació no vinculant.