3. La Unió Europea. 9. Configuració de la Unió Europea. Els tractats originaris i de modificació. Fonts del dret comunitari. Els tractats. Els reglaments. Les directives. Aplicació i eficàcia.

1. 9. Configuració de la Unió Europea. Els tractats originaris i
de modificació. Fonts del dret comunitari. Els tractats. Els
reglaments. Les directives. Aplicació i eficàcia.
3. La Unió Europea.

2. Configuració de la Unió
Europea.
Unió Europea = unió d’estats
Antecedents:
1. Antecedents històrics.
2. L’organització Europea de Cooperació
Econòmica.
3. La Declaració Schuman
4. CECA, CEEA i CEE.

3. Configuració de la Unió
Europea.
El procés de formació de les CEs és iniciat per la
creació de la comunitat europea per al carbó i
l'acer (CECA) per Alemanya, Itàlia, Bèlgica,
Holanda, Luxemburg i França el 1952.
1958: entrada en vigor del tractat de la Comunitat
Econòmica Europea (CEE) i de la comunitat
europea de l'energia atòmica (CEEA). El tractat de
Brussel·les de 1965 institueix un consell únic i una
comissió única per les 3 comunitats.

4. Configuració de la Unió
Europea.
Adhesions:
Dinamarca, Irlanda i Regne Unit (1973)
Grècia (1981)
Espanya i Portugal (1986)
Àustria, Finlàndia i Suècia (1995)
Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, estoniana, Hongria,
Letònia, Lituània, Malta, Polònia i República txeca
(2004)
Bulgària i Romania (2007)
Croàcia (2013)

5. Configuració de la Unió
Europea.
Candidats: Turquia, Macedònia i Islàndia.
Rebutjat en referèndum: Noruega i Suïssa.
Rebutjat per la UE: Marroc
Sol·licituds d’adhesió: Sèrbia i Albània.

6. Els Tractats originaris i de
modificació.
Els tractats constitutius:
Tractat constitutiu de la CECA: signat el 1951, en
vigor el 1952 i va expirar el 2002.
Tractat de Roma: constitutiu de la CEE, signat el
1957, en vigor el 1958.
Tractat de fusió: signat el 1965, en vigor el 1967.

7. Els Tractats originaris i de
modificació.
Modificacions:
1) Acta Única Europea: en vigor el 1987, pretén la
reactivació de la construcció europea mitjançant
la realització d'un mercat interior.
2) Tractat de la Unió Europea (Tractat de
Maastricht): signat el 1992, canvi el nom de CEE
per CE, per significar que la integració no era
únicament econòmica. Va introduir noves formes
de cooperació i una nova estructura tant
econòmica com política, la UE.

8. Els Tractats originaris i de
modificació.
3) Tractat d'Amsterdam: signat el 1997 i en vigor
des de 1999, suposa un avenç en el pla
institucional. En relació amb el Parlament, se’l
faculta per establir un estatut del Parlament
Europeu, l'elecció directa dels parlamentaris i
president de la Comissió. Es reforcen les
competències del Tribunal de Justícia i del
Tribunal de Comptes.
4) Tractat de Niça: signat el 2001, en vigor des de
2003, reformar institucions perquè la unió pogués
funcionar eficaçment després de la seva ampliació
a 25 estats membres.

9. Els Tractats originaris i de
modificació.
5) L'ampliació europea: el Consell Europeu, (per
l'adhesió de 10 nous països el 2004), va establir uns
criteris que els països havien de complir: estabilitat,
democràcia, l'estat de dret i els drets humans, i
economia de mercat i la capacitat de fer front a la
pressió competitiva.
6) La Constitució Europea: els caps d'estat i de
govern van adoptar en el Consell Europeu, el 2004, el
Tractat per a la Constitució Europea. Era necessària
la ratificació dels estats membres, i els ciutadans de
França i Països Baixos la van rebutjar.

10. Els Tractats originaris i de
modificació.
7) Tractat de Lisboa: signat el 2007 i en vigor des de
2009, modifica els tractats de la UE i la comunitat
europea, però no els substitueix. Els seus objectius
són augmentar la democràcia a la UE. Les novetats
són:
delimitació de competències
més protagonisme del Parlament
introducció de la "iniciativa ciutadana europea”

11. Els Tractats originaris i de
modificació.
aprovació per majoria qualificada en el consell (a
partir de 2014 obeir el principi de doble majoria, quan
els vots favorables representin com a mínim el 55%
dels estats membres i el 65% de la població),
A la comissió, a partir de 2014, deixés d'haver un
comissari per país i es limités a les 2/3 parts dels
estats membres. Es triaran mitjançant rotació per un
període de 5 anys.
Possibilitat que un estat membre es retiri de la UE.

12. Els Tractats originaris i de
modificació.
El Parlament Europeu podrà tenir fins 751 diputats
(màxim 96 i mínim 6 per estat membre).
Es crea la figura de l’Alt representant de la unió per a
assumptes exteriors i política de seguretat, que
també serà vicepresident de la Comissió i presidirà el
Consell de Relacions Exteriors.

13. Fonts del dret comunitari.
L’ordenament jurídic de la Unió Europea està
format per totes les normes emanades dels
poders comunitaris amb afectació sobre els estats
membres i els ciutadans.
Trets essencials de l’ordenament jurídic
comunitari:
Autonomia.
Efecte directe.
Primacia.

14. Fonts del dret comunitari.
Normes originàries:
Són aquelles que integren els tractats constitutius
i els tractats modificatius, incloent-hi els Tractats
d'adhesió de nous membres. Característiques:
1) Dimensió constitucional, que inclou objectius,
principis d'actuació, determinació de
competències, etc.
2) Voluntat de supremacia.
3) Carácterístiques de dret internacional públic.

15. Fonts del dret comunitari.
El Dret comunitari derivat o secundari:
1) Directiva: obliga l'Estat membre quant al
resultat, deixant-li l'elecció dels mitjans.
2) Reglament: abast general, obligatori en tots els
seus elements i directament aplicable, per sobre
de les lleis estatals.
3) Decisió: un o diversos destinataris (particulars
o Estats), obliga en tots els seus elements.
4) Recomanació: invitació no vinculant.