Bellezas de Barcelona. Auténticas fotos, todas ellas del Siglo XIX, donde se aprecia mucho la diferencia con las fotos de principios del Siglo XX. Verdaderas joyas de la fotografía.
Bellezas de Barcelona. Auténticas fotos, todas ellas del Siglo XIX, donde se aprecia mucho la diferencia con las fotos de principios del Siglo XX. Verdaderas joyas de la fotografía.
Itinerari cultural que permet descobrir la història del Nucli Antic de Vilanova i la Geltrú. Permet gaudir de la seva riquesa i patrimoni d'una manera senzilla i flexible ja que té un format autoguiat.
4. Ruta desconocida. La capilla del Sant Crist ( Sants )
De vegades, les més, ens trobem amb sorpreses que per haver estat sempre allà, no
els donem importància. Si els comento que ja el 1694 existien documents en que la
capella en qüestió ja estava nomenada. I que el 1743 es va construir al seu costat una
casa, quan tot allò eren camps de conreu que limitaven amb aquella entrada que una
vegada vam veure per aquí ia la que portava per nom La Marina de Sants. Les
explico, tot sembla indicar que el propietari del terreny, Josep de Novell i Nadal, es
posa d’acord amb el pagès de Sants, Jacint Comas. Un tros de terra per conrear la
terra, la seva denominació era la “pessa del Sant Crist”, i que en un extrem d’aquest
terreny tenia una petita capella per a la seva advocació, que és l’observen a la foto.
Avui, aquest és l’estat lamentable (per qualificar aquest disbarat amb algun adjectiu),
en què es troba. Com se que són uns romàntics, si els ve de gust fer una passejada
per allà, trobaran els ¿restes? d’aquesta capella al carrer Sant Crist al 40.
11. el oficio más viejo del mundo 1930 en la calle Les Tapies
12. La història sempre és la mateixa. Un cartell menys. Un resquill més. Estava a la
carretera de Sants, molt a prop de Plaça Espanya … Vaig tenir sort que uns dies abans
de la seva desaparició pogués fer-li una foto. No sé on ha anat a parar el cartell,
veritable obra d’art vidriat del principi de segle XX, va ser molt curiós, ja que aquella
il•lustració a la façana no es va amenaçar, no es va amagar, no va ser vetada, ni va
canviar en tot el temps que va durar la Dictadura amb la seva retolació escrita en un
exquisit català. El que si és segur, és la poca importància que es dóna a aquestes obres
a Barcelona, quan en realitat formen part de la nostra Història i embelleixen les voreres.
De què ha valgut la placa a terra i la parafarnalia d’allò que va ser bell i que per desídia
ha deixat de ser-lo? Ara només ens queda el record en un negatiu, i negatiu, no és
precisament una paraula atractiva …
13. Una altra excusa que em poso per colarles unes fotos d’allò més curioses. No hi ha moltes
d’aquesta plaça de toros situada a la Barceloneta. Sembla que es va inaugurar el 1834. Però el
1835 va ser clausurada durant un espai de quinze anys per seriosos altercats públics l’origen del
qual es va atribuir a la benevolència dels toros. La plaça es va construir per sostenir els asilats
de la Casa de Caritat. El 22 de maig de 1834, davant el notari senyor Manuel Planas, van signar
els contractistes, senyors Coll, Sagristà, Deocón i Vilaregut, l’escriptura corresponent per dur a
terme la construcció de l’immoble que s’ubicaria en els terrenys que posseïa la Casa de Caritat
als afores del que va ser, després , la Porta del Mar. Va dirigir les obres l’arquitecte de
l’Acadèmia de San Fernando senyor José Fontserè i Domènech i va imprimir a les mateixes tal
activitat que als dos mesos estaven gairebé acabades.
Per trobar la plaça dins la zona militar, prop del fort de la Ciutadella, es va limitar l’obra de
fàbrica al pis de la grada coberta. La resta fins a la cornisa va ser fet d’entramats reformes
d’aquest plaça completant així l’obra. El cost vde fusta. En els anys 1857, 1862, 1871, 1875 i
1888 es van introduir substancioses a ser de 213.688 pessetes. El terreny sobre el qual estava
edificada la plaça va tenir un valor de compra de 360.030 pessetes. L’aforament era de 12.000
ànimas
31.
Parada en la Ronda Universidad.
El edificio del fondo era la casa de la Farmacia Vicens Ferrer, hoy es el Corte Inglés, plaza de Catalunya
32.
Obras, posiblemente del Gran Metro en las Ramblas.
La casa de la inmediata derecha es la que hace esquina con el inicio de la calle Boquería, o
sea este punto es el Plà de la Boquería.
En la esquina, encima de los balcones se puede ver, de frente, el Dragón con el paraguas
33. CASA
SEGURA
1920-1935
Situada al número 17
de la plaça
Catalunya, just a la
cantonada amb el
Portal de l'Àngel
Amb permís del
cimborri de la
catedral i de les
aleshores emergents
torres de la façana
del Naixement de la
Sagrada Família, la
cúpula nervada
d'aquest edifici era
considerat el punt
més alt construit de
tota la ciutat
34. Imatge del Patín Hoquei Club a finals dels anys quaranta. La part central de la plaça
Calvo Sotelo (Francesc Macià) encara tenia vorera i els trams finals dels carrers
Comte d'Urgell i Infanta Carlota (Josep Tarradellas) eren acabats d'urbanitzar
